Ressenyes

DOCUMENTS D'ANALISI GEOCRAFICA 21,1992 al període 1991-1996 s'ha fet envellint la La línia de treball iniciada per l'estudi població any per any, sense considerar morque ressenyem, independentment de l'oportalitat ni migracions intermunicipals, a partir tunitat i necessitat provocada per la implandel padró municipal de 1986 i utilitzant la tació de la reforma educativa, ens serveix de mitjana de natalitat dels darrers cinc anys. model per observar el tractament prospectiu Les dades resultants són estimacions que es que pot donar-se a un problema social i la concreten un xic més en el cas dels dkficits capacitat de la disciplina geografica de prode l'ensenyament secundari. porcionar-hi una resposta funcional. L'estudi més detallat de tres unitats territorials de planificació respon a la caracPilar Comes terització de cadascun dels models basics Escola de Mestres ((Sant Cugat)) definits. El casos de Berga, Granollers i Universitat Autbnoma de Barcelona Cerdanyola, suposen una major concreció i una desagregació de les dades fins a arribar al nivell de les característiques de cada centre escolar. Les propostes, a mode d'exemWorld Wildlife Fund i North South Proplificació, de la metodologia utilitzada ductions (1987), Only One Earth. A Multis'expliciten per al cas de Cerdanyola. Media Education Pack. WWF-United KingL'ampli apkndix cartografic i sobretot dom i North South Productions, Londres. estadístic presenta amb dades al10 que s'ha anat comentant en la primer part. Aquest és el tipus de material didactic per Una bibliografia del treball i un índex de a l'educació ambiental que a hom li agradataules i figures tanquen l'estudi. ria veure més sovint a les nostres escoles. La rellevancia d'aquest estudi creiem Aprofitant el gran resso aixecat per la publique rau sobretot en l'esforq realitzat per cació de l'anomenat Informe Brundtland el definir una metodologia que pugui propor1987, la secció anglesa del World Wildlife cionar criteris clars per a posteriors treFund i una companyia especialitzada en balls i concrecions del futur mapa escolar. mitjans audio-visuals han publicat un paquet Les estimacions i les propostes fetes s'han educatiu ((multi-media)) sobre qüestions vist greument limitades pel caracter global medioambientals, adreqat a estudiants de del treball, pero sobretot s'observa com en finals de secundaria, perb que també pot reiterades ocasions la manca d'estudis ésser d'utilitat per a estudiants universitaris de base sobre l'actualització de les dels primers cursos de la llicenciatura i, no dades demogriifiques i de la infrastructura cal dir-ho, per a tot ensenyant mínimament escolar ha suposat una limitació blsica del interessat en el tema. treball. El paquet educatiu conté un quadern Ens consta que el treball ha tingut funciointroductori i cinc quaderns monografics, nalitat social. A partir d'aquest estudi s'ha referents, respectivament, a la urbanització, assessorat els ajuntaments que ho han la desertització, els boscos tropicals, els sol.licitat i s'ha fet un estudi més concret, bancs de pesca oceiinics i la contaminació com en el cas de l'efecte de la reforma eduindustrial. Cadascun d'aquests aspectes de cativa sobre la xarxa escolar del municipi de les relacions humanes amb el medi ambient Barcelona (pendent de publicació). es treballa en un context específic. Així, els 206 RESSENYES alumnes poden conkixer des dels problemes de la urbanització tercermundista al Pení, o de la desertització a Kenya, fins a estratkgies de gestió dels boscos tropicals a Sri Lanka, l'aprofitament tradicional dels recursos pesquers a les illes Salomon o l'enverinament de les aigües subterranies per residus toxics a California. Ultra aquests quaderns, el paquet educatiu incorpora també un vídeo, amb documentals produi'ts per la BBC sobre els ambits tematics i un conjunt de fotografies que il.lustren aspectes diversos d'aquests temes. Finalment, un poster recull de manera prou grafica la intenció general dels autors: popularitzar entre alumnes i professors el concepte de ccdesenvolupament sostenible)), és a dir, aquell tipus de desenvolupament que satisfa les necessitats basiques de les generacions actuals sense posar en perill la satisfacció d'aquestes mateixes necessitats per part de les generacions futures. Totes les unitats tematiques tenen com a element central una persona o grups de persones implicades directament en el tema que s'esth treballant, el qual, perd, s'emmarca en contextos ambientals, socials i polítics més amplis. Així, es pensa que si els alumnes poden entendre clarament un problema a nivell local, vist mitjanqant l'experiencia de gent amb la qual es poden identificar, podran també entendre processos de caire més general. El missatge és prou evident: mostrar que el concepte de ctdesenvolupament sostenible)) és aplicable en tots els ambits geografics (Primer i Tercer Món) i que les accions en aquest sentit realitzades per persones individuals a escala local poden contribuir a l'assoliment del desenvolupament sostenible a escala global. L'objectiu final dels autors és, doncs, el de propagar entre els estudiants una imatge d'esperan~a i optimisme més que una imatge catastrofista pel que fa a la situació medioambiental al planeta. Les diferents unitats tematiques contenen també un bon grapat d'activitats per portar a terme pels alumnes. Aquestes activitats requereixen l'estudi dels materials impresos i audio-visuals, particularment els vídeos que acompanyen cada tema, i emfasitzen la discussió dels temes considerats mitjanqant simulacions i jocs d'assurnpció de rols, per exemple, dels diferents participants en la gestió de la selva tropical o en problemes amb incerteses molt grans, com seria el de la contaminació d'aqiiífers per substancies toxiques. El quadern introductori presenta un full-resum on es demana als estudiants que expliquin com la idea del desenvolupament sostenible es concreta per a cada cas estudiat. Sobretot es pretén estimular la reflexió crítica i no es dehig de les qüestions controvertibles, ja que si el que es vol és ajudar els estudiants a entendre el món en que viuen, aleshores no hi ha més remei que exposar-10s a les divergencies, els desacords i els conflictes característics de molts dels aspectes de les relacions entre societat i medi ambient. Only One Earth representa, en fi, un bon exemple de com aprofitar una gamma variada de recursos didactics per introduir entre els alumnes els valors clau de l'educació ambiental (respecte per la natura, acció a nivell individual i local, visió global dels problemes), amalgamats aquí sota el concepte de desenvolupament sostenible. Caldria que iniciatives semblants es portessin a terme al nostre país, on encara estem prou lluny dels nivells de conscienciació que ofereix aquest paquet educatiu i d'altres del món anglosaxó. En qualsevol cas, els ensenyant~ amb coneixements d'anglbs trobaran Only One Earth prou profitós per bastir un DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 21,1992 conjunt d'activitats a classe sobre els difetema a escala planetkia, no hi ha cap dubte rents contextos geografics de la tematica que és delicat i, evidentment, dificil. medioambiental. Pero si és ben cert que aquest tractament global és, efectivament, complex, no és David Saurí menys cert que poder disposar d'aquest Departament de Geografia tipus d'informació és molt important, si més Universitat Autonoma de Barcelona no per a poder prendre consciencia de l'artificialitat de les fronteres polítiques quan es parla de contaminació atmosfkrica, de gestió dels oceans o d'efecte hivernacle i canvi climatic, per citar només alguns temes. Myers, N. (ed.) (1987), El Atlas Gaia de la Aquesta conscienciació és la que permetra i Gestión del Planeta, Blurne, Madrid. fins i tot propiciara transmetre la necessitat Middeleton, N. (1988), Atlas of World d'actuar en cada moment coherentment amb Issues, Oxford University Press, Oxford. la idea que cal treballar localment i indiviMiddeleton, N. (1988), Atlas of Environdualment sense oblidar que aquest compormental Issues, Oxford University Press, tament afectar&, en major o menor mesura, Oxford. el conjunt del planeta i tota la col.lectivitat Lean, G., Hinrichsen, D. i Markham, A. humana. No hi ha dubte que les persones (1990), Atlas of the Environment, Arrow encarregades d'impartir coneixements transBooks, Londres. meten, juntament amb aquests, unes actituds que poden arrelar produndament. En aquest Ens trobem en una etapa en que en el si sentit, i sense voler responsabilitzar excesside la ciencia ecologica hi ha un apassionat vament els i les ensenyants, una reflexió debat entre holisme i reduccionisme, en el sobre el tema ambiental pot ajudar a resituar qual les noves tendkncies es decanten per les posicions enfront de les activitats i dels aquesta darrera posició, és a dir, defensen habits quotidians. l'estudi en profunditat del microsistema. Cap dels quatre atlas que ara presentem Contrariament, alguns dels científics amb no coincideix amb el que es pot entendre més bagatge impregnen el seu missatge per un atlas convencional, ja que amb prou d'una visió més global, bo i considerant el feines hi trobarem els noms dels diferents planeta com un sistema on tot s'interrelacioestats, per exemple. Com ho evidencien els na i on qualsevol intervenció sobre el medi títols respectius, són atlas tematics la major en un punt determinat afecta la globalitat de virtud dels quals -de fet involuntariaés la la resta del globus terraqüi o de la biosfera seva complementaritat, malgrat que algunes en general, de forma directa o indirecta. informacions es complementen, ja que han Dins d'aquesta perspectiva, l'aparició de estat concebuts per equips diferents i amb diversos atlas que contemplen el medi objectius no necesskiament exactes. Aquesambient a escala planetaria no deixa de ser ta complementaritat es troba en alguns dels una qüestió oportuníssima i agosarada. aspectes tractats, pero sobretot en la diversa Oportunissima perqut: el medi ambient és en utilitat que ens pot aportar cadascun d'ells. aquests moments un dels temes més Efectivament, cada obra conté algun aspecte vibrants. Agosarada perqut: tractar aquest rellevant que la distingeix de les altres. 208