Ressenyes

RESSENYES EYLES, John (ed.) (1986); Social Geography in International Perspective. London, Croom Helm, 295 pp. John Eyles, en qualitat d'editor, ha recollit en aquesta obra un ampli ventall de materials amb el proposit de mostrar la diversitat d'enfocs que en diferents paisos s'acullen a la denominació de Geografia Social, i en un esforc per anar més enlla dels estudis anglo-americans, els quals en l'actualitat tenen un pes preponderant en I'orientació de la sub-disciplina. L'analisi retrospectiva que realitzen els diversos articles, a més, permet comprovar la varietat d'influtncies que des de dins i fora de la geografia han anat contribuint a la seva evolució, tant pel que fa als continguts com als attodes. En aquest procés, ple de discontinuitats, Eyles vol deixar ben clar que el context acadtmic i sociopolític és un fort condicionant per a les diferents perspectives. I aquesta consideració el porta a aceptar I'adequació de la geografia social als contextos en que s'insereix. Per tant, ens dona a contixer les definicions que han sorgit fins al moment (en cita set en la introducció), perb no hi ha I'anim d'elaborarne una de nova. Així, doncs, es tracta sens dubte d'una obra de gran interts per les nombroses aportacions recollides des d'una ampla perspectiva, tot i que potser amb un dtbil denominador comú. L'actual moment d'aproximació entre alguns enfocs dominants, reflexat en les importants contribucions de la segona meitat dels vuitanta, pot donar certes esperances en aquest sentit. El llibre dedica cadascun dels deu capítols a una Brea, tractada per un autor especialitzat en el tema, a saber: P. Clava1 en el cas de Franca, R.J. Johnston per Nordamtrica, el mateix Eyles per Gran Bretanya, tracten el nucli central d'expansió de la geografia social; a Sutcia S. Godlund, E. Thomale a ]'Alemanya d'occident, i B. Jalowiecki a Polbnia, aporten enfocs ben distints des de la mateixa Europa; T. Lee per Australia i Nova Zelanda, C.M. Rogerson i J.G. Browet a Sudafrica, J. Doherty a 1'~frica subsahariana, i R.W. Bradnock a la Índia (Sud d'Asia) obren les portes a la realitat sociopolitica i académica d'altres continents. La selecció d'arees reflexa el predomini del pensament anglosaxó, tot i el pes d'altres corrents, com és el francts, de llarga tradició i influtncia. L'editor excusa les abstncies d'escoles amb menys pes dins aquest vessant científic, tot i que en la introducció dedica atenció a la geografia italiana i, especialment, als Paisos Baixos. El mateix ordre d'exposició dels capitols parteix del centre d'idees científiques (cedex I'honor de la primera exposició als francesos, i continua amb anglesos i nordamericans), segueix amb una primera periftria prou independent (suecs, alemanys i polonesos), i amb una segona, formada pels quatre restants, clarament d'arrel anglosaxona i que sovint es confon amb ella. Pel que fa al contingut dels capítols, es manifesta una inevitable desigualtat, tant en els enfocaments com en els períodes recorreguts, tot i que el punt de partida proposat -1'aportació de les diferents escoles a la geografia social després de la segona guerra mundialera comú a tots ells. D'una banda, els autors introdueixen de diferent manera el paper del context acadtmic i polític en llurs analisis, i a la vegada denoten els seus propis interessos en exposar al10 que aproven o rebutgen de les diferents orientacions. És molt clar el cas de Sudafrica, en el que el rtgim d'apartheid ha condicionat l'evolució d'aquesta subdisciplina i, de fet, de totes les citncies socials. Entre les principals controversies destaca inevitablement I'atac des dels sectors radicals a la manca d'aprofundiment teoric en corrents anteriors, sigui l'ecologia humana, els quantitatius o la geografia del benestar, cosa que sovint s'amaga des d'altres enfocs amb una profussió d'innovacions metodologiques o estrictament instrumentals. Pero la poltmica es manifesta també entre els radicals mateixos: vegi's les crítiques de Clava1 o les dels humanístics al marxisme estructuralista, per exemple. En realitat els eixos de la discussió són en bona part paral4els als que atanyen al conjunt de la geografia humana, de la qual en molts moments cal dubtar si la geografia social se'n considera una part o bé pretén ser-ne una nova versió. Aquesta darrera impresió es despren de I'interts per incloure aspectes polítics, socials, economics, culturals, etc., com a ingredients a combinar per tal d'obtenir la interpretació final. D'un altre costat, si es comparen les cronologies dels capítols, es pot veure que certes exposicions reculen fins a principis de segle o més enlla (capítols sobre les escoles francesa i sueca, sobretot, i en menor mesura, la britanica i l'americana), cosa que permet coneixer interessants precedents: en aquests es posen de manifest lligams antics amb les altres cikncies de l'home, on destaca la influhncia de Le Play en el possibilisme francés i també entre els britanics. A partir d'aquesta fase inicial s'anira creant la consciencia d'una nova subdisciplina. D'altres s'ajusten més al proposit inicial abans citat, donat que per a ells és quan comenca en realitat a prendre cos la branca: aquest és el cas alemany, després del trencament amb la tradició d'avantguerra, o de les noves escoles hereves de la tradició anglesa (la d'Australasia, la índia o les africanes). I fins i tot, hi ha qui posa un especial accent en al10 que hauria de ser en el futur la geografia social, com en l'analisi del cas polones. Al costat d'aixo, pero, es poden assenyalar elements comuns als diversos enfocs, com és la conscient necessitat passada i actual de trobar en altres disciplines, especialment en les cikncies socials, el marc tebric i els metodes necessaris per a alimentar la investigació: són continuades les referencies a la sociologia, la historia, I'economia política, l'antropologia, la psicologia social, mattries que prenen un paper diferent segons el punt de partida de cada enfoc. Aquest fenomen és considerat per Eyles, en la seva analisi del cas britanic, un eclecticisme que ha esdevingut característica inherent als estudis de geografia social (p. 82), i que pot comportar costos certament greus, com és la reducció de la dimensió espacial en el conjunt dels enfocs. Per acabar, es pot destacar la utilitat del llibre en la seva funció d'oferir una visió amplia del que ha estat, és, i pot ser la geografia social. L'exposició, i no tant la discussió, ha estat el proposit basic del recull, que demana per tant noves aportacions. Entre molts dubtes, es fa patent el desig d'obrir camins valids a aquesta subdisciplina. Antoni Dura Departament de Geografia Universitat Autonoma de Barcelona NORWOOD, Vera; MONK, Janice, eds. (1987); The Desert Is No Lady: Southwestern Ludnscapes in Women's Writing and Art. New Haven, Yale University Press, XII i 234 pp., $29.95 (ISBN 0-300-03688-4). La literatura geografica dels Últims anys ha estat bastant prolífica i innovadora, entre d'altres, en-tres temes: I'estudi del paisatge des d'una perspectiva cultural i social, les relacions entre la gegrafia i l'art (i