Ressenyes

DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRARCA, 23,1993 John McCormick (1991), Reclaiming Paradise: The Global Environmental Movement, Bloomington and Indianapolis, Indiana University Press. John McCormick, autor ben conegut entre els ecologistes per haver escrit a la primera meitat de la dbcada dels anys vuitanta l'obra Acid Earth: The global thread of acid pollution (Earthscan, Londres, 1985) que donava a conbixer vastament el problema de l'anomenada <<pluja Acida, en el marc del món industrialitzat, ens sorprbn agradablement ara amb una obra de recerca histbrico-social sobre el modern moviment ecologista. Aquesta obra és fruit d'un treball iniciat per J. McCormick a la Universitat de Londres per assolir el mestratge, i que abans de veure la llum en forma de llibre li va portar sis anys de recerca. Reclaiming Paradise és estructurat en nou capítols, una introducció i una conclusió. En paraules de McCormick: <<de totes les revolucions conceptuals del segle xx, poques han forjat un canvi en els valors de la humanitat tan fonamentals i universals com la revolució ecologista,,. I ell mateix justifica, en la introducció, aquesta afiació: <<engendrada per filantrops i amants de la natura, nodrida per naturalistes afeccionats i per planejadors professionals, i finalment empesa en les agendes polítiques per una nova generació rebel i idealista, l'ecologisme ha travessat les divisions religioses, nacionals i polítiques, i s'ha escampat a gairebé tots els pdisos de la Terra. Ha guanyat desenes de milions de seguidors, ha generat nous cossos legislatius, ha covat nous partits polítics, ha encoratjat el replanteig de les prioritats econbmiques i ha esdevingut un tema central en la política i en les relacions internacionals. Per sobre de tot ha canviat les nostres percepcions del món on vivim. En ben poques dbcades ha capgirat les suposicions que havien romhs durant centúries. Per primera vegada la humanitat s'ha adonat de la veritat bhsica que la natura és finita i el mal 6s de la biosfera posa en perill la mateixa existbncia humana),. Per a justificar tot aixb, en el Capítol I, McCormick explora les arrels de l'ecologisme al llarg del segle XIX i a la primera part del segle xx, centrant-se sobretot a la Gran Bretanya i als Estats Units, perb també inclou algunes incursions a les, aleshores, colhies brithniques: Austrhlia, Sud-hfrica i 1'India. S'hi troba a faltar l'exploració de les arrels d'aquest moviment a altres palsos, especialment a les colbnies que mantenien les metrbpolis europees arreu del món. El més interessant d'aquest capítol és, a banda de dir-nos quines varen ser les primeres associacions proteccionistes o conservadores, l'explicació del naixent debat entre preservació de la natura per a usos educatius o recreatius i conservació per a la seva explotació racional. Aquest debat, que va dividir el moviment americh, estava representat per dos capdavanters. D'una banda, John Muir (grhcies al qual es va crear el parc nacional de Yosemite, l'any 1890), que va fundar una de les societats preservadores més antigues del món i avui encara existent amb alguns centenars de milers de socis: el Sierra Club. D'altra banda, Gifford Pinchot, que defensava que la conservació s'havia de basar en tres principis: la utilització dels recursos existents per la present generació, la prevenció dels residus i 1'6s dels recursos per part de la majoria i no per a benefici de minories privilegiades. Aquesta posició va trobar el suport del president Theodore Roosevelt, i Pinchot va esdevenir de fet Secretari d'Estat per a la Conservació. De finals de segle passat daten els primers intents d'organitzar una conferkncia internacional conservadora. Ja el 1900 es va signar el primer acord ambiental a nivell internacional: la Convenció per a la Preservació del Animals, Ocells i peixos d'Africa. Perb no va ser fins el juny de 1992 quan va néixer a Londres la primera associació internacional: el Comitb (més endavant se'n dir2 Consell) Internacional per a la Protecció (després se'n dir2 Preservació) dels Ocells. RESSENYES En el Capítol 11, titulat <<Protecció, Conservació i les Nacions Unides (1945-1961)>>, podem llegir com es varen anar constituint eis organismes de les Nacions Unides com ara I'ECOSOC, la FAO i la UNESCO, i la seva posició en el debat ctPreservació versus Conservació,. TambC podem veure com es va anar configurant la IUPN -Internacional Union for the Protection of Nature (més endavant canviari la paraula <<protecció>> per c~conservaciÓ>>--, a cavall entre la UNESCO i unes quantes persones entusiastes, no pas fruit de cap moviment popular, &ací l'especia1 rellevhncia d'aquest organisme. Els problemes de finanqament inicials de la IUPN feren possible el naixement (1960) d'una nova entitat, en principi per a recaptar fons: el World Wildlife Fund (WWF). Aquests organismes contribuiren a definir d'una forma mes amplia i universal el concepte de conservació. Així, en la X Assemblea Anual de I'IUCN es definia d'aquesta manera: <<el manejament de l'aire, l'aigua, el sbl, els minerals i les espbcies vivents, inclosa l'espbcie humana, per assolir la més elevada qualitat de vida sostenible*. Perb. mentrestant. les circumstkncies conspiraven per fer créixer un nou moviment de protesta basat en preocupacions sobre l'estat del medi ambient hum2 i sobre les actituds humanes respecte de la Terra. El nou moviment es preocupava de la població i de la pol.luci6, dels costos de la tecnologia i del creixement econbmic. Era el naixement del que s'ha convingut a dir c<Revolució Ambiental o Ecolbgica* de la dbcada dels anys seixanta. En els Capítols Ei, IV i V, McConnick ens descriu detalladament el naixement d'aquest nou moviment, la influbncia que hi varen tenir, d'una part, l'era atbmica i, de l'altra, obres com ara Silent Spring, de Rachel Carson (publicada l'estiu del 1962 i de la qual es varen vendre mig milió d'exemplars, va ocupar al llarg de trenta-una setmanes el primer lloc de la classificació de llibres més llegits als EUA, segons el New York Times. Aquí podem lamentar que una obra d'aquestes característiques encara no s'hagi publicat en catali (i en castelli es va publicar al cap de viri! anys). Es especialment interessant el capítol IV, on es descriu la influbncia sobre el moviment ecologista d'universitaris com ara Pau1 Ehrlich (Stanford), Barry Cornmoner (St. Louis, Washington), LaMont Cole (Cornell), Eugene Odum (Gebrgia), Kenneth Watt (Davis, Califbrnia), Garrett Hardin (Santa Clara, Califbrnia) i altres. Els debats que tots plegats ajudaren a crear se centraven en tres temes: pol.lució, població i tecnologia. Així va anar fent-se popular que el creixement exponencial que practicaven els industrialistes i divulgaven els seus predicadors, tenia uns llindars. Era l'any 1972 quan es publicava The Limits to Growth (D. H. Meadows, D. L. Meadows, J. Randers, W. W. Behrens, New America Library, Nova York), on s'afirmava que l'arrel de la crisi ambiental es trobava en el creixement exponencial i que hi havia la urgent necessitat d'assolir un equilibri global, reconeixent els límits al creixement econbmic i de la població. Aixb era el resultat d'un projecte proposat pel Club de Roma (creat l'any 1968 pel Dr. Aurelio Peccei) en la Conferbncia que es va reunir a Cambridge, Massachusetts, a finals de juliol de 1970. El debat que arreu va provocar la publicació d'aquesta obra es pot avui continuar, ja que els mateixos autors han publicat Beyond the Limits (Earthscan, Londres, 1992), on no solament es reafirmen en les seves conclusions, sinó que diuen que estem ja traspassant els llindars que poden menar-nos al col.lapse. El Capítol V ens descriu amb tota mena de detalls quins van ser els antecedents i com es va anar preparant la Conferbncia d'Estocolm sobre el Medi Ambient Humk (5-16 de juny de 1972), on participaren representants de 113 pai'sos, de 19 agbncies intergovernamentals i de 400 Organitzacions No Governamentals (ONG's), i on es varen acordar la co- DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAHCA, 23,1993 neguda Declaraci6 d'Estocolm, a més de una llista de 26 Principis agrupats en cinc grans blocs i un Pla d'Acció. Entre les persones que més influlren en aquesta Conferkncia destaquen Barbara Ward i René Dubos, a qui Maurice Strong, com a secretari general de la Conferkncia, va encomanar un informe que va servir de base de discussi6 entre les delegacions (Only One Earth, Harmondsworth, Penguin, 1972). Segons McCormick, els majors assoliments de la Conferkncia d'Estocolm foren els següents: a) la tendkncia a emfasitzar el medi ambient humil; b) la forja d'un compromís entre palsos més desenvolupats i menys desenvolupats; c) l'inici d'un nou rol i més insistent de les ONG's en el si de les organitzacions governamentals i intergovernamentals, i d) la creaci6 del Programa de les Nacions Unides sobre Medi Ambient (PNUMA). Precisament dedicat al PNUMA trobem el Capítol VI de l'obra. Aquest nou i diferent organisme va ser creat per la Resoluci6 2997 del 15 de desembre del 1972 de I'Assemblea General de les Nacions Unides, reconeixent que ccels problemes ambientals d'ampli significat internacional>> cauen dins la competkncies de 1'ONU. McCormick ens explica i valora els deu primers anys d'existkncia del PNUMA i el seu treball en les valoracions ambientals globals, la gesti6 ambiental i les mesures de suport, a més dels programes específics sobre mars, desertitzaci6, etc. En els Capítols W i VIiI s'exposa el naixement i l'aplicació de les polítiques ambientals tant al Nord com al Sud, així com la intensificaci6 de l'activisme ecologista promogut sobretot per la pobra resposta donada, pels governs als reptes ambientals creixents que van essent as~mits per amplis sectors de l'opini6 pública. Es precisament aquest augment de la conscienciaci6 pública que queda reflectit en la naixent legislaci6 ambiental que es va introduint en els cossos legislatius dels estats i amb la creaci6 d'agkncies especialitzades de medi ambient o fins i tot amb la creaci6 de ministeris de medi ambient: entre el 1956 i el 1960, quatre pdisos introdu'iren alguna mena de legislaci6 ambiental; entre el 1961 i el 1965 foren deu més; entre el 1966 i el 1970, divuit, i trenta-un entre el 1971 i el 1975. Segons MCCormick, el juny de 1972 hi havia dotze pdisos que tenien i preveien tenir programes de política ambiental. Cal destacar aquí que no ser2 fins més de vint anys després que als Estats Units naixés 1'EPA (Environmental Protection Agency), que a Catalunya es crea la Conselleria de Medi Ambient. Quant als palsos del Nord, McCormick se centra en la descripci6 comparativa de dos casos, el de la Gran Bretanya i el dels Estats Units d'Amkrica, mentre que en els altres palsos de l'oest d'Europa fa la descripci6 del naixement dels nous moviments polítics verds. També exposa els orígens dels grups ecologistes internacionals com ara Amics de la Terra i Greenpeace. Així, mentre els primers influeixen de forma decisiva en la concepci6 que els problemes ecolbgics no es resolen amb remeis temporals, sin6 amb un profund canvi social, els segons fan de la practica de la resistkncia no violenta als atemptats ecolbgics una forma de lluita que assoleix for~a &xits. Pel que fa als palsos del Sud, i després de la crítica a la lbgica del creixement realitzada per les ONG's ecologistes a Estocolm, el debat es va anar centrant en les relacions entre medi ambient i desenvolupament. Així, mentre per al Banc Mundial el problema de l'explosi6 demogrilfica era el problema número u pel que fa a la degradaci6 del medi, la Declaraci6 de Cocqyoc (resultat del Simposi sobre les Pautes d'Us dels Recursos i dlEstratkgies de Desenvolupament i Medi Ambient, 8-12 octubre 1974) emfasitzava que cels grans contrastos entre el consum per capita d'una rica minoria i els d'una gran i pobra majoria i l'efecte que té en l'ús dels recursos i el seu esgotament~. McCormick ens exposa aquí els efectes de les polítiques de desenvolupament sobre el VYES medi ambient, ja que a despit que sobre el paper aquests ajuts havien d'anar precedits d'avaluacions de l'impacte ambiental, la majoria de vegades els anomenats projectes de desenvolupament mancaven d'aitals avaluacions, i no solament aixb, sinó que en la prictica molts d'aquests projectes han agreujat la problemhtica ambiental. El Capítol VI11 conclou amb la descripció de com es constituí 1'Estratkgia Mundial per a la Conservació promoguda per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, que es va fer pública a finals del 1979. En ella es defineix la conservació com <cel manejament de 1'6s humh de la biosfera de forma que pugui donar el benefici sostenible més gran a les generacions presents tot mantenint el seu potencial d'assoliment de les necessitats i aspiracions de les generacions futures>>. L'estratkgia es concretava en preservar, mantenir, utilitzar de manera sostenible, restaurar i millorar el medi natural. Així, els objectius bhsics eren: a) manteniment dels processos ecolbgics essencials i els sistemes que suporten la vida; b)preservació de la diversitat genktica, i c) assegurament de la utilització sostenible de les espkcies i els ecosistemes. Ha estat l'any 1991 quan aquesta Estrat&gia s'ha completat i actualitzat amb la publicació conjunta per part de la UICM, el PNUMA i el WWF, de <<Cuidem la Terra. Una estratkgia per viure de manera sostenible* (editada a Catalunya pel Departament de Medi Ambient). En el darrer Capítol, abans de les conclusions, McConnick ens exposa el Medi Ambient Global. I ho fa comenGant amb l'explicaci6 del que va representar cThe Global 2000 Report to the President: Entering to the Twenty First Centurp (Council on Environmental Quality, Penguin, Nova York, 1982), encomanat per l'aleshores president dels EE.UU, Jimmy Carter. Així, mentre el <<Glabal2000>> plantejava els problemes, el document que el va seguir, <<Global Future: Time to Acb (Council on Environmental Quality, Washington DC, 1981), plantejava les possibles solucions. Era comú en ambdós documents la manifestació que els canvis necessaris anaven més enllh de qualsevol nació solitkia. A mesura que el món s'adonava de la importhcia que calien respostes globals a les qüestions ambientals, era possible la realització de tractats i acords internacionals per afrontar el creixent deteriorament ecolbgic del planeta. McConnick, en l'exposició dels tractats internacionals que fan referkncia al medi ambient, ens diu que, segons el PNUMA, ja l'any 1984 hi havia 108 acords, i assenyala que una altra llista més exhaustiva comptabilitzava, l'any 1985,257 tractats multilaterals. Perb ell mateix afirma que la qualitat d'aquests tractats no es correspon amb la quantitat, ja que qualsevol acord o tractat s'ha de mesurar pel grau d'acompliment per part dels qui l'han signat, la qual cosa és, finalment, funció de la voluntat política. El Capítol IX continua amb l'anilisi concreta de dos acords internacionals (el de la contaminació hcida i el de la Contaminació transfronterera de I'aire) i l'anhlisi de la protecció d'un bé comunal: la capa d'ozó; per acabar amb l'anilisi del paper fet per la Comissió Mundial sobre Medi Ambient i Desenvolupament (CMMAD), creada per decisió de 1'Assemblea General de I'ONU el setembre de 1983. El seu treball, fet públic l'any 1987, Our Common Future (Oxford University Press, Oxford, 1987), també anomenat Informe Brundtland (en honor a la seva presidenta, Gro Harlem Brundtland), és el que ha popularitzat el nom de <<desenvolupament sostenible>> sobre el qual gira actualment bona part de la polkmica de l'ecologisme, com es va poder comprovar a la Cimera de la Terra o Conferkncia de I'ONU sobre Medi Ambient i Desenvolupament (CNUMAD), que es va reunir de 1'1 al 15 de juny del 1992 a Rio de Janeiro. La conclusió de l'obra de McCormick gira al voltant de l'aportació que ha fet l'ecologisme en el canvi de valors del paradigma social DOCUMENTS D'ANALISI GEOG~FICA, 23, 1993 dominant i en el paper que ha de fer en el futur, temes tots ells prou extensos i que requeririen un altre escrit tant o més llarg que el present. En definitiva, es tracta d'una obra molt ben documentada, tant pel que fa a les notes de referkncies com pel que fa a la bibliografia. Per acabar solament resta dir que aquesta obra és la histbria d'una part del moviment ecologista modem que es pot complementar amb altres de més específiques. Per exemple, amb 1'Histoire de l'écologie: une science de l'home et de la nature (Jean-Pau1 Deléage, Editions la Découverte, París, 1992), on s'analitza l'evolució de l'ecologia com a cibncia. Perb tambb, des d'un punt de vista més radical o underground, es complementa amb l'obra d'Alberto Ruiz Buenfil, Rainbow Nation Without Borders: Toward un Ecotopian Millenium (Bear & Company, Santa Fe, NM, 1991), on s'exposa el naixement i desenvolupament d'aquells grups de persones que inspirant-se en els antics mites de l'arc de Sant Martí practiquen formes de vida que s'oposen al paradigma social dominant. Josep Puig i Boix Departament de Geografia, Universitat Autbnoma de Barcelona Gribbin, John (1992), El agujero del cielo. La amenaza humana a la capa de ozono. Madrid, Alianza Editorial, 232 p. Des del descobriment l'any 1987 a 1'Antktida del popularment denominat ccforatm a la capa d'ozó, els mitjans de comunicació s'han abonat en la seva difusió publicant sovint informac?ons incompletes i a voltes contradictbries. Es per aixb que hem de celebrar la publicació de la traducció d'aquesta obra de John Gribbin, El agujero del cielo (l'original anglks, The Hole in the sky. Man's threat to the ozone layer, 1988, ha estat tradu'it per Rosa Weigand). I ho hem de fer doblement: primer, per l'extensa informació que ens aporta sobre aquest tema, i segon, pel prestigi de l'autor, escriptor cientific guardonat i assessor de física de la revista New Scientist, dedicada a la difusió de temes d'actualitat de cikncia i tecnologia, i que posseeix una extensa obra de temes de caire científic que garantitza l'objectivitat i la qualitat de les dades que ens trasmet. Pel que fa a l'obra, val a dir que bona part s'ha elaborat a partir de la informació extreta dels seminaris inclosos dins el programa de conferkncies i debats que se celebren anualment a Berlín, coneguts com a Conferkncies Dahlem, a les quals assistiren destacats científics i investigadors de reconegut prestigi i presentaren els resultats de les darreres investigacions efectuades sobre l'estat del ctforab de la capa d'ozó, i on l'autor va ésser present. Fruit, doncs, de l'assist2ncia en aquests seminaris, l'autor elabora certs aspectes del llibre, la primera part del qual introdueix el lector en la tematica i el prepara per poder entendre plenament les informacions que els seminaris aportaren sobre la capa d'ozó i que posteriorment desenvolupa. Es així, doncs, com se'ns explica qu2 és 1'026, les seves propietats i la seva Única virtut que es manifesta quan esta aproximadament a 20 km de l'escoqa del planeta Terra, formant una cuirassa que protegeix tota forma de vida animal de gran part dels raigs ultraviolats que ens arriben del Sol. Parla també de les seves peculiars característiques i de l'origen de la formació de la capa, dels processos de destrucció de l'ozó i dels components químics amb els quals aquest gas reacciona, així com de l'estructura de l'atmosfera. La segona part, que segueix a la introductbria, ens ocupara els següents cinc capítols. Ens informa del desenvolupament de les investigacions que s'inicien a mitjan els anys seixanta, degut a una creixent preocupació per les repercussions que les activitats humanes puguin tenir sobre l'atmosfera. Unes investigacions que originkiament sorgeixen de l'in-