Ressenyes

DOCUMENTS D'ANALISI GEOGR AFICA 19-20, 1991-1992, pp. 265-283 Santos, Milton (1990), Por una geografia nueva, Madrid, Espasa-Calpe, 257 p. (Original publicat a SBo Pau10 l'any 1979). Una mica tard ens arriba aquesta important obra del gran gebgraf brasiler Milton Santos, una obra escrita ja fa més d'una dbcada, perd que encara és molt actual i representa una eina basica per a qualsevol persona interessada en el coneixement de l'evolució del pensament geografic. L'autor considera que en l'actualitat la geografia es troba en una situació de crisi, mancada d'una teoria explicativa de la nova situació econbmica mundial. &s per aixb que vol cercar un nou paradigma. S'ha de renovar la ciencia geografica perqub s'adapti a la realitat, perd en ferho hom es trobara amb una gran varietat d'obstacles, tant de dins com de fora de la disciplina, com succeeix amb la dificultat de difondre noves idees dins de la col.lectivitat científica. Per aquest motiu, Milton Santos creu que no existeix cap possibilitat de fer progressar una cikncia sense una important parcel-la d'esforq crític. La preocupació que guia l'autor en aquest llibre és reprendre la problematica de l'espai, comenqant per l'analisi del treball realitzat fins ara per les diferents escoles del pensament geografic, i proposar, per últim, una línia d'estudi basada en la realitat actual, composta per una teoria i una epistemologia, i així poder arribar a una geografia crítica. En la primera part de l'obra trobem aquesta revisió crítica de l'evolució de la nostra disciplina. Des dels seus comenqaments, la geografia ha estat utilitzada amb finalitats polítiques i per justificar la ideologia imperant als Estats, és a dir, per justificar la ideologia imperialista del capitalisme. Els gebgrafs van dividir els seus punts de vista davant aquesta situació: per una banda, els qui preconitzaven clarament el colonialisme i l'imperi del capital, i per l'altra, els qui lluitaven per un món més just. 6s en aquest marc on pren for~a la geografia colonial, al servei dels interessos imperialistes. L'autor fa una critica del determinisme i creu que la sobrevaloració del factor natural en els treballs geografies va fer perdre credibilitat i reconeixement a la nostra disciplina. Per altra banda, afirma que les bases de la geografia cultural no s'allunyen de les de l'escola de Vidal de la Blache, ja que ambdues són possibilistes, i el concepte de gknere de vida és molt proper a la noció d'area cultural. Així mateix, el concepte de regió, en les condicions actuals de l'economia mundial, ja no és valid per explicar la realitat social. Continuar treballant amb aquesta noció clAssica donaria lloc a greus errades i ens duria a l'abstracció empírica, perqub les relacions home-medi han pres una altra dimensió i ja no es poden explicar només per una simple relació entre ambdós. Santos creu que ha estat un error emprar l'analogia en relació amb les cibncies naturals, car no es pot transferir de forma mecanica el que succeeix en el món físic a la Histbria, i per altra banda, moltes vegades l'analogia comporta una anklisi superficial dels objectes i no del seu contingut. Creu que aquest error va venir donat per la pretensió dels fundadors de la geografia de donar-li un estatus científic a partir de la construcció d'una teoria de l'home basada en una analogia amb les cibncies físiques. En referbncia a la geografia teorktico-quantitativa, critica el privilegi donat als mbtodes i a les tbcni- ques. La quantificació és només un instrument, i el que és fonamental és la construcció tebrica. L'espai que la geografia matematica reprodueix és la fotografia d'alguns moments, perb les fotografies són simples descripcions, i no pas explicacions. La preocupació per mesurar s'anteposa a la recerca de les causes reals dels fenbmens. El mktode d'anilisi emprat per la geografia quantitativa estava més preocupat per la verificació de les hipbtesis que pel seu origen i naturalesa. &s per aquest motiu que la metodologia quantitativa ignora les estructures socials i, per tant, no es preocupa pels processos ni per les desigualtats socials, i no és altra cosa que ideologia imposada a l'home amb l'objecte d'obrir camí a l'expansió del capital. L'anomenada ccnova geografia~ va signifiar una involució per a la nostra disciplina, i va conduir a la crisi general de les cibncies socials. Com diu Santos, la geografia es va convertir en una vídua de l'espai. &s per aixa que l'autor creu que allb que s'ha de definir és l'objecte de la geografia: l'espai huma. El que interessa és conkixer els fets referents a la gknesi, funcionament i evolució de l'espai (l'espai com un producte histbric). Quant a la geografia de la percepció, creu que se li poden posar dues objeccions: per una banda, la percepció individual no és coneixement, ja que l'objecte geografic no seria objectiu; i per altra banda, de la concepció de l'objecte pel seu aspecte o estructura externa, en resulta la seva apareqa, perb no el que representa. Per altra banda, no creu en l'existkncia de la geografia com a cikncia independent. La realitat social és una sola i a cada cikncia particular li correspon l'estudi d'un dels seus aspectes, qüestió que no invalida, perb, la unitat de la cikncia. Considera que l'univers concret que cada cihcia crea com el seu propi sistema de pensament ha d'estar subordinat a l'univers general donat per la realitat total. L'alllament al qual ha estat sotmesa la geografia ha estat un obstacle per a la seva evolució. Per aquest motiu, l'autor creu important per a la investigació científica la interdisciplinarietat entre les diferents cikncies, i aixa permetra d'assentar les bases d'un espai veritablement humh. Totes les disciplines científiques s'han de reajustar per poder expressar, en termes del present i no del passat, la realitat total que ens envolta. es per aixb que l'autor concep la geografia com una cikncia dinamica, en contínua renovació, i no pas estatica, ja que impediria el seu progrés. Creu que la geografia es troba en aquesta darrera situació perquk encara es continua analitzant la realitat sota la influsncia d'una teoria antiquada, i també es continua integrant les noves teories amb els vells conceptes de l'espai, amb la qual cosa el resultat és la impossibilitat de realitzar una anilisi coherent. De fet, creu que sempre ha estat així, ja que mai no s'ha pogut construir un conjunt de proposicions entramades per una lbgica interna. Per aixb proposa la recerca d'un nou paradigma. Per a l'autor, ens trobem en una fase histbrica en la qual la universalització de l'economia ens ha conduit a la noció d'espai global. En aquesta nova realitat internacional, els Estats es converteixen en una necessitat de l'imperialisme per a la seva expansió i serveixen com a suport ideolbgic per al manteniment del sistema. L'Estat apareix com un factor basic de l'elaboració de l'espai, i per tant se l'ha de considerar com l'element fona- RESSENYES mental del seu estudi. 6s per aquest motiu que la noció d'Estat-Nació és per a l'autor la unitat geogrlifica d'estudi, perqub permet d'analitzar la relació entre les forces internes i externes que modelen la societat i l'espai. Així mateix, la formació social constitueix un instrument vlilid per a l'explicació de la societat i del seu espai respectiu, i com a categoria de la realitat i categoria analítica constitueix el mitjli més adient per ajudar a formular una teoria de l'espai vlilida. Estem davant d'un període de crisi general de les cibncies socials, especialment de la geografia. Perb aquesta crisi no és un testimoni de flaquedat, simplement és la prova del desajustament entre les velles idees que desitgen mantenir-se davant les noves que les volen substituir. Per aixb, l'autor té com a objectiu final arribar a ccuna nova geografia*, una geografia critica, que proposi una explicació de la realitat espacial i dels instruments adients per a la seva anlilisi. Una nova teoria que generi la seva prbpia epistemologia, que serli la que donarli coherbncia a les seves reflexions. S'ha de teoritzar sobre l'espai per arribar a poder reformar-10 i millorar-10, i serli a través de l'estudi d'aquest espai humli que es 'podran trobar solucions per a les injustícies i les desigualtats socials. La geografia, tantes vegades al servei de la dominació, ha de patir una remodelació per ser una veritable cibncia de l'home. Per aixb, la tasca del gebgraf ha de ser la de posar en evidbncia, mitjanpnt les eines tedriques i metodolbgiques elaborades, les relacions socials que s'estableixen en l'espai, les desigualtats que encobreix, i la possibilitat de destruirles per construir un espai veritablement hum& Josep Jané i Sari01 Tapinos, George (1990), Elementos de demografia, Madrid, Espasa-Calpe, 410 p. (Titulo original: kléments de Démographie, Armand Colin, Paris, 1985). Suele ser una característica relativamente señalada en relación con 10s estudio~ demográficos, aquella según la cua1 la disciplina tiende a desarrollarse en torno a dos vías: una, concentrada en la elaboración de procedimientos de medición; la otra, interesada en la reflexión sobre las razones que pueden dar cuenta de las características y evolución de las diferentes poblaciones humanas. Pero, como toda división, seguramente peca de simplificatoria en exceso. Los esfuerzos por conectar una y otra perspectiva se han ido y se irán repitiendo siempre en la línea de preservar la unidad de 10s conocimientos mas que en favorecer el divorcio entre las dos culturas demográficas. En este sentido, la reciente traducción española de este manual de Demografia no puede ser mis oportuna. En el panorama de libros sobre esta materia a disposición del lector español, autóctonos o traducidos, esta doble distinción también se reproduce y puede terminar por generar, a la larga, incomodidad para el estudiante o el no especialista, que no suele disponer de una introducción suficientemente completa y asequible. Dentro de estas coordenadas debe inscribirse este texto escrito por el profesor G. Tapinos. Una doble finalidad, declarada por el mismo autor, preside su trabajo: ofrecer un panorama general 10 más completo posible de esta disciplina y conseguir un cccierto equilibri0 entre el procedimiento estadístic0 y el procedimiento explicativo~. En este último planteamiento probablemente radica la mayor novedad de