Notícia del I Congrés Català de Geografia

DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 19-20, 1991-1992, pp. 259-262 Notícia del I Congrés Catala de Geografia Maria ~illanueva i Margalef* Résumé / A bstract / Resumen / Resum Le I Congrbs Catalan de Géographie s'est tenu de 1'11 au 15 mars 1991 pour offrir, pour la vremibre fois, un forum de recontres et échaiges & tous '1;s proffessionnels de la géographie en Catalogne, autant L cew aui travaillent dans des dévartements universitaires comme h ceux, he pius en pius nombrew,-qui exercent leur métier dans d'autres secteurs. The 1st Catalan Geographical Congress took place from 11th to 15th March 1991. It represented a place of meeting and exchange for all professionals in Geography, those working in university departments and those working in other fields where Geography is rapidly gaining a steady presence. Los días 11 al 15 de marzo de 1991, tuvo lugar el I Congrés Catal& de Geografia, forum de encuentro e intercambio para todos 10s profesionales de la geografia en Cataluña, tanto 10s que trabajan en 10s departamentos universitarios como 10s que colaboran en 10s múltiples puestos que, cada vez mis, se ofrecen a la responsabilidad de 10s ge6grafos. El I Congrés Catal& de Geografia es reuní els dies 11 al 15 de marC de 1991 i oferí. ver vrimera vegada, un forum de trobada i intercanvi ,L . a tots els professionals de la ggografia de Catalunya, tant els qui treballen en els de~artaments universitaris com en els altres múltivles llocs de treball dn, cada cop més, la geografia és present. * Departament de Geografia a 1'Escola de Mestres asant Cugat*. Universitat Autbnoma de Barcelona. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 19-20,1991-1992 Els dies 11,12,13,14 i 15 de mars de 1991 va tenir lloc el I Congrés Catala de Geografia. La iniciativa i organització van estar en mans de la Societat Catalana de Geografia i aixo dona una de les característiques més interessants d'aquest congrés: el fet de possibilitar un fbrum de trobada de tots aquells que treballen en el camp de la geografia tant en els departaments universitaris com en els altres múltiples llocs de treball on, cada cop més, la geografia és present. Aquesta voluntat plural es manifesta ben explícitament en la constitució d'un Consell Científic Assessor en el qual eren representats tots els departaments universitaris de Catalunya, País Valencia, les Illes i la Catalunya Nord, com també el Departament d'infrastructures del Transport i del Territori (Universitat Polittcnica de Catalunya), el Centre de Recerques i Estudis Catalans de Perpinya, el Servei de Gestió i Evoluci6 del Paisatge (Universitat de Barcelona), el Departament d'urbanisme i Ordenació del Territori (Universitat Politkcnica de Catalunya), el Centre d'Estudis Demografia, la Direcció General de Planificació i Acció Territorial de la Generalitat, 1'Institut Cartografic de Catalunya, 1'Associació de Gedgrafs Professionals de Catalunya, 1'Institut d'Estudis Metropolitans de Barcelona, la Societat Catalana d'Ordenació del Territori i 1'Acadbmia de Citncies i Arts de Barcelona. El segon gran encert d'aquesta convocatbria fou, al nostre parer, la descentralització dels actes del segon dia, inici de les sessions de treball. Els Bmbits del congrés s'havien dividit en nou grups tematics: pensament geogrhfic, política i ordenament del territori, diversitat de les bases en l'ordenament del territori, la població i el poblament, l'economia i el territori, la tecnologia de les comunicacions i la creació d'espais, el fet metropolita, les relacions de Catalunya amb 1'Exterior i la Didactica i la Metodologia de la Geografia. Cada un d'aquests grups es reuní, el dia 12, en indrets diferents de Catalunya, que foren, tot seguint l'ordre de les temhtiques: Manresa, Girona, Tarragona, Vic, Sabadell, Vilanova i la Geltrú, Terrassa, Lleida i Cerdanyola del Vallks (Bellaterra). Aquest fet tingué un gran resso en les poblacions d'acollida en les quals foren organitzats actes diversos a l'entorn del congrés, cosa que la premsa local s'encarrega de reflectir ampliament. La iniciativa d'aquesta descentralització fou també molt ben valorada pels congressistes que s'hi desplasaren des de Barcelona, com una jornada molt interessant que es perllonga fins al vespre i en la qual s'alternaren confertncies, visites i presentació de tematiques rellevants de la ciutat d'acollida. La resta de les sessions tingué lloc a la seu de la Societat Catalana de Geografia, en el magnífic recinte de l'antic hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Tots els Bmbits del congrés desenvoluparen les seves sessions d'una manera NOTfCIA DEL I CONG&S CATALA DE GEOGRAFIA consecutiva, de tal manera que hom pogué assistir a totes les ponbncies. Aquest fet, que té avantatges indubtables per a tots aquells que estan interessats en una visió panoramica de l'estat actual dels treballs geografies, provoca certa rigidesa horaria que impedí, sovint, un debat més llarg i tranquil entre els qui estaven més interessats en un tema concret i, sobretot, unes jornades excessivament denses en les quals es passava d'una tematica a una altra pricticament sense solució de continultat. Pel que fa al contingut de les sessions, i com és habitual en aquest tipus de trobades, podem dir que fou un bon aparador del treball actual en tots els camps, amb la salvetat dels temes més específicament relatius al medi físic, i amb aportacions més interessants o menys novedoses, per6 quk demostraven la situació de la Geografia al nostre país. El congrés ha estat altament positiu des de molts punts de vista. Com hem dit al comenqament, ha estat un lloc de trobada, per primera vegada, de tots els gebgrafs, i una vegada més s'ha posat de manifest una de les característiques de la Geografia al nostre país: com és el treball interdisciplinari amb altres professionals que s'ocupen de temes que afecten el territori, tal com es posa de manifest no sols en les conferbncies de la sessió descentralitzada, en les quals parlaren sociblegs com J. Borja, dembgrafs com A. Cabré, comunicblegs com M. Moragues, economistes com J. M. Carreras, sinó també en les presidbncies de les sessions i en cada una de les ponbncies en les quals participaren economistes, urbanistes, planificadors i altres científics socials. Aquest fet demostra, alhora, que la Geografia ha estat sempre present en tots els ambits i s'hi ha fet un lloc indiscutible. Menció a part mereixen les conferbncies pronunciades per professionals de fora del nostre país. La primera, del professor Nicolás Ortega, versa sobre <<Reflexiones sobre la Geografia española contemporánea~; la segona fou la del professor Pau1 Claval, <<La Géographie et les géographes au temps de la chute des murs,,, i la darrera estigué a carrec del professor Peter Gould que parla sobre crHelping others to be geographers,,. Totes tres aportaren punts de vista interessants i suscitaren, especialment en els dos primers casos, un debat suggestiu que no pogué expansionar-se a causa de la ja mencionada manca de temps. No voldríem passar per alt la sessió de clausura del congrés, presidida pel Dr. Salvador Llobet, dissortadament traspassat pocs dies després i que fou el darrer acte acadbmic de qui havia estat mestre de molts dels qui treballem en Geografia. La participació en el congrés ha estat molt satisfactbria i cal destacar-hi la nombrosa assistbncia de joves gebgrafs, com també d'estudiants de tercer DOCUMENTS VANALISI GEOGRAFICA 19-20,1991-1992 cicle que aportaren alhora un gran nombre de comunicacions, percentualment molt superiors a les presentades per les generacions ja no tan joves i de les quals es trobaren a faltar apprtacions. Aquest fet, pero, prova la vitalitat i les noves sortides professionals que s'estan obrint als gebgrafs. En el terreny de les mancances, hi voldríem assenyalar un buit: el congrés hauria pogut ser, alhora, un marc on ubicar una mostra de la producció científica més recent dels diversos departaments universitaris de Geografia, com també d'altres institucions, tot seguint l'exemple de 1'Institut Cartografic de Catalunya, que exposa una mostra de la seva producció a cada una de les seus del congrés. La plataforma oferta per aquest I Congrés hauria de servir per pensar noves formes de relació i col~laboració entre tots aquells que <<fan Geografia>>, com també els espais d'intercomunicació necessaris. El fet que hagi estat la Societat Catalana de Geografia que hagi pres la iniciativa d'aquesta trobada ha estat un encert, car la seva propia naturalesa li confereix un espai més enlla dels centres del treball quotidia, alhora que pot canalitzar les inquietuds de la recerca i la doccncia geografica.