Ressenyes

RESSENYES Institut d'estudis metropolitans de Barcelona (1990), L 'efecte de la reforma educativa sobre la xarxa escolar de la província de Barcelona, Diputació de Barcelona. L'estudi que ressenyem és el resultat d'un treball recent de geografia aplicat a la planificació educativa. Marta Mata, en l'espai que obre la publicació, ens esmenta l'origen de l'encarrec: una petició de la Federació de Municipis. La funció social del treball és la de constituir una eina de suport per als ajuntaments de la província de Barcelona a l'hora de preveure les accions de política local derivades de la implantació de la reforma educativa. L'enchrrec fou fet des de 1'~rea d7Ensenyament de la Diputació de Barcelona a 1'Institut d'Estudis Metropolitans. La direcció de l'estudi ha estat a carrec de Francesc Colomé i Joan Mestres. Montserrat Pallares ha coordinat el treball i n'ha fet l'edició, i l'equip de redacció l'han format Pilar Riera juntament amb les altres tres persones abans esmentades. L'equip de treball l'han format Antoni Dura, Batis Ibarguren, Montserrat Mercadé, Núria Valdovinos i José Luis Flores. La cartografia ha estat realitzada per Angels Ulla. Alexandre Coscuela i Camil Pujol han proporcionat la seva col~laboració en la base informatica i estadística del treball. La publicació que tenim a les mans conté en la seva primera part la base descriptiva i argumentativa del treball. El gruix de la segona part esta dedicat a la reproducció dels resultats en clau estadística i cartogrlfica. Tant la redacció del text de la primera part, com la presentació de les dades estadístiques i la informació cartografica, palesen un esforq de síntesi, ordre i claredat, que en facilita la lectura i la interpretació. El contingut del text del treball esta organitzat en cinc capítols: Un primer apartat de presentació i la introducció ens mostren els objectius de l'estudi i la seva estructura. Els directors del treball defineixen com a objectiu fonamental de la investigació l'aportació d'una metodologia de treball per definir i delimitar unitats territorials que serveixin per planificar operativament la demanda i l'oferta escolar. L'analisi i estimació de dbficits s'ha fet respecte a la incidencia infrastructural que pot preveure's de la nova ordenació educativa. És a dir, que a partir de les estimacions de l'estudi pot preveure's quines serien les reduccions, ampliacions o noves construccions de centres tenint en compte l'actual oferta escolar i la demanda futura previsible. En la mateixa introducció ja s'esmenta la limitació de dades actualitzades i acurades que ha patit la investigació, aspecte que fa que els resultats numerics del treball només puguin tenir un caracter aproximatiu. El capítol segon suposa una descripció sintttica de la nova ordenació educativa i especialment d'aquells aspectes que tenen una incidbncia directa en els centres escolars. Es clou aquest capítol amb la caracterització dels nous models de centres educatius que implicara la reforma i dels models de conversió que es requeriran a partir de la implantació de la nova ordenació educativa. La definició de les unitats territorials de planificació de la infraestructura educativa, com una primera aproximació als districtes escolars, són l'objecte del tercer capítol, que es tanca amb la proposta de les unitats territorials corresponents a la província de Barcelona. El capítol quart esta dedicat a l'estimació dels deficits escolars, tenint en compte l'analisi de l'oferta i la demanda escolar de les diferents unitats territorials abans definides. La projecció de la població escolar per DOCUMENTS D'ANALISI GEOCRAFICA 21,1992 al període 1991-1996 s'ha fet envellint la La línia de treball iniciada per l'estudi població any per any, sense considerar morque ressenyem, independentment de l'oportalitat ni migracions intermunicipals, a partir tunitat i necessitat provocada per la implandel padró municipal de 1986 i utilitzant la tació de la reforma educativa, ens serveix de mitjana de natalitat dels darrers cinc anys. model per observar el tractament prospectiu Les dades resultants són estimacions que es que pot donar-se a un problema social i la concreten un xic més en el cas dels dkficits capacitat de la disciplina geografica de prode l'ensenyament secundari. porcionar-hi una resposta funcional. L'estudi més detallat de tres unitats territorials de planificació respon a la caracPilar Comes terització de cadascun dels models basics Escola de Mestres ((Sant Cugat)) definits. El casos de Berga, Granollers i Universitat Autbnoma de Barcelona Cerdanyola, suposen una major concreció i una desagregació de les dades fins a arribar al nivell de les característiques de cada centre escolar. Les propostes, a mode d'exemWorld Wildlife Fund i North South Proplificació, de la metodologia utilitzada ductions (1987), Only One Earth. A Multis'expliciten per al cas de Cerdanyola. Media Education Pack. WWF-United KingL'ampli apkndix cartografic i sobretot dom i North South Productions, Londres. estadístic presenta amb dades al10 que s'ha anat comentant en la primer part. Aquest és el tipus de material didactic per Una bibliografia del treball i un índex de a l'educació ambiental que a hom li agradataules i figures tanquen l'estudi. ria veure més sovint a les nostres escoles. La rellevancia d'aquest estudi creiem Aprofitant el gran resso aixecat per la publique rau sobretot en l'esforq realitzat per cació de l'anomenat Informe Brundtland el definir una metodologia que pugui propor1987, la secció anglesa del World Wildlife cionar criteris clars per a posteriors treFund i una companyia especialitzada en balls i concrecions del futur mapa escolar. mitjans audio-visuals han publicat un paquet Les estimacions i les propostes fetes s'han educatiu ((multi-media)) sobre qüestions vist greument limitades pel caracter global medioambientals, adreqat a estudiants de del treball, pero sobretot s'observa com en finals de secundaria, perb que també pot reiterades ocasions la manca d'estudis ésser d'utilitat per a estudiants universitaris de base sobre l'actualització de les dels primers cursos de la llicenciatura i, no dades demogriifiques i de la infrastructura cal dir-ho, per a tot ensenyant mínimament escolar ha suposat una limitació blsica del interessat en el tema. treball. El paquet educatiu conté un quadern Ens consta que el treball ha tingut funciointroductori i cinc quaderns monografics, nalitat social. A partir d'aquest estudi s'ha referents, respectivament, a la urbanització, assessorat els ajuntaments que ho han la desertització, els boscos tropicals, els sol.licitat i s'ha fet un estudi més concret, bancs de pesca oceiinics i la contaminació com en el cas de l'efecte de la reforma eduindustrial. Cadascun d'aquests aspectes de cativa sobre la xarxa escolar del municipi de les relacions humanes amb el medi ambient Barcelona (pendent de publicació). es treballa en un context específic. Així, els 206