Ressenyes

DOCUMENTS D'ANALISI GEOGR.&FICA 21. 1992. ou. 201-213 Gold, John R. et. al. (1991), Teaching Geography in Higher Education. A Manual of Good Practice, Basi1 Blackwell, Oxford, 262 pp. Teaching Geography in Higher Education és un manual de practica de l'ensenyament de la geografia a l'educació superior. Escrit per set gebgrafs i educadors, el llibre gira entorn de la tcbona practica)) de l'ensenyament i esdevé una guia excel.lent per al professor de geografia en aquest estadi de l'educació. Perb, a banda de la seva practicitat, entesa com una eina d'utilitat immediata per part de l'educador en la seva qualitat de transmissor del coneixement, l'óbra és essencialment una reflexió teorica que examina fil per randa tant la practica educativa com la finalitat de l'educació. En aquest sentit, el seu mkrit rau no tant en ésser el (creceptari)) de com cal ensenyar la geografia a través de diferents recursos pedagogics -pretensió, d'altra banda, molt justificable-, sinó per aconseguir que d'una forma subliminar sigui aquest vessant de reflexió tebrica sobre com cal plantejar-se l'ensenyament l'eix central del llibre i el marc on se situa tota la practica metodolbgica. Els autors, que han treballat junts com a membres del grup editorial de la revista The Journal of Geography in Higher Education, comparteixen la preocupació del principal problema que afecta l'ensenyament de la geografia en els darrers anys: la disminució de la qualitat de l'educació, conseqiibncia directa de la diversificació ocupacional dels professionals en activitats no lectives. Així, doncs, decebuts i critics amb aquesta realitat, els autors prenen com a punt de partida la importancia de l'ensenyament de la geografia per tal de reptar els professors a la reflexió sobre la seva practica educativa, i al mateix temps proveir-10s d'exce1,lents idees i recursos. L'obra esta dirigida especialment a l'educador, i per tant posa l'kmfasi més en com cal ensenyar que en com cal aprendre. No obstant aixo, les al.lusions a la tasca d'aprenentatge són constants al llarg del llibre, i des de bon comenqament es deixa ben clara la interacció entre ambdós processos, i s'especifica que el ctbon ensenyament)) es recolza en un aprenentatge actiu, centrat en l'estudiant, i concebut globalment com un procés de desenvolupament personal i social que perdura tota la vida. L'exposició es recull en onze capítols que s'ordenen des del punt de vista del contingut seguint una línia clarament inductiva. Partint dels aspectes més concrets de la practica educativa s'arriba al disseny del model curricular optim i a la reflexió final del que suposa un bon ensenyament. Si en descartem els capítols 1 i 11, la introducció i l'epígraf final, respectivament, l'obra conté tres apartats ben diferenciats. El primer i més extens -capítols 2 al 7és un recorregut pels principals recursos rnetodologics que es troben avui a l'abast del professor de geografia, i en ell s'exposa basicament l'ds que se'n fa i la seva finalitat; el segon <apitols 8 i 9és una reflexió sobre l'objecte i la practica de l'avaluació educativa, tant en un sentit qualitatiu, de valorar o apreciar el procés d'aprenentatge de l'alumne i la practica de l'ensenyament, com quantitatiu, o l'acte, més cru si ho volem, de posar notes. El darrer apartat -capítol 10es dedica integrament a definir l'objecte, el contingut i el procés de disseny d'un currículum de geografia. L'exposició oral, el treball de camp, les practiques i els projectes de recerca, i l'ensenyament a partir de les discussions, són els cinc mbtodes tradicionals d'ensenya- DOCUMENTS PANALISI GEOGRAFICA 21,1992 ment que segons els autors urgeix redefinir. dels seus mbtodes. Així, doncs, avaluar Amb l'especificitat que correspon a cada esdevé tant un procés que valora l'activitat mttode, consideren basic que el professor es de l'alumne i l'estimula a esmenar els seus plantegi de quina manera es poden utilitzar errors, com un metode que contribueix a els recursos per tal no només de fer més reexaminar els objectius del curs, el sistema faci1 la tasca de transmetre el coneixement, d'aprenentatge, la relació entre professor i sinó també perqub contribueixin a encoratjar alumne, i, en definitiva, la qualitat del trel'estudiant a prendre responsabilitat del seu ball que s'esta portant a terme. aprenentatge. Presentats d'una forma clara i Precisament és en la darrera part del llisistematica, de cada un dels recursos es bre on els autors mostren la intima connedefineixen els objectius i la finalitat, el proxió entre planificar i avaluar, a través del cés d'utilització -s'inclou la seqüencialitzaprocés cíclic de disseny i redisseny del cio de les activitats-, el treball que cal reamarc curricular. Aquí es planteja basicalitzar per part del professor i de l'alumne i el ment la finalitat i el procés de creació d'un rol que aquests han d'adoptar en cadascuna model curricular tenint en compte els objecde les fases, alhora que es destaquen els tius més amplis de l'educació, el contingut avantatges i els inconvenients respecte a disciplinari, les motivacions i els interessos d'altres materials, i s'avancen algunes sugdels professors, les pressions des de les insgerencies per aconseguir-ne la seva efectivititucions governamentals, la disponibilitat tat. De la mateixa manera es presenten dos de recursos i les necessitats individuals dels mbtodes relativament nous en l'ensenyaestudiants. ment de la geografia: els cursos que es Finalment, el llibre mostra la seva orienbasen en la utilització de materials ja prepatació de guia practica per a l'educador amb rats, ja siguin dossiers tematics, vídeos, lliun receptari de deu principis blsics que cal bres d'exercicis, etc., i el recurs educatiu de tenir present a l'hora d'ensenyar, i amb un l'ordinador com a eina i també com a objecdarrer missatge per convencer els professors te d'ensenyament. En tots ells se subratlla la de la importancia de donar prioritat a la tasimportancia d'una bona planificació i de ca educativa malgrat les pressions de l'extela supervisió constant tant dels mbtodes rior per adoptar altres rols, i es destaca com de la practica d'ensenyament, així l'aspecte del gaudiment i de la satisfacció com d'especificar sempre els objectius personals. Una perspectiva de canvi d'oriendel que s'esta fent als estudiants com a tació clarament bottom-up amb la qual es clau que assegura la seva participació, intededueix que la millora de la practica educagracio i entusiasme en la tasca present i tiva s'aconsegueix a partir del ((bon ensetambé en la motivació per a l'aprenentatge nyament)) de cadascun dels individus. posterior. Des del punt de vista metodolbgic el lliLa preocupació dels autors pel feed-back bre fa honor a la seva predica. És un exemde la practica educativa és una constant al ple de bona organització i sistematització llarg de l'obra. I en aquest sentit, l'avaluadels continguts. Cada capítol compta amb cio, com a part integrant de la planificació unes línies introductories, una argumentació del curs, és la que ha de proveir a l'educacrítica amb molts exemples situacionals, dor i a l'estudiant del marc idoni per revisar unes conclusions generals acompanyades de l'exit i els errors de les seves actuacions i quatre idees clau a mode de recordatori i 202 RESSENYES d'aplicació rapida, i uns apunts bibliografics recomanats per a cada tema en qüestió. El llenguatge és agil i entenedor, i s'agraeix l'aclariment de termes pedagogics molt utilitzats en llengua anglesa i no sempre d'una forma correcta. D'altra banda, el to, que podria considerar-se moralitzant o adoctrinant segons una terminologia que ja es manifesta en el subtítol, no converteix les propostes dels autors en actes de fe, sinó que són constantment argumentades d'una forma critica, i es destaquen tant els avantatges com les limitacions, amb la qual cosa es pot pensar que la ((bona practica)) i el ((bon ensenyament)) són també recursos lingüístics per atraure l'atenció. Finalment, el llibre conclou amb unes refertncies als autors, una extensa bibliografia -basicament anglosaxonafor~a actualitzada i un índex de mots clau. Ens trobem, doncs, davant d'un llibre eminentment útil i molt encoratjador per a tots aquells que viuen de i per a l'educació; una obra de caire pedagogic escrita per set persones que supera brillantment el repte a la unitat i a la cohertncia del seu contingut i de la seva metodologia. Tanmateix, el marc d'un ((bon ensenyament)) pot coixejar si no es consideren plenament les altres fonts del currículum. En aquest sentit, els vessants sbcio-cultural, psicolbgic i epistemolbgic intervenen, juntament amb el pedagogic, a l'hora de millorar aquesta qualitat de l'ensenyament, i encara més si partim del fet que els aspectes més metodolbgics no han de ser només objecte d'aprenentatgeper se, sinó transmissors d'uns continguts disciplinaris, d'uns valors socials o d'unes opcions ideolbgiques. Mireia Baylina i Ferré Departament de Geografia Universitat Autbnoma de Barcelona Clary, M. et. al. (1987), Cartes et modkles a 1 'école, RECLUS, Montpeller, 112 pp. Maryse Clary, professora de llÉcole Normale de Nimes, Guy Dufau, inspector d'ensenyament, Raoul Durand, mestre d'escola, i Robert Ferras, professor de la universitat de Montpeller, són els autors de Cartes et modeles a 1 'école. Tots ells es troben vinculats al centre RECLUS, dirigit per Roger Brunet, centre públic que es dedica preferentment a la recerca i la divulgació en l'ambit cartografic de la geografia. L'edició de la revista Mappemonde és un reflex d'aquesta tasca específica, com ho és també l'edició pel mateix centre RECLUS del llibre que ara comentem. Cartes et modeles a 1 'école respon globalment a la voluntat d'acostar la reflexió científica sobre la concepció i les funcions dels mapes feta pels autors -i derivada de les propostes dels coremes de Roger Bruneta l'ensenyament. El prefaci del llibre, realitzat per Armand Fremont, rector de 1'Academia de Grenoble i antic director científic de la CNRS, ens situa l'obra i en destaca el caracter de proposta pedagogica agosarada. Quant al contingut del llibre, s'hi poden identificar dues parts. Una primera, d'emmarcament teoric de la proposta, i una segona, on predomina en el discurs l'exemplificació i la reflexió sobre experitncies educatives. L'obra s'enceta amb una breu reflexió sobre el seu caracter, on es justifica el treball col.lectiu d'ensenyants de diferents nivells educatius que units per un llenguatge comú tracten de demostrar que és possible, i fins i tot molt convenient, fer arribar a l'escola el llenguatge cartografic lligat a una concepció sistbmica d'interpretació de l'organització de l'espai. És en aquest