Ressenyes

RESSENYES bans -abans empobrits i marginatsesdevenen ara objecte d'un fenomen d'elitització i de cohabitació de diversos grups; s'hi estableix un partenariat on la proximitat territorial és més important que les distancies socials; i a l'últim, es planteja la necessaria transformació del concepte de ccregió-recursosv (simple suport a l'explotació econbmica) al de ccregió-medi>> de vida per superar una situació de marginació que ha esdevingut quasi crbnica en aquelles regions, i on tot sembla indicar que el desenvolupament és impossible d'aconseguir a causa d'antigues polítiques insensibles a les potencialitats físiques i humanes del medi. En definitiva, es tracta d'un llibre for~a útil a l'hora de tractar els desequilibris territorials locals, que pot refiectir molt bé les darreres tendbncies en aquest camp d'investigació. D'altra banda, respon clarament a les expectatives que hom pot plantejar-se sobre aquesta problemktica, amb el condicionament, perb, que I'krea objecte d'estudi de gran part de les ponbncies es localitza al Quebec, per la qual cosa fóra bo que el lector tingués un mínim de coneixements (sobretot pel que fa a la situació político-administrativa), atbs que en alguns dels textos aquest factor Cs important per a una millor lectura global, i la seva desconeixenGa pot comportar importants problemes de comprensió (en aquest sentit hom troba a faltar algun capítol introductori a aquesta qüestió). Pel fet de ser un llibre for~a localitzat, és possible que alguns dels exemples esmentats no siguin extrapolables a realitats territorials amb característiques diferents. Per tant, es dedueix que el model del partenariat no és únic i que les experibncies d'aquest tipus són molt diverses i flexibles, no constituint I'única estratbgia possible de desenvolupament local. Al llibre, tot i disposar al final de cada capítol d'un apartat de referbncies i de bibliografia, no hi ha una bibliografia general, ni tampoc un índex onomkstic ni toponímic, i ni tan sols un capítol de conclusions finals del volum (només existeixen a cada capítol corresponent). Per finalitzar, cal dir que després de la lectura del llibre hom pot tenir la sensació que la idea de partenariat té molt poc a veure amb la solidaritat, atbs que en el desenvolupament local intervenen agents de naturalesa, objectius i interessos diferents i, de vegades, contradictoris els uns amb els altres. Joan Carles Llurdés i Coit Departament de Geografia, Universitat Autbnoma de Barcelona De Bolós i Capdevila, Maria (dir.) (1992), Manual de ciencia del paisaje, Barcelona, Masson, 273 p. Aquest manual reflecteix estructuradament tot allb que cal saber sobre el paisatge, des dels antecedents histbrics en l'estudi d'aquesta cibncia fins els aspectes metodolbgics i aplicatius d'aquest camp envers la problemktica de l'equilibri societat-medi natural. La pretensió d'abastar tots els aspectes de la cibncia del paisatge, fa que ens trobem davant d'un llibre en certs punts un xic superficial, pera que respon a la voluntat dels autors de fer un manual i,no un volum enciclopbdic on encabeixi tot. Es per aixa que al final de cada capítol se cita un seguit de bibliografia, més o menys abundosa depenent de la densitat del tema, per ampliar coneixements. En aquest mateix sentit, en tractar-se d'un manual sobre paisatge amb un esperit integrador de moltes altres cibncies, com bé ens assenyalen els autors, resulta summament esquematic en la seva estructura. En la primera part, Maria de Bolós introdueix el lector en matbria, tant en el sentit de l'evolució histbrica ,en les diferents escoles, com en l'explicació dels components bhsics que són necessaris per comprendre els diversos sistemes d'un paisatge. La segona part, la més extensa, ens mostra unes de les moltes formes de classificació del paisatge que els autors han considerat més DOCUMENTS D'ANALISI GEOGR~ICA. 23.1993 importants, tant en els aspectes de dominancia d'elements (M.T. Bovet i J. Ribas), com per les característiques espacials (M. de Bolós), o bé segons una escala cronolbgica (M. de Bolós), o segons la funcionalitat (M.T. Bovet). En aquest punt ens adonem de la complexitat en la caracterització de paisatges i la seva classificació, degut a la gran quantitat d'elements que intervenen i depenent de la voluntat del científic en centrar-se sobre uns o altres. Les tipologies resultants són forca diferents en funció dels elements en qub s'hagi incidit més. En el manual notem una certa tendencia a centrar-se sobre elements naturals del medi tocant menys extensament l'ámbit antrbpicosocial. Tot i que en dues classificacions és considerat com a element fonamental, se centra el protagonisme de la gbnesi i dinamica del paisatge en els elements naturals. Com a tota classificació, i més accentuat en el cas del paisatge, és difícil delimitar fronteres entre els diferents sistemes; és per aixb que sobten els tipus de classificacions que volen caracteritzar amb molta precisió els tipus de paisatge sense donar gaire importincia a les gradacions. En aquest cas, la classificació per dominancia d'elements sembla la més encertada en els aspectes d'integració del medi social. Aquesta incertesa comenca des del moment en qui? es vol delimitar la naturalitat o artificialitat d'un paisatge, tema for~a polbrnic on encara no s'ha dit l'última paraula i sobre el qual costa d'esbrinar elements nous en el manual. De tota manera és ben cert que el llibre vol exposar una visió de l'extens material sobre aquest camp sense entrar en discussions filosbfico-científiques. L'extensa gamma de possibilitats metodolbgiques que ens donen són útils per escollir aquella més adequada per a cada cas. Partint d'un esquema general com és el d'analisi, diagnosi, correcció d'impactes, prognosi i sintkresi, se citen diferents opcions en cada nivell de treball destinades a assolir l'establiment dels paisatges i la protecció davant la intervenció humana en la major part dels casos. L'estructura esquematitzada del manual permet donar una idea global a l'autor dels elements essencials per a realitzar estudis sobre el paisatge d'una forma forca practica i aplicativa, perb caldria incidir més en la fixació d'uns objectius d'intervenció que condicionaran la metodologia a utilitzar. Els diferents mktodes que s'hi citen se'ns mostren deslligats, quan a vegades seria forca profitós combinar diferents metodologies per arribar a unes conclusions desitjades. En aquest sentit, no és bo diferenciar les avaluacions d'impacte ambiental d'una planificació global, més extensament exposada a la tercera part del llibre. Sovint, cal no considerar les actuacions sobre un paisatge a partir d'unan escrupolosa anaisi i deducció de l'evolució. com una simple operació estbtica, sinó que convé integrar aquesta actuació dins un marc general de planificació del territori on cal tenir molt en compte els diferents sistemes paisatgístics i el seu estat en funció de les necessitats humanes, que són en definitiva les que el fan canviar de forma important en períodes cronolbgics curts. El caracter aplicatiu del manual el fa molt útil en estudis del paisatge lligats a la realitat i als conflictes actuals en el medi ambient, perb aquesta gran especificitat en alguns casos pot ser perillosa si no es tenen perspectives més amplies del tema concret que s'esth treballant. Es el cas que a vegades és important donar una resposta segura i immediata al problema, tal com assenyala X. Estruch, perd botser aquesta precipitació pot induir a greus errors. o simvlement als abans citats <<efectes maquilladors>> sense aprofundir més en els veritables orígens del problema. De tota manera, la gran varietat de metodologies que se'ns presenten ens permet una visió molt amplia dels diferents aspectes dels estudis del paisatge. Juntament amb aquests mktodes, se'ns ofereixen diversitat de tkcniques molt ben escollides, des dels estudis de camp fins a les representacions grafiques més RESSENYES complexes. És en aquest punt on se cita el Lévy, Jacques (ed.) (1991), Géoguaphies du SIG com una eina molt Útil, perd en caldria Politique, Pm's, Presses de la Fondation Naaccentuar la importhncia creixent per realitzar tionale des Sciences Politiques et Espacesmodels que poden ésser molt propers a la Temps, 221 p. realitat i ajuden a comprendre millor els sistemes complexos. És poc habitual, en geografia, que una maAmb les aplicacions dels estudis del paisatteixa obra -i menys si és de carhcter tebricge s'enceta la tercera part del llibre, en la qual aplegui autors procedents de diferents contexs'exposen els diferents camps on es pot posar tos culturals i nacionals. Menys habitual encaen prhctica tota la informació recollida sobre el ra és que aquests contextos siguin, precisapaisatge, perd bhsicament en dos: l'educació ment, el francbfon i l'anglosaxó, dos mons ambiental, segons P.Pena, i la planificació tetradicionalment enfrontats o, com a mínim, rritorial, segons J. Soler, J. Ribas i M.T. Bovet. mútuament ignorats. Tampoc no és corrent El cas de la planificació cal lligat-10 molt que en una obra d'aquestes característiques als efectes que es puguin produir sobre el paiels autors provinguin, a més, de diferents forsatge; és per aixb que caldria donar-li més immacions acadkmiques, en aquest cas de la portancia de la que se li dóna. Perb, d'altra geografia i de les cikncies polítiques. Precisabanda, es considera que els estudis de paisatment per la seva excepcionalitat, aquestes ge han d'ésser imprescindibles en qualsevol dues característiques són les que confereixen procés de planificació del territori, en tant que un interks especial a l'obra Géographies du en són visions globals que poden donar una Politique, dirigida per Jacques Lévy, profesexplicació del perqui: d'uns espais i de com sor universitari i cofundador de la revista Esevolucionaran. Es evident que si no s'associa pace-Temps. amb la planificació de la societat sobre el Lévy ha pretks en aquesta obra aplegar el medi, no té sentit parlar de la dinhica cap a mhxim de reflexions sobre el concepte d'esuna o una altra direcció d'un paisatge, i dóna pai polític, o, més ben dit, sobre les diferents la sensació que en el manual aixb no queda especes d'espacespolitiques, entenent l'espai prou ressaltat. polític com una dimensió més de l'espai soEn definitiva, es tracta d'un llibre molt excial. En presentar un ampli ventall d'opinions tens i exhaustiu que en alguns moments es sobre aquesta qüestió (divuit, en concret) es torna complex degut a la gran quantitat d'incau, inevitablement, en el risc d'oferir al lecformació diferent que integra, perd d'altra tor aportacions de carhcter, d'estructura forbanda, l'esquematització el fa prou entenedor mal i fins i tot de qualitat molt desiguals. i proporciona elements per aprofundir en Aquest desequilibri formal i de contingut en- ?quelles matkries que més interessin al lector. tre capítols és facilment perceptible en l'obra, Es, al capdavall, un llibre destinat a facilitar la tot i que no és, ni molt menys, suficientment realització d'estudis del paisatge a un alt nigreu com per alterar la qualitat del conjunt, vell acadbrnic, que dóna les eines metodolbgique es manté raonablement acceptable. ques necessbies per comprendre el medi, El llibre comenGa amb una presentació-inanalitzar-10, deduir-ne l'evolució i intervenirtrodurció de l'editor en la qual es planteja de hi, exposat des de la visió de diferents autors forma molt breu (probablement massa breu) especialitzats en un o altre tema. la tesi fonamental de l'obra, aixb és, l'expansi6 horitzontal (cap a noves Brees) i vertical DavidMolina Gallart (cap a noves escales) de l'espai polític. Departament de Geografia, Aquesta expansió i extensió de l'espai polític Universitat Autbnoma de Barcelona posa la geografia davant d'un repte fonamen-