Els residus a Catalunya

DOCUMENTS PANALISI GEOGRAFICA 19-20,1991-1992, pp. 247-252 Els residus a Catalunya Llui'sa M. Otero Fernández* Résumé / Abstract / Resumen / Resum Les questions concernant la dégradation de l'environnement et la pollution sont en train d'acquérir un r61e privilégié parmi les problkmes prioritaires des citoyens. C'est dans ce contexte qu'il faut placer la aJournée sur les déchets en Catalogne, qui s'est tenue B Tarragone le premier de décembre 1990 organisée par la Société Catalane d'Aménagement du Territoire. Les aspects traités autour du sujet central de la journée ont été les suivants: les politiques de gestion et de contrble, les déchets urbains, les approches de l'écologie, les déchets en tant que problbmes territoriaux et la gestion des déchets industriels. Among the different preoccupations which arouse the interest of the general public, questions involving contamination and destruction of the environment are acquiring a predominant position. In this context, seminar on <<Waste products in Catalonia,, organized by the Catalan Society for Regional Planning was held on 1st December 1990 in Tarragona. Around the central theme, the following aspects were exarnined: management and control policies, urban residues, the contribution of ecology, spatial aspects of residues and the treatment of industrial waste. Entre las diversas problemáticas que el ciudadano siente cada vez mas como preocupación, las cuestiones que hacen referencia a la degradación del medio ambiente y a la contaminación están adquiriendo un lugar privilegiado. Es en este contexto que hemos de situar la jornada que sobre 10s <<Residuos en Catalunya,, se celebró el 1 de diciembre de 1990 en * Llicenciada en Geografia, Departament de Geografia, UAB, 08193 Beiiaterra. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 19-20,1991-1992 Tarragona, organizada por la Societat Catalana d'Ordenaci6 del Territori. En torno al tema central de la jornada se trataron aspectos como: poiíticas de gesti6n y control, 10s residuos urbanos, aportaciones de la ecologia, aspectos territoriales de 10s residuos y la gesti6n de 10s residuos industriales. Entre les problematiques que van progressivament formant part del cataleg de preocupacions del ciutadi, les qüestions que fan referBncia a la degradaci6 del medi ambient i a la contaminaci6 van adquirint un lloc privilegiat. &s en aquest context que hem de situar la jornada que, sobre els <<Residus a Catalunya,,, se celebra 1'1 de desembre de 1990 a la ciutat de Tarragona, organitzada per la Societat Catalana d'Ordenaci6 del Territori. Entorn el tema central de la jornada, es tractaren els aspectes següents: polítiques de gesti6 i control, els residus urbans, aportacions de l'ecologia, els residus com a element del territori i la gesti6 dels residus industrials. L'1 de desembre de 1990, i organitzada per la Societat Catalana dYOrdenació del Territori, se celebra a la Cambra Oficial de Corners, Indústria i Navegació de Tarragona una jornada que, amb el títol dYc<Els residus a Catalunya>>, pretenia participar en les discussions que al voltant dels residus industrials i urbans esta vivint Catalunya. El president d'aquesta societat, Sr. Tomas Pou i Viver, presenta el tema dels residus com a transcendent i important per a Catalunya, atbs que els residus provoquen tota una sbrie de problemes sobre el territori que cal anar solucionant, problemes com ara: emplasament, garanties de control de les instal.lacions, cost del transport i reciclatge, etc. Aspectes tots ells que demanen una solució immediata a causa de l'augment tan accelerat amb qub s'estan produint. Catalunya és la primera Comunitat Autbnoma que es preocupa pel tema dels residus amb el Pla Director per a la Gestió dels Residus Industrials (novembre de 1989). Pla que, encara que ha estat avortat, contenia un esfors de conscienciació en el greu problema dels residus. Actualment existeix un Projecte de Llei al Parlament de Catalunya que es troba en fase de Comissi6 i que ha estat aprovat pel Consell Executiu de la Generalitat el 3 de maig de 1990. ELS RESIDUS A CATALUNYA El senyor Josep M. Baldasano i Recio, professor titular del Departament de Projectes d'Enginyeria de la Universitat Polittcnica de Catalunya, se centri en els <<Elementos que configuran la problematica de 10s residuos>>, i perfila la definició de residus com quelcom que ja no fem servir. Fóra més acurat parlar de materials residuals, ja que són materials que es poden aprofitar. Aquest aprofitament planteja tota una problemitica multifactorial, des del punt de vista planetari, entorn dels residus: a nivell ttcnic, econbmic, social, d'administració, etc. Aquesta situació va donar lloc a definir tot un conjunt de polítiques de gestió sobre els residus (a finals dels anys 60 i principis dels 70) en els pai'sos de desenvolupament econbmic avanqat. Aquestes polítiques tenien tres elements bhsics: primer, des del punt de vista legislatiu, restabliment de normatives legals d'actuació; segon, administrativament, la creació d'organismes encarregats d'executar aquestes polítiques, i tercer, des de la planificació, gestió i promoció, que incloi'a: implantació de programes de reducció de residus, foment i desenvolupament de les infrastructures i, finalment, accions de gestió no reglamentiries (assisttncia tbcnica, servei de documentació, contractes sectorials, etc.). En la solució a la problematica dels residus, el Sr. Baldasano va diferenciar tres etapes que se superposen unes a les altres: a) Eliminació dels residus industrials (a partir de mitjans dels anys 60). Consistia a portar els residus a un altre lloc. b) Un rigor més gran en la gestió dels residus. A finals dels anys 60 i principis dels 70 hi va haver una forta preocupació per una gestió més racional dels residus, que es va concretar en la construcció d'instal.lacions de tractament i depuració d'aquests. Es configuraven basicament sobre quatre eixos: - Tractament i reciclatge. - Tractament en plantes incineradores. - Tractament en plantes físico-químiques. - Abocadors especialitzats. c) Un rigor més gran en el disseny i funcionament en les noves generacions d'instal.lacions de tractament. També s'intenta reduir la quantitat de residus, incidint en la fase de fabricació dels productes. L'enfocament d'una solució a la generació dels residus ha de tenir com a objectius basics el control de la contaminació que generen i la seva gestió a partir DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 19-20.1991-1992 de la posada en marxa d'instal-lacions de tractament adequadament gestionades i amb el mkim rigor de qualitat per al seu tractament. Aquest element és el motor per a la fase següent de reducció dels residus. D'aquesta manera es poden assumir els costos reals de tractament i la seva incorporació dins la gestió diaria. Lluís Fontanals i Jauma, coordinador de Manteniment i Serveis de 1'Ajuntament de Barcelona, va parlar sobre <<Els residus urbans>>, i centri el seu discurs en quatre punts bhsics: primer, el fort increment dels residus urbans; segon, el fort increment en els costos de les plantes de tractament; tercer, els abocadors i les incineradores tenen una imatge dolenta; i, finalment, cada vegada més, la legislació és més restrictiva respecte a l'eliminació dels residus. L'augment de residus urbans esta lligat íntimament al gran increment de l'embalatge, produ'it com a conseqükncia dels canvis en els hhbits de la població. Consumim productes d'usar i llen~ar, i cada cop més som consumidors individuals per la reducció del nucli familiar. Es compra en menys quantitat i tot es compra envasat: conserves, llaunes, congelats, etc. Tots aquests productes obliguen a utilitzar un embolcall i no recuperable, i sovint, difícil d'eliminar. A Catalunya es produeixen dos milions de Tníany, de les quals 1.400.000 Tníany són de l'area metropolitana de Barcelona (només a la ciutat és produeixen 600.000 Tn). Les variacions entre 1980 i 1989 ens demostren que han disminu'it les restes de caire vegetal: d'un 51% el 1980 a un 40% el 1989 del total de les escombraries. En canvi, tots els altres materials (excepte runes) han augmentat: plhstic, paper, cartró, draps, vidre, etc. En total hem incrementat un 30% la producció d'escombraries en nou anys. Les solucions per a aquest volum de residus no sembla gens facil, ja que els abocadors són molt contestats per la població i són de difícil ubicació. Les incineradores semblen la millor solució, per6 és un sistema parcial. Per tant, si volem afrontar el futur, el reciclatge sembla ser la solució més adient. Aquest, perb, est5 condicionat a la recollida i presentació dels residus. L'Ajuntament de Barcelona esta duent a terme recollides selectives i diferenciades. Les recollides selectives es diferencien pel producte: vidre, paper, plastics, roba, llaunes, productes tbxics, etc. Les recollides diferenciades són les que utilitzen un sistema diferent de recollida: recollir mobles, runes, productes sanitaris, les prbpies selectives, etc. Les perspectives són de fer recollides selectives i diferenciades. Tot seguit, en Josep Puig i Boix, enginyer industrial i professor de la Universitat Autbnoma de Barcelona, ens va parlar sobre c<L'ecologia i el tracta- ELS RESIDUS A CATALUNYA ment dels residus,,, plantejant l'ecologia com a principi filosbfic i eina per aconseguir, com a objectiu final, una contaminació nulela. Per tal d'anar cap aquest objectiu, cal prevenir la producció de residus amb la utilització de tecnologies netes, aprofitar els recursos per la via de la reutilització dels productes i, finalment, retirar del cicle productiu els recursos no aprofitables. Les propostes clares en aquest sentit es poden resumir en tres punts basics: a) Desenvolupar programes concrets per a la prevenció de recursos. Aixb significa la reconversió dels sectors industrials, dotar de mitjans econbmics als processos no contaminants i incentivar els canvis en la producció. b) Prevenció dels productes contaminants. Fer una valoració ecologica dels productes, etiquetat ecologic dels productes, etc., per tal de valorar i avaluar la seva utilització. c) Desenvolupar programes d'utilització dels residus. En el rerafons d'aquestes propostes es trasllueix la necessitat d'una normativa equiparable per a tots els palsos, l'avaluació dels riscs en la implantació i utilització de les instal-lacions de tractament, com també el dret a la informació, control i inspecció per part de tota la societat en totes aquelles polítiques que sobre residus i medi ambient es van implantant. Es tractaria, doncs, d'incorporar tota una skrie de nous drets al cos de drets reconeguts socialment, per tal que la societat pugui aportar la seva part de solidaritat en la resolució d'aquesta problematica. A la sessió de la tarda hi van participar Maria Angels Alió i Torras, professora del Departament de Geografia Humana de la Universitat de Barcelona, Josepa Bru i Bistué, professora de 17Estudi General de Lleida, i Josep L. Muné i Tomas, del Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius. Tots tres van parlar sobre <<Els aspectes territorials del tractament de residus. Tendkncies actuals,,. El territori delimitat, usat per una societat, no és solament un medi físic, sinó que és el resultat del moment histbric. En aquest sentit cal considerar els residus (urbans i industrials) com un element del territori i, per tant, el seu tractament ha de formar part del planejament que se7n faci. Aquest planejament, perd, esta condicionat per l'ordenació mateixa del territori, fruit de la competkncia i lluita que sobre els usos del sbl plantegen els diversos agents que hi són presents. Per tant, és necessaris una certa racionalitat en els valors que s'utilitzen en aquesta ordenació. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 19-20,1991-1992 Finalment, Ferran Relea i Ginés, director de la Junta de Residus, va plantejar <<La gestió dels residus industrials. Situació i perspectives>>. L'autor creu que hi ha un alt nivell de participació i preocupació pel tema, perd considera que donada la gran complexitat tant del factor ambiental com dels residus mateixos se7n té una visió molt compartimentada que emmascara la realitat. Segons la Llei de Residus Industrials existeix l'obligació, per part de les indústries, de declarar els seus residus, perd sovint aixb resta ocultat per un altíssim grau de consumisme i mbqueting.