El lloc dels riscos naturals als Annales de Géographie (1891-1991)

DOCUMENTS D'ANALISI GEOG~CA 22,1993, pp. 31-45 El lloc dels riscos naturals als Annales de Géographie (1891-1991)" Anna Ribas Palom** Résumé /Abstract / Resumen /Resum L'étude des risques naturels est devenu un sujet de débat entre les géographes physiques fran~ais, de plus en plus conscients de l'exposition croissante des sociétés aux risques naturels et du besoin d'évaluer leurs compétences et ieurs moyens d'intervention. Mais l'étude des risques naturels a aussi été un sujet recurrent dans l'histoire de la géographie &anGaise. Cet article prétend &tre une approche au traitement gu'a recu ce thbme dans les Annales de Géonra~hie depuis sa création jusqu'h aijourd'hui. Apr&s avoir distingué trois %tapes i1891-1930, 1930-1975 et 1975-1991) on a établi les rapports existants entre les différents moments de la géographie fran~aise et I'étude des risques naturels et on a analysé autant le contenu des notices sur les divers évbnements catastrophiques que les travaux des auteurs les plus représentatifs. I1 s'agit, en résumé, de proposer une réflexion sur la fa~on dont la géographie fran~aise a abordi ce sujet. Environmental hazards have become a topic of discussion among French physical geographers, who are incrisingly more conscious of the growing exposure of society to environmental risks and the need to asses their own competence and level of involvement in the subject. In fact, environmental risk has been a recurring topic troughout the history of French Geography. This article attempts to examine the attention which the topic of environmental risk has received in Annales de * Aquest article forma part de la Membria de Recerca presentada a Girona el 10 d'abril de 1992 sota el títol <<L'aportaci6 de la geografia francesa i espanyola a I'estudi del risc d'inundació~. ** Beciria del programa PI, Departament de Geografia, Universitat Autbnoma de Barcelona-Universitat de Girona. Géographie since its origins in 1891, and thus clasify the different attitudes existing in French Geography. The period can therefore be divided into three stages (1891-1930, 1930-1975, 1975-1991). Analysys covers not only the courtesy the references to catastrophies but also the principal authors. In this way the article should, by and large, reflect how the topic has been studied in French Geography. El tema de 10s riesgos naturales se ha convertido en motivo de debate entre 10s geógrafos físicos franceses, cada vez m8s conscientes de la exposici6n creciente de la sociedad a 10s riesgos naturales y de la necesidad de evaluar sus propias competencias y niveles de intervenci6n en este tema. Sin embargo, 10s riesgos naturales han sido un tema recurrente a 10 largo de la historia de la geografia francesa. El trabajo que aqui se presenta pretende ser una aproximaci6n al tratamiento que han recibido 10s riesgos naturales en la revista Annales de Géographie desde sus inicios en 1891 y hasta la actualidad. A partir de una periodizaci6n en tres etapas (1891-1930, 19301975 y 1975-1991), este articulo pone en relación 10s distintos momentos que ha atravesado la geografia francesa con la temzítica de 10s riesgos naturales, y analiza tanto el contenido de las referencias a 10s distintos episodios catastróficos como 10s autores que han sido m6s representativos en su estudio. En definitiva, un trabajo que pienso puede reflejar en buena medida c6mo la geografia francesa ha estudiado este tema. Darrerament el tema dels riscos naturals s'ha convertit en motiu de debat entre els gebgrafs físics francesos, cada vegada més conscients de l'exposició creixent de les societats als riscos naturals i de la necessitat d'avaluar llurs competkncies i nivells d'intervenció en aquest tema. Els riscos naturals han estat, perb, un tema recurrent al llarg de la histbria de la geografia francesa. El treball que aqui es presenta pret6n ser una aproximaci6 al tractament que han rebut els riscos naturals dins els Annales de Géographie, des dels seus inicis l'any 1891 fins a l'actualitat. A partir d'una periodització en tres etapes (1891-1930,1930-1975 i 1975-1991), aquest article posa en relació els diferents moments que ha travessat la geografia francesa amb la temlltica dels riscos naturals, i analitza tant el contingut de les referkncies als diferents episodis catastrbfics com els autors que n'han estat mCs representatius en el seu estudi. En definitiva, un treball que penso que pot reflectir en bona mesura quin ha estat el tractament que la geografia francesa ha dedicat a aquest tema. EL LLOC DELS RISCOS NATURALS ALS ANNALES DE G~OGRAPHIE (1891-1991) RISCOS NATURALS I GEOGRAFIA Des del moment en quk la geografia es consolida com a disciplina universithria a final del segle XIX i fins al moment actual, els gebgrafs han estat conscients que en l'estudi de les relacions entre la societat i el medi es fa necessari investigar aquells fenbmens excepcionals capagos de trencar-ne l'equilibri. És així com els riscos naturals han estat un tema recurrent dins la tradició geogrhfica internacional. Una línia d'investigació geogrhfica important sobre aquest tema es produeix, a la dkcada de 1950, entorn de G.F. White i els seus col.legues de la Universitat de Xicago, els quals desenvoluparan i consolidaran un marc tebric i un paradigma interpretatiu que incorporarh progressivament els riscos prodults per la prbpia activitat de l'home. Les característiques i l'evolució de l'aportació d'questa línia d'investigació han estat tractades Ampliament en nombrosos treballs (Capel, 1972; Calvo, 1984; Saurí, 1988). Les aportacions fetes per la geografia espanyola, molt més tardanes (fins a la dkcada de 1980 no comencen a proliferar els articles, les monografies i les reunions científiques sobre aquest tema), semblen integrar-se progressivament, sobretot pel que fa a l'estudi del risc d'inundació, dins d'aquesta línia (Mateu, 1990), malgrat que continuen predominant els treballs realitzats des d'un vessant físic. Totalment independent de la referkncia anglosaxona (Julian, Martin, 1984, p. 168) l'aportació de l'escola geogrhfica francesa s'ha caracteritzat fins fa pocs anys per la descripció de fenbmens concrets i en relació a l'ordenació del territori, perb sempre considerant els riscos des d'un punt de vista estrictament físic (Calvo, 1984, p. 33). Darrerament els gebgrafs francesos semblen reafirmar la importhcia i l'interks envers aquest tema, al qual han dedicat tota una skrie de col.loquis nacionals i internacionals (Faugkres, 1990; Faugkres, Neboit-Guilhot, 1991). L'objectiu d'aquest treball és veure com s'han tractat histbricament els riscos naturals a la geografia francesa, treball que es realitzarh a partir del seguiment que fa d'aquesta temhtica la revista Annales de Géographie des dels seus inicis, l'any 1891, fins a l'actualitat. Perquk, sens dubte, aquesta revista de geografia ha estat, durant els seus fins ara cent anys de vida, l'aparador de bona part dels corrents geogrhfics que han sacsejat la geografia francesa. D'aquella revista que va néixer com <de premier témoin de l'affiiation de la géographie cornme discipline universitaire, soeur cadette de l'histoire,, (George, 1981, p. 385), i que, sobretot en els seus primers cinquanta anys de vida, es va consagrar a les grans síntesis geomorfolbgiques, als estudis comparatius de l'organització de l'hhbitat o dels paisatges rurals i als assaigs de rnicrogeografia regional, s'ha passat a la revista actual, reflex de bona part de les inquietuds de l'actualitat ge~gr~ca francesa. Veure quin ha estat el lloc ocupat per la temhtica dels riscos naturals pot reflectir, en bona mesura, quin ha estat el tractament que la geografia francesa ha dedicat a aquest tema. - DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAHCA, 22,1993 ELS PRIMERS TEMPTEIGS: 1891-1930 I1 est des questions scientifiques auxquelles 1'actualitC ne fait jarnais dCfaut; soit que leur importance intrinsbque les dCsigne suffisamment aux méditations des hommes; soit que, de temps k autre, des catastrophes naturelles surviennent qui, rappelant avec Cclat l'attention de l'humanité sur certains périls exceptionnels, impriment un nouveau caractkre d'urgence i la solution des problbmes que soulbvent de tels flCaux. A. de Lapparent (1903) En els primers quaranta anys dels Annales de Géographie, hom constata un predomini absolut dels estudis de geografia física, la qual s'identifich des d'un primer moment amb la geomorfologia. La majoria són geblegs els que omplen les planes dels Annales de Géographie dedicades a la geomorfologia, les quals passen, progressivament, a ésser domini dels gebgrafs (Meynier, 1969, p. 54). L'empremta de la morfologia davisiana inspirarh el Traité de Géographie Physique, publicat el 1909 per De Martonne, que esdevindra la base de tota la geografia física francesa fins al 1955. Les quatre parts d'aquest tractat (clima, hidrologia, relleu i biogeografia, en aquest ordre) no amaguen, perb, la preponderhcia especial que es doni a la geomorfologia. La climatologia i la hidrografia, en canvi, esdevenen un recull de dades facilitades pels tkcnics i poques vegades són resultat de la recerca personal. Quaranta anys de profusió i disparitat temhtica Fullejant els primers números dels Annales de Géographie, sorprkn la gran quantitat i varietat d'articles, notes i, sobretot, crbniques geografiques que es fan ressb d'algun tipus de cathstrofe natural, fins al punt que podem afirmar que en aquests primers quaranta anys dels Annales de Géographie trobem referkncies explícites a la quasi totalitat de riscos naturals coneguts. Amb tot, les inundacions, els terratrkmols i les erupcions volchniques són els riscos naturals més tractats. Les raons d'aquesta profusió i disparitat temhtica són múltiples. Els Últims anys del segle passat i els inicis del present van estar marcats per catistrofes naturals majors: terratrkmols com els de San Francisco (1906), Messina (1908); erupció de la Montagne Pelée (1902), del Vesubi (1906), de 1'Etna (1923); inundacions al Sena (1910), al Mississipi (1927), entre moltes altres. El gebgraf, amb l'afany d'augmentar el seu coneixement del món, perb, sobretot, de cercar els seus propis camps d'estudi, troba en els riscos naturals un camp d'experimentació on creu que hi té reservada una parcelsla. Una parcel.la que, d'altra banda, limita amb els dominis de la geologia, per la qual cosa sovint els articles referents a algun tipus de risc natural comencen per justificar quina és la part que interessa a la geologia i quina a la geografia. La idea que <de géographe s'en tient surtout h la compréhension des paysages morphologiques, le EL LLOC DELS RISCOS NATURALS ALS ANNALES DE GEOGRAPHIE (1891-1991) géologue h la gknese des dislocations de l'écorse terrestre)> (Clozier, 1942, p. 99) justificarh l'interbs dels gebgrafs pel <<present>) dels esdeveniments catastrbfics enfront del <<passat>), que interessa als geblegs. Dos són els enfocaments des dels quals s'abordh la temhtica de les inundacions. Un primer enfocament és el que fa referkncia a episodis catastrbfics concrets; els gebgrafs d'aquests anys se senten atrets pels enigmes de les crescudes regulars del Nil, els cabals enormes de rius com el Mississipi, el Níger i l' Amazones, perd, sobretot, senten l'obligació de tractar, en forma d'articles de fons, aquells esdeveniments que han afectat el seu entorn immediat, com són les peribdiques crescudes del Sena a París (Gallois, 191 l). Perb si bé gebgrafs dels Annales de Géographie com Sion (1920), Blanchard (1921) i Baulig (1929) assumeixen una tasca de descripció i divulgació dels estudis tkcnics relatius a aquests episodis catastrbfics (especialment en els apartats de notes i documentació i a les crbniques geogrhfiques), cal remarcar que són autors de formació ben diferent (enginyers hidrhlics, caps d'expedicions hidrogrhfiques) els que s'encarreguen en profunditat del seu estudi (Novaichac-Pioch, Maillet, 1910; Millot, 1913). Alguns gebgrafs, influenciats pel prestigi que adquireix la geomorfologia davisiana a Franga, especialment després de la publicació als Annales de Géographie de l'article de Davis (1895) <<La Seine, la Meuse et la Moselle>), s'apassionen per temes com les formes dels vessants, els perfils de les valls, l'origen dels altiplans o els meandres, que esdevenen la base de tota la recerca geogrifica sobre els cursos fluvials. Perb aixb no treu que les crescudes i avingudes fluvials tinguin un espai reservat en el moment d'estudiar les característiques del rkgim fluvial dels rius. Les característiques fisiogrhfiques i morfomktriques de les conques es presenten com la causa primera de les inundacions fluvials i a la seva anilisi hi dedicaran la major part d'esfor~os, mentre que els primers principis d'hidrologia els serveixen per esbossar possibles mesures de prevenció i alerta enfront de futures inundacions. El rkgim fluvial del Sena (Lemoine, 1892-93), la Garona (Lemoine, 1895-96), el Vístula (Auerback, 1903), el Cher (Vacher, 1905), per exemple, són analitzats pels gebgrafs de l'escola vidaliana que se sentien atrets per aquesta branca concreta. En molts d'ells, sobretot aquells que estudien la xarxa hidrografica del nord de Franga, plana la influkncia de l'obra de Belgrand, enginyer que escriu el 1872 La Seine. Etudes Hydrologiques. Cal destacar el cas d' Auerback que, des de Nancy, estudiar5 el rkgim fluvial de molts rius centreuropeus, fent una alalusió constant a les obres i als estudis d'hidrologia alemanys. Mai com en aquests anys el risc sísmic ocuparh tantes planes dels Annales de Géographie, especialment en el període que va de 189 1 a 19 1 1. És una kpoca marcada per importants episodis sísmics arreu del món: Zante (1893), San Francisco (1906), Messina (1908), Japó (1923). Donar indicacions sobre les causes geolbgiques de la inestabilitat (Montessus de Ballore, 1905, p. 259) i, el que és més important, fer arribar puntualment als seus lectors les notícies sobre moviments sísmics ocorreguts arreu del món i sobre els avenqos de la sismologia són les tasques que assumeixen Froideaux (1891192, 1893194, 1894195) i Zimmermann (1901, 1905, 19 18) a la crbnica geograca. Els primers quinze anys dels Annales de Géographie coincideixen amb manifestacions volcciniques tan importants com les del Vesubi (1906) o les de la Montagne Pelée (1902), al departament d'ultramar francbs de la Martinica, que acapararan l'atenció de les planes dedicades a aquesta temhtica entre 1902 i 1907. Per contra, altres manifestacions volchniques ocorregudes amb posterioritat a aquesta data a Mbxic, Colbmbia o a 1' ~frica, queden relegades a algunes línies dins l'apartat de la crbnica geogrhfica. Prestigiosos geblegs (Boule, 1898; Lapparent, 1903, 1905) manifesten obertament l'interbs que aquesta temhtica té envers la geologia, primer, i la geografia, després. A la geologia, perqub li permet enfonsar-se en el passat i reconstituir els aspectes dels llocs a les diverses bpoques geolbgiques. I a la geografia, perqub facilita l'estudi de les relacions que poden existir entre un vulcanisme i les dislocacions de l'escorqa terrestre (Lapparent, 1903, p. 396). Alguns altres riscos naturals com ara les allaus de neu, les esllavissades, les gelades, els ciclons, els huracans, els tifons, els tsunamis, les boires, les sequeres, la desertificació i I'erosió dels sbls apareixen referenciats en els Annales de Géographie, especialment en forma de crbniques geogrhfiques. En resum, podem dir que en aquests primers anys són els mateixos gebgrafs dels Annales de Géographie els que s'interessen per aquest tema, sense decantar-se per l'estudi de cap tipus de risc en especial, assumint més una funció de descripció dels episodis catastrbfics i divulgació dels estudis que, vinguts d'altres disciplines, en fan referbncia, que no de recerca prbpia. PROGRESSOS I ENDARRERIMENTS: 1930-1975 Les derniieres années n'ont point vu de réveil analogue dans les autres secteurs calmes. Mais, le climat n'ayant pas changé, selon toute vraisemblance, les habitants de Toulouse, du Val de Loire, ou du Graisivandan s'exposaraient B des supprises pénibles en croyant désormais conjurées les fureurs des cous d'eau voisins. Le hasard seu1 a rendu ces derniers débonnaires depuis quelques dizaines d'années. Le moment approche oh ils causeront de nouveaux désastres, et peut-&tre en series. M. Parde (1937) Les directrius davisianes van esdevenir, fins ben entrada la dbcada de 1930, l'dnic model d'estudi dels geomorfblegs francesos. Existia, en general, unitat de criteris i de mbtodes. EL LLOC DELS RISCOS NATURALS ALS ANNALESDE G~OGRAPHIE (1891-1991) Perb succeeixen un seguit d'esdeveniments que pretenen dur la geomorfologia per altres vies. D'entrada, la revolució quantitativa. La precisió numbrica, l'observació física, són les eines bhsiques dels gebgrafs per comprendre i explicar el desenvolupament dels fenbmens. Fins llavors, les relacions causa-efecte eren la base de l'explicació; ara, cal explicar el pas de la causa a l'efecte, és a dir, cal l'estudi dels processos. És aixi com es multipliquen els estudis que pretenen avaluar numbricament els elements geomorfolbgics. Alguns gebgrafs i geblegs joves qüestionen les concepcions davisianes i trenquen amb els geomoríblegs clhssics. Encapplats per Tricart, atorguen summa importhncia als factors climhtics en el modelat. No només en el sentit que a cada zona climhtica li correspon un modelat especial, sinó també que tota la regió és herbncia de diferents climes del passat. Les idees d'aquesta nova escola foren difoses a partir de la revista Revue de Géomorphologie Dynamique, que neix el 1950, a Estrasburg, entorn de Tricart i els seus deixebles. Tricart parteix d'una base física: l'estudi dels dipbsits superficials li permet classificar i cartografia els tipus físics i químics de sbls; els processos d'erosió li permeten avaluar la rapidesa i la profunditat dels danys ocasionats per les erosions actuals i aixi preveure els mitjans per actuar contra l'erosió (protegir conreus i vies de comunicació, preveure el ritme i la freqübncia dels riscs, etc.) (Meynier, 1969, p. 183). Alhora, cal tenir present que, sobretot després de la I1 Guerra Mundial, alguns gebgrafs participen cada vegada més en el camp de les aplicacions, especialment en els plans d'ordenació territorial. L'exemple més clar el tenim una altra vegada en Tricart i la seva escola, que dirigeix i realitza un bon nombre d'estudis arreu del món --en particular a Franqa, a 1'~frica de parla francesa i a Sud-amkricaper a la millora i l'establiment de comunicacions, el condicionament de vessants, l'ordenació hidrlulica dels cursos fluvials, l'explotació de recursos naturals, etc. Pel cas que aquí ens interessa, cal ressaltar l'estudi realitzat pels treballs de restauració de la vall del Guil (Alps francesos), després de les greus inundacions del 1957 (Tricart, 1982, pp. 18-24). Maurice Pardé i Jean Tricart Les publicacions referents a riscos naturals aparegudes als Annales de Géographie entre 1930 i 1975 es caracteritzen per tres aspectes bhsics. En primer lloc, perqub tres són els tipus de risc natural que acaparen l'atenció dels Annales de Géographie: les inundacions, l'erosió i la desertització dels sbls i el vulcanisme, en aquest ordre. Per contra, el risc sísmic --que tan important havia estat en el període precedenti els altres tipus de riscos naturals amb prou feines hi figuren. A continuació, i per apartats, s'observa un lleuger descens dels articles de fons, un augment notable de les notes i un descens acusat de les crbniques ge~gr~ques. Finalment, el gran tret diferenciador en aquest període és el paper preponderant que adquireix la temhtica de les inundacions. Quines són les raons que expliquen aquests canvis? D'entrada, hom podria pensar que, a diferbncia del període anterior, estem en uns anys poc marcats per les cathstrofes naturals. Si bé aquesta suposició és en part certa si la comparem amb el període precedent, un altre fet en podria ser altament explicatiu: les catistrofes naturals no afecten tant Franqa ni les possessions franceses d'ultramar com ho havien fet en els quaranta anys anteriors. D'altra banda, tenim el paper determinant que va jugar el dolorós context de la I1 Guerra Mundial (Julian, Martin, 1984, pp. 167-168). Per Últim, cal tenir present que la geomorfologia davisiana continua essent la base d'estudi de les erupcions volchiques i, inicialment, dels fenbmens d'erosió i desertització dels sbls. Tricart i l'escola geogrhfica d'Estrasburg comencen a introduir la seva nova concepció de la geomorfologia en l'estudi dels riscos naturals, en concret en el fenomen de l'erosió. Per contra, una nova cibncia, la hidrogeografia, i un gebgraf, Pardé, esdevenen la clau de volta dels estudis sobre les inundacions. Parlar de l'estudi de les inundacions a Fran~a en aquests anys equival a parlar de Pardé (1893-1973), l'erninent gebgraf i hidrbleg francbs que dedich tota la seva vida a l'estudi dels cursos fluvials i, especialment, de les inundacions. Pardé és considerat un dels grans especialistes en hidrologia dinimica, al voltant del qual es crea un grup #investigadors important, del qual destaquen Fischer i Frécaut. En els nombrosos treballs publicats de Pardé (només en els Annales de Géographie ja s'han comptabilitzat 75 referbncies), l'anhlisi de les crescudes es converteix en un seguit de chlculs i mesures hidrolbgiques en funció de les quals estudia en detall les particularitats dels esdeveniments hidrolbgics, en detriment de la poca importhncia que atorgari als danys causats o a les possibles mesures de previsió i prevenció que cal realitzar. Fins entrada la &cada de 1940 són gebgrafs com Meynier els que es fan ressb, quasi sempre des de les crbniques geogrhfiques, dels fenbmens d'erosió dels sbls i desertització d'arreu del món. De Martonne (1935, 1940) utilitza el seu model desenvolupat al Traité (relleu, estructura, hidrografia, clima, vegetació) per apropar-se a l'anhlisi del problema de l'aridesa a les regions tropicals sud-americanes. Perb a partir de llavors és un geomorfbleg, Birot, qui n'agafa el relleu. Aquest es mostra en els seus escrits com un entusiasta de la morfologia presa des d'un pla quantitatiu i des d'aquesta perspectiva s'endinsa en l'estudi de l'erosió. Aixb, perb, no li fa menysprear totalment les concepcions davisianes, sinó que s'hi acull, després de realitzar algunes precisions, per explicar la forma dels processos d'erosió terrestres. Malauradament, Birot publica majorithriament en els apartats de notes i crbniques; en canvi, Corbel, un altre geomorfbleg apassionat pel chlcul quantitatiu, sí que escriu un interessant article en aquesta línia (Corbel, 1964). EL LLOC DELS RISCOS NATURALS ALS ANNALES DE G~OGRAPHIE (1891-1991) El vessant geolbgic i geomorfolbgic continua essent l'element d'interbs dels articles que es publiquen sobre vulcanisme. L'exponent més clar el tenim en el gebgraf Derruau, el qual escriu moltes de les notes que fan referbncia a estudis apareguts referents a aquest tema (1964, 1968). La diversitat temhtica pel que fa als riscos naturals, que tanta importhcia havia tingut a l'etapa anterior, desapareix quasi totalment en aquests anys. Únicament a les crbniques geogrsiques apareix alguna noticia referent a esdeveniments catastrbfics que no siguin els analitzats anteriorment. L'IMPORTANT MOBILITZACI~ ACTUAL: 1975-1991 [. . .] devait-on craindre de nouvelles manifestations éruptives violentes? Fallait-i1 évacuer la population? Dans quelle mesure la region affectée pouvait-elle revenir B une production agropastorale? Au-del5 de l'intéret scientifique d'un phénomkne d'actualité, nous sommes confrontés B une problématique d'intéret général, 2 une étude de cas permettant de dégager des aspects méthodologiques de grande portée, 5 la fois pour la recherche fondamental et pour la pratique, qu'il serait arbitraire de vouloir opposer. J. Tricart, 1983 A partir de la dbcada de 1960 la geografia s'ha vist sotmesa a moltes tensions i canvis. Si bé en els primers decennis predominava la ruptura sobre la continultat, sembla que en aquest final de segle impera un esforg reflexiu d'integració, combinació o modificació d'instruments conceptuals de diferent origen i antiguitat per poder donar resposta als interrogants que planteja el món actual (Garcia Ramón, 1989, p. 5). Pel cas concret de la geografia francesa i en referkncia al tema que aquí estem tractant, assistim en aquests anys a un redescobriment d'algunes de les qualitats prbpies, per6 oblidades durant anys, de l'aproximació ge~gr~ca, com ara els efectes de les accions i intervencions excessives de les societats sobre el seu entorn i la importhncia de la seva protecció i gestid correcta. Aquesta nova presa de conscibncia és afavorida per l'emergbncia dels problemes ambientals i l'important onada ecolbgica. Els riscos naturals, reconeguts elements integrants d'aquest medi natural, passen a partir de 1975 a ser analitzats com a tals. D'altra banda, temes com la finalitat social de la geografia, els seus dominis d'aplicaci6 i el retrobament de la geografia humana i la geografia física esdevenen qüestions de debat dins la geografia francesa (Faugbres, Godard, 1986, p. 168). A partir de 1980 sorgeix, entre els gebgrafs físics francesos, un moviment contrari a l'excessiva especialització i a les línies de recerca fins llavors desenvolupades. L' Association Fran~aise des Géographes Physiciens (AFGP) neix amb l'objectiu d'integrar els co-