La geografia a la part troncal en el futur cicle de l'escola secundària obligatòria a Catalunya

DOCUMENTS D'ANALISI GEOG~FICA 2 1. 1992. DD. 11 1-125 La geografia a la part troncal en el futur cicle de l'escola secundaria obligatbria a Catalunya Dolors Freixenet i Mas, Isabel Ribas i Nolla, Cristofol A. Trepat i Carbonell* Résumé /Abstract / Resumen /Resum Cet article envisage de montrer, d'une part, les lignes maitresses qui ont présidé A l'etablissement du curriculurn en géographie pour l'etape de 12 a 16 ans de l'enseignement obligatoire a Catalogne et, d'autre part, les concepts, les démarches et les objectifs généraux de ce cycle. On y propose aussi une réflexion sur les apports de la gkographie au curriculum de cette étape et sur la formation des enseignants. This article outlines the framework used as a basis for the design of the geography syllabus for compulsory education for the 12-16 age group in Catalonia; and the relationship between concepts, method and attitude on the one hand, and the general objectives of education for this age group on the other. Also included are some reflexions on the contribution of geography to this syllabus and on the specific training needs of the teachers involved. Este articulo presenta las lineas maestras de la elaboracion del currículo de geografia para la etapa 12-16 años de la educación obligatoria en Cata- * Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. luña y la relación entre 10s conceptos, procedimientos y actitudes, y 10s objetivos generales del ciclo. Se hace además una reflexión sobre las aportaciones de la geografia al currículo del ciclo y sobre la formación del profesorado que 10 ha de impartir. Aquest article recull quines han estat les línies mestres en I'elaboració del currículum de geografia per a l'etapa 12-16 anys de I'ensenyament obligatori a Catalunya i la relació entre els conceptes, els procediments i les actituds dissenyats i els objectius generals del cicle. S'hi fa també una reflexió sobre les aportacions de la geografia al currículum de I'etapa i sobre la formació del professorat que I'ha d'impartir. En una primera presentació del paper de la disciplina geografica en la futura programació de la secundaria obligatbria ens cal fer una breu referencia a la nova estructura de l'ordenació educativa, així com al concepte de currículum adoptat pel Departament d'Ensenyament. A continuació detallem el contingut específic d'aquest currículum en l'area de Ciencies Socials, Geografia i Histbria, tot fent menció de les aportacions específiques de la Geografia. Finalment, fem una breu referencia a les necessitats que es deriven d'aquest currículum per a una actualització de la formació del professorat. 1. UNA NOVA ESTRUCTURA DEL SISTEMA EDUCATIU Un dels canvis més importants contemplats en la futura reforma del sistema educatiu no universitari és el que afecta la seva prbpia estructura, ja que modifica la durada, l'orientació i la finalitat de les etapes escolars. A més n'introdueix una -la secundaria obligatoria, coneguda popularment com (rel 12-16))- que no té tradició en el nostre país, ni per la perspectiva que adopta -comprensibilitatni pels canvis d'enfocament didactic. Segons la recentment aprovada Llei d'ordenació del Sistema Educatiu (LOGSE), aquest quedara conformat per les etapes següents, de caracter obligatori: Educació Infantil, Educació Primiria, Educació Secundiria Obligatbria. Des d'aquesta darrera, a banda de al mercat laboral, es pot accedir -en cas de promocionar-laa dues línies d'estudis de caracter postobligatori: el Batxillerat i la Formació Professional LA GEOGRAFIA A LA PART TRONCAL EN EL FUTUR CICLE SECUNDARI A CATALUNYA de Grau Superior. Cadascuna d'aquestes etapes, al seu torn, esta subdividida en cicles, tal i com es pot observar a la Figura 1. Com s'ha dit, doncs, l'etapa que suposara canvis més importants respecte de la realitat actual és, sens dubte, l'etapa de secundaria obligatoria, dels 12 al 16 anys. El perllongament de l'ensenyament obligatori fins als 16 anys i la comprensibilitat, és a dir, la inclusió de tots els alumnes en una etapa Única amb la finalitat d'integrar la diversitat de tots els nois i noies i donar resposta als seus diferents interessos, capacitats i ritmes d'aprenentatge, constitueixen els trets més significatius d'aquesta etapa i un dels seus reptes més importants. 2. EL MARC CURRICULAR PER A L'ENSENYAMENT OBLIGATORI Tot procés de reforma ha de dur obviament a la millora del sistema educatiu. Les condicions necessaries per millorar-10 són, entre d'altres, redefinir qub, com i quan ensenyar, i qub, com i quan avaluar, és a dir, tot el que tradicionalment s'anomena, encara ara, ((els programes)). Ara bé, el projecte de reforma que esta tot just a punt de posar-se en marxa va una mica més enlla i, en lloc de canviar únicament uns programes conceptuals per uns altres 4ins de la tradició dels anomenats ((plans d'estudi)) al nostre estat-, ha adoptat un marc curricular per a l'ensenyament obligatori que suposa l'establiment d'un currículum o disseny curricular base per a cada Lea en un sector troncal. S'entén per currículum un projecte d'activitats escolars per a tota una etapa que contingui uns objectius a assolir, uns continguts -no només conceptuals, sinó també Figura I EDUCACI~ EDUCACI~ EDUCACI~ SECUNDARIA 7 iNFANTIL 7 ,- PRIM~A -, - Obligatoria - Postobligatd~ia~ i ii Llar d'inParvulari Cicle IniCicle Cicle ii ii lr Cicle 2n Cicle Ir Batxi2n Batxii fants cia1 Mitja Superior llerat llerat 3 6 8 10 12 14 16 Mbduls A professionals Any s I Mercat laboral o pla de transició al treball Anys -b 16 17 18 DOCUMENTS PANALISI GEOGR~ICA 21, 1992 procedimentals i actitudinalsi, finalment, unes orientacions didictiques per a l'avaluació i per dissenyar activitats d'ensenyament i d'aprenentatge. Aquest projecte que designem amb el nom de currículum, tot i prescrit a la part troncal per 1'AdministraciÓ competent, gaudeix d'un ampli marge d'adaptació per part dels equips docents de cada centre amb la finalitat que aquests el puguin adequar a les característiques específiques de cada context socio-cultural i a les necessitats i tradicions educatives de l'entorn. Efectivament, en el marc curricular (tot el seguit de concepcions psicopedagogiques, educatives, ttcniques i polítiques que fonamenten la tria d'una determinada modalitat d'orientació dels ensenyaments) adoptat pel Departament d'Ensenyament de la Generalitat, es considera que el currículum d'una area consisteix a establir una seqüencia que desenvolupi les intencions educatives generals, a través de diversos nivells de concreció, fins a arribar a les referencies que cal tenir per a programar a l'aula concreta, pero sense accedir-hi. El responsable de fer entrar el curriculum específic a l'aula sera el professor. D'aquí el caracter ((obert)) pel que fa al projecte de la part troncal. Aixi, doncs, el currículum concret vindria a ser l'anella que relliga les intencions educatives amb les línies d'acció pedagogica de l'hea concreta just fins a la porta de l'aula. L'equip de professors de l'area de cada centre, a partir del currículum establert, serien els responsables de l'actuació programativa, estratbgica i practica. En definitiva, el projecte curricular quedaria concretat en darrer terme pels equips docents. Aquesta concepció global suposa un canvi radical en l'activitat del professorla. De la tranquil.litat relativa de tenir una seqükncia d'instmccions fixa -és a dir, aplicant el programa efectuat per un altre-, que pretenia assegurar una homogene'ització en les capacitats humanes desenvolupades per l'educació escolar, es passa a tenir la responsabilitat d'efectuar la programació a partir d'un disseny curricular base. Aixi, doncs, pel que fa al canvi de l'actuació didactica respecte del que tenim actualment, cal distingir dues fases de treball: d'una banda, la fixació d'un currículum d'hea per part de l'Administració, i, de l'altra, l'aplicació curricular per part dels professors. Dins de la primera fase es distingeixen dos nivells de concreció progressiva de les intencions educatives (els anomenats primer i segon nivells de concreció). La segona fase, o aplicació curricular a l'aula, és el tercer nivell de concreció. El primer nivell de concreció El primer nivell s'inicia, a partir de les finalitats generals de les intencions educatives -derivades del mandat constitucional i de les lleis que la desenvolupenconcretades en els objectius generals de l'ensenyament obligatori i, dins d'aquest, als 114 LA GEOGRAFIA A LA PART TRONCAL EN EL FUTUR CICLE SECUNDARI A CATALUNYA de l'etapa 12-16, en els objectius generals de l'area. Els objectius generals de l'kea enuncien les intencions preteses a través d'aquella area concreta en el desenvolupament de les capacitats humanes bisiques: les capacitats cognoscitives, psicomotrius, afectives, d'inserció social i de relació interpersonal. D'aquestes intencions de desenvolupament de les capacitats individuals i de l'analisi de les anomenades fonts del currículum (bases sociologiques, psicopedagogiques, epistemolbgiques i de l'experibncia pedagdgica acumulada) es passa a dissenyar de manera deductiva i simulthnia els grans blocs de contingut -a través de qub hem d'ensenyari els resultats d'aprenentatge que s'hi refereixen, és a dir, els anomenats objectius terminals. Així, doncs, en aquest primer nivell de concreció, a més dels objectius generals de l'hrea, efectuarem una primera enunciació dels grans blocs de fets i conceptes, dels procediments i dels valors de l'area, sense que aixo indiqui una programació didactica ordenada en el temps. Al costat d'aquest enunciat general s'expliciten també els objectius terminals referits als blocs enunciats, és a dir, el que s'hauria de considerar com a mínim avaluable de l'alumne en acabar l'etapa. Finalment hi trobem aquelles indicacions que forneixen ajuts als professors encarregats de l'aplicació: el capítol d'orientacions didactiques i d'avaluació. El segon nivell de concreció El segon nivell de concreció estableix, indicativament, una seqübncia més detallada de cadascun dels blocs de contingut enunciats en el primer nivell en funció dels objectius terminals que cal assolir. Encara que 1'AdministraciÓ en doni diversos a títol exemplificatiu, el podran elaborar els equips de professors dels centres educatius. Pressuposa l'adequació dels elements generals del currículum al context específic de cada centre educatiu. També inclou, a partir de la seqübncia establerta d'antuvi, una ordenació integrada del contingut -fets, procediments i valorsen unitats de durada fixa de 30 hores, anomenada modul. El tercer nivell de concreció El tercer nivell de concreció, finalment, consisteix en la programació d'activitats concretes, és a dir, a transformar un mbdul en un crbdit. Aquest precisa l'estructura interna programada, amb una seqüencia d'objectius didhctics, activitats d'aprenentatge i d'avaluació, per ordre d'aparició a l'aula. És elaborada per cada equip de professors d'hrea i destinada als seus grups d'alumnes concrets, sempre a partir dels criteris esta- blerts en el projecte cunicular del centre. Defugim l'explicitació detallada d'aquest nivell per motius d'espai i per no separar-nos del tema objecte d'aquest article. 3. EL CURRÍCULUM DE GEOGRAFIA, HISTORIA I CIENCIES SOCIALS A L'ETAPA 12-16 A l'etapa de secundaria obligatbria s'estableix l'irea anomenada Geografia, Historia i Cibncies Socials. Si bé és cert que tot el saber atribuit a les matbries que s'ocupen d'organitzar i interpretar els coneixements resultants de la reflexió de la societat sobre si mateixa es podria agrupar sota el nom genbric de Ciencies Socials, no és menys cert que no existeix una Única cibncia social, i que aquests coneixements han experimentat un creixement quantitatiu i qualitatiu extraordinari que ha donat lloc a una sbrie de cossos diferenciats que corresponen a diferents disciplines: Geografia, Historia, Economia, Antropologia, Politicologia, Psicologia social, Sociologia ... Tot amb tot, sembla forga inviable en una etapa d'ensenyament obligatori segmentar tant els continguts, i per aixo s'engloben totes aquestes disciplines sota el terme genbric de Cibncies Socials, llevat de la Geografia i la Historia, que continuen presents com a disciplines diferenciades destacables tant per la seva perspectiva integradora com per la seva tradició en l'ensenyament del nostre país. Passem, a continuació, a explicitar el projecte de currículum en el seu estat actual de redacció. No farem les consideracions sobre les fonts que el fonamenten per no excedir l'espai de que disposem. Els objectius generals L'alumnela, en acabar l'etapa, ha de ser capag de: 1. Interpretar i representar un espai determinat emprant diferents tbcniques. Fer una lectura correcta de diferents espais representats mitjan~ant diversos tipus de registres (mapes, planols, croquis, fotos, etc.). 2. Entendre i utilitzar diferents categories temporals: orientació (passat, present i futur), mesura (unitats temporals, temps i cronologia historica), posicions relatives (successió, simultane'itat), i durades (esdeveniments, períodes conjunturals, períodes estructurals). 3. Localitzar, classificar, interpretar i criticar documents o fonts orals d'informacio directes i indirectes i aplicar-10s a l'estudi d'una determinada tematica o a la resolució de problemes referents a les cibncies socials, la geografia o la historia. LA GEOGRAFIA A LA PART TRONCAL EN EL FUTUR CICLE SECUNDARI A CATALUNYA 4. Sistematitzar i ordenar, mitjanqant diferents tipus de registre (grafics, estadistiques, quadres, fitxes, audios, etc.), les dades de les cibncies socials, la geografia o la historia obtingudes mitjanqant diferents fonts d'informació. 5. Identificar algunes de les causes i conseqübncies que poden derivar-se d'una situació, acció o fet historic. 6. Entendre que l'estructura i la dinamica de les nacions, societats i temtoris, són el resultat de processos histbrics en qub tenen a veure múltiples factors. 7. Entendre punts de vista, formes de vida, codis morals diferents als comuns de l'kea cultural occidental, tot relativitzant les diferkncies i valorant les aportacions d'altres kees culturals. Igualment ha de ser capaq de situar-se en el punt de vista de persones d'altres temps o llocs. 8. Expressar-se amb un vocabulari específic i propi de les cibncies socials, la geografia o la historia i emprar-10 amb precisió i rigor. 9. Establir models o conclusions generals senzilles a partir de l'analisi de diferents fets o situacions particulars. Ha de ser capaq també de valorar positivament la correcció i el respecte en tots els ambits de relació entre persones i institucions. 10. Opinar, al seu abast, sobre qualsevol fenomen actual o historic, relacionat amb les societats i els espais que ocupen, i argumentar les opinions i punts de vista propis. 11. Inserir-se activament, participativament, democraticament i críticament, tot emprant l'analisi i el coneixement del territori i la historia de la nació catalana, en la cultura, la societat civil, les institucions democratiques i la realitat nacional catalana, i, tot partint d'aquesta inserció i d'aquest criteri, projectar la seva actuació a ambits més amplis, on la cregui necess5uia i possible. 12. Respectar i defensar, en la mesura de les seves possibilitats, el patrimoni cultural, histbrico-artístic, medioambiental ... 13. Valorar positivament la correcció i el respecte en tots els ambits de relació entre persones i institucions. 14. Relacionar i interrelacionar diferents coneixements adquirits, informacions i expectatives diverses en la interpretació de situacions, fets o esdeveniments socials actuals o histbrics. El contingut 1 Derivats dels anteriors objectius generals s'estableixen els blocs de contingut tot distingint el bloc de fets i conceptes, el bloc de procediments i el bloc de valors, actituds i normes. Cal recordar que els blocs del contingut no precisen el resultat d'aprenentatge que ha d'obtenir l'alumne/a, sinó el conjunt de sabers sobre els quals ha d'efectuar- DOCUMENTS D'AN~ISI GEOGRAFICA 21,1992 se l'acció didactica. Els enunciats de contingut, per si sols, sense objectius terminals, poden servir tant per a una etapa d'ensenyament primari com per a un curs de doctorat. És, per tant, essencial que es relacioni el contingut, d'una banda, com a conseqübncia dels objectius generals de l'area, i, de l'altra, que es busqui obtenir, al final de l'etapa, uns objectius terminals precisos. A causa, perb, de l'escas espai de qub disposem, apuntem només els blocs de contingut dels quals es pot extreure una idea prou clara sobre quina és la presbncia de la geografia en el currículum d'aquesta hrea per a l'etapa 12-16. Els blocs conceptuals s'organitzen de la manera següent: Bloc 1. Humanitat i mediflsic. En aquest bloc es proposa l'estudi del medi en si i en relació amb les societats humanes que l'ocupen, tot entenent que l'home en societat modifica contínuament el medi i que alhora el medi influeix, en part, en l'organització d'aquestes societats. Hi ha la voluntat d'introduir en aquest bloc tota la problematica referent a la degradació del medi ambient, en el seu vessant social, cabdal per entendre el món d'avui i que fins ara era absent dels programes. També s'afavoreix l'estudi de diferents societats del planeta interrelacionant-les amb els espais que ocupen. Aquestes precisions de les intencions educatives pel que fa al contingut del Bloc 1 vénen justificades a partir dels objectius generals d'kea, núms. 1, 3, 4, 7, 1Oi 11. Bloc 2. Ocupació del territori: demografia, habitat i urbanisme. Aquest bloc remet a les nocions basiques de demografia, i també a una de les necessitats basiques que possibiliten les formes de vida humana, l'habitatge. En la mateixa línia que les dues propostes anteriors, s'incorpora l'estudi del fenomen urba. I totes aquestes nocions es plantegen tenint en compte les variables de present i passat, proxim i llunya (local i universal). Aquestes precisions de les intencions educatives pel que fa al contingut del Bloc 2 vénen justificades a partir dels objectius generals d'area, núms. 1, 2, 3, 4, 5, 7, 1Oi 11. Bloc 3. Transformació i explotació del territori: activitats econdmiques i progrés tecno-cientzpc. El proposit basic d'aquest bloc consisteix a plantejar com la persona humana ha resolt les seves necessitats materials en funció de l'aprofitament d'uns espais i els seus recursos, comen~ant per la més basica, l'alimentació, en diferents períodes i en distintes escales espacials. S'ha de destacar el protagonisme que es dóna a les repercussions socials del progrés tecno-científic, un dels grans motors de 118 LA GEOGRAFIA A LA PART TRONCAL EN EL FUTUR CICLE SECUNDARI A CATALUNYA la historia, fins ara absent dels programes. Igualment com en els blocs anteriors, es té en compte el present i el passat en diferents escales espacials. Aquestes precisions de les intencions educatives pel que fa al contingut del Bloc 3 vénen justificades a partir dels objectius generals d'area, núms. 1,2,3,4,5, 6, 8, 9, 11 i 15. Bloc 4. L'organització dels homes i del territori: política i societat. Es proposa aquí l'estudi de les formes d'organització de les societats i del control d'aquestes sobre el territori; és a dir, historia i actualitat politico-social a diferents escales espacials i destacant el conflicte. Aquestes precisions de les intencions educatives pel que fa al contingut del Bloc 4 vénen justificades a partir dels objectius generals d'area, núms. 2, 3, 4, 5, 6, 8,9, 10, 12 i 15. Bloc 5. La culturització del territori: manifestacions culturals i artístiques. En aquest bloc es planteja la introducció a l'estudi del complex panorama cultural del món d'avui. També l'evolució de les principals manifestacions culturals al llarg del temps, posant especial bmfasi en les seves implicacions socials. Tot i que qualsevol manifestació artística és una manifestació cultural, hem explicitat el terme a fi que no hi hagi dubtes sobre el protagonisme que l'art té com a comunicació i reflex de l'imaginari de les societats. Aquestes precisions de les intencions educatives pel que fa al contingut del Bloc 5 vénen justificades a partir dels objectius generals d'area, núms. 2, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10, 12, 13, 14 i 15. Els blocs de fets, conceptes i sistemes conceptuals estan organitzats d'allo més concret a al10 més abstracte, d'acord amb el que prescriu la significacio psicolbgica que demana la teoria postulada pel marc. Els tres primers blocs operen sobre realitats for~a materials facilment abastables fins i tot a l'observació i a la manipulació directa (habitatge, ciutat, agricultura, tbcnica), mentre que els dos darrers fan referbncia a aspectes que requereixen for~a abstracció (organització social, política, cultura...). D'aquesta manera es vol manifestar que s'ha de tenir en compte el moment de desenrotllament psicologic dels alumnes, caracteritzat en aquest període per la transició del pensament concret cap al pensament abstracte. En aquests blocs de contingut conceptual s'ha optat per superar la dinamica circular quant a escales espacials (del més proper cap al més llunya), justificable en els cicles anteriors, per passar a tractar obertament diferents escales espacials (allo proxim-local, al10 llunya-universal) i diferents temps (present, passat i prospectiva), pivotant al voltant d'un mateix nucli tematic o bloc de contingut.