La percepció dels canvis espacials : el cas de Sant Cugat del Vallès

La percepció dels canvis espacials. El cas de Sant Cugat del Vallés* Jaume Busquets i Fabregas*" Résumé / Abstract / Resumen / Resum L'étude de la perception des changements spaciaux dans la municipalité de Sant Cugat del Vallés (province de Barcelone) depuis la fin du sitcle dernier a permis une reconstruction de I'évolution du paysage en tant que lieu vécu. La premitre partie de cet article est consacrée a I'entretien individuel en tant que méthode de travails utilisée dans I'étude citée. Sont ensuite décrits les principaux traits de l'évolution du paysage de Sant Cugat ainsi que leur perception par les habitants. L'analyse de ces perceptions a permis d'établir l'hypothtse selon laquelle les études qui traitent des liens entre les individus et leur environnement doivent prendre en compte la dimension sociale des individus, faute de quoi les causes profondes des attitudes ne peuvent s'expliquer de manitre satisfaisante. The study of the perception of the spatial changes that have taken place in the town of Sant Cugat del Vallés since the turn of the century made possible the reconstruction of the evolution of its lanscape conceived as habitat. The method of personal interviews was applied in this study and it is to this that the first part of the article is devoted. A synthesis of the most significant features in the evolution of Sant Cugat's land- * Aquest article es fonamenta en la Memoria de Recerca presentada a la Universitat Autonoma de Barcelona el juliol de 1988. ** Geograf. Departament de Didhctica de les Citncies Socials. Escola Universitaris del Professorat. Universitat de Barcelona. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 16, 1990 scape is followed by an account of how its inhabitants perceived the successive changes in the landscape. The analysis of these perceptions lead to the formulation of the hypothesis that any study concerning people's link with their environment must take into account the social dimension of each individual; otherwise the deep-rooted causes of people's attitudes towards their environment cannot be satisfactorily explained. El estudio de la percepción de 10s cambios espaciales desde finales del siglo pasado hasta el presente en el municipi0 de Sant Cugat del Vallés ha'permitido reconstruir la evolución de su paisaje entendido como lugar. Para este estudio se utilizó el método de la entrevista personal, al cua1 se dedica la primera parte del articulo. Después de sintetizar 10s rasgos más significativos de la evolución del paisaje de Sant Cugat, se describe el modo en que sus habitantes han percibido 10s sucesivos cambios del paisaje. El análisis de estas percepciones permite establecer la hipótesis de que 10s estudios que tratan la vinculación de las personas con su entorno deben considerar la dimensión social de 10s individuos; de no ser asi, las causas profundas de las actitudes hacia el entorno no pueden ser explicadas satisfactoriamente. Cestudi de la percepció dels canvis espacials des de finals del segle passat fins el present en el municipi de Sant Cugat del Valles ha permes la reconstrucció de l'evolució del seu paisatge entts com a lloc viscut. Per a aquest estudi hom va emprar el mttode de l'entrevista personal, al qual es dedica la primera part de l'article. Després de sintetitzar els trets més significatius de l'evolució del paisatge de Sant Cugat, s'exposa de quina manera han percebut els seus habitants els successius canvis del paisatge. L'analisi d'aquestes percepcions permet establir la hipbtesi que els estudis que tracten els lligams de les persones amb el seu entorn han de tenir en compte la dimensió social dels individus; altrament les causes profundes de les actituds envers l'entorn no poden ser explicades satisfactoriament. CANVIS ESPACIALS A SANT CUGAT DEL VALLES I I El cas de Sant Cugat del Vallks és bastant singular dins el conjunt de municipis del primer cinturó metropolita de Barcelona. Es tracta d'una població que, malgrat patir importants transformacions en la dkcada dels seixanta i setanta, no va quedar saturada urbanísticament i ha conservat fins a principis de la dkcada actual alguns dels trets essencials del paisatge de caracter agrícola i residencial que li era propi des de principis de segle. La permanencia d'aquests trets es deu, per un cantó, a la situació del municipi al vessant nord de la serra de Collserola i a la seva tradició de centre d'estiueig barceloní i, per l'altre, a la relativament escassa industrialització que va patir el municipi els anys del ccdesarrollismo~~. Les transformacions que tenen lloc actualment en el municipi: immigració urbana, istal-laci6 d'industries de tecnologia punta, ubicació d'equipaments metropolitans i empreses del sector terciari ... estan alterant profundament el seu paisatge. Aquest article exposa els resultats de la nostra investigació sobre la percepció de les transformacions sofertes pel paisatge de Sant Cugat del Vallb des de principis de segle fins a l'actualitat. L'objecte de la investigació el constitueixen els diversos paisatges que s'han anat alternant al llarg del període estudiat i i els subjectes, els individus que han viscut les transformacions d'aquest paisatge, les seves vivkncies personals, el seu lligam amb l'entorn, etc. La nostra investigació de la percepció es fonamenta sobretot en 1'6s de I'entrevista personal, que s'ha mostrat com el mktode més adequat per a I'analisi de les relacions individuals amb l'entorn. Les característiques d'aquest mktode i de la seva utilització per part nostra es tracten en profunditat en la primera part d'aquest I I I article, on es fa també una valoració del mktode. La ctcolumna vertebral)), per dir-ho així, del nostre estudi fou sens dubte I'entrevista personal. Aquest mktode es pot considerar sota dos aspectes: Com a font de dades o testimonial. Mitjan~ant l'entrevista personal es poden reconstruir fets o experikncies que d'una altra manera no haurien estat mai enregistrats, o ho haurien estat només molt parcialment. La historia oral, per exemple, se serveix d'aquest mktode per tal de reconstruir el passat -s'estén que el passat immediat-'. En el cas de la nostra investigació, vam poder obtenir I. Encara que el concepte de ((passat immediat)) és molt laxe hom pot considerar que, almenys en la histbria oral, abasta com a miixim fins la membria de les persones de més edat. En el cas del nostre estudi, aquest límit coincideix amb el comencament de la primera etapa del paisatge de Sant Cugat, es a dir, des de comencaments de segle fins a finals dels anys cinquanta. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 16. 1990 o contrastar moltes de les dades relatives a I'evolució del paisatge a Sant Cugat gracies a l'entrevista. I no cal dir que amb les fonts més convencionals no hauria estat posible analitzar les experiencies i opinions de les persones davant el paisatge i les seves transformacions, almenys amb certa profunditat. Com a eina metodologica. Els mttodes emprats tradicionalment en geografia i altres ciencies socials -quantitatius, descriptius ...- sovint no són suficients per a poder fer una anillisi humanística i fenomenologica de I'espai. La nostra investigació va representar també un experiment metodologic, en el sentit que era el primer cop que aplicavem el mktode humanístic d'entrevistes en un treball nostre; tanmateix, ens varem guiar i inspirar en gran part en les orientacions que en Joan Nogué ha fet al respecte. ctM'atreviria a afirmar, fins i tot, que uns dels objectius primordials de molts estudis humanistes és, precisament -adhuc més que l'aconseguiment d'uns resultats concrets-, l'intent d'aplicar, d'experimentar una nova metodologia, una nova manera d'enfocar l'estudi de les relacions de l'ésser huma amb el medi que I'envolta. A diferencia d'altres treballs de recerca, en geografia humanista el metode de treball esdevé molt sovint, per si mateix, una veritable investigació.)) (Nocuri I FONT, 1985 b, p. 69). A continuació volem exposar alguns dels criteris emprats a I'hora de posar a la practica aquest mkode i quin ha estat el resultat d'aquesta practica des d'un punt de vista metodologic. Criteris de seleccio dels entrevistats Les estadístiques i els qüestionaris tancats tradicionals tenen l'avantatge de que poden realitzar-se i analitzar-se en gran quantitat i amb relativa rapidesa (inclús mitjan~ant mkodes informatitzats). En aquests casos, el criteri de representativitat es basa principalment en la quantitat de dades recollides. L'elecció de la mostra es fa segons uns estudis curosament elaborats per a obtenir uns resultats fiables, o bé es deixa totalment a I'atzar (mostra eleatoria); els partidaris d'aquest últim metode creuen que l'atzar és menys susceptible de manipulació i és més fidedigne que una selecció cuidadosa de la mostra. Deixant de banda la polemica entre ambdues tendencies i sobre els metodes estadístics en general, és obvi que la realització d'entrevistes personals no permet analitzar al cent per cent, ni menys processar automaticament, la ingent quantitat de dades que s'obtenen. Un investigador no pot, materialment, realitzar entrevistes llargues i complexes a milers d'individus, ni tan sols a centenars. En que ens basem, doncs, per a obtenir unes dades representatives, és a dir, que ens permetin generalitzar i treure conclusions aplicables a més casos dels estudiats? CANVIS ESPACIALS A SANT CUGAT DEL VALLES En aquest punt el paper de l'investigador és determinant: un bon coneixement del tema i certa intuició, a més d'una planificació previa -en aquest cas, el criteri de l'atzar és molt menys fiable que en les estadístiquespermeten elaborar uns criteris de representativitat més que suficients. Darrera de tot aixo hi ha el fet, aparentment paradoxal, que si hom tria bé els subjectes de l'entrevista la informació pot esdevenir molt rica, diversa i ((representativa)). En paraules de H. Blumer. ((Media docena de individuos con tal conocimiento constituyen una "muestra representativa" mucho mejor que un millar de individuos que puedan estar envueltos en la acción que se esta desarrollando, pues no estan informados sobre ese desarrollo. Planteo el asunto de esta forma chocante para llamar la atención sobre el hecho de que el empleo de 10s documentos humanos suscita un problema metodológico de representatividad totalmente nuevo y sin resolver, un problema que 10s sociólogos de toda clase no reconocen ni mucho menos abordan)). (BWMER, 1979, p. XXXIII, citat a PLUMMER, 1983, p. 116 de la ed. castellana). És clar que el que realment s'esta qüestionant és la representativitat qualitativa front a la representativitat quantitativa; aquesta té la garantia d'ésser més o menys predictible o objectiva, mentre que la primera depkn molt més de I'habilitat, la intel-ligkncia i fins i tot I'ktica de I'investigador. En el nostre treball ens interessava recollir el mkim possible d'opinions, actituds, creences i experiencies relatives a la percepció dels canvis d'un paisatge concret; el principi de la diversitat era, doncs, fonamental. No es tractava d'analitzar grups homogenis (d'edat, condició social, ocupació, etc.) sinó d'individus ben diferents, en la seva complexitat i globalitat i, per que no dir-ho, contradiccions. Volíem combinar, pero, aquesta analisi vertical amb una d'horitzontal, relacionant els individus entre ells, agrupant-10s en al10 que tenien de comú, tot atenent a la seva dimensió social. Per a aixo varem tenir en compte una skrie de factors que, si bé no van ésser emprats formalment, ens va servir per descobrir certes interrelacions entre els entrevistats i llurs respostes: I'edat, el sexe, el temps de residkncia a Sant Cugat, l'ocupació i/o les aficions, la classe social i el nivell economic, la pertinenqa o no a entitats del municipi o a partits polítics, la seva cultura i nivell d'instrucció, el lloc concret de residencia -barridins de Sant Cugat, etc. Val a dir que aquest metode ens va permetre conkixer i tractar amb gent molt diversa, cosa que va representar una experikncia francament enriquidora i positiva. Un altre dels criteris seguits fou el de que tots els entrevistats residissin a Sant Cugat, tant si eren santcugatencs ((de toda la vida)) com si eren mouvinguts)). Tanmateix, tots els entrevistats eren adults ja que el tipus de temes DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 16, 1990 que hem tractat (canvis espacials, llocs viscuts, percepció de Sant Cugat com un municipi, preguntes especifiques com I'opinió sobre el túnel de Vallvidriera, etc.) obligava a que els entrevistats tinguessin una visió global i una experikncia que no poden tenir els nens. També varem procurar, llevat d'algun cas, que tots els entrevistats fossin persones que coneixíem ja anteriorment, ja que aixo permetia que la conversa fos més relaxada i espontania. En aquest sentit hem comprovat que en una investigació d'aquesta mena, els entrevistats prefereixen que l'investigador sigui conegut o que, al menys, hom pugui relacionar-10 amb algú conegut. Encara que sembli un fet poc important, aixo pot determinar en gran part l'actitud dels entrevistats. Qüestionari obert versus qüestionari tancat En el cas d'altres branques de les ciencies socials, com en la historia viscuda (life-history), generalment hom dedica moltes hores, inclús llibres sencers, a una sola persona o una família; aixo permet que sorgeixin molts aspectes i matis.0~ del tema que hom tracta, sense haver de limitar-se a unes preguntes preestablertes. En el nostre cas, el que ens interessava era entrevistar a varies persones a través de les quals poguéssim obtenir informació dels aspectes que volíem estudiar, com són I'aspecte biografic de l'entrevistat pel que fa a la seva relació amb Sant Cugat, la seva percepció de I'espai -en aquest cas el municipi de Sant Cugattant des d'un punt de vista estatic com dinamic, les vivkncies i interpretacions personals dels entrevistats sobre els aspectes anteriors, etc. Així doncs, varem establir un model d'entrevista, un guió, que ens va permetre obtenir una base comú a totes les entrevistes a I'hora d'analitzar-les. També varem procurar flexibilitzar-10, de manera que en alguns casos I'ordre de les preguntes s'alterava o se'n suprimia alguna i, sobretot, afegíem preguntes específiques per a cadascun dels entrevistats, insistint en aquells aspectes on I'entrevistat, per la seva formació, ocupació o aficions, podia afegir-hi quelcom de més ric i personal. El resultat és un model d'entrevista que permet recollir informació específica sobre un tema sense, pero, limitar la participacio o les possibilitats expressives del subjecte. La realització de les entrevistes Les entrevistes (vint-i-cinc) van ésser enregistrades amb un magnetofon, transcrites íntegrament (excepte quan hi havia alguna interrupció o desviació de la conversa que no venia al cas) i analitzades posteriorment. La seva durada mitjana és de 45 minuts enregistrats, més una estona de conversa informal; en total, les converses duraven al voltant d'una hora o més. Cal destacar que, si bé hi CANVIS ESPACIALS A SANT CUGAT DEL VALL!% ha entrevistats més xerraires que altres, aquest fet no es reflecteix gaire en la durada de l'entrevista propiament dita, sinó en aquests altres minuts dedicats a la conversa; aquí apuntem la hipotesi que és molt difícil enregistrar una entrevista en menys de 45 minuts, donat ,que llavors no hi ha temps per a fer-la amb un mínim de profunditat, ni pot ser molt més llarga d'una hora (a no ser que l'entrevista es faci al llarg de varies sessions), jaque ((no dóna per més)), potser per cansament de l'entrevistat i de l'entrevistador. La prova és que les converses informals es poden allargar molt més, mentre que l'entrevista, per flexible que sigui, requereix més concentració (cal pensar les respostes, els temes són més limitats, etcetera). També procurarem que les entrevistes es realitzessin a casa dels entrevistats o en un lloc que ells creguessin convenient (un despatx, un cafe ...), per tal que l'entrevistat se sentís el maxim comode possible i en el seu terreny. per Últim, hem de dir que, llevat d'algun cas, la disposició de la gent per a ser entrevistada va ser molt positiva. La feina més pesada pero imprescindible, és la transcripció de les entrevistes. Generalment hom recomana que es vagin transcrivint a mida que es vagin fent, ja que d'aquesta manera, al tenir fresca l'entrevista, és molt més faci1 resoldre'n fragments dubtosos i així poder avanCar més aviat en la tasca d'analisi i de redacció. Valoració del metode A continuació volem fer esment dels avantatges que, al nostre parer, presenta aquest metode. Centrevista personal i directa permet obtenir una informació de primera ma impossible d'obtenir per altres mitjans i que, gracies al magnetofon, es pot conservar íntegrament amb tota la seva espontaneltat. Val a dir que els entrevistats no estan pendents del magnetofon a l'hora de parlar, segurament perque aquest ja s'ha convertit en un objecte i eina de treball molt comú en les nostres vides. Cap dels entrevistats va posar tampoc inconvenients per a que l'entrevista fos enregistrada i, varem respectar escrupulosament el seu anonimat. La polemica sobre aquesta qüestió és molt antiga; el respecte a la veracitat i el respecte a la vida privada de la persona a vegades són incompatibles. Molts cops no n'hi ha prou amb no esmentar noms, sinó que cal silenciar altres dades, sobre tot si es tracta d'un personatge una mica conegut. En la nostra investigació ens varem trobar amb casos de persones conegudes dins l'ambit local de Sant Cugat, facilment identificables per la seva ocupació o la seva participació en la vida de la comunitat. Hi ha casos, pero, més espectaculars: alguns dels treballs efectuats durant els anys vint i trenta pels sociolegs de l'anomenada ((escola de Chicago)) investigaven la vida i l'ambient de personatges marginals, com lladres, DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 16, 1990 prostitutes, alcoholics, homosexuals, etc. Revelar la identitat d'alguns d'aquests personatges podria equivaler en alguns casos a una sentencia de mort o, com a mínim, d'empresonament. Davant el dilema de l'etica cientifica o l'ttica personal els investigadors escolliren la segona, no sense haver de fer alguns malabarismes per tal de no alterar excessivament les dades científiques o documenS tals. Per a ampliar aquest punt de l'ttica de les entrevistes, vegeu l'obra de Ken Plummer (1983). D'altra banda, la informació obtinguda mitjan~ant l'entrevista personal és essencialment rica i, en molts casos, profunda. El mttode, com ja hem dit quan parlavem del contingut de les entrevistes, permet una gran flexibilitat de tot tipus: podem suprimir o improvisar, reformular, ordenar, autocorregir-nos, etcktera, eliminant tot al10 d'arbitrari i limitat que tenen les classiques enquestes escrites amb respostes de Sí o No. En resum, l'entrevista personal enregistrada, tant si hom parteix d'un guib preestablert, com si és totalment lliure (amb tota la gamma de matisos i combinacions intermitjos) és un metode flexible i adequat a investigacions de tipus humanístic i social en general, essent a més una font de dades molt important. Resulta també molt atractiu per a qui tingui interts en realitzar un treball de camp amb informació inedita obtinguda a través del tracte interpersonal. Ara bé, aquest mttode presenta també uns inconvenients que caldria assenyalar. En primer lloc, no sempre és possible establir una comunicació profunda o empatica amb els entrevistats. Hi ha nombrosos factors que determinen la relació entre entrevistat i entrevistador i, en aquest sentit, no es pot pretendre que totes les entrevistes posseeixin el mateix ritme ni el mateix to. Es pot donar el cas, inclús, de trobar-se veritablement incomode amb l'entrevistat -o l'entrevistat amb nosaltres. El criteri de buscar opinions i experikncies ben diverses augmenta les possibilitats de trobar-nos amb gent amb qui no compartim gaires afinitats. Tanmateix, aquests casos són minoritaris. Hi ha un altre problema, pero, que ens preocupa molt més: tradicionalment s'ha dit que ccles estadístiques enganyen)), és a dir, pretenen ser un mttode científic, empíric i fiable d'investigacib cientifica, pero que, en realitat, tant les dades com la interpretació d'aquestes poden manipular-se conscientment o inconscientment, podent-se arribar inclús a l'obtenció de resultats contradictoris entre dos estudis diferents sobre el mateix tema, ambdós cccientífics)). El mttode estadístic presenta a més l'inconvenient de ser poc flexible, donant unes preguntes i unes respostes prefigurades, la qual cosa limita molt la possibilitat d'expressió i opinió del subjecte. Si bé segons el metode estadístic es pot obtenir certa fiabilitat (els resultats són els mateixos cada vegada que es realitza l'experiment), fiabilitat que de totes maneres no esta garantida al cent per cent, és gairebé impossible que els resultats siguin valids, és a dir, que reflecteixin veritablement CANVIS ESPACIALS A SANT CUGAT DEL VALL& el fenomen que es vol estudiar; si es tracta d'analitzar percepcions o opinions personals com en el nostre cas, és evident que les estadístiques per si mateixes no servirien per a analitzar el que volíem. L'entrevista personal es 'presenta com un metode alternatiu, que ofereix la possibilitat que l'entrevistat digui les coses tal com pensa i sense traves de cap mena; a més, la seva opinió queda enregistrada tal com va ser expressada. El científic transcriu l'entrevista tal com s'ha enregistrat i després l'analitza. Tanmateix, en un article de psicologia d'Eduard Martí, on es parla de la reactivitat de la situació experimental i la influencia de l'experimentador llegim el següent: Orne (1969) ha posat de manifest el poder que ofereix a l'experimentador la situació experimental (...) Per a molts dels subjectes que es presenten voluntariament, participar en una experikncia és col.laborar al progrés de la cikncia. Molts d'aquests voluntaris intenten ser ((bons subjectes)). Fan tot el possible per subministrar a l'experimentdor resultats que s'avinguin amb les seves hipotesis. Els subjectes no participen, doncs, en una experikncia de forma mecanica i passiva com si fossin objectes. Intenten endevinar quines són les idees i hipotesis de l'experimentador, a través dels índexs que troben en la situació, per poder així satisfer-les. Alguns subjectes també poden presentar actituds negatives. Aniran aleshores en contra de les idees que de manera hipotbtica atribueixen a l'experimentador (...) En tot cas, el que mostren aquests exemples és que qualsevol situació experimental crea, en els subjectes, una sbrie d'actituds que influeixen els resultats de I'estudi. Aquestes actituds depenen de les motivacions dels subjectes, de la seva personalitat i dels tipus de reacció que s'estableix amb l'experirnentador. Són reaccions que cal tenir en compte en qualsevol estudi que tingui per objecte el comportament huma)). MART^, 1986, p. 45). I també: N... entre l'experimentador i el subjecte es pot establir una comunicació no verbal i inconscient, a través de la qual, el primer arriba a transmetre al subjecte els seus desitjos sobre els resultats anticipats de l'estudi. Aquesta comunicació s'estableix a través de moviments, modificacions del ritme de la veu, freqükncia de les mirades, somriures i altres indicis no verbals.)) (MART[, 1986, p. 46). Aixo és perfectament aplicable al cas de les entrevistes del tipus que varem realtizar. Els entrevistats volen ésser ((bons subjectes)) i endevinar les respostes previstes per l'experimentador qui, mitjan~ant, actituds inconscients com són els gests, les mirades o el to de la veu, les transmet. És difícil calcular fins a quin punt aquest tipus d'entrevistes estan influi'des per aquests mecanismes, tan difícil com que l'entrevistador tingui un autocontrol perfecte de si mateix. Si DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 16, 1990 Fotografia 5 (comenqament de segle). La fisonomia rural de Sant Cugat es caracteritza per la presgncia de molts elements simbblics del paisatge rural tradicional (masies, molins, edificis singulars, etc.) espais lliures no edificats (construcció d'aparcaments a les places, per exemple), que es talava l'arbrat de la majoria de carrers i que dessapareixien moltes de les fites i elements simbolics del paisatge rural tradicional (enderrocament de masies, edificis singulars, molins, etc.) (Fotos 5 i 6). La suavitat del paisatge anterior es trenca, degut a la verticalitat que imposaven les parets mitjaneres dels blocs i al caos de formes, alcades i colors de les noves construccions. El paisatge marc va deixar de ser visible des de molts indrets. La base economica de la poblaci6 es fonamentava ara en la indústria i especialment en la construcció. El procés de creixement urba durant aquesta etapa fou constant i intens, essent-ne el motor fonamental l'especulació del sol per a la construcció d'habitatges, indústries i serveis. Aquest creixement es va produir paralelelament a un fort increment de població i a la decadkncia del poble com a indret d'estiueig. Les formes tradicionals de vida -coneixenca generalitzada entre els vei'ns, vida a l'exterior, costums ...- entren en franca regressió. CANVIS ESPACIALS A SANT CUGAT DEL VALLES Fotografia 6 (1988). EI pas d'una població amb un mode de vida semirural a una de plenament urbana va significar la desaparició de moltes de les fites i dels elements simbolics del paisatge rural tradicional (compareu amb la fotografia 5) i va ocasionar una densificació molt acusada del nucli urba que va trencar la suavitat del paisatge anterior. Al final d'aquesta etapa s'inicia la construcció de grans equipaments metropolitans al sector nord del municipi, d'acord amb el paper reservat a Sant Cugat dins el conjunt metropolita de Barcelona. En aquests anys es construí també l'autopista que creua aquell sector i que justifica la localització dels esmentats equipaments (Foto 7). El paisatge dels anys de la crisi. De 1977 a 1984 Com a conseqiikncia de la crisi economica general d'aquests anys es va frenar el ritme de creixement urba del municipi, alhora que amb la consolidació dels nous consistoris democratics s'aprofita el moment per reorientar la política urbana municipal per tal de corregir els excesos del període anterior (limitació d'al~ades, del sol edificable, replantació de l'arbrat, millora de la infraestructura municipal...). En aquests anys es comenca a edificar fora del perímetre dels casc urba i DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAF~CA 16, 1990 Fotografia 7 (any 1983). A finals dels anys5etanta, el sector nord del municipi es va consolidar com una zona d'equipaments metropolitans (Hospital General, Catalana dDOccident, Televisió. ..) al voltant de I'autopista A-7. a l'antic perímetre del barri d'estiueig. El nou tipus d'edificació sera el bloc ai'llat plurifamiliar anomenat ccd'alt standing)), destinat a una incipient immigració d'origen urba i d'alt poder adquisitiu (Fotos 8 i 9). Alguns dels equipaments metropolitans iniciats a l'etapa anterior s'enllestiren aquests anys, consolidant Sant Cugat com a centre de serveis d'ambit metropolita. Amb tot, durant aquests vuit anys la fesomia del municipi no difereix gaire de la del període anterior, degut a la frenada de la construcció que, d'altra banda, mai no va arribar a aturar-se del tot. El paisatge actual. 1984-1988 Superada la crisi economica i consolidat el model de creixement metropolitA s'entra en un nou període de transformacions radicals en el paisatge de Sant CANVIS ESPACIALS A SANT CUGAT DEL VALLES Cugat. Els ja escassos espais buits de l'interior del nucli urba són edificats, perdent-se la seva antiga forma organica i esdevenint un nucli molt més compacte. La casa adossada, destinada sobretot a immigrants urbans, s'imposa com a model constructiu dominant (Foto 10). L'agricultura esta desapareixent definitivament del terme municipal, sigui per la construcció d'habitatges, indústries o serveis o bé per l'extensió de la xarxa viaria (cinturons periurbans, túnel i eix de Vallvidriera, etc.). L'estructura basica del paisatge que fins ara havia perdurat: ((zona urbanaconreus-bosc)), esta éssent substituida per l'esquema ((zona urbana-bosc,, amb la consegüent pressió humana i regressió d'aquest. Des del punt de vista economic el municipi esta esdevenint un centre de localització d'indústria de tecnologia punta i de terciarització. La pkrdua de la diversitat social a favor del predomini de les classes altes esta comportant canvis notables en les formes de vida comunitaries que tenen la seva mAxima expressió en la despersonalització de les relacions vei'nals, la segregació social de l'espai i el desplacament forcat fora del municipi de les classes menys afavorides. LA PERCEPCIO DEL PAISATGE CANVIANT En l'andisi de les entrevistes vhem diferenciar dos aspectes: l'un era la imatge estatica que tenien els entrevistats del paisatge de Sant Cugat en un moment determinat; l'altre era la imatge dinamica, és a dir, el paisatge en evolució, l'esstncia i el ritme dels canvis, etc. Les recreacions que feien els entrevistats d'aquestes imatges no tenien un caracter purament descriptiu, sinó que anaven associades a experikncies personals. Més que de paisatge podem parlar de llocs viscuts, marc de diverses experikncies vitals. Hom pot establir una tipologia de llocs viscuts segons la relació que estableixen les persones amb aquest lloc. Així doncs, hi ha llocs que són objecte d'una experienciació estktica (per exemple per part dels artistes), d'altres s'associen a una experienciació activa, sigui el joc, la festa o el treball, o van associats a la rutina quotidiana, com per exemple un itinerari regular, o les botigues on es compra habitualment. Alguns d'aquests llocs poden esdevenir llocs íntims, quan van associats a experikncies molt personals, adquirint una significacio especial. Finalment, hi ha una strie d'elements del paisatge que prenen categoria de símbol comunitari, com per exemple el Monestir, algunes masies, el Pi d'en Xandri, etc. D'altra banda, varem poder constatar com tant la imatge estatica com la imatge dinamica tenien trets en comú en les diferents entrevistes, malgrat no DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 16, 1990 Fotografia 8 (anys 20). Antigues torre; i solars del barri d'estiueig de Sant Cugat del VallZ.s, que a partir dels anys 80 seran sustitui'ts per blocs plurifamiliars ai'llats anomenats ccd'alt standing>>. ésser identiques; d'aquests trets comuns se'n desprkn una imatge global que, tot i ésser fruit d'una munió d'individualitats, és prou coherent en si mateixa. També 'hi ha una correspondencia bastant aproximada entre la imatge global que tenen els entrevistats -en els seus dos vessants estatic i dinamici la divisió en etapes que havíem bastit en el nostre estudi previ. El que segueix és un resum dels trets més significatius de les imatges de cada període. La imatge del Sant Cugat rural i residencial Malgrat ésser un paisatge que s'estén des de finals del segle passat fins els anys seixanta, el Sant Cugat rural i residencial presenta una imatge gairebé estatica i poc complexa, ja que durant aquell període es produiren relativament pocs canvis, i no afectaren substancialment la fesomia ni el mode de vida de la població. Es tracta d'una imatge fonamentada en el contrast entre lkara)) CANVIS ESPACIALS A SANT CUGAT DEL VALLeS I Fotografia 9 (1988). Malgrat el descens del ritme de la construcció en el període 19771984, els blocs d'habitatges ad'alt standing)) ocupen e1 lloc de les torres i dels solars de la fotografia anterior. i ll(abans)), de manera que tot al10 que no és relativament recent és associat al paisatge dkabans)). Sant Cugat és definit com un poble de pagés; la imatge del seu paisatge i de la manera de viure dels seus habitants respon a aquesta concepció, encara que, davant del paisatge agrícola, els pagesos tenen una visió molt més global, menys idílelica potser, que la resta dels entrevistats. En aquesta imatge el bosc i els conreus tenen un paper molt destacat, ja que ambdós eren objecte d'explotació i constitulen el marc de moltes altres activitats com el joc, la caca, els aplecs ... L'espai urba no estava tan compartimentat funcionalment com en l'actualitat, sinó que diverses activitats -residtncia, treball, lleure ...- convivien en el mateix espai. La coneixenca mútua entre la majoria dels habitants és un altre tret definitori de la imatge del Sant Cugat fins als anys seixanta. Segons els entrevistats, aquesta coneixenca generalitzada no comportava una pressió social excessiva sobre l'individu, relacionant-la més aviat amb la convivencia. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 16, 1990 Fotografia 10 (1987). La casa adossada és el model constructiu dominant a la fase actual de creixement urba. Aquest tipus de construcció conforma un paisatge pendent a la uniformitat. La imatge dels anys de desenvolupament La imatge del paisatge d'aquests anys és essencialment dinamica, caracteritzada pels canvis sobtats en tots sentits. Aquests canvis conformen una imatge complexa pero molt coherent i comú en la majoria d'entrevistats. Hi ha una quasi total coincidkncia quant al període en que tingueren lloc aquests canvis (1960-1977), destacant-se el seu ritme vertiginós. El record d'aquests transformacions s'associa a les circumstancies polítiques del moment -el franquismei a uns responsables concrets, com per exemple el llavors alcalde Barnils. Entre els canvis que es produiren, els entrevistats recorden especialment la construcció de blocs de pisos de gran alcada, amb la consegüent destrucció o deteriorament de gran part del centre del casc i l'enderrocament d'edificis singulars d'importancia simbolica o afectiva (masies, per exemple). Hom recorda també la tallada massiva de l'arbrat i l'inici de la desaparició dels conreus, tant per l'urbanització d'aquests com per l'abandó de les activitats agrícoles. El record dels canvis inclou també altres elements com la disminució de mol- CANVIS ESPACIALS A SANT CUGAT DEL VALLES tes especies animals, en especial dels ocells, o les rieres i fonts, que es tapen o s'assequen. Fins i tot molts dels entrevistats afirmen que el clima aquells anys va canviar, tornant-se més arid. La imatge del bosc també canvia: al perdre part dels seus usos tradicionals i no ésser utilitzat, skernbruta)), segons expressió dels entrevistats, de bardissa o d'escombraries. Paralelelament a l'abandó de l'agricultura es recorda la forta activitat constructiva i l'aparició de noves fabriques, comportant canvis tant en el paisatge com en les formes de vida. Aixi per exemple, es valora negativament el fet que comencin a desaparkixer els forts vincles de coneixenca entre els vei'ns i la vida al carrer. La imatge del Sant Cugat actual Aixi com la imatge que tenen els entrevistats del Sant Cugat rural es caracteritza pel seu caracter estatic i la imatge dels anys de desenvolupament pel seu dinamisme, la imatge del paisatge actual del municipi presenta ambdós vessants. En el seu vessant més estatic, Sant Cugat és una població -per a molta gent encara avui ((un poble))- situada darrera el Collserola, cosa que ens indica una perspectiva no local, sinó barcelonina. Es percep com un municipi de gran extensió. Els límits administratius no coincideixen amb els limits viscuts, ja que algunes zones són desconegudes o considerades ((terra de ningú)), especialment el sector nord del municipi, ocupat per una serie de serveis (Hospital General de Catalunya, grans centres escolars, autopista, etc.) extramunicipals. Cantiga zona de conreus és percebuda com a zona verda, i el bosc es percep com un teló de fons de la població. La integració entre els diversos elements que fins ara configuraven el paisatge del municipi ha esdevingut una compartimentació entre la zona urbana i la ((natura)). Molts entrevistats es refereixen al paisatge de Sant Cugat com un paisatge de tipus anglGs pel seu caracter residencial i semiurba. Es parla de Sant Cugat com un poble de categoria, amb gent de diners, intel.lectuals, cases de luxe, fabriques no contaminants, ben comunicat, etc. Alguns entrevistats ressalten el contrast entre aquesta imatge i les deficiencies de serveis i equipaments públics que pateix el municipi, atribui'ntho al fet que un sector important de població utilitza sobretot els serveis privats. Pel que fa a la imatge dinamica de Sant Cugat, hom ressalta especialment la forta empenta de l'activitat constructiva de caracter horitzontal (cases adossades), la instal.laciÓ d'indústries d'alta tecnologia (Sharp, Pharmacia, HewlettPackard ...) i la construcció de macroserveis metropolitans (estudis de cinema, escola d'arquitectura, instal-lacions esportives...). L'arribada constant de nouvinguts (qualificació que es dóna als immigrants d'origen urba de poder adquisitiu mitja-alt) acaba de configurar una imatge DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 16, 1990 canviant del municipi relacionada amb la construcció de nous habitatges, profussió de comercos especialitzats, increment dels preus, etc. Molts dels entrevistats tenen formada una imatge del paisatge futur de Sant Cugat. Tots estan convencuts que el poble acabara esdevenint un suburbi de luxe de Barcelona, sobretot després de la construcció del túnel de Vallvidrera, pero atribueixen valoracions diferents a aquest fet segons la ideologia política i els interessos personals en joc. Alguns parlen d'un Sant Cugat futur gairebé bucolic, que reunira els avantatges del creixement i el progrés amb el verd, l'art i la cultura. Aquests entrevistats tendeixen a obviar els inconvenients derivats del creixement del municipi, alguns dels quals ja es manifesten actualment: congestió del centre urba, pol.lució creixent, encariment de ]'habitatge, degradació de la natura, etc.'. D'altres entrevistats són més crítics amb el creixement actual de Sant Cugat i tenen una imatge futura menys idil-lica, posant de manifest els inconvenients esmentats i, sobretot, la massificació i despersonalització de la vida comunitaria. PERCEPCIO I ACTITUDS Canalisi de les entrevistes fetes a persones seleccionades amb un criteri de diversitat mostra una gran coincidencia en la percepció del paisatge de Sant Cugat del Valles i de les seves transformacions. Gracies a aquestes coincidhcies ens ha estat possible la reconstrucció del seu paisatge com a lloc viscut. Així com en la percepció s'observen coincidencies notables entre els entrevistats, en les actituds provocades per les transformacions del paisatge s'hi observen diferencies importants. Les actituds enfront als canvis de paisatge estan condicionades pel sistema de valors de I'individu; les percepcions són estructurades en aquest sistema, quedant arraconats certs elements i ressaltats en primer pla uns altres. En la configuració del sistema de valors d'una persona, a part dels factors individuals -cultura, caracter, experiencies personals, etc.- els factors socials, en especial els interessos economics i la pertanyenca a un determinat grup social, hi tenen un paper molt destacat. La relació existent entre les actituds dels individus enfront als canvis del pai3. Sant Cugat figura en la relacid dels 45 indrets més agredits des del punt de vista ecolbgic a Catalunya, recollits al manifest ((Per una política ambiental a Catalunya)) i subscrit per 47 entitats, partits i associacions. Aquest manifest es va fer públic en el simposium Una Sola Terra, celebrat a Barcelona I'octubre de 1989. CANVIS ESPACIALS A SANT CUGAT DEL VALL& satge i els factors socials es manifesta en els paral-lelismes que varem observar al llarg del nostre estudi entre determinades actituds (crítica, conformisme, inhibició, optimisme ...) i la relació amb un grup social, una ideologia política o uns interessos economics concrets. En canvi, no s'observa cap correspondencia directa entre la percepció dels canvis de paisatge i aquests factors. Hem detectat també l'existkncia de contradiccions entre els sentiments associats a la percepció i les actituds dels entrevistats, com per exemple en el cas d'alguns comerciants: si per una banda aquests demostraven tenir vincles afectius amb el paisatge, per l'altra s'inhibien davant les agressions que aquest pugui patir. L'origen d'aquesta contradicció rau en que els seus interessos comercials estan lligats al creixement demografic i a un desenvolupament urba sovint poc respectuós amb l'entorn. La contradicció es resol normalment a través de l'adopció d'actituds conformistes i fatalistes, de l'estil (tel progrés és el progrés)). A rel del nostre estudi de la percepció dels canvis espacials a Sant Cugat creiem que els estudis que tracten els lligams de les persones amb el seu entorn han d'incloure la dimensió social d'aquestes i la dialkctica de la societat en que viuen, altrament les causes profundes de les actituds humanes davant l'entorn no poden ser explicades satisfactoriament. En definitiva, l'espai és també un producte de les actituds socials, expressades individualment o col.lectiva, i la relació entre ambdós tipus d'actituds no es casual sinó que respon a la naturalesa de cada formació social.