Ressenyes

RESSE a través de l'estudi de casos concrets, el conjunt de normes legals reguladores d'algunes de les mesures de prevenció i control exposades en l'anterior ponbncia. Ens trobem, en definitiva, davant una prova més -la més exitosa al meu entendredel notable increment que d'uns deu anys enca ha experimentat la producció geogrhfica espanyola en l'estudi dels riscos naturals, en aquest cas sobre la tematica de les avingudes fluvials i inundacions. Cada vegada més es van consolidant grups permanents de gebgrafs que no solament surten a la llum després de catastrofes concretes, sinó que són capacos d'organitzar encontres interdisciplinaris com aquest celebrat el mes de maig de 1989. Una idea es transmet al llarg de tot el llibre: el debat resta obert, els camps d'estudi entorn d'aquesta tematica són molts i queda molt per dir. I no únicament pel que fa a l'estudi del risc d'inundació com a esdeveniment hidrogeomorfolbgic, sinó també pel que fa a la seva vessant humana i social, en altres paraules, a les relacions home-natura que se susciten entorn de la problemiitica de les inundacions i avingudes fluvials. Anna Ribas i Palom Équipe <<Espace, Population et Societb (1989), Atlas démographique et social de l'fle-deran ce, Paris, Université de Paris I(349 p.). Arran d'un encarrec de la Direction Régionale de 1'Equipement de la région fle-deran ce fet a l'equip Espace, Population et societél, sota el nom genbric de eles traduccions espacials dels fenbmens segregadors a la regió "fle-deran ce"^, aquest equip ha elaborat aquest informe -el segon de l'esmentat encarrecen forma d'atlas, el qual té <<essencialment per objecte proposar un conjunt de documents de treball i d'anhlisi que permetin esbossar un primer estat de les formes de divisió social i demogrkfica de l'espai a la regió fle-deran ce i de la seva evolució recent (1975-1982)~ (p.7). Tot i ser un treball col.lectiu, cadascun dels capítols o apartats és signat per l'autor o autora, la qual cosa confereix una certa empremta personal a l'enfocament de les respectives anilisis desenvolupades. La regió fle-deran ce, amb la ciutat de París al seu bell mig, és un territori forca desequilibrat, tant des d'un punt de vista demografic com social, econbmic i d'estructura de la producció. Aixb ha dut els autors2 a plantejar-se el fet de redefinir les unitats geografiques de la regió: de 1280 communes, més 20 arrondissements parisencs, s'ha passat a 188 sectors en funció de tres tipus de criteris: la continui'tat i I'aspecte de l'hhbitat, la composició sbcio-professional i les estructures agrícoles. Aquest reagrupament és explicat i justificat en l'annex que figura al final del llibre. Malgrat aquesta tasca d'homogenei'tzació, la població va de poc més de 5000 habitants en el sector més despoblat als més de 225.000 habitants (el districte 156 de París) en el més pol. L'equip E.P. et S. pertany a STRATES (Strategie temtoriale et dynamique des espaces), unitat de recerques del Centre National de la Recherche Scientifique associada a la Université de Paris I. 2. L'equip és format per Martine Berger, Jacques Brun, Ivan Chauvire, Jeanne Fagnani, Francine Globet, Michelle Guillon, Daniel Noin i Catherine Rhein. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 19-20,1991-1992 blat. Igualment, una simple ullada al mapa de base permet d'evidenciar la gran diferbncia de superfície entre els sectors més perifbrics i els centrals, aquests darrers molt més redui'ts. Tot plegat no fa sinó augmentar el mkrit d'aquesta obra pel que fa als plantejaments i a la informació proporcionada. Aquesta informació est8 organitzada en set temes: 1975 i 1982, amb la constatació d'una distribució conckntrica i amb un reforg progressiu dels contrastos; ritmes i espais de creixement diferents per a cadascuna de les dues poblacions: anhlisi de les respectives variacions (amb una tipologia d'onze combinacions diferents). Estudi de la composició i diversitat de la població estrangera: entre més de 100 nacionalitats 1. Variació de la població entre 1968 i 1982. S'hi estudien separadament els períodes 1968-1975 i 1975-1982, amb un fort creixement demografic global de la zona estudiada en el primer, i una desacceleració en el segon. Sota aquest epígraf s7analitzen la variació de la població total, la variació deguda al saldo natural, i el balang de les migracions residencials. Acaba el capítol amb una tipologia de les combinacions espacials entre el saldo natural i el saldo migratori entre 1975 i 1982. presents, s'hi analitzen específicament els casos de portuguesos i de magrebins, que representen respectivament un 25 % i un 37 % de la població estrangera a la regió el 1982. 4. Les estructures demogrdfiques. An8lisi de l'estructura per edats i de l'estructura per sexe i edats. Elements per a l'estudi demografic de les famílies. as molt interessant l'aproximaci6 a aquesta ccgeografia de les unitats familiars, (on es constata una disminució de la seva mesura mitjana entre 1975 i 1982) i a una ageo2' parc seu grafia de la solitud,, o de les persones ment recent (també per als mateixos dos soles, amb un lleuger augment de la taxa períodes), la seva composició (individe solitud a quasi tota la zona estudiada dual-col-lectiu, antic-recent), indicadors de dimensió i de confort de 17h8bitat (on (184 sobre 188 sectors). es constata una sensible elevació del nivell de confort entre 1975 i 1982). En aquest punt és molt interessant la distribució en l'espai dels habitatges cconfortablesn i la dels superpoblats, aquesta darrera, perb, no gaire sorprenent. Es fa també una aproximació a les grans configuracions espacials del parc d'habitatges només per a l'any 1982. Com en el capítol anterior, aquí també s'ofereix una tipologia de deu combinacions diferents entre les variables anteriorment analitzades (antic-recent, individual-col-lectiu) . 5. L'activitat i l'atur. Evolució de les taxes d'activitat entre els anys 1975 i 1982, en funció de l'edat i en funció del sexe (s'hi observa una davallada de les diferkncies sexuals en el mercat de treball). A partir d'aquí s'analitza separadament l'activitat professional de les dones, l'activitat precog (de 15 a 19 anys) i l'activitat tardana (60-74 anys). Per fi es tracta el tema de l'atur, amb una comparació concreta amb la resta de l'Estat francbs i la constatació gens sorprenent que l'atur ha augmentat entre els dos anys de referkncia. 3. Estrangers i francesos. An8lisi del 6. Selecció &indicadors socials. Potser pes de la població estrangera dins de la discutible perb forga interessant l'elecció població total i la seva variació entre d'aquests indicadors socials: taxa d'esco- RESSENYES larització, nivell de diplomats (poblaCom suggereix el títol del llibre, la part cions socialment seleccionades i que, magrafica és molt important: conté 89 joritariament, disposen d'una certa capamapes realitzats tant en cartografia concitat de triar el lloc de l'habitatge) i nivell vencional com en cartografia automatica de renda (si no és indicador de les dife- (sis d'aquests darrers són en color), els renciacions socials, si que permet d'aprequals es complementen amb el text anteciar els nivells relatius mitjans del nivell riorment descrit. Efectivament, text i de vida). mapes són complementaris, perquC ni el text no es limita a ser un comentari dels 7. Categories sbcio-professionals. Esmapes ni els mapes no són solament una tudi de la distribució de les categories il.lustraci6 del text. acomodades (professions liberals, quaLes variables escollides per cartogradres superiors i d'empresa, enginyers, fiar són forsa interessants i significatives, petits comerciants i artesans), dels obrers i sempre referides als dos anys de refei de les diferents categories sbcioprofessionals dels caps de família i les rkncia, 1975 i 1982. La distribució dels valors per a cadascuna de les variables combinacions socials locals, en aquest cas esta feta per procediments matemitics, només per a 1982. la qual cosa li dóna més fiabilitat, si bé Al final de cadascun dels set capítols hi provoca, per altra banda, una dificultat ha una conclusió específica, com també important a l'hora de comparar els mapes una de general al final de l'obra. S'hi de la mateixa variable per als dos anys de mostra una tipologia de la regió fle-dereferbncia, ja que la distribució dels vaFrance, fruit del creuament de diverses lors és diferent. Igualment, les trames esvariables utilitzades al llarg del llibre. collides són molt adients per copsar una Aquesta és una de les aportacions que visió global de distribució de la variable ens semblen més interessants de l'obra en l'espai, perb si el que es vol és entrar que comentem: en cadascun dels capítols més en el detall de cada unitat geografis'ha fet un esfors de sintetització per ofeca, potser hauria estat millor escollir unes rir múltiples tipologies en funció dels ditrames més suaus. Donada aquesta dififerents grups de variables. Si bé aquesta cultat de distingir les informacions concctipologització~ requereix una lectura cretes en els mapes (l'austeritat de l'ediatenta per la quantitat d'informació conció també hi pot influir), potser hauria densada que aporta, la combinacid amb estat útil incloure-hi un annex estadístic la seva representació cartogrhfica resulta amb la llista de totes les variables cartoforsa interessant. grafiades, sobretot perqui: els sectors, Per fi, i en forma d'annexos, se'ns facicom ja hem comentat, són resultat del liten les referhies bibliografiques utilitreagrupament de municipis fet pels auzades per a l'elaboració del treball, una tors, de manera que aquesta informació llista dels mapes, una llista de les taules, a segurament no és assequible. Amb el llimés, com ja hem dit abans, de I'explicabre s'adjunta una plantilla transparent ció sobre la redefinició dels sectors, i amb els sectors numerats per poder identambé la llista dels 1300 municipis, amb tificar-10s damunt del mapes, si bé només les agrupacions corresponents. serveix per als mapes manuals, ja que els 275 DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 19-20,1991-1992 realitzats amb cartografia automatica són d'una escala més petita. En definitiva, i llevat d'aquests aspectes potser millorables, ens sembla un treball molt interessant i útil per al coneixement dels aspectes demografies i socials de la regió fle-deran ce, sobretot per la seva concepció innovadora dels aspectes estudiats i per la originalitat d'algunes de les variables escollides. Joan Manuel Soriano Puig, J. i Cororninas, J. (1990), La ruta de la energia, Barcelona, Ed. Anthropos, Col. Nueva Ciencia, 7 (prbleg de Mario Gaviria). El desencadenament de la Revolució Industrial i la implantació paulatina del sistema capitalista en totes les esferes de la vida han marcat l'existbncia de les societats industrials avan~ades i han creat una relació de forces desigual entre palsos, a escala mundial, cada vegada més acusada. La natura ha esdevingut mercaderia i l'explotació i apropiació massiva dels seus elements és objecte, en alguns casos, seguint la lbgica expansionista del sistema, de conflicte internacional degut a la distribució geografica desigual d'aquests elements. Les fonts d'energia i el seu coneixement han estat, des dels orígens de la humanitat, basiques per a la supervivbncia i el desenvolupament de la vida humana. Algunes d'aquestes fonts havien estat explotades localment, i, en la mesura que eren necessaries, per les societats tradicionals. El carbó, la llenya.. . esdevenien els recursos energbtics més comuns sobre els quals les diferents societats basaven les condicions de la seva existbncia. Els impactes de la seva utilització sobre el medi tenien un caracter local i efímer. Amb el desenvolupament del capitalisme, les fonts d'energia han esdevingut la peGa clau del funcionament de l'aparell productiu de les societats industrials avan~ades. Cada acte quotidia de la vida humana esta basat en el consum d'energia i cada procés productiu té com a resultat béns amb uns costs afectats pels preus energbtics. L'actual model energbtic, basat en la utilització massiva de recursos no renovables, és un fidel reflex de les necessitats i dels interessos del sistema econbmic i tecnocratic. El petroli, malgrat l'aparició o la perseverancia d'altres formes d'energia, continua essent la clau de volta del model actual. Els impactes del petroli sobre el medi tenen un ambit d'expansió a escala planetaria, i els seus efectes una durada, en alguns casos, superior a la durada de la vida existent sobre la Terra. Les fonts energbtiques, seguint les pautes de comportament d'altres productes, són mercaderies que configuren unes relacions de mercat d'intercanvi desigual, d'abast mundial. Aixb no obstant, el seu carhcter com a productes bhics per al benestar de la societat i, sobretot, per al desenvolupament tecnolbgic de les societats industrials, i la dissociació existent entre la localització física de les reserves i la localització de la demanda basica dels recursos, els confereix un valor geoestratbgic que defineix gran part de les relacions polítiques internacionals i els conflictes entre blocs de palsos, al voltant de la seva apropiació, explotació i distribució. Les darreres crisis econbmiques i la seva magnitud han estat reflexos fidels de la seva rellevancia.