La dona pagesa, l'oblidada de l'explotació familiar agrària : una aproximació a les comarques gironines

DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 19-20, 1991-1992, pp. 103-121 La dona pagesa, l'oblidada de l'explotaci6 familiar agraria: una aproximació a les comarques gironines Isabel Salamaña i Serra* Résumé / Abstract / Resumen / Resum L'article analyse le r81e de la femme paysanne dans les exploitations agraires familiales de la province de Gérone 2 partir des informations fournies par le Recensement Agraire de 1982. Malgre ses lacunes, soulignées dans la premiere partie de l'article, i1 constitue la source principale pour connaitre et Cvaluer le travail et le degré d'occupation des différents membres de l'exploitation agraire familiale. L'étude met en évidence le poids des normes aculturelles,, dans la marginalisation professionnelle de la femme paysanne mais aussi le r61e important de celle-ci dans le travail agriwle et, tout spécialement, dans le cas des exploitations les plus dynamiques de la campagne de Gérone. The 1982 Agrarian Census is used as the basis of a study of the role of farm wives in family farms in the province of Girona. In spite of the shortcomings of the Agrarian Census, outlined in the first part of the article, this census is the most reliable and detailed source available to identify and evaluate the specific role and share of work of the different members on a family farm. The study clearly demonstrates, on the one hand, the deep-rooted *cultural>> vattern of vrofessional discrimination of farm wives, and, on the othkr hand, t6eir important role in agriculture, especially in the most dynamic farm units in Girona. * * * * Departament de Geografia, Estudi General de Girona. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 19-20,1991-1992 A partir del Censo Agrario de 1982 se analiza el lugar que ocupa la mujer campesina en las explotaciones agrarias familiares de la provincia de Gerona. A pesar de las limitaciones del Censo Agrario, que se exponen en la primera parte del articulo, este censo es la principal fuente disponible para conocer y poder evaluar el trabajo y el grado de ocupaci6n de 10s distintos miembros de la familia en las explotaciones agrarias familiares. El estudio pone de manifiesto el peso de la <<pauta cultural>> en la marginaci6n profesional de la mujer campesina, así como el importante papel que ésta tiene en el trabajo agrícola y, especialmente, en las explotaciones más dinámicas del campo gerundense. A partir del Cens Agrari de 1982 s'analitza el lloc que ocupa la dona pagesa dins les explotacions agraries familiars de la província de Girona. Tot i les limitacions del Cens Agrari, posades de manifest en la primera part de l'article, aquest cens 6s la principal font disponible per conbixer i poder avaluar el treball i el grau d'ocupaci6 dels diferents membres dins les explotacions agriries familiars. L'estudi posa de manifest el pes de la norma <<cultural>> en la marginaci6 professional de la dona pagesa, com també l'important paper que juga aquesta en el treball agrícola i, en especial, en les explotacions més dinamiques del camp gironí. Centrant-nos en la bibliografia de conjunt d'obres catalanes que s'ocupen de l'anilisi global del sector agrari, s'observa una gran coincidbncia a afirmar que la base de l'estructura agriria la constitueix, al nostre país, l'explotació familiar, caracteritzada per una extraordiniria capacitat de resistbncia i adaptació a les noves situacions, evolució i adaptació no exempta, en molts casos, de sacrifici i de costos econbmics i socials molt elevats (Checci i Peix, 1979; Fundació CEP, 1980; Benelbas, 1981; Bacaria, 1982; Checci, 1984; El Campo, 1984). En termes generals, els diferents autors argumenten que l'explotació familiar agraria s'estructura amb l'objecte d'ajustar-se al grau optim d'ocupació de la forsa de treball familiar (Checci i Peix, 1979). I coincideixen a assenyalar que l'ús de maquinaria no és substitutiu del factor treball, sinó que és complementari, de manera que en augmentar les dotacions de maquinaria no disminueixen les de treball (Fundació CEP, 1980; Benelbas, 1981; Bacaria, 1982). La tecnificació ha permbs guanyar temps de treball disponible LA DONA PAGESA, L'OBLIDADA DE L'EXPLOTACI~ FAMILIAR AGRARIA i desenvolupar activitats paral.leles que permeten complementar el nivell d'ingressos de la terra (basicament ramaderia i la practica de l'agricultura a temps parcial) (Pes, 1982). En resum, el conjunt d'aportacions afirmen que el model d'agricultura familiar es mostra com una estructura bptima per al desenvolupament del nostre sector agrari. No obstant aixb, el que no queda clar en cap d'aquests treballs és com es computa el treball familiar. En general, l'analisi es fa a partir de <<models tebrics,,, que tenen per objecte conbixer la viabilitat de les explotacions familiars catalanes en relació amb la possible població agraria bptima. No és pas la nostra intenció qüestionar o jutjar aquestes investigacions; ara, la qüestió és: si realment el model catala és <<familiar,>, no s'haurien de considerar tots els membres de la família que aporten treball? ¿No s'ha escrit que el treball del camp és difícil que el faci un home sol, per la seva elevada complexitat? (Checci i Peix, 1979, p. 76) ¿No hi té un lloc la dona, i en particular l'esposa del pagb? Computar el treball real de cada membre de la família ajudaria a explicar-nos les variades formes d'adaptació de les explotacions familiars dins l'agricultura moderna i a situar adequadament la dona dins el procés de treball. L'objecte d'aquest article és indagar on i com és possible situar la dona dins les explotacions familiars agraries. El marc territorial de referbncia és la província de Girona i la font basica d'informació és el Cens Agrari de 1982. L'únic propbsit d'aquest assaig és el d'acostar-nos a conbixer el <<lloc de les pageses,, en l'espai escollit. La principal font disponible per conbixer el lloc de les dones en les explotacions agriries és el Cens Agrari de 1982. Tot i les limitacions d'aquesta documentació, que han estat posades de manifest per diferents investigacions (Etxezarreta, 1985; Garcia-Ramon, 1989; Solsona, 1989), és l'única font que té com a unitat d'informació basica l'explotació agraria i que recull com a treball tota aquella activitat humana que contribueix als resultats econbmics d'aquesta. Tanmateix, és l'única informació que permet indagar el grau d'ocupació de la població segons la grandiria de les explotacions i per sexes (Caillavet, 1988; Solsona, 1989). Abans d'entrar en l'objecte d'estudi, ens sembla d'interbs presentar els criteris metodolbgics de qui: parteix el Cens Agrari, criteris sobre els quals farem una breu reflexió. Aquesta petita introducció pot ajudar-nos a aclarir concep- DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 19-20, 1991-1992 tes importants sobre el que, a efectes censals, s'entén per explotació agrhria, titular d'explotació i població activa agrhria. Altrament, i per restablir o fer més explícit el sentit de les xifres recollides en el Cens Agrari, contrastarem la informació numbrica amb l'aportació verbal recollida a partir de diverses converses informals amb diferents organismes oficials indirectament relacionats amb la confecció del Cens Agrari, en especial la Cambra Agraria Provincial de Girona. Aquesta entitat, si bé va participar en les enquestes-entrevistes del Cens de 1982 i anteriors, no ha participat de manera directa en el darrer Cens, el de 1989 (inbdit); ara, sí que ho han fet persones vinculades a aquesta entitat i aixb ha possibilitat que poguéssim entrevistar-nos amb alguns agents censals. D'aquesta manera vam concertar una entrevista informal amb dues agents censals que han participat en l'elaboració del nou cens agrari (en concret, una noia del Gironbs i una del Baix Empordh). Les seves opinions, bbviament subjectives i segurament no extrapolables a altres hmbits territorials, són útils ja que ajuden a interpretar algunes variables. La informació d'aquestes persones i entitats s'ha de valorar evidentment com a indicativa. La definició d'explotació agriria El Cens Agrari defineix com a explotació agraria ccla unitat tbcnicoeconbmica de la qual s'obtenen productes agraris generalment per I'ús d'una mateixa mi d'obra i d'uns mateixos mitjans de producció [. . .] Una explotació agrhria es considera, a efectes censals, situada en el municipi on es concentra la major part de la terra, i en cas de dubte, on radiqui l'edificació única o principal de l'explotaciÓ>,. És important partir d'aquesta definició perqub, com comentarem, només és possible identificar un titular per explotació; la resta de membres són classificats segons la relació de parentiu amb l'empresari. Així, i en la suposició que i'home i la dona hagin aportat terres separadament a partir del matrimoni, que les hagin adquirit conjuntament i ambdós en siguin legalment els propietaris, que siguin coexplotadors o que aquesta condició es doni entre pare-fill, pare-filla, mare-fill, mare-filla o qualsevol altre tipus de relació de parentiu, tot aquest patrimoni familiar constituira una sola explotació. La definició de titular d'explotació <<La condició d'empresari de I'explotació s'adquireix quan un titular o un dels titulars n'assumeix la gestió personal i directa i també el risc,,. És a dir, no hi ha una relació directa entre els bens o drets civils que els diferents membres LA DONA PAGESA, L'OBLIDADA DE L'EXPLOTACI6 FAMILIAR AGRARIA de la família tenen sobre el patrimoni i la de ser-ne titular a efectes censals. El conjunt de terres que formen l'explotació poden ser en propietat, arrendament, en parceria, o en qualsevol altre títol, i, com hem dit, han de pertanyer a qualsevol persona que visqui a l'explotació i que tingui amb els altres membres vincles de parentiu; ara, només un d'ells n'assumeix, a efectes censals, la responsabilitat. Aquest criteri és extraordiniriament confós i difícil de diferenciar fins i tot per la família mateixa en un espai on s'articulen dos tipus de relació, familiar i de treball, relació que, com ha escrit Barthez (1982), fa d'una família una empresa i de l'empresa una família. L'única condició és que ellla responsable sigui agricultorla de professió, activitat que, com se sap, no esta sotmesa a l'adquisició d'una formació reglada i, a més, és quasi exclusivament una professió aheredithria,, (Remy, 1987; Lagrave, 1987; Berlan, 1989). Seguint aquest raonament, sembla que, en l'estadística, queda a lliure elecció per part de la família el dret d'adjudicar aquesta titularitat. Per <morma>>, i pel pes de la tradició del dret civil catala sobre la transmissió patrimonial, es prioritza l'adjudicació a l'home (prioritat que com han assenyalat distintes investigacions no és exclusiva de Catalunya), perd la pauta o jerarquia familiar és molt diversa: és prioritari l'espos sobre l'esposa; el pare sobre el fill i el fill sobre la mare. No obstant aixb, la casuística familiar pot tenir altres pautes. El nostre interb per indagar aquesta qüestió ens va conduir a les ccinformants>> per tal d'esbrinar, d'una banda, com s'obtenia la llista dels titulars d'explotació, i, d'una altra, com s'atribui'a aquesta condició. La llista que ha servit de base per censar els titulars en el Cens Agrari de 1989 (inbdit) ha estat el nom dels titulars que figuraven en el darrer Cens Agrari (1982). Altrament, sembla que per realitzar el cens de 1982 es procedí de la mateixa manera, és a dir, a partir de la llista de titulars de l'any 1972. El que sembla difícil de con&- xer és d'on va sortir la primera llista del primer Cens Agrari (1962)'. Segons les informants, a partir d'aquesta documentació les Cambres Agraries Locals fan unes rectificacions pr2vies i els agents censals fan les modificacions oportunes segons que declarin les persones que acudeixen a l'entrevista-enquesta. Pel canvi de nom d'un titular d'explotació no hi ha cap tipus de requeriment. El nou cap d'explotació no forqosament ha de disfrutar-ne el dret real (legal) de l'explotació. Les agents censals coincideixen a explicar que quan una explotació és conreada i treballada permanentment (explotacions on s'han fet inversions importants) és freqüent que els avis (i més en el cas de '1. Segons un informant de la Cambra Agriria Provincial de Girona que participi en la confecci6 del Cens Agrari de 1962, dues van ser les llistes bisiques en aquell moment: la de la Contribuci6 Rústica i Pecuiria i la llista dels <<cupos* de gas-oil. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRARCA 19-20,1991-1992 dones vídues que gaudeixen de l'usdefruit) cedeixin la titularitat a efectes censals al fill. Si una explotació és important, en el sentit que és econbmicament viable, és freqüent que, tot i ser la dona la titular legal (la pubilla de la casa), renuncii a favor del seu marit, que n'ostentari la titularitat cesocial,,. Segons les nostres informants, hi ha algunes excepcions: a) Explotaciones petites, generalment sense terra de cultiu, propietat de la dona. Aquesta conserva la titularitat a efectes censals (de manera més excepcional, sembla que aixo passa també en explotacions de dimensió gran). b) Home jubilat titular d'una explotació petita, en situació de difícil continui'tat per part dels hereus, i que juntament amb l'esposa continuen treballant en l'explotació. Si la dona no és jubilada i cotitza a la SSA i els productes que n'obtenen van destinats a la venda a partir de cooperatives o comerciants, la dona n'assumeix la titularitat per qüestions fiscals. e) Dones vídues amb explotacions petites, de difícil continultat, es declaren titulars d'explotació. La definició de treball en les explotacions agraries A efectes censals, s'entén per treball en l'explotació <<tota aquella activitat humana que contribueixi als resultats economics d'aquesta,,. Dos són els grans grups de treballadors que es distingeixen en el cens: assalariat (fix o eventual), persona que presta treball a l'explotació a canvi d'una contraprestació en forma de salari; no assalariat, aquell que es presta en l'explotació sense percebre una contraprestació en forma de salari (inclou totes les persones que durant la campanya han aportat treball, és a dir, inclou l'empresari com a persona física i la seva família)'. Certament, i com ja han apuntat distintes investigacions, l'aportació de treball dels familiars del cap d'explotació és definida en termes de parentiu (esposa, mare, fill, filla, etc.), i no és possible censar-se en termes professionals (agricultorla, co-explotadorla, etc.). A més, a l'hora de presentar els resultats, el cens anomena genbricament tots els membres de la família (a excepció del titular) com ceajuda familiar,, (Barthez, 1982; Lagrave, 1987; Garcia Ramon i Cinoves, 1988, 1989; Garcia Ramon, 1990). El Cens Agrari recull per a tots els membres de la família la mateixa informació: sexe, edat, activitat principal, nombre de jornades, etc. Així, i malgrat les dificultats de treballar aquestes variables a causa del resum i les agrupacions que VINE fa en la publi2. En aquest treball, i en ser el nostre objectiu estudiar l1aportaci6 de treball de les dones en l'explotaci6 familiar agrhria, nomes farem refertncia al treball no assalariat. LA DONA PAGESA, L'OBLIDADA DE L'EXPLOTACI~ FAMILIAR AGRARIA caci6 dels resultats (a més de practiques ccsubjectives~ que, com explicarem més endavant, infravaloren el treball real femení), hem d'entendre que la prestació de treball recollida en el cens de la mal anomenada <<ajuda familiarn és una activitat productiva sense contrapartida monetaria, perqub aquesta és la norma peculiar en la relació familiar. Per definició, el treball en l'explotació familiar és gratuit, tant el del titular com el del conjunt de membres de la familia. El producte del treball, que en el sector industrial es considera salari, en la família esdevé ingrés (Barthez, 1982). L'APORTACIO DE TREBALL EN LES EXPLOTACIONS AGR~IES DE GIRONA Distribució delshes titulars segons la grandaria de l'explotació Del total d7explotacions censades en el conjunt provincial l'any 1982, un 86% és sota la titularitat d'homes i només el 14% dels caps d'explotació són dones (vegeu la Taula I). Un fet destacable és que només un 14% de les explotacions dirigides per homes no tenen SAU (Superfície Agraria Útil); contrariament, aquest percentatge és, en el cas de les dones, del 35%. Altrament, un 19% de les explotacions a mans d'homes de més de 65 anys no tenen SAU, percentatge que, per a les dones, s7eleva al 43%. Aquestes dades confirmen en part 170bservació esmentada en l'apartat anterior: en les explotacions que no tenen terra de cultiu, si el domini civil és de la dona, aquesta en conserva la titularitat. La que no pot ser contrastada és la grandaria d7aquesta explotació, perquc5 el cens no recull aquesta informació. ks important d'adonar-se que e1 22% de les explotacions amb SAU, els titulars de les quals són homes, són dirigides per empresaris de més de 65 anys, i el 12,4% d7aquestes són menors de tres hecthrees. Les dones de més de 65 anys reuneixen el 30,5% de les explotacions portades per empresaries, i és important de ressaltar que el 21% són menors de tres hecthrees, amb una tendhcia creixent cap a explotacions d'una hecthrea. El volum més important d7explotacions és reunit pels titulars d'edats entre 25 i 64 anys, amb un lleuger increment, sobretot en els homes, en les edats de 25 a 54 anys. No obstant aixb, l'anhlisi per sexe dels titulars i segons la grandaria de les explotacions, ens mostra que hi ha una distribució molt desigual de la possessió. Si bé és en aquest grup d'edats on la dona té més predncia, en termes relatius, en les explotacions més grans, el seu pes es concentra de manera clara en les explotacions menors de tres hectarees. Per contra, els homes presenten un clar domini de les explotacions de 5 a 20 hectarees. Hem DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 19-20, 1991-1992 TAULA I Treball no assalariat: Nombre d'empresarisl8ries Total Homes Dones Empresarisliries 19066 16379 2687 'Yo 85,90 14,lO Amb SAU 15799 14060 1739 'Yo 85,80 64,70 Homes Dones Edat % Grandaria de l'explotaci6 0,1 a 1 ,30 6 5,30 6 ,11 9,20 10,60 12,lO 1,l a. 3 ,O6 7,70 6,80 6,40 ,11 11,80 12,40 9,20 3,1 a 5 ,O8 5,80 4,90 3 ,O6 5,90 5,11 3,30 5,1 a 20 ,22 19,20 11,80 5,40 ,11 7,80 5,70 4,70 21,5 a 50 ,40 5,60 2,40 1,20 - 1,40 ,90 ,80 50,l a 100 O ,90 ,40 ,20 - ,20 ,I1 ,20 + 100 O ,20 ,I0 ,O6 - ,I1 ,I1 - Font: Elaboraci6 prbpia a partir del Cens Agrari, 1982. d'esmentar que és aquesta grandaria d'explotacions la de més freqiibncia en el conjunt de terres de Girona. Cal fer notar, finalment, que els caps d'explotacions menors de 25 anys, d'ambdós sexes, tenen una preskncia molt baixa. Aixb no obstant, els homes gaudeixen d'una distribució d'explotacions, segons la grandhria, més equitativa que les dones. En resum, les dades ens informen de la clara marginació de les dones com a cap d'explotació. Com he pogut observar, és en les explotacions petites on la dona, sota qualsevol títol de domini, conserva o té la titularitat censal. Podríem avansar, sense que aquesta sigui una afirmació comprovada, que les dones conserven, com dbiem abans, la titularitat en empreses poc viables, explotacions amb un elevat percentatge d'agricultura a temps parcial o marginal i amb successió poc assegurada. El que si sembla comprovat és que la norma cultural del dret civil catala ha estat menys estricta en les explotacions més residuals (Barrera, 1990). A is tribu cio del treball familiar segons la grandaria de les explotacions En la Taula I1 hem distribui't les ajudes familiars segons sexe i grandaria d'explotació. L'element més important que cal destacar és la major presgncia de dones sobre homes (un 59% i un 41%, respectivament) i que, percentualment, la dona té més preshncia en les explotacions amb SAU. Igualment, les dades d'aportació de treball familiar ens indiquen una important predncia de pagesodes en les explotacions de 5 a 20 ha, contribució que globalment és més elevada entre la població femenina que la masculina. Valorant les dades estadístiques segons el percentatge d'ocupació per estrats d'explotació, la distribució pot classificar-se de la manera següent: a) Les dones -segurament la majoria esposes de pagesostenen una clara participació en les explotacions de 5 a 20 ha. Si la freqükncia d'un tipus d'explotació, com hem apuntat en l'apartat anterior, és símptoma de la seva viabiTAULA I1 Treball no assalariat: Família de I'empresari/aria Total Homes Dones N. Person. % Amb SAU Yo Homes Dones Edat -25 25-54 55-64 +65 -25 25-54 55-64 +65 Yo 27 51,40 10,50 10,90 4,50 58 26,80 10,60 Grandaria de I'explotaci6 0,l a 1 1,Ol 5,lO 1,50 1,60 ,20 3,40 2,50 1,30 1,l a 3 2,60 8,lO 2,30 1,60 ,50 6,80 4,90 2,40 3,l a 5 2,50 7,lO 1,50 1,20 ,60 7,01 4,60 1,60 5,1 a 20 13,60 22,20 3,60 4,50 2,30 30,20 11,40 4,lO 21,5 a 50 5,80 7,30 1,40 1,70 $0 9,10 3,lO 1,Ol 50,l a 100 1,lO 1,Ol ,I0 ,20 ,I0 1,10 ,20 ,I0 + 100 ,30 ,40 ,O2 ,O4 ,O5 ,20 ,O3 ,O1 Font: Elaboracib prbpia a partir del Cens Agrari, 1982. DOCUMENTS PANALISI GEOGRAFICA 19-20, 1991-1992 és el pes d'ocupació femenina en aquestes explotacions: un 61% de dones sobre un 39% dels homes. A més, i si considerem que hi ha un 36% de població que declara trobar-se en altres situacions i només un 9% té més de 65 anys, és clar que hi ha el major nombre d'esposes agricultores. Altrament, i repassant la Taula VI1 sobre dedicació a l'explotació segons jornades, veiem que en aquest estrat d'explotacions hi ha un percentatge molt elevat d'ajudes familiars classificat en el cens com a agricultura a temps parcial. Per un altre costat, i segons la població tebrica estimada, les jornades s'aproximen molt a la real declarada, informació que demostra que en aquestes explotacions hi ha un nivell molt baix de subocupació. Ara, l'elevat nombre de persones ocupades a temps parcial fa pensar en una clara infravaloració del treball femení. Tanmateix, i com han observat algunes investigacions, hi ha una certa incoherhcia estadística entre el nombre de dones censades i el nombre de jornades. Aquesta baixa d'activitat apunta cap a una elevada discontinultat del treball femení (Calatrava, 1987; Garcia Ramon, 1989). Una de les preguntes que vam fer a les informants era si hi havia alguna pauta a l'hora de declarar el treball de la dona. Hem d'apuntar, també, com han observat altres estudis, que majoritariament, i a causa de l'elevat nombre d'homes caps d'explotació, les estimacions sobre l'aportació del treball de les esposes són declarades pels marits (Solsona, 1989). En resum, aquestes van ser les respostes de les informants: Bé, com que el cens en 17apartat d'altres activitats especifica si són mestresses de casa, doncs, aquesta era una pregunta que feia [. . .] home, la dona té unes certes obligacions, no? (Informant del Baix Emporda). Jo apuntava el que em deien; sovint era difícil per a l'home contestar, diuen que ells hi són sempre, que per als pagesos no hi ha horari. Bé, la veritat és que no m'hi vaig fixar gaire en aixa. De totes maneres, un comentari que feien era que la dona també paga la SSA i crec que per a aquestes apuntaven més hores.. . no ho sé massa. El que sí que era molt clar era que si la dona treballava fora de l'explotaci6 deien que no hi feia res, que ella no en volia saber res de l'explotació (Informant del Giron&s). D'aquestes aportacions, dues conclusions (subjectives, bbviament) semblen clares: l'home, com a explotador principal que s'autocensa, es veu <cobligat>> socialment a atribuir-se més hores, i infravalora, així, el treball de l'esposa. D'altra banda, i almenys per a la informant del Baix Emporda, és clar que les dones tenen unes obligacions a la llar; ccinvoluntariament>> l'agent censal rectificava l'aportació de treball femení. LA DONA PAGESA, L'OBLIDADA DE L'EXPLOTACI~ FAMILIAR AGRARIA CONSIDERACIONS FINALS Com hem intentat de destacar en aquestes pagines, és possible, malgrat totes les traves de 17estadística, fer <<visible>> el treball productiu de les dones en l'explotació familiar agraria. Així doncs, l'estudi s'ha centrat a posar en rel lleu que la dona té un lloc important dins el treball agrícola del conjunt de les comarques gironines. Hem apuntat el grau de dificultat que ofereixen les estadístiques i que ens ha obligat a fer en part, per algunes variables, abstraccions segurament molt objectables. Al llarg d'aquest article hem pretbs sobretot d'explicar la situació de la dona pagesa, més que buscar les causes d'aquesta situació. De l'exposició, creiem que és possible destacar-ne les conclusions següents: No és possible, a partir del Cens Agrari, conbixer I'estructura de domini real sobre la terra. El dret catal% basat en la institució de l'hereu, les pautes del qual han estat seguides -en els seus fonaments bisicsper propietaris, masovers, etc., ha afavorit un aclaparador predomini de la transmissió hereditaria de la terra en línia masculina (Barrera, 1990). Ara, en el cas que la dona sigui pubilla, usufructuaria, copropietaria, etc., hi ha moltes possibilitats que aquest domini sobre la terra resti amagat en el cens. Que la condició de titular només l'adquireixi un membre de la família amaga indiscutiblement el domini civil que la dona pugui tenir sobre aquesta. La norma <<culturab ha motivat que el patrimoni familiar -en el nostre cas, l'explotació familiarsigui cosa d'homes. El acostum>> desautoritza la dona com a responsable familiar i aquesta ha renunciat secularment, amb <<naturalitat>>, als seus béns i drets a favor del marit. La renúncia a la titularitat ha provocat que la dona pagesa no gaudeixi de professió reconeguda. Darrera de la genbrica definició d'ajuda familiar, la dona és primer esposa en el treball que no treballadora (Lagrave, 1987). La dona només conserva la condició de cap d'explotació quan aquesta és marginal o quasi de subsistkncia, en explotacions que amb tota seguretat, i a causa de la seva petita grandhria, són condemnades a desapar2ixer. Ara, si bé ha quedat clar que la dona té domini sobre les explotacions petites, en l'analisi desenvolupada en aquestes pagines hem pogut veure que, en termes reals, aquestes explotacions estan concentrades majoritariament a mans d'homes. Considerant l'edat de la població i la seva situació laboral (recordem l'alt percentatge de jubilats i de mestresses de casa, i alhora el baix nombre de població ocupada en altres sectors d'activitat no agraria), creiem que hem de parlar més d'explotacions amb un elevat grau de subocupació de treball productiu que d'explotacions amb agricultura a temps parcial. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 19-20,1991-1992 Si valorem, com hem fet, que la freqiihcia d'un tipus d'explotaci6 és símptoma de la seva viabilitat econbmica, hem de fer notar que les pageses participen en les explotacions més dinamiques del camp gironí. At&s l'elevat percentatge de dones en les explotacions més viables, per6 també el baix nombre de jornades tearicament aportades i el nombre elevat de dones que declaren trobar-se (en relació amb la dedicació de l'explotació) en <<altres situacionsw, tot fa pensar que cctebricament,, o almenys estadísticament, la dona és primer mestressa de la llar que treballadora. Tanmateix, hem fet notar que les dones pageses arriben a l'explotació a partir del matrimoni, tant si s6n o no filles de casa. Aquest punt ha quedat demostrat pel baix nombre de dones joves (menors de 25 anys) que declaren treballar a l'explotació. Finalment, sembla que hi ha una forta relació entre jornades de treball de la dona i de l'home i categories d'explotacions. Hem vist que és en les explotacions més viables on hi ha un nombre més elevat de dones i de jornades de treball; aixb pot significar que en aquestes explotacions hi ha un nivell més elevat d'autoexplotació del treball familiar pel fet de buscar un nivell de productivitat dels factors capital i terra per increment del factor treball (Tulla, 1989). No hem esmentat, al llarg d'aquestes pagines, el lloc de les dones en les explotacions de gran dimensió. Pel seu baix nombre de participaci6, crec que és vhlida, també en el nostre cas, l'aportació de diferents investigacions que opinen que, en les explotacions grans, la dona esta més distanciada del treball agrari en existir una diferCncia clara entre el treball agrícola i el de la casa o fora de l'explotaci6 (Gasson, 1981; Rosendfeld, 1986; Tulla, 1989). BIBLIOGRAFIA BACARIA, J. (1982), Elsector agrari, Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques (Reconeixement territorial de Catalunya, vol. 3, Estructura econbmica 11). BARRERA GONZALEZ, A. (l980), Casa, herencia y familia en la Catalunya rural, Madrid, Alianza Editorial. BARTHEZ, A. (1982), Famille, travail et agriculture, París, Ed. Economica. BENELBAS, L. (l981), Economia agrdria de Catalunya, Barcelona, Ketres. BERLAN, M. (1989), aconocimientos y trayectorias socio-profesionales de las agriculturas~, Documents d'Andlisi Geogrdfica, 14, p. 53-71. CAILLAVET, F. (l988), aProbl&mes de mesure: Le travail fBminin. Aspects thBoriques et mBthodologiques en Bconomie contemporainew, M6langes de la Casa de Velhzquez, t. XXIV, p. 411436. CALATRAVA, J., VERICAT, M.R. (1987), ~Trabajo femenino y agricultura marginal: la mujer en la explotaci6n agraria de las Alpujarrasn, Revista de Estudios Agro-Sociales, 141, p. 65-84. LA DONA PAGESA, L'OBLIDADA DE L'EXPLOTACI~ FAMILIAR AGRARIA CALS, J. (dir) (1984), El Baix Emporda. Recursos i Estructura Economica, Barcelona, Caixa d'Estalvis de Catalunya. CAMPO, EL (1984), núm. 95 (monogrilfic Catalunya). CANOVES, G., GARCIARAMON, M. D., SOLSONA, M. (1989), <<Mujeres agricultoras, esposas agricultoras: un trabajo invisible en las explotaciones familiaresw, Revista de Estudios AgroSociales, 147, p. 45-76. CEP (BRUNET, J. M. et al.) (1980), L'agricultura catalana. Un estudi economic, Barcelona, Fundaci6 Jaume Bofill-Banca Catalana. CEP (1982), Reconeixement Territorial de Catalunya. Vol. 3. Estructura Economica IZ, Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques. CHECCHI, A., PEIX, J. (1979), L'explotació pagesa a Catalunya. Analisi d'explotacions agraries a zones d'infludncia urbana, Barcelona, Vicens Vives. CHECCHI, A. (1984), El producte agrari a Catalunya. Reflexions entorn de la demanda i laproducció agraria (1964-1979), Barcelona, Banca Catalana. ETXEZARRETA, M. (1985), La agricultura insuficiente y la agricultura a tiempo parcial, Madrid, Ministeri0 de Agricultura, Pesca y Alimentaci6n. GARCIA RAMON, M.D., CANOVES, G. (1988), *El papel de la mujer en la explotaci6n agraria familiar en Cataluñaa, El Campo, 107, p. 54-58. GARCIA RAMON, M.D. (1989), ~Actividad agraria y gtnero en España: una aproximaci6n a partir del censo agrario de 1982~, Documents d'Analisi Geogrdfica, 14, p. 89-114. GASSON, R. (1981), <<Opportunities for women in agriculturen, Department of Environmental Studies and Countryside Planning, Occasional Papers, 5. GOURGEAU, D., LELIEVRE, E. (1986), <<Nuptialité et agriculture*, Population, 2, p. 303-326. INE (1984), Censo agrario de España 1982. Tomo 111. Resultados Provinciales. Gerona, Madrid. LAGRAVE, R.M. et al. (1987), Celles de la terre. Agricultrice: I'invention politique d'un metier, Paris, ficole d'Hautes Estudes en Sciences Sociales. PES GUIXA, A. (1982), <<El comportamiento de la agricultura familiar en Catalunya a partir de 1960n, Investigaciones Económicas, 19, p. 73-83. REMY, J. (1987), <La crise de professionnalisation en agriculture: les enjeux de la lutte pour le contrale du titre d'agriculteur,,, Sociologie du Travail, 4, p. 415-441. ROSENFELD, R.A. (1987), Farm women work, farm and family in the United States, Londres, University of North Carolina Press. SANDER, W. (1985), #arm women and marriagen, Oxford Agrariam Studies, 14, p. 114-127. SOLSONA, M. (1989), <<El problema de la medici6n del trabajo de la mujern, Documents dlAnalisi Geografica, 14, p. 149-169. TULLA, A.F. (1989), aLa mujer en las explotaciones agrarias del Pirineo catalln (UrgelletBaridil)~, Documents d'Analisi Geogrdfica, 14, p. 171-201. VICENTE-IMAZARIEGOS, J. (1989), <(Las mujeres en la agricultura europea: elementos para un estudio sociol6gico>>, Agricultura y Sociedad, 51, p. 205-228.