Europa als ulls dels Annales (1903-1933)

DOCUMENTS D'ANALISI GEOG~L~CA 22,1993, pp. 11-30 Europa als ulls dels Annales (1903-1933)* José A. Donaire*" Résumé /Abstract / Resumen /Resum Le continent européen Ctait, dans les trois premibres décennies de ce sibcle, le témoin de viqlents changements temtoriaux qui ont effacé le modble du x~xbme siécle. A bien des Cgards, Ie cadre dans lequel s'était inspiré l'édifice épistémologique de l'école régionale frangaise est en train d'Ctre remplacé par un autre dans lequel -au moins en apparenceles raports entre l'environnement physique et les sociétés humaines seront moins Cvidents. L'adaptation du corps théorique et métodologique L la réalité européenne semble caractérisée par une évolution non linéaire puisque, dans les dernibres années du al période étudiée, on constate une involution, un retour au modkle plus classique. Aussi, 1'intérCt croissant qu'a montre la revue pour 1'Europe atlantique et des sujets d'ordre plus Cconomique s'estompe dans la fin de cette période et on s'apergoit d'une reprise des cadres traditionnels (de préférence mediterranéens) et on constate un intérgt renouvellé pour les sociétés agricoles. De mCme, les monographies régionales qui paraissent dans la revue n'ont ~lus une vocation fonctionnelle --ui s'est manifesté au milieu des années 2& et, dans une large mesure, reprennent l'explication Ccologique avec la recherche des rapports entre l'environnement et la société. During this first third of this century, the continent of Europe witnessed far-reaching territorial transformations in the nineteenth century model. To some extent, the setting wich had inspired the epistemological structure of the French regional school was being replaced by one in which -at least to externa1 appearancesthe relationship between the physical environment and human activities was much less evident. The adaptation of the theoretical and methodological context to the new Europe seems to take the form of a non-lineal evolution, for in the latter years of the period examined, evolutionary tendencies indicate a return to the more classical model. In this - * Per a la realitzacid d'aquest article, m'han estat molt profitosos els suggeriments efectuats pel Dr. Lluís Riudor, del Departament de Geografia de la Universitat Autbnoma de Barcelona. ** Departament de Geografia. Universitat de Girona. way, the growing interest which the publication had shown in Atlantic Europe and topics of a more economic nature, was truncated. The traditional settings --especially the Mediterraneancame to the fore again and interest in rural societies was renewed. Likewise, the monographic studies which had demonstrated distinct functional objectives in the midtwenties, recovered elements of ecological explanation, and the search for the relationship between environment and society. El continente europeo era, en el primer tercio de este siglo, testimonio de violentas transformaciones tenitoriales que desdibujaron el modelo decime n6nico. En cierta manera, el escenari0 enel que se había inspirado el edifici0 epistemol6gico de la escuela regional francesa estaba siendo sustituido por un entomo en el que -al menos en apariencialas relaciones entre el medio físico y las actividades humanas aparecían menos evidentes. La adaptaci6n del cuerpo teórico y metodológico a la reaiidad europea parece caracterizada por una evoluci6n no lineal, ya que en 10s Últimos años del periodo de estudio se constata una evoluci6n, un retorno al modelo más clásico. Asi, el creciente interés que mostr6 la revista hacia la Europa Atlántica y la temática más economicista se ve truncada en el Último periodo, en el que se retoman 10s escenarios tradicionales (preferentemente mediterráneos) y se renueva el interés por las sociedades agricolas. De igual manera, las monografías que aparecen en la revista intermmpen su vocaci6n funcional --que habían manifestado a mediados de 10s años veintey, en buena medida, reencuentran la explicaci6n ecol6gica, la búsqueda de las relaciones entre medio y sociedad. El continent europeu era, en el primer terG d'aquest segle, testimoni de violentes transformacions tenitoriais que desdibuixaren el model noucentista. En certa manera, l'escenari en el qual s'havia inspirat l'edifici epistemolbgic de l'escola regional francesa és substitu'it per un entorn en el qual -aimenys aparentmentles relacions entre el medi físic i les societats humanes restaren menys evidents. L'adaptaci6 del cos tebric i metodolbgic a la realitat europea sembla caracteritzada per una evolució no lineal, ja que en els darrers anys del període d'estudi hom constata una involuci6, un retorn ai model més clhsssic. Així doncs, l'interks creixent que mostra la revista vers 1'Europa Atlhtica i la tematica més economicista es veié truncat en el darrer període, en el qual es reprenen els escenaris tradicionals (preferentment mediterranis) i es renova l'interks per les societats agrícoles. De la mateixa manera, les monografies que apareixen a la revista interrompen la seva vocaci6 funcional que havien manifestat a mitjans dels anys vint i, en gran mesura, retroben l'explicaci6 ecolbgica, la recerca dels lligams entre medi i societat. EUROPA ALS ULLS DELS ANNALES (1903-1933) L'escola regional francesa era, en el primer terq de segle, una de les institucions geogrsiques més reputades del món acadbmic i els Annales de Géographie el seu millor mitjh propagandístic. Per aquest motiu, la revista gal.la mai no es va estancar en els estrets límits del penthgon francbs. Fidel al seu paper de portaveu de l'escola vidaliana, els articulistes de la revista compartiren els vaixells amb els colonitzadors enviats des de la metrbpoli, estudiaren els nous continents i redactaren planes molt valuoses per al coneixement de les terres sotmeses. Tanmateix, l'escenari més comú dels articles dels Annales al llarg dels trenta anys d'estudi fou el Vell Continent. Entre 1903 i 1933, dels prop de 1.200 articles i notes que sortiren a la llum, aproximadament la meitat feien referbncia, d'una manera o d'una altra, a l'hbit europeu, l'espai més immediat. L'Europa del primer terq de segle ser2 testimoni de notables transformacions. En l'hbit econbmic, es consolidarh el procés d'industrialització i s'augmentarh la connectivitat del territori, amb el desenvolupament de les comunicacions. En l'hbit polític, 1'Europa del període d'entreguerres coincidir2 amb la crisi dels imperis europeus i la progressiva pbrdua de pes en el context internacional. L'objectiu d'aquest article és copsar el comportament de l'escola regional francesa en l'intent per readequar els seus continguts a 17Europa de principi de segle. En una primera part, a partir de l'andisi quantitativa de la revista francesa, s'estudiaran els continguts temhtics més freqüents, els espais més comuns i la relació entre hbits espacials. Aquestes dades de les referbncies i algunes més han estat introduides en una base de dades, fet que ha permbs un estudi exhaustiu. En una segona part, a partir de l'andisi qualitativa de les monografies regionals, es posarh l'bmfasi en el decurs en el temps dels textos dels Annales analitzats. Al llarg del període d'estudi, els hbits temhtics més comuns són, per aquest ordre, l'econornia (32,1%),la geografia física (28,7%), les monografies (1 1,9%), la demografia (6,9%), l'etnologia (5,2%), la geopolítica (4,5%) i la cartografia (4,2%). Tot i que la geografia física i l'economia comprenen més de la meitat dels articles i les notes, resulta impropi parlar de concentració temhtica. Si desglossem aquests hbits en camps més concrets, podem testimoniar un resultat invers: una relativa amplitud temhtica en la qual tenen cabuda aspectes molt diversos; de fet, és conseqüent amb la voluntat enciclopbdica de l'escola vidaliana, que lluny de limitar-se a un o un altre hbit temhtic, estudia el conjunt de fenbmens físics humans que es desenvolupen en un territori. Potser la dada més significativa sigui el predomini dels estudis econbmics. Deter- minats hbits com les vies de comunicació, la indústria o l'explotació dels recursos minerals no acostumen a relacionar-se amb l'escola regional francesa. És, sens dubte, el més clar testimoni de la voluntat de palesar les transformacions temtorials que se succeeixen a l'escenari europeu. Les comunicacions, l'economia agrícola, la indústria i els recursos miners són, per aquest ordre, els aspectes econbmics més estudiats. Més conseqüent amb el model classic és el protagonisme dels estudis de geografia física. En un cos epistemolbgic basat en les interaccions societat-medi, el paper de l'espai físic és essencial. Cal destacar l'elevat nombre de col.laboracions de geblegs que testimonia els vincles entre ambdues disciplines: no en va, la geomorfologia és l'hbit de la geografia física més al-ludit. La hidrologia i la climatologia li segueixen en importhncia. Una altra dada significativa és l'escassa rellevbcia de les monografies regionals i nacionals. Resulta paradoxal que la revista d'una escola que considerava l'estudi Grhfic 1. Arnbits tewuitics Cartografia Geopolítica Demografia Antropologia Monografies nacionals Monografies regionals Urbana Comunicacions Indústria Recursos miners Economia agrícola Biogeografia Climatologia Hidrologia Geomorfologia Altres I O 2 4 6 8 10 12 14 16% Nota: es podrien agrupar els diversos camps temiltics en hbits més amplis, donant lloc a 8 categories: 1) geografia física (geomorfologia, hidrologia, climatologia, biogeografia); 2) economia (economia agrícola, recursos miners, economia industrial, comunicacions, urbana); 3) monografies (monografies nacionals, monografies regionals); 4) antropologia; 5) demografia; 6) geopolítica; 7) cartografia; 8) altres. Aquestes mateixes categories s6n emprades en els grhfics 4 i 5. EUROPA ALS ULLS DELS ANNALES (1903-1933) monografic com el paradigma de la metodologia geogrgica prestés una atenció tan minsa a aquesta mena d'assaigs. Hom pot considerar que les limitacions en extensió d'un article limiten les possibilitats de redactar estudis que requereixen una amplitud considerable. Tanmateix, Vacher (1904), Arbos (1912) o Moreau (1920) són tres exemples prou diferenciats que palesen la possibilitat d'articular la lbgica d'una monografia en els estrets confins d'un article. L'anhlisi quantitativa de l'evolució en el temps dels diversos camps temltics posa de manifest alguns punts d'interbs. Potser el fet més remarcable sigui el pas dels camps tematics identificats amb les societats tradicionals (geografia física, etnologia i demografia) vers un estudi adient a la realitat sbcio-econbmica de 1'Europa de la postguerra (bhicament, les anhlisis econbmiques). Els estudis de to economicista, que a principi de segle a penes representaven una cinquena part de les referbncies, en representen, al final del període, prop de la meitat. El pas a l'economicisme és igualment present en la trajectbria tematica dels principals autors de l'bpoca. Així, Demangeon, interessat inicialment pel relleu del Llemosí (1910) o l'hibitat rural francbs (1920a), mostra a mitjans dels anys vint un interbs per la vida econbmica de les Illes Brithiques i Alemanya (1922, 1924). Sens dubte, el camp més lligat a la conjuntura histbrica és la geopolítica. Si globalment la seva significació ha estat molt poc rellevant, en el període immediatament posterior a la Primera Gran Guerra esdevenia el tercer hbit en importbcia. bbviament, els diversos tractats de pau i el reajustament de les fronteres nacionals -realitzades en acabar el conflictepropiciaren un intens debat al qual els gebgrafs aportaren escrits de caire clarament col.laboracionista amb el <<nou ordre>>. La diversitat a qub fbiem referbncia en els hmbits tematics es mostra amb més evidbncia en aquest epígraf: la vocació universal de la revista propiciava un estudi sistemLic d'hbits espacials molt diversos, que comprenen des de les kees rurals que envolten la ciutat de París fins als fiords bhltics o les platges cretenques. L'objectiu d'aquest epígraf és il.lustrar quins són els escenaris recurrents i quina és la seva dinhmica temporal. Per afavorir la interpretació, hem cregut convenient diferenciar l'espai francbs de la resta de l'espai europeu. Europa. La seducció del Mediterrani Gairebé la meitat dels articles estudiats (42%) fan referbncia a palsos europeus a excepció de Fran~a. Atesa la mobilitat de les fronteres al llarg del període d'estudi, DOCUMENTS D'ANALISI GEOG~FICA, 22,1993 hem pres com a referkncia els knbits estatals que es dibuixaren en el Vell Continent després de la Guerra i que s'han mantingut vigents fins fa poc. A la llum de les dades, podem testimoniar que els pdisos meditemanis són els més comunament tractats, amb un 33% del total, percentatge que podria ser incrementat si hom considerés la Fran~a Mediterrhnia. Dins aquest Bmbit, l'hrea més important és la dels Balcans, sobretot la de la comunitat skrbia. Li segueixen en importhcia Iaia i Espanya, i són molt poc significatives les referkncies a 1'Estat grec. Grdfic 2. L'interés per Europa Europa en general Europa mediterrinia en general Iugoslavia Ithlia Espany a Grtcia Europa germinica en general Alemanya Sui'ssa - - - - Austria Europa atlintica en general Gran Bretanya Btlgica Paisos Baixos Irlanda SuLtcia Noruega Finlhndia Islhndia Romania PoBnia Txecosloviquia Bulgiria Hungria I I O 2 4 6 8 10 12% Nota: la resta de paIsos tenen unes dades ínfimes o nu1,les. EUROPA ALS ULLS DELS ANNALES (1903-1933) Els gebgrafs francesos veuen en l'escenari mediterrani bona part dels ingredients per portar a terme una anaisi de to vidaliana. En el conjunt europeu, aquest hbit és un dels espais amb menys capacitat d'integració pel fort creixement industrial de l'bpoca; en altres paraules, encara és possible evidenciar espais amb components tradicionals, on el lligam entre el medi i la societat són més estrets. D'altra banda, és un espai proper, conegut i amb una rica tradició i histbria, elements freqüents en el discurs de l'escola regional francesa. Tanmateix, aquesta associació paisos mediterranisespais tradicionals no serh sempre tan nítida. No són infreqüents les referbncies a les kees més industrialitzades dels paisos meridionals -la vall del Po (Colin, 1927), la conurbació de Barcelona (Vilar, 1929) ...-, aquelles on l'esperit tradicionalista és ja molt difús. Amb un pes relatiu molt inferior (21%), cal fer esment de 17Europa atlhntica, on hem inclbs els paisos del Benelux i els pai'sos brithnics. De fet, gairebé la meitat de les referbncies estan ubicades a les Illes Brithniques, majorithriament als seus espais urbans. En segon lloc, amb un pes moderadament alt, se situen les referbncies a la comunitat belga que, per llur proximitat geogrhfica i afinitat lingüística, mantenen intensos lligams amb Fran~a. La resta de pai'sos implicats presenten una representació molt poc significativa. El tercer dels grans hbits europeus és la comunitat de parla germhica, que basicament cal associar a Alemanya. De fet, aquest és el país més referenciat després de Iugoslhvia (10,2%) i de la Rússia europea (9,8%). Aquest paper rellevant obeeix, en primer lloc, al protagonisme d'Alemanya en els esdeveniments polítics de l'bpoca i, en segon lloc, a les particulars relacions entre ambdós paisos en els diversos enfrontaments bblslics precedits per la guerra franco-prussiana. La resta d'unitats (Rússia, paisos de l'est i Europa nbrdica) no superen el 10% dels casos. De tota manera, Rússia ocupa el segon lloc global per palsos, en bona part a causa de l'interks que despertar& la consecució de la Revolució Russa. Un nombre important dels articles publicats en el període anterior a la Revolució foren redactats per Camena d'Almeida, que publica durant vint anys escrits sobre aquest entorn. El comportament en el temps dels hbits geogrhfics europeus mostra unes pautes insblites. A grans trets, podríem comprovar una dinhica paral-lela als hbits tematics: la progressiva substitució dels hbits tradicionals (bhsicament mediterranis) per 1'Europa dels canals i les indústries, 1'Europa atlhntica. I en bona part és així. Tanmateix, en el darrer període d'estudi, hom constata una preocupació per recuperar els hbits tematics i territorials que havien caracteritzat la tradició vidaliana en els seus inicis, la Mediterrhnia i 1'Europa germhnica. Aquest sobtat canvi de rumb coincideix, en certa manera, amb l'evolució dels hbits tematics i, sobretot, amb l'anhlisi de les monografies regionals que estudiarem en la segona part de l'article. L'increment en els estudis sobre Rússia i 1'Europa eslava mostra una notable coin- cidbncia amb els esdeveniments polítics. El protagonisme de Rússia és especialment notable al llarg del període 19 1319 18, on s'inclou la data clau de 19 17, que significa la caiguda de l'imperi tsarista i la instauració d'una república socialista. En aquest període, les referkncies a la Rússia europea representaven un 24% del total i ocupava el segon lloc en el context europeu, després de l'entorn mediterrani. Un comportament molt similar mostra 1'Europa eslava, que al llarg del període bkl.lic és l'espai més estudiat (29%) i en la immediata postguerra encara representa un 16% del total, quan a la resta de períodes el percentatge és proper al 0%. Fraga rural i industrial L'anhlisi sobre el predomini d'una regió francesa o d'una altra comporta molt més problemes que l'epigraf anterior. Hom podria haver adoptat com a unitats de referkncia les regions, perd llur utilització no estava exempta d'entrebancs, ja que els diversos gebgrafs prenen com a referkncia unitats geogrhfiques sovint allunyades de la divisió administrativa. Per aquest motiu, s'ha adoptat una classificació composta per la recodificació de les diverses unitats que sorgiren. En alguns casos, hom fa referkncia a espais muntanyenc (Massís Central, Alps, Pirineus ...); en altres, s'han escollit regions naturals ben delimitades (Bretanya, Norrnandia, Cbrsega, Poitou ...) o, fins i tot, els cursos fluvials. El grhfic 3 posa en relleu el pes específic de cada entitat. La conclusió més immediata és l'elevat grau de dispersió, ja que les nou primeres bees a penes superen les dues terceres parts de total del temtori francks. L'entitat més comuna és, sorprenentment, Fran~a entesa en la seva totalitat. Aquest fet és igualment vhlid per a la resta d'Europa, on les referkncies als hmbits nacionals són més freqüents que aquelles restringides als límits comarcals o regionals. Per sota de la unitat, se situen els diversos espais muntanyenc, que conjuntament superen el 20%. Els hmbits més freqüents s6n, per aquest ordre, el Massís Central, els Alps i els Pirineus i, en menor mesura, Jura i els Vosges. Com més tard s'evidenciari, existeix un lligam estret entre espais muntanyenc i temhtica tradicionalista. Gebgrafs tan reputats com Blanchard restringiren el seu escenari d'estudi als Alps francesos, amb descripcions lítiques i un recel mal dissimulat vers la industrialització i el progrés de les comunicacions. Un percentatge gens menyspreable resta definit per les kees més septentrionals del territori gal i aquelles amb un major potencial industrial i urbi: Alsicia-Lorena, 1'Illa de Franp. Un dels fets més sorprenents és l'escassa rellevhcia de les terres mediterrimies, en contrast amb el comportament de la resta de pdisos europeus. La Proven~a a penes supera el 2% de les referkncies i el Llenguadoc és citat en un parell de textos. EUROPA ALS ULLS DELS ANNALES (1903-1933) Grdfic 3. L'interés per Fran~a Fran~a en general Massís Central Alsicia-Llorena Alps Illa de Fran~a Bretanya Normandia Pineus Poitou Picardia Altres I I 0 5 10 15 20 25 30 35% LA RELACIO ENTRE AMBITS TEMATICS I AMBITS GEOGRAFICS Al llarg de l'epigraf precedent ja hem aventurat la hipbtesi que hom pot associar determinats hbits geografies amb un tractament temhtic particular. És a dir, que el discurs de l'escola regional procurar2 emmotllar-se a la realitat territorial europea. Per a una anhlisi més sistematitzada, s'han diferenciat dos subepígrafs, on s'estudiaran, per separat, els resultats referits a Europa i als francesos. El vell continent El grhfic 4 posa de manifest que és 1'Europa atlhntica 1'2mbit europeu que rep una orientació més dissonant amb la resta d'espais. La nota més destacada és l'elevat protagonisme dels estudis econbmics, que representen globalment prop de la meitat de les referkncies. És en aquest espai on l'activitat industrial, el creixement urb2, l'explotació de jaciments o l'establiment d'un model agrari intensiu creixen amb un ritme més accentuat. Els gebgrafs francesos veuen en els ports anglesos i les ciutats holandeses un model de desenvolupament prou diferenciat de la resta del continent. La resta d'hbits temhtics mostren una significació poc rellevant. Cal constatar especialment l'escassa incidkncia dels estudis sobre geografia física, amb un percentatge proper al 10% lluny de la ratio de la resta d'hbits. autors, el progrés ha implicat la pbrdua dels valors tradicionals, substituits per una certa decadhncia, que cristal.litza en la disfunció entre societat i medi. Revert (1920) es lamenta de l'abandonament dels boscos de Perseigne, en contrast amb les seves potencialitats. Capot-Rey (1919), en un article que recorda la retbrica ambientalista, analitza el despoblament de Lot-en-Garonne, que atribueix a una decadbncia global. Le mal est profond, puisque depuis soixante ans i1 a des racines non plus seulement dans le rCgime de la propiCt6, mais encore dans les habitudes et les moeurs de la race (p. 69). En definitiva, el període estudiat ha obert una profunda fissura dins la rígida estructura de l'andisi monogr&€ica, amb la introdució de les activitats econbmiques i el paper col.laboracionista de la revista en la justificació del nou mapa europeu. De tota manera, aquests nou anys són més una tradició que una ruptura, ja que molts autors preserven el vell discurs vidalia sobre la necessitat d'una andisi ecolbgica, el protagonisme del medi físic o el vessant antropolbgic dels estudis humans. L'Europa de les factories i els canals (1922-1927) L'estudi que surt a la llum el 1922, en el qual Choveaux analitza el bosc de Dem, sintetitza els trets essencials d'aquest període: La geografia física ha esdevingut un convidat de pedra, un mer capítol introductori per emmarcar l'escenari d'estudi. Els estudis sobre les activitats humanes han perdut el seu contingut antropolbgic o etnolbgic per ernfasitzar el pes de les activitats econbrniques. Tot i afrontar una Area rural, l'autor cerca l'explotació dels recursos naturals, els moviments de població, els signes d'industrialització ... obviament, aquest canvi tem2tic es@ basat en una marcada transformació metodolbgica, on les descripcions acurades, els recurs als arxius i el pes del treball de camp són substitu'its per la relaci6 d'estadístiques i taules explicatives. Existeix una ineludible conscibncia del canvi, del progrés, en el sentit més neutre del terme. Així doncs, la gran majoria d'obres fan referkncia a un abans i un després. En definitiva, al llarg d'aquests anys, es pren sense ambigüitats la via intu'ida ja en el període anterior: l'estudi economicista del Vell Continent. Un altre aspecte molt significatiu és la total dissolució del contingut geopolític de les monografies del període anterior. Només Dalmay (1924), en l'escrit monografic sobre la Rutbnia txeca, dedica un capítol als aspectes polítics. EUROPA ALS ULLS DELS ANNALES (1903-1933) En aquests estudis, l'estructura de l'article no respon a una sistematització apriorística, sinó que s'adequa a la realitat territorial; en altres paraules, només s'analitzen aquells capítols que són d'interbs en el context geogrhfic. Per aquest motiu, podem aventurar la hipbtesi que al llarg d'aquest període l'escola regional francesa flexibilitza al seu to corolbgic, que és complementat amb un major esperit temhtic. Aixi, Deffontaines (1924) articula el seu exercici sobre la Gresigne (Massís Central) sobre la base de quatre capítols: presentació, el bosc, la pedra i l'agricultura. D'altra banda, Bressow (1924) basa la seva descripció de Belle-en-Mer (Bretanya) a partir de les activitats més significatives: la mar i l'agricultura. Si en els anys precedents, el major nombre de referbncies a les monografies eren recensions de tesis o obres publicades, ubicades en el capítol de notes de la revista, en aquest període la major part de textos apareixen com a articles. Són molt infreqüents les notes a estudis publicats i quan aquestes són publicades no eviten dissimular una velada crítica sobre la inconvenibncia del seu mbtode, com el comentari de Martonne (1926) amb relació a la tesi que llegí Cholley sobre els Pre-alps de Savoia. Podríem deduir que neix una certa dissociació entre la geografia vidaliana més academicista, que no abandona el model classic i els Annales adoctrinats vers una monografia més funcional i adaptada a la nova Europa. En suma, en el curt espai de sis anys, l'escola dels Annales aposta decididament per un model explicatiu que veu en el medi físic un factor amb un protagonisme molt lleu, que aborda les activitats humanes amb un esperit decididament economicista i que testimonia la transició de les societats tradicionals vers una Europa molt més dinhmica. Els darrers anys de la indecisió (1928-1933) Resulta complex avaluar les darreres obres m~nogr~ques del període estudiat. Segons la dinhica precedent, hom podria projectar una afirmació de l'estudi econornicista, perb, tal com ja hem aventurat en els capítols inicials, els darrers anys tenen molts trets d'involució, de retorn a un model tradicional d'explicació del territori. En efecte, el medi físic ha recuperat el seu valor explicatiu i deixa el paper d'actor secundari per esdevenir protagonista. Aixi, per exemple, la monografia que Chataigneau (1928) dedica a Sarajevo esta caracteritzada per un clar predomini de l'anhlisi del medi físic. No és estrany, doncs, que es recuperi el carhcter explicatiu del medi en detriment de les activitats humanes. Per aquest motiu, Kant (1932) veu en un condicionant físic (la glaciació) la clau de volta de l'estructura territorial d'Estdnia De tota manera, la recuperació d'alguns elements del model clhssic no indica que les monografies de principi de segle fossin similars a les publicades en la d2cada dels trenta. En primer lloc, perqub existeix un precedent immediat d'estudi amb vocació econbmica, amb una forta implantació. I, en segon lloc, perqub la realitat europea s'ha vist sensiblement modificada en trenta anys. Tots els articles mostren, doncs, una clara referkncia a la disgregació de la societat tradicional i la forta incidbncia del desenvolupament econbmic: la industrialització, la societat urbana, les comunicacions ... No és senzill, en aquests termes, explicar aquest viratge metodolbgic. Podríem aventurar una hipbtesi: la incapacitat aparent de l'escola regional -els fonaments de la qual havien estat bastits per explicar un altre territoriper adaptar-se als violents canvis de 1'Europa de principi de segle. Fou potser el desencís dels gebgrafs dels anys trenta el que els impulsi a cercar en els clissics les arrels dels seus plantejaments. Sigui com sigui, a les portes de 1'Europa del feixisme, l'escola regional francesa mostrava -a la llum de la seva revista més representativauna relativa confusió epistemolbgica i un cert enyor vers els primers escrits dels deixebles de Pau1 Vidal de la Blache. El continent europeu era, a principi de la present centúria, testimoni de violentes transformacions temtorials que desdibuixaren el model noucentista. En certa manera, l'escenari en el qual s'havia inspirat l'edifici epistemolbgic de l'escola regional francesa és substitu'it per un entorn en quS: -almenys aparentmentles relacions entre el medi físic i les societats humanes són poc evidents. L'adaptació del cos tebric i metodolbgic a la realitat europea sembla caracteritzada per una evolució no lineal, ja que en els darrers anys del període d'estudi hom constata una involució, un retorn al model més clhssic. Així, l'interks creixent que mostri la revista vers 1'Europa Atlhtica i la temhtica més economicista es veié truncat en el darrer període, en qu2 es reprenen els escenaris tradicionals (preferentment mediterranis) i es renova l'inter2s per les societats agrícoles. De la mateixa manera, les monografies que apareixen a la revista interrompen la seva vocació funcional --que havien manifestat a rnitjan anys vint i, en gran mesura, retroben l'explicacib ecolbgica, la recerca dels lligams entre medi i societat. Sobtadament, existeix una inquietud per renovar l'esperit més clissic de la Vella Escola. Les raons d'aquest brusc viratge són complexes. En els darrers parhgrafs de l'epígraf anterior assajivem una explicació: la incapacitat de l'escola per readaptar llur model a la nova societat la seduí a renovar les seves arrels, a cercar en els primers escrits la clau de volta dels seus exercicis geogrhfics. De tota manera, no seria prudent construir grans explicacions a partir de referkncies tan diferents. De fet, els Annales de Géographie eren un element més de la fructífera literatura geogrhfica de l'escola francesa. Per tant, optarem per tancar aquest escrit no amb respostes concloents, sinó amb nous interrogants: EUROPA ALS ULLS DELS ANNALES (19011933) La imatge que els Annales construí sobre l'escenari europeu, en quins termes difereix de la imatge de la resta de continents? Existeix una dissociació entre la geografia institucionalitzada -que dona peu a un volum considerable d'obres monogrhfiques amb un esquema més o menys rígid i la revista, o els Annales foren sempre testimoni del comportament acadbmic de l'escola regional? Quin paper hauria jugat la burocratització de la geografia acadbmica -palesa per exemple en l'increment desmesurat del nombre d'articles i autors dels darrers anys i la primacia dels interessos cumculars a la manca d'aportacions al paradigma possibilista en els darrers anys? BIBLIOGRAFIA CITADA ARBOS, P. (1910), <(La plaine de Rousillon~, Annales de Géographie, 150-168. -(1912), aLa vie pastorale en Tarantaise,), Annales de Géographie. 323-345. BLANCHARD, R. (1903), <<La Val d'Orleans)), Annales de Géographie, 307-323. BRESSOW, M.M. (1924), ~~Belle-en-Mer,, Annales de Géographie, 336-351. CAMENA D'ALMEIDA, P. (1910), <(Le Morvan, d'aprks l'ouvrage du capitain J. Levainville,, Annales de Géographie, 74-78. CAPOT-REY, R. (1919), <La dépopulation dans le Lot-et-Garonne,,, Annales de Géographie, 64-70. CHABOT, G. (1913), <<Le Rervermont: Etude sur une région karstique du Jura méridional>>, Annales de Géographie, 399-416. CHATAIGNEAU, Y. (1923), aLe problbme macédonienw, Annales de Géographie, 273-278. - (1928), ctLe bassin de Sarajevoa, Annales de Géographie, 306-327. CHOVEAUX, A. (1920), (<L'influence des engrais marins sur les rives du golfe du Morb'iaua, Annales de Géographie, 417-425. COLIN, E. (1927), al'amenegemant du Pap, Annales de Géographie, 72-74. DALMAY DE LA GARENNIE (1924), <La Ruthénie tchécoslovaque. Russie subcarpathiquen. Annales de Géographie, 443-456. DEFFONTAINES, P. (1924), <<La Grésigne)), Annales de Géographie, 430-442. DEMANGEON, A. (1910). gLe relief du Limousin*, Annales de Géographie, 120-149. - (191 1). <(La Montagne dans le Limousin. Etude de géographie humainew, Annales de Géographie, 316-337. - (1920a), ~(L'habitation rurale en Francen, Annales de Géographie, 352-375. - (1920b), aLa Bulgarie*, Annales de Géographie, 401-416. - (1922), aEtat économique de 1'Allemagnen. Annales de Géographie, 269-272. - (1924), aDordrecht. Evolution économique de la Grande-Bretagne*. Annales de Géographie, 365-373. EISSENMANN, (1920), aLa nouvelle Hongrie,,, Annales de Géographie, 321-333. FRIBouRG, A. (1910), (<La transhumance en Espagnen, Annales de Géographie, 231-244. GALLOIS, L. (1919), (<La paix de Versailles: les nouvelles frontibres de l'Allemagne~, Annales de Géographie, 241-248. GRAVIER, G. (1913), aLe Sandzat de Novi Pazarn, Annales de Géographie, 41-67. -. HAUMANT, E. (1914-S), (<La nationalité serbo-croaten, Annales de Géographie, 45-59. - (1919). (<Les frontieres historiques de la Serbie,,, Annales de Géographie, 144-147. DOCUMENTS D'ANALISI GEOG~FICA, 22,1993 KANT, E. (1932), c<L'Estonien. Annales de Géographie, 460-480. MARTONNE, E. de (1920), ctL'Etat tchécoslovaque~~, Annales de Géographie, 161-181. - (1921), (<La nouvelle Roumanie,, Annales de Géographie, 1-31. MOREAU, F. (1920), ~Sur les confins du Limousin et des Charentes. La vie rurale dans la région de Confolens et de Chabanais)), Annales de Géographie, 182-198. MUSSET, R. (1907), aLes classes rurales en Bretagne d'apr8s H. Séc>>, Annales de Géographie, 364-368. REVERDY, G. (1917), *De la Haute vallée du Thoré Bla plaine de I'Aude)),Annales de Géographie, 175-188. REVERT, J. (1920). <La F6et de Perseigne,, Annales de Géographie, 306-310. VACHER, A. (1904), <<Montlu~on: Essai de géographie urbainen, Annales de Géographie, 121-137. VALLAUX, C. (1905), 4L'evolution de la vie rurale en Basse Bretagne~, Annales de Géographie, 36-51. - (1910). <<La Montaigne Noire de Basse Bretagnen, Annales de Géographie, 209-230. VDAL DE LA BLACHE, P. (1905), <<La plaine picarde (par A. Demangeon)~, Annales de Géographie, 265270. VILAR, P. (1929), ccLa vie industrielle dans la région de Barcelonen, Annales de Géographie, 339-365.