Ressenyes

RESSENYES d'aplicació rapida, i uns apunts bibliografics recomanats per a cada tema en qüestió. El llenguatge és agil i entenedor, i s'agraeix l'aclariment de termes pedagogics molt utilitzats en llengua anglesa i no sempre d'una forma correcta. D'altra banda, el to, que podria considerar-se moralitzant o adoctrinant segons una terminologia que ja es manifesta en el subtítol, no converteix les propostes dels autors en actes de fe, sinó que són constantment argumentades d'una forma critica, i es destaquen tant els avantatges com les limitacions, amb la qual cosa es pot pensar que la ((bona practica)) i el ((bon ensenyament)) són també recursos lingüístics per atraure l'atenció. Finalment, el llibre conclou amb unes refertncies als autors, una extensa bibliografia -basicament anglosaxonafor~a actualitzada i un índex de mots clau. Ens trobem, doncs, davant d'un llibre eminentment útil i molt encoratjador per a tots aquells que viuen de i per a l'educació; una obra de caire pedagogic escrita per set persones que supera brillantment el repte a la unitat i a la cohertncia del seu contingut i de la seva metodologia. Tanmateix, el marc d'un ((bon ensenyament)) pot coixejar si no es consideren plenament les altres fonts del currículum. En aquest sentit, els vessants sbcio-cultural, psicolbgic i epistemolbgic intervenen, juntament amb el pedagogic, a l'hora de millorar aquesta qualitat de l'ensenyament, i encara més si partim del fet que els aspectes més metodolbgics no han de ser només objecte d'aprenentatgeper se, sinó transmissors d'uns continguts disciplinaris, d'uns valors socials o d'unes opcions ideolbgiques. Mireia Baylina i Ferré Departament de Geografia Universitat Autbnoma de Barcelona Clary, M. et. al. (1987), Cartes et modkles a 1 'école, RECLUS, Montpeller, 112 pp. Maryse Clary, professora de llÉcole Normale de Nimes, Guy Dufau, inspector d'ensenyament, Raoul Durand, mestre d'escola, i Robert Ferras, professor de la universitat de Montpeller, són els autors de Cartes et modeles a 1 'école. Tots ells es troben vinculats al centre RECLUS, dirigit per Roger Brunet, centre públic que es dedica preferentment a la recerca i la divulgació en l'ambit cartografic de la geografia. L'edició de la revista Mappemonde és un reflex d'aquesta tasca específica, com ho és també l'edició pel mateix centre RECLUS del llibre que ara comentem. Cartes et modeles a 1 'école respon globalment a la voluntat d'acostar la reflexió científica sobre la concepció i les funcions dels mapes feta pels autors -i derivada de les propostes dels coremes de Roger Bruneta l'ensenyament. El prefaci del llibre, realitzat per Armand Fremont, rector de 1'Academia de Grenoble i antic director científic de la CNRS, ens situa l'obra i en destaca el caracter de proposta pedagogica agosarada. Quant al contingut del llibre, s'hi poden identificar dues parts. Una primera, d'emmarcament teoric de la proposta, i una segona, on predomina en el discurs l'exemplificació i la reflexió sobre experitncies educatives. L'obra s'enceta amb una breu reflexió sobre el seu caracter, on es justifica el treball col.lectiu d'ensenyants de diferents nivells educatius que units per un llenguatge comú tracten de demostrar que és possible, i fins i tot molt convenient, fer arribar a l'escola el llenguatge cartografic lligat a una concepció sistbmica d'interpretació de l'organització de l'espai. És en aquest DOCUMENTS D'AN~ISI GEOGRAFICA 21,1992 mateix apartat introductori on es comencen cret, en relació amb els models grafics de a explicitar dos dels conceptes clau que es representació de l'espai, complementa barallen al llarg del llibre: el concepte de l'aportació del treball. model i el de corema. El model és definit El caricter pedagbgic de l'obra, específicacom a representació simplificada d'una reament dirigida als ensenyants, es reforqa amb litat, resultat d'una combinació de coremes diverses il.lustracions, esquemes grafics i que a la vegada són identificats com a unitat quadres que acompanyen el text. Així distintiva de representació grafica de mateix, les citacions suggerents que encapGal'espai, l'equivalent del fonema a la paraula. len cada capítol ajuden a precisar l'enfocaEl corema es podria entendre com la unitat ment i la voluntat divulgadora de l'obra. basica del llenguatge catografic. Cartes et modgles a l'école suposa una El capítol ((Sistemes, models i coremes)) aportació suggerent, encara que didacticasuposa un trajecte tebric del concepte ment poc explicitada, en el camp de l'aplid'abast més ampli, el concepte de sistema, a caci6 del llenguatge cartografic a l'escola. l'aproximació del concepte de model, per Suposa ampliar els horitzons de la cartogratancar-10 amb la reflexió sobre la significafia a l'escola i implica actualitzar els planteció i amb exemplificacions del concepte de jaments disciplinaris en proposar la introcorema. Clouen el capítol tebric uns ducció de l'enfocament sistemic de lectura paral.lelismes suggerents entre I'exercici de l'organització de l'espai, ja als nivells d'esquematització de l'espai que suposen els basics de l'ensenyament. coremes i el del llenguatge grafico-artístic de Justificar el valor dels exercicis d'esqueJoan Miró i el del món de la caricatura. matització i representació grafica de les idees ((Imatges, espais i escales del món)) prereferents a I'organització de l'espai geogrific senta més aviat un recull de reflexions derimitjanqant esquemes grafics, fruit del joc vades de la practica. El contingut d'aquest entre els coneixements i la capacitat d'imagiapartat s'organitza en un itinerari descennació de cada individu, considerem que supodent: de l'aplicació d'exercicis de geomesa l'aportació més significativa de l'obra. trització de la realitat a escala de planisferi, Podria existir el perill de malentendre el fins a nivell regional, explicitats en aquesta missatge i considerar els coremes com a fórescala amb l'exemplificació més concreta mules tancades de representació grafica de dels casos de Franqa i Espanya. Aquest l'espai substitutives dels mapes convenciocapítol es complementa amb el següent, on nals, o potser titllar de superficial l'obra a es presenten exemplificacions i suggericausa del seu to a voltes un xic desenfadat. ments per treballar l'espai urba i on es fa Perb, com els mateixos autors ens indiquen, esment del paper dels mapes mentals i dels ((pas de legons, pas de recettes, mais des crono-coremes o esquemes grafics de repreouvertures d'abordn. Es tracta d'una finestra sentació de l'evolució urbana. oberta a una geografia on la capacitat d'imaUna breu defensa de la validesa de la proginació i d'heterodoxia es posa a prova, i posta de fer arribar els coremes a l'escola considerem que el joc val la pena. clou el llibre. La selecció d'una bibliografia basica, Pilar Comes ordenada segons una seqüencia d'obres de Escola de Mestres ((Sant Cugat)) caracter més general a les d'abast més conUniversitat Autbnoma de Barcelona 204