L'enfocament de gènere en un bloc de contingut sobre activitat i espai industrials a l'ensenyament secundari postobligatori

DOCUMENTS D'ANALISI GEOGR~~FICA 2 1, 1992, pp. 167-179 L'enfocament de ghere en un bloc de contingut sobre activitat i espai industrials a I'ensenyament secundari postobligatori* Mireia Baylina i ~erré** Résumé / Abstract / Resumen /Resum Le but de cet article est de proposer un bloc de contenus et une unité didactique pour les éleves de l'etape secondaire postobligatoire sur l'activité et l'espace industriel et qui tienne compte de la variable genre. En partant de la considération d'une perspective mondiale actuelle et d'une approche interdisciplinaire et globale proche du paradigme radical, on a construit un schéma thématique qui essaie de rattacher les caractéristiques de l'activité industrielle a la distribution des espaces de production i échelle mondiale et qui mette en relief la variable genre dans tous les aspects ou elle est primordiale, notamment ceux qui concernent directement le marché de travail et l'internationalisation de la production. On a, en meme temps et compte tenu de l'aspect épisthémologique du curriculum, proposé des concepts fondamentaux pour travailler avec les éleves dans le cadre d'une unité didactique sur l'activité féminine dans l'industrie. The objective of this article is to formulate a proposa1 of a unit of topics and teaching methods for post-compulsory secondary education an the theme of industrial space and activity and which would include the gender variable in analysis. The proposa1 is based on: a spatial perspective at world scale; a present day temporal perspective; an interdisciplinary and * Aquestes notes van ser escrites arran de la realització &un treball de curs de l'assignatura de tercer cicle Perspectives de la geografia a l'ensenyament secundari, dirigit per la doctora Rosa Ascon (curs 1990-1991). ** Departament de Geografia, Universitat Autbnoma de Barcelona comprehensive approach; and the epistemological option of the radical paradigm. The resulting list of topics is an attempt to establish the relationship between the characteristics of industrial activity and its distribution at world scale, with special treatment of the gender variable where relevant, and especially in relation to the labour market and the intemationalization of production. The article also makes some suggestions of concepts to be studied refening to female participation in industry, within this didactical unit and respecting the chosen epistemological approach. El objeto de este articulo es elaborar una propuesta de bloque de contenido y de una unidad didactica para trabajar con 10s alumnos de la etapa secundaria post-obligatoria sobre la actividad y 10s espacios industriales, que incorpore la variable género en su análisis. Partiendo de una perspectiva espacial mundial, de una consideración del tiempo actual, del recurso a la interdisciplinariedad y a la actitud globalizadora, y de la opción epistemológica del paradigma radical, se ha elaborado un guión temático que intenta relacionar las caracteristicas de la actividad industrial y la distribución de 10s espacios de producción a escala mundial, poniendo de manifiesto la variable género en todos 10s apartados necesarios, en particular en aquellos que se refieren al mercado de trabajo y a la intemacionalización de la producción. Asimismo, siempre desde la vertiente epistemológica del curriculo, se sugieren algunos conceptos para trabajar con 10s alumnos dentro de una propuesta de unidad didgctica referente a la actividad femenina en la industria. L'objecte del present escrit és elaborar una proposta de bloc de contingut i d'una unitat didactica per treballar amb els alumnes de l'etapa secundaria postobligatbria sobre l'activitat i l'espai industrials que incorpori la variable genere en la seva analisi. Prenent com a base una perspectiva espacial mundial, una consideració del temps actual, el recurs a la interdisciplinarietat i a l'actitud globalitzadora, i i'opció epistemolbgica del paradigma radical, s'ha elaborat un guió temitic aue vretén relacionar les caracteristiaues de l'activitat industrial i A. la distribució dels espais de producció a escala mundial, posant de manifest la variable genere en tots el apartats on és necessaria, en particular en aquells que afecten directament el mercat de treball i la intemacionalitzacio de la producció. Alhora, sempre des del vessant epistemolbgic del currículum, se suggereixen alguns conceptes per treballar amb els alumnes en el marc d'una unitat didactica proposada referent a l'activitat femenina en la indústria. L'ENFOCAMENT DE GENERE A L'ENSENYAMENT SECUNDARI POSTOBLIGATORI Un dels objectius principals del curs de tercer cicle (1990-1991) Perspectives de la geografia a I 'ensenyament secundari, ha estat l'analisi dels dissenys curriculars que per a aquesta etapa de l'ensenyament proposen la Generalitat de Catalunya i el Ministeri0 de Educación y Ciencia. D'aquest examen crític hem destacat molt positivament la perspectiva d'analisi global i interdisciplinaria, la qual cosa suposa, d'una banda, que els continguts d'aprenentatge s'inclouen en un marc més ampli que permet la integració dels diferents temes en esferes d'interpretació i significació superiors a les que ofereix una sola disciplina, i, d'altra, que tant l'educador com l'alurnne prenen una actitud que els fa ser més conscients de la necessitat d'entendre el món com un sistema únic i analitzar els problemes i les situacions dins d'un context i en la seva globalitat. No obstant aixo, i per tal de cobrir les possibles mancances de la font epistemolbgica del currículum -font que ens pertoca des de la nostra posicik, el curs s'ha orientat cap a la realització de propostes de blocs de contingut referents a les diferents branques de la geografia per tal de vincular l'evolució científica amb la lbgica interna de la disciplina geografica. Tanmateix, encara que no s'han tractat d'una manera amplia les fonts dcio-cultural, psicologica i pedagogica, s'han tingut presents les necessitats educatives dels alumnes entre setze i dinou anys, i s'ha reconegut la importincia de l'aprenentatge conceptual i la comprensió de principis per avanGar en el pensament abstracte, l'emfasi en el desenvolupament de les tecniques i habilitats de cara a un pensament creatiu i a una recerca individual, i la necessitat d'obrir-se a l'aspecte afectiu de l'educació, als valors i a les actituds en el treball a l'escola. Els diferents treballs individuals s'han plantejat prenent com a base una perspectiva d'analisi espacial mundial i considerant el temps actual amb les imprescindibles referencies historiques en funció de cada tematica, el recurs a la interdisciplinarietat i a l'actitud globalitzadora, i l'opció epistemologica del paradigma radical, de manera que s'ha substitu'it la pluralitat paradigmatica (que l'alumne pot aconseguir amb altres disciplines, amb altres educadors o al llarg de la vida academica) per una pluralitat metodologica o de procediments. EL BLOC DE CONTINGUT: ((L'ACTIVITAT I L'ESPAI INDUSTRIALS>> Sota aquestes directrius generals, el nostre treball s'ha orientat cap a l'elaboració d'un bloc de contingut referent a l'activitat i l'espai industrials. Una tematica que des d'una perspectiva crítica posara l'bmfasi en la relació indústria-societat, amb la idea de fons que s'ha de tendir a una geografia rellevant que contribueixi a fer front a les injustícies i desigualtats que l'expansió capitalista ha anat creant. Paral.lelament es plantejaran els canvis en la industrialització dins d'un context més ampli en 169 DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 21,1992 el qual es tindran en compte les relacions socials capitalistes en el marc global d'una política nacional i internacional. Pero la nostra aproximació epistemologica al tema vol incorporar un element oblidat en el paradigma radical: el genere, una categoria d'analisi critica per ella mateixa, ja que conté d'una manera inherent la desigualtat. La interrelació de la categoria gbnere amb la geografia radical ens proporciona un enfocament més integrador. En aquest sentit, ((per a la geografia radical, les relacions de gtnere s'inclouen en el marc més ampli de les relacions socials i es tendeix a explicar la subordinació de la dona sobre una base materialista -la de la seva capacitat reproductoraque no pot comprendre's fora dels processos de producció i reproducció socials)) (McDowell, 1986). La geografia radical aporta a la geografia del gknere el trencament de les barreres entre la geografia economica i la geografia social; el que és el mateix, les esferes de la producció i la reproducció permeten, com apunta Garcia Ramon (1989), que els estudis sobre l'ocupacib i el món del treball (en aquest cas, l'industrial) puguin realitzar-se des d'un doble vessant, necessari per posar en relleu que l'origen de la desigualtat rau molt sovint en la forma com s'organitza la producció1. El programa elaborat intenta relacionar les característiques de l'activitat industrial i la distribució dels espais de producció a escala mundial. Tot i que ens centrem en el temps actual, caracteritzat per una reestructuració economica i un canvi socio-espacial de la producció industrial a nivell internacional, el guió fa for~a referencies al procés historic de l'activitat industrial des dels seus orígens. Aquest fet ens serveix per destacar la concepció dinhmica de l'activitat industrial, tant espacialment com temporalment, i alhora fa possible l'explicació del procés d'industrialització en el context més ampli de l'origen i el desenvolupament del mode de producció capitalista. 1. És important destacar que la geografia del genere, des dels seus inicis, ha estat especialment vinculada als temes de geografia industrial, i en particular a aquells que afecten directament el mercat de treball femení, la internacionalització de la producció, la localització industrial i el desenvolupament regional. Tanmateix, no es pot qüestionar que determinats sectors industrials -ttxtils, confecció, joguines, etc.-, unes determinades ocupacions -sovint de poca qualificació i10 de caracter subaltern-, i unes certes formes d'organització del treball -a temps parcial, per exemple-, semblen ser, si no privatives, almenys molt properes a les dones, la qual cosa posa en relleu I'obligatorietat d'incorporar aquesta categoria d'analisi en la vasta tematica de la geografia industrial. D'altra banda, l'oportunitat del tema és molt encertada; moltes autores estan treballant en aquesta direcció: Beneria, Fagnani, Hanson, Massey, McDowell, Monk, Rose, Rutherford, Sabate, Villeneuve, Vinay, entre d'altres, i segons dues d'elles, Janice Monk i Susan Hanson (1989), el tema de ctl'ocupació de les dones i la reestructuració economica)) és una de les grans arees d'investigació actual dins d'aquesta línia d'analisi. 170 L'ENFOCAMENT DE GENERE A L'ENSENYAMENT SECUNDARI POSTOBLIGATORI Igualment el guió posa de manifest de manera explicita i implícita la variable gbnere en tots els apartats en qub és necessiria intentant cobrir el buit d'altres programacions, les quals, malgrat fer referbncia al treball, només tracten la ma d'obra masculina, quan la historia ha demostrat a bastament que la dona s'incorpora al treball assalariat en el mateix moment que l'home, en els orígens de la industrialització. El bloc tematic s'estructura en cinc grans apartats. El primer de tots fa referencia a les característiques de l'activitat industrial, i basicament es pretén donar a conbixer en que consisteix aquesta branca de l'economia, les seves arrels historiques i la seva vinculació amb el sistema econdmic dominant. En aquest punt considerem important destacar el canvi en el concepte de ((treball)) arran de l'extensió del treball assalariat, normalment associat amb l'ocupació a les fabriques; aixo és, com s'encamina cap a una buidor de contingut quan apareix el concepte de treball ((real)) per diferenciar-10 del treball a la llar. Paral.lelament, en un context de canvi en les relacions de classe ens interessara analitzar la classe social associada al genere; fins a quin punt s'interrelacionen capitalisme i patriarcat. D'altra banda, cal conbixer la distribució dels homes i de les dones en els diferents sectors industrials: la divisió sexual del treball, la segregació de la for~a de treball per raons de genere a nivell sectorial i jerarquic, i les raons que han portat a la consideració de certs treballs com a específicament femenins. El segon apartat tracta els elements basics de la industria i la dinamica de l'activitat industrial. L'objectiu és ara l'estudi dels elements necessaris per dur a cap el procés de producció; des de les materies primeres i l'energia fins als mitjans de producció, passant per les forces productives i l'empresa industrial com a ens d'organització i control de tot el procés. En aquest punt analitzarem com els homes i les dones venen la seva capacitat de treball; en quines circumstancies i sota quines condicions s'incorporen al mercat laboral; el problema de la desigualtat salarial i la relació entre el treball femení i la mecanització, i posarem especial emfasi en la situació per la qual la dona no és considerada útil per a certs treballs mecanitzats. En el tercer gran apartat iniciem el recorregut geografic de localització de l'activitat industrial centrant-nos, en primer lloc, en els factors basics que primen a l'hora de localitzar una indústria. Ens sembla important l'estudi dels diferents models classics de localització industrial a fi que l'alurnne els pugui analitzar des d'una perspectiva radical tot proposant o suggerint alternatives2. També dediquem 2. Considerem necesshia una reflexió sobre la validesa de la teoria de localització industrial tant en termes ideologics com empírics, examinant fins a quin punt representa una eina d'utilitat per explicar els processos, models i situacions geografiques reals. Ens interessara aprofundir en les crítiques que, des d'una perspectiva radical, es poden fer a la teoria positivista de la localització: l'ahistoricisme, el dibuix d'un paisatge equilibrat sense contemplar ruptures en el sistema economic o la definició d'un espai geografic que es redueix a la superficie on es desenvolupen certes activitats econbmiques, entre altres. un capítol a l'estudi de la política de localització de les indústries que han seguit els pai'sos de regim socialista, on destaquem els elements més essencials, com, per exemple, el paper de l'estat planificador-regulador o la recerca d'un equilibri regional en la distribució industrial. L'apartat que fa referencia als recursos humans com a factor basic en les decisions de localització permet fer visible, en primer lloc, la població activa industrial femenina en introduir la problematica dels enregistraments oficials; segonament, remarcar l'absencia de la consideració del treball femení en els models teorics clhssics abans esmentats; i, sobretot, tractar el tema de la disponibilitat de ma d'obra femenina com un atractiu per a la implantació industrial lligat amb les teories que s'han desenvolupat al voltant d'aquesta qüestió, com la de l'exkrcit reserva de mA d'obra o la del mercat dual de treball. El quart apartat és el més extens i el menys descriptiu de tots. D'una manera simplificada és el que respondria a on i per que la desigual distribució de la indústria al món. Després d'un primer capítol que vol analitzar quins són els indicadors basics per mesurar el grau d'industrialització d'un país, l'apartat s'organitza en dos grans blocs que tracten l'analisi de la distribució geografica de la indústria tenint en compte la dicotomia existent entre el ((centre)) i la ccperiferia)) industrials. Per centre industrial entenem els pai'sos que aglutinen o han aglutinat grans concentracions d'empreses amb utilització d'alta tecnologia, que controlen totes les etapes del procés industrial, des de la fase d'investigació i recerca fins a la de la comercialització del producte. Així, doncs, considerem centre industrial tant les zones de nova industrialització -espais ben concrets del territori lligats a la localit-zació d'empreses de tecnologia sofisticada-, com les tradicionals regions industrials -antics espais de monoconreu industrial actualment en decliu o en fase de reestructuració. L'apartat resulta especialment interessant per tractar el canvi industrial en els paisos del nord dins del marc de la reestructuració economica de la producció i la divisió internacional del treball. També permet l'analisi aprofundida dels canvis en la utilització i organització de la ma d'obra, i fa referencia a la dualitat existent en el mercat laboral -central/perif&ric, formallinformal, etc.- posant especial bmfasi en les anomenades formes secundaries de treball, lligades als processos de subcontractació, casualització, i treball a temps parcial, entre d'altres. En aquest punt és basic tractar la connexió entre l'especialització sectorial i les característiques ocupacionals d'una area industrial, les relacions de genere que s'hi desenvolupen i també les característiques de l'ocupació femenina, tant en les arees de recessió industrial com en les de nova implantació. Paral.lelament, l'activitat industrial lligada al desenvolupament economic d'un territori permet la relació entre la situació i el devenir d'aquesta activitat i el creixe- ment de la regió. Considerem, per tant, basic que l'educador insisteixi en com l'activitat industrial contribueix al desenvolupament regional recorrent a altres variables que participen igualment en aquesta dinhmica, com poden ser les polítiques governamentals o l'important rol actual de l'administració local. En aquest sentit caldra analitzar les variacions regionals de la població activa industrial masculina i femenina, tant en els aspectes quantitatius com qualitatius, i la seva relació amb el desenvolupament del tenitori. El segon bloc d'aquest apartat se centra en el que anomenem la periferia industrial, o, en termes generals, els paisos que per la seva condició d'exportadors de primeres matbries i importadors de productes manufacturats del primer món s'han col.locat en una posició de total dependencia economica respecte dels palsos desenvolupats. També parlarem d'una altra periferia, la del bloc de paisos d'ideologia socialista, que des d'un punt de vista economic i industrial també mantenen una estructura de dependkncia entre ells i respecte de l'economia de mercat imperant a nivell mundial. En aquest sentit considerem important donar a conbixer el desenvolupament de l'activitat industrial en el marc d'una economia planificada i reflexionar sobre els efectes de l'actual obertura de certs palsos socialistes a l'economia de mercat en relació tant amb els processos de producció industrials com amb els canvis en les dinamiques regionals. El tractament de la periferia industrial ens permet abordar el tema del subdesenvolupament i de les relacions de dependkncia. Amb aquesta finalitat hem elaborat un índex for~a extens que dóna la possibilitat, si es considera oportú, de tractar el fenomen neocolonial dins d'una perspectiva més amplia que inclogui també altres aspectes d'analisi geogrifica: el poblament (lligat al tema de les migracions campciutat), l'agricultura i el món rural (dins del marc d'una economia dual entre la industria exportadora i l'agricultura de subsistencia), els processos d'urbanització (lligats amb la concentració industrial urbana), i fins i tot aspectes geopolitics per tal d'analitzar les estrategies que expliquen les interrelacions entre els governs, les classes privilegiades autoctones i els grups financers internacionals a l'hora de tirar endavant el procés d'industrialització. Dins del marc actual d'internacionalització de la producció, i més particularment d'exportació del fordisme ctexternalitzat)) a la periferia3, ens trobem també amb l'aparició dels palsos de recent industrialització, als quals les seves característiques intrínseques els fan ser locacionalment atractius. 3. Ens referim al desenvolupament fordista que implica únicament l'adopció de les tkcniques de producció sense involucrar-hi el consum de masses (els productes són absorbits per mercats foranis), que retenen així els baixos costos salarials. DOCUMENTS D'AN~ISI GEOGRAFICA 21,1992 Aquest subbloc tematic permet tractar la variable gbnere en l'analisi de com el colonialisme canvia particularment la posició de les dones en el món del treball i a la llar; de les extenses jornades laborals en dificils condicions; de la tecnlogia que discrimina el treball femení; de la immigració urbana vista des de la perspectiva de les dones que resten al camp o de la disponibilitat de ma d'obra femenina -baratacom a principal avantatge locacional. Per acabar, el cinqub apartat del guió pretén relacionar l'activitat industrial amb el medi fisic; analitzar la intervenció cada vegada més intensa de l'home sobre el medi a la recerca ja no de la simple supervivbncia, sinó del negoci i del benestar. Es tracta basicament de vincular l'activitat industrial amb 1'6s i l'abús de la natura, posant especial bmfasi en l'explotació incontrolada de recursos i l'abocament de residus industrials al sbl, al mar i a l'atmosfera, amb la creixent contaminació que se'n deriva. Amb aquesta proposta de contingut es persegueix una conscienciació més gran de la importancia de la conservació del planeta que derivi en una preocupació per la recerca de mesures per evitar la progressiva destrucció del medi i el perill d'alterar els ecosistemes naturals que comporta4. D'una forma paral.lela, aquest darrer apartat també permet l'analisi dels paisatges industrials des d'una perspectiva més crítica. En aquest sentit, si al comenCament del tema l'alumne és capaC de descriure un paisatge industrial fruit de l'observació directa i del coneixement espontani, interessa ara de comprendre'l tomant a l'observació pero amb un rerafons cultural més ampli que li doni significació i li permeti la interpretació critica. L'educador pot orientar l'estudi del paper que fa l'home en la transformació del paisatge a través de l'activitat industrial a partir dels continguts tractats al llarg del bloc ternatic: el tipus d'indústries, la importancia de la localització, el tipus d'habitat que genera aquesta activitat en relació amb la genesi de les concentracions urbanes industrials, la formació dels barris periferics i la creixent suburbanització, la influencia del procés industrial en el medi ambient, etc., sempre intentant donar una unitat a la tematica en general i mantenint la coherbncia, que dóna el tret basic de la disciplina geografica: l'analisi dels temes, preguntes i problemes que es plantegen a partir de les interrelacions entre les persones i els seus respectius entorns. 4. El present bloc temitic no inclou explícitament un apartat sobre I'energia i les materies primeres, encara que es tractin d'una manera implícita quan es fa referencia a les bases de la indústria o als factors que primen en la localització industrial. Creiem que l'estudi d'aquesta temitica segueix un major aprofundiment i recomanem que sigui considerat un bloc temitic per ell mateix, que s'hauria de donar irnmediatament abans de l'analisi de les activitats economiques. Per tal d'arribar al maxim de concreció i, per tant, a les mhximes possibilitats d'aplicació real dels projectes, s'han elaborat unes unitats didactiques de desenvolupament més o menys directe per part de qualsevol professor d'ensenyament secundari. Les unitats responen cadascuna a una tematica específica del guió proposat i tenen com a objectiu principal portar al nivell més baix de concreció els objectius respecte dels continguts d'aprenentatge, els procediments i les actituds i els valors. Es tracta basicament d'oferir a l'educador una proposta de continguts i material bibliografic per treballar un tema a l'aula. Des de la branca epistemologica del currículum, la unitat ha de contemplar quk s'ha d'ensenyar des d'un triple vessant: l'específicament disciplinari i paradigmatic (la relació de conceptes que des de la mateixa disciplina i del paradigma escollit són fonamentals per aprendre); el vessant procedimental (relació clara d'objectius que cal treballar per tal d'ajudar els alumnes a entendre que la rellevancia i l'aplicació practica del coneixement és tan important com desenvolupar un ampli ventall de tecniques i habilitats útils tant per a la vida acadkmica com per a l'experibncia personal); i el vessant més actitudinal, que implica el desenvolupament d'uns valors i d'unes actituds que, prenent com a base el tema de la unitat, vagin més enlla en l'educació, és a dir, per a la decisió i entrega personals i per al compromís social. El tractament de la unitat és concebut d'acord amb l'enfocament que contempla la recerca com a base de l'aprenentatge, i que involucra activament tant els alumnes com l'educador. Partint de la idea que un camí significatiu d'aprenentatge suposa seguir una trajectoria que va des de la subjectivitat primhia d'uns fets, conceptes, procediments, en definitiva, d'uns estereotips socials que els alumnes posseeixen més o menys espontaniament, cap a una subjectivitat molt més elaborada, expressiva i compromesa amb els problemes socials estudiats, el pas d'un tipus a un altre de coneixement subjectiu es realitzara a través d'un procés de reconstrucció del coneixement social mitjan~ant unes activitats o tbcniques d'aprenentatge i una seqüencialització del procés de recerca. Un procés que va des de la identificació, definició i descripció de la tematica fins a la seva analisi, explicació i avaluació, tenint sempre presents l'adopció d'un criteri i d'una posició personals. En el nostre cas, la unitat didactica estudia l'activitat femenina en la indústria dins del context actual de canvi i reestructuració economica a nivell internacional. Amb la idea de fons que les noves exigkncies de l'actual rkgim d'acumulació responen a la necessitat de mantenir una flexibilitat en el procés productiu i en la regulació de les relacions de treball, és clar que es produeixen canvis tant en l'organit-