Ressenyes

RESSENYES complexes. És en aquest punt on se cita el Lévy, Jacques (ed.) (1991), Géoguaphies du SIG com una eina molt Útil, perd en caldria Politique, Pm's, Presses de la Fondation Naaccentuar la importhncia creixent per realitzar tionale des Sciences Politiques et Espacesmodels que poden ésser molt propers a la Temps, 221 p. realitat i ajuden a comprendre millor els sistemes complexos. És poc habitual, en geografia, que una maAmb les aplicacions dels estudis del paisatteixa obra -i menys si és de carhcter tebricge s'enceta la tercera part del llibre, en la qual aplegui autors procedents de diferents contexs'exposen els diferents camps on es pot posar tos culturals i nacionals. Menys habitual encaen prhctica tota la informació recollida sobre el ra és que aquests contextos siguin, precisapaisatge, perd bhsicament en dos: l'educació ment, el francbfon i l'anglosaxó, dos mons ambiental, segons P.Pena, i la planificació tetradicionalment enfrontats o, com a mínim, rritorial, segons J. Soler, J. Ribas i M.T. Bovet. mútuament ignorats. Tampoc no és corrent El cas de la planificació cal lligat-10 molt que en una obra d'aquestes característiques als efectes que es puguin produir sobre el paiels autors provinguin, a més, de diferents forsatge; és per aixb que caldria donar-li més immacions acadkmiques, en aquest cas de la portancia de la que se li dóna. Perb, d'altra geografia i de les cikncies polítiques. Precisabanda, es considera que els estudis de paisatment per la seva excepcionalitat, aquestes ge han d'ésser imprescindibles en qualsevol dues característiques són les que confereixen procés de planificació del territori, en tant que un interks especial a l'obra Géographies du en són visions globals que poden donar una Politique, dirigida per Jacques Lévy, profesexplicació del perqui: d'uns espais i de com sor universitari i cofundador de la revista Esevolucionaran. Es evident que si no s'associa pace-Temps. amb la planificació de la societat sobre el Lévy ha pretks en aquesta obra aplegar el medi, no té sentit parlar de la dinhica cap a mhxim de reflexions sobre el concepte d'esuna o una altra direcció d'un paisatge, i dóna pai polític, o, més ben dit, sobre les diferents la sensació que en el manual aixb no queda especes d'espacespolitiques, entenent l'espai prou ressaltat. polític com una dimensió més de l'espai soEn definitiva, es tracta d'un llibre molt excial. En presentar un ampli ventall d'opinions tens i exhaustiu que en alguns moments es sobre aquesta qüestió (divuit, en concret) es torna complex degut a la gran quantitat d'incau, inevitablement, en el risc d'oferir al lecformació diferent que integra, perd d'altra tor aportacions de carhcter, d'estructura forbanda, l'esquematització el fa prou entenedor mal i fins i tot de qualitat molt desiguals. i proporciona elements per aprofundir en Aquest desequilibri formal i de contingut en- ?quelles matkries que més interessin al lector. tre capítols és facilment perceptible en l'obra, Es, al capdavall, un llibre destinat a facilitar la tot i que no és, ni molt menys, suficientment realització d'estudis del paisatge a un alt nigreu com per alterar la qualitat del conjunt, vell acadbrnic, que dóna les eines metodolbgique es manté raonablement acceptable. ques necessbies per comprendre el medi, El llibre comenGa amb una presentació-inanalitzar-10, deduir-ne l'evolució i intervenirtrodurció de l'editor en la qual es planteja de hi, exposat des de la visió de diferents autors forma molt breu (probablement massa breu) especialitzats en un o altre tema. la tesi fonamental de l'obra, aixb és, l'expansi6 horitzontal (cap a noves Brees) i vertical DavidMolina Gallart (cap a noves escales) de l'espai polític. Departament de Geografia, Aquesta expansió i extensió de l'espai polític Universitat Autbnoma de Barcelona posa la geografia davant d'un repte fonamen- tal: la necessitat de comprendre com s'articula avui l'espai de la funció política amb les altres dimensions de l'espai social. Abans, perb, de respondre a aquesta qüestió bhsica, veritable eix conductor de tot el llibre, Lévy demana a sis dels col.laboradors -gebgrafs i politicblegsque especifiquin exactament qub entenen per espai polític. Aquesta presa de posició prbvia ocupa el primer capítol i hi intervenen, a més del mateix Jacques Lévy, Hervé Guillorel, Pierre Duboscq, Eleonore Kofman, Joel Pailhé i Pascal Buléon. S'hi reflecteixen, evidentment, postures ben diverses, perd amb alguns punts en comú, com, per exemple, la practica total coincidbncia a mantenir una clara distinció entre els conceptes de geografia política i de geopolitica. El terme geopolitica s'hauria de reservar, segons Guillorel, des processus mettant en situation des "acteurs autonomes" d'un systbme politique donné* (p. 25), sistema polític que no s'ha de limitar forcosament a l'interestatal, tot i que, segons Lévy, <<la géopolitique s'intéresse i des phénomB nes dont les acteurs sont les Etats concus comme entités isolables et indépendentesr (p. 18). Tant en un cas com en l'altre, el que esta clar és que hi ha una clara oposició a les tesis defensades per Yves ~acoste i el grup dlHérodote (absents en aquesta obra, per cert), segons els quals tot és geopolítica, essent la geografia política una pura entel.12quia acadbmico-intel.lectua1 d'origen bhsicament anglosaxó. Els diferents participants de l'obra presenten les seves col~laboracions des del capítol segon fins al catorzb. En aquest bloc central el lector té la sensació d'una certa dispersió, d'un cert escampall de temes, d9;scales d'analisi i fins i tot d'estils. Són tretze capítols, a una mitjana de 10-12 pagines per capítol, de forma i contingut realment contrastats. Pel que fa a la forma, les col~laboracions van des de textos originals escrits especialment per a l'ocasió fins a entrevistes transcrites en forma de monbleg. Aquesta Última fórmula és la utilitzada en els capítols segon (entrevista a Francois Goguel realitzada per Hervé Guillorel) i quart (entrevista a Paul Claval realitzada per Jacques Lévy). El contingut, com veurem a continuació, és encara més variat. Inicia el bloc Francois Goguel, president honorari de la Fondation Nationale des Sciences Polítiques, amb una reflexió sobre els lligams entre la geografia política i les cibncies polítiques. Es tracta d'una reflexió personal, de carhcter forca autobiogrific, centrada sobretot en l'interbs que per a un politicbleg pot tenir la geografia política, i més concretament la geografia electoral. La seva lectura és amena, en bona part com a resultat del to autobiogrhfic, espontani i obert de la col.laboració, to que permet la inclusió de reflexions com la següent: <<La cartographie automatique, quant ?i elle, me paraft Ctre, pour la géographie électorale, une catastrophe. J'ai le souvenir que c'est en faisant des cartes a la main que me venaient h l'esprit des explications ... Je pense que la vieille méthode artisanale qui consistait h faire soi-mCme sa carte et voir surgir des m8les et des valléses était beaucoup plus excitante pour l'esprit* (p. 47). El capítol quart tindrh un caire similar, si bé, en aquesta ocasió, l'autor entrevistat serh Paul Claval i el tema ser& l'evolució de la geografia política a Franca. El capítol tercer és a cura de Pamela Srnith, del Departament de Geografia del Portsmouth Polytechnic. L'autora analitza els lligams tebrics i metodolbgics entre la geografia i l'antropologia, objectiu perfectament lícit i d'interbs indubtable, perb allunyat, des de la nostra perspectiva, de l'eix vertebrador del llibre, per més que hi hagi algunes al.lusions a temes propis de la geografia política. El llibre conté tres capítols, el cinqub, el sisi: i el setb, referits a una línia de recerca cada cop més important en geografia política, aixb és, tota la que té a veure amb qüestions de desenvolupament local. El capítol cinqub, escrit per Pierre Hamel, de 1'Institut d'Urbanisme de la Universitat de Mont-real, planteja RESSENYES els motius i les causes que han portat a un interbs cada cop més gran per part dels diferents agents socials per millorar el nivell de vida de les societats contemporanies a través de polítiques concretes de desenvolupament local. Un cop plantejada la qüestió, la col~laboració següent se centra més específicament en els problemes de gestió d'allb local o, més ben dit, en l'establiment dels límits que han de regular les relacions entre l'estat-nació en crisi i els ens cada cop més importants de carhcter local-regional. L'autor n'és Juan-Luis Klein, de la Universitat de Quebec. El capítol set& s'escapa una miqueta més d'aquesta tematica --jo diria que s'escapa també del conjunt del llibre-, tot i que, d'alguna manera, té a veure amb l'esfera local. El text en qüestió es refereix a la política urbanística portada a terme a Marsella entre el 1931 i el 1949, i l'escriu René Borruey, de 1'Escola d'Arquitectura de Marsella. Els capítols vuit4 nov& i desb se centren en un altre plat fort de la geografia política contemporhnia: l'analisi del fenomen regional i del fet nacional. Hervé Guillorel, de 1'Institut de Politique International et Européene de la Universitat de París X, estudia en el capítol vuitb el fenomen regional bretó des de la perspectiva de la geografia política, posant l'accent en la multidimensional i la relativitat d'un espai que és el resultat de lectures i de practiques lligades a actors socials diferents i10 a bptiques disciplinhies diverses. En el capítol següent, Gianfranco Garancini, de la Facultat de Cibncies Polítiques de la Universitat de Mili, se centra en el regionalisme i planteja la necessitat de retornar als orígens culturals de la regió, entesa com un espai d'afirmació de la identitat cultural col.lectiva. Finalment, el capítol des&, escrit per MarieClaude Maurel, de la Universitat Paul-Valéry de Montpellier, escriu sobre allb que no podia faltar en qualsevol tractat d'aquestes característiques publicat els últims anys, aixb és, el ressorgiment del fet nacional a l'ex-Unió Sovibtica. El capítol onz& és un capítol mal situat, mal emplagat, que no té relació ni amb l'anterior grup d'articles ni amb els que vénen a 50ntinuaci6, de carhcter més tebric i genbric. Es, tanmateix, una interessant ~ncara que potser massa breuaportació de Roland Pourtier, del ~e~artament de Geografia de la Uniyersitat de Pm's I, sobre el paper de l'estat a 1'Africa contemporhnia, que atén especialment a la seva dimensió territorial. L'aportació anglosaxona és especialment present en els capítols dotzb, tretzb i catorzb. ~ohn Agnew, dei Departament de Geografia de la Universitat de la Syracuse (Nova York), Kevin R. Cox, de la Ohio State University, i Peter J. Taylor, del Departament de Geografia de la Universitat de Newcastle-uponTyne, són tres qualificats investigadors i assagistes de geografia política que rarament publiquen en francbs i menys en un mateix volum. En aquesta ocasió, Agnew reivindica la importhncia del lloc (place) en el procés polític i reclama una nova sociologia política que sigui molt més sensible a aquest concepte i als que se'n deriven. Cox, per la seva banda, parteix d'un marxisme renovat per demostrar que tota la lluita de classes es desenvolupa i té lloc necesskiament en un indret determinat i que, per tant, la localització, en la seva dimensió política, és un aspecte fonamental en la reproducció de la societat capitalista. En el capítol catorzh, Taylor exposa la seva ja coneguda interpretació i aplicació a la geografia política de la teoria dels <<sistemes-mónr de Wallerstein. Finalment, el capítol quinzb i últim, escrit per l'editor, actua a tall de conclusió d'una obra que, malgrat les deficiencies ja apuntades, mereix sens dubte ser tinguda en compte a partir d'ara pels investigadors -gebgrafs i no gebgrafsinteressats en l'estudi de les relacions entre l'espai i la política. Joan Nogué i Font Departament de Geografia, Universitat de Girona