Ressenyes

RESSENYES Gagnon, Christiane i Klein, Juan Luis (1992), Les partenaires du développement face au déji du local, Universitat de Quebec, Chicoutimi, 401 p. La fi del segle xx esth essent caracteritzada per la crisi del model de creixement econbmic i de regulació consolidat després de la Segona Guerra Mundial. Aixb es tradueix en I'enfonsament de 1'Estat Keynesia-Fordista i en el frachs de la seva política de desenvolupament regional, testimoniat per la fi de la gestió governamental centralitzada i vertical, la reestructuració mundial del capital i del paper dels estats-naci6, la prioritat del principi de competitivitat en detriment de la satisfacció de les necessitats socials, i el creixement de desigualtats tenitorials i marginació d'bees rurals i perifkriques, amb col~lectius humans que (barris, municipis, comunitats agrícoles, forestals, mineres etc.). Perb alhora també suscita molts temors. Aquesta barreja d'optimisme i por només es pot explicar per la complexitat dels factors que indueixen els actors (també molt diversos) a adherir-s'hi. Amb la intenció d'entendre millor aquesta problemhtica, el Groupe de ~echerche et d'Intervention Régionales (GRIR) organitza un col.loqui sobre el tema Le partenariat a la rescousse du développement local, que va tenir lloc el setembre de 1991 a la Universitat de Quebec. Aquest llibre ha reunit les quinze ponkncies exposades dels dinou autors participants, que s'han reagrupat en tres seccions: la primera, <<La perspective partenariale et la crisi du développement)>, engloba els textos que analitzen les repercussions derivades de l'adopció d'estratkgies d'aquest tipus sobre la han de fer front a greus problemes econbrnics, i regulació del marcsocial~~a segona, demogrhfics i socials. El marc nacional deixa <<Les vartenaires face i la restructuration so- - de ser considerat com l'idoni per a la gestió territorial i, en canvi, l'hmbit local sorgeix com el més Útil per a la resolució de les desigualtats. I és en aquest hmbit on s'ha de considerar l'estratkgia de desenvolupament que sembla afirmar-se com a paradigma per al futur: el partenariat (o desenvolupament endogen), entks com una alianca dels diferents agents socials i econbmics que intervenen en el territori (governs nacionals, empreses privades, sindicats, universitats, poders locals, moviments associatius, etc.) i que de forma concertada promouen i afavoreixen el desenvolupament de les comunitats locals menys afavorides, i comparteixen els costos i esforgos de les inversions destinades a revalorar els recursos. Aquesta alianga implica la instauració d'un nou contracte social postfordista que substitueixi l'anterior, i on els agents locals tenen un paper molt més destacat. La perspectiva partenarial, precisament per ser recent, ha despertat molt interks per part d'intel~lectuals, analistes i interventors, en tant que la seva aplicació sovint va acompanyada de la revaloració dels espais locals ciospatiale),, estudia en detall el paper dels agents en les comunitats locals. Per Últim, la tercera secció, c<Le local comme stratégie: mirages et miracles),, confronta diferents punts de vista i opinions a propbsit de la localització de la qüestió social. Examinem en detall les principals idees de cadascuna d'aquestes tres parts, esmentant abans, perb, que la majoria dels textos se centren en la regió de Quebec (Canadh), amb algunes referkncies concretes a situacions d'altres pdisos (CEE, Estats Units) que serveixen de marc de comparació, En la primera part, de bon principi es deixa clar que aquesta estratkgia no és l'únic model possible de desenvolupament local i que apareix com la resposta no neoliberal a la crisi de l'estat-nació, emfasitzant que no s'ha d'associar aquest desenvolupament amb la privatització com ho fan els neoliberals, ja que aquests consideren només els aspectes econbmics i no els institucionals, socials i culturals. En aquesta resposta (tot i que els diferents actors puguin tenir interessos comuns en el ressorgiment d'un territori), les diferkncies de classe no desapareixen, sinó que els conflictes socials són centrals en l'hmbit local. Les relacions entre els grups continuen essent jerhquiques i caldrh, doncs, un contracte social nou que situi' cada grup (diferenciats tant per la seva posició en el sistema productiu com en l'ide61bgic) dins l'entramat de relacions. Aixi, i agafant l'aproximació regulacionista, el partenariat no respondrh a un consens, sinó a un compromís i una cooperació conflictiva que permeti la solució de problemes sempre latents. Alguns, perb, el consideren com un instrument d'imposició de mesures restrictives en moments de difícil conjuntura econbmica i de redefinició de prioritats socials (plans d'austeritat, congelació salarial, etc.). Hom qüestiona també la transcendbncia real dels beneficis d'aquest partenariat des del moment en qui: l'estat ha de satisfer els interessos contradictoris de diferents grups socials, perb alhora ha de mantenir aquelles condicions que permetin l'acumulació del capital. L'estat, en darrera insthncia, prendra partit per les empreses i així s'afavorirh el manteniment de les relacions de dominació de classe. A la segona part es posa més bmfasi en el reconeixement de les especificitats locals, culturals i socials, com a base de tota temptativa de tipus partenarial. L'hbit local esdevé un punt de referkncia significatiu per a la mobilització dels múltiples actors, i aquesta estratbgia, un mecanisme de reconstrucció de societats en crisi. A partir d'exemples com el paper de les multinacionals, la gestió dels recursos naturals i els esforgos dels municipis per a la promoció econbmica, s'arriba a la conclusió que els elements locals han de ser actius i formar part de la reestructuració del capital industrial i la presa de decisions, i que són de vital importhncia en un procés de democratització del desenvolupament econbmic local. Com s'afirma en un parhgraf del llibre, la frase small is beautzful ha de transformarse en local is powe@l. Per a les multinacionals, és el moment de tenir en compte les especificitats locals, el context social i l'acceptabilitat de les seves activitats, i deixar de banda el criteri de l'estricta racionalitat econbmica en la presa de decisions. Caldrh, doncs, veure l'hmbit local com un instrument per revalorar el capital i com un col.lectiu social integrat per representants municipals, sindicats i empreses, perb també per moviments associatius, comunitaris, grups ecologistes etc. Els recursos naturals (forestals, agrícoles, hídrics, fauna i flora, usos lúdics i turístics, etc.) han de ser revalorats per aquesta estratkgia i contribuir a una gestió més efica~ i amb criteris més ambientals. Alguns, perb, discrepen d'aquest optimisme pensant que la recuperació del control sobre aquests recursos seria tan sols un intent de les companyies per implantar un sistema de subcontractació i reduir així els seus costos de producció. Des de la perspectiva urbana s'estudia el paper actiu de l'estat local en la promoció del desenvolupament territorial i econbmic, i com aquest pot veure's afectat tant per factors externs no controlables, com per les tensions amb l'empresa privada, que poden suposar limitacions a la democratització municipal. A la darrera secció del llibre, els estudis són un xic més diversos, ja que, d'una banda, es filosofa sobre conceptes i definicions, i de l'altra, s'estudien més casos específics. Aixi, per exemple, se'ns invita a reflexionar sobre com l'estudi de la localitat esta molt lligat als conceptes de cecomunitat,>, ccidentitat local,, i ctmembria col.lectiva>,. També es fa referbncia a la idea de ccciutadania,>, que reneix després de l'erosió dels drets socials i del frachs de les polítiques estatals en alguns palsos europeus (Gran Bretanya), com un intent d'augmentar la participació activa dels ciutadans per disminuir les desigualtats socials. En un nivell més concret, les tres darreres ponbncies expliquen el paper que poden tenir els moviments de dones en l'estratbgia local, des d'un sentit de canvi social, millora i transformació de la seva actuació; el procés de gentrificació urbana pel qual els centres ur- RESSENYES bans -abans empobrits i marginatsesdevenen ara objecte d'un fenomen d'elitització i de cohabitació de diversos grups; s'hi estableix un partenariat on la proximitat territorial és més important que les distancies socials; i a l'últim, es planteja la necessaria transformació del concepte de ccregió-recursosv (simple suport a l'explotació econbmica) al de ccregió-medi>> de vida per superar una situació de marginació que ha esdevingut quasi crbnica en aquelles regions, i on tot sembla indicar que el desenvolupament és impossible d'aconseguir a causa d'antigues polítiques insensibles a les potencialitats físiques i humanes del medi. En definitiva, es tracta d'un llibre for~a útil a l'hora de tractar els desequilibris territorials locals, que pot refiectir molt bé les darreres tendbncies en aquest camp d'investigació. D'altra banda, respon clarament a les expectatives que hom pot plantejar-se sobre aquesta problemktica, amb el condicionament, perb, que I'krea objecte d'estudi de gran part de les ponbncies es localitza al Quebec, per la qual cosa fóra bo que el lector tingués un mínim de coneixements (sobretot pel que fa a la situació político-administrativa), atbs que en alguns dels textos aquest factor Cs important per a una millor lectura global, i la seva desconeixenGa pot comportar importants problemes de comprensió (en aquest sentit hom troba a faltar algun capítol introductori a aquesta qüestió). Pel fet de ser un llibre for~a localitzat, és possible que alguns dels exemples esmentats no siguin extrapolables a realitats territorials amb característiques diferents. Per tant, es dedueix que el model del partenariat no és únic i que les experibncies d'aquest tipus són molt diverses i flexibles, no constituint I'única estratbgia possible de desenvolupament local. Al llibre, tot i disposar al final de cada capítol d'un apartat de referbncies i de bibliografia, no hi ha una bibliografia general, ni tampoc un índex onomkstic ni toponímic, i ni tan sols un capítol de conclusions finals del volum (només existeixen a cada capítol corresponent). Per finalitzar, cal dir que després de la lectura del llibre hom pot tenir la sensació que la idea de partenariat té molt poc a veure amb la solidaritat, atbs que en el desenvolupament local intervenen agents de naturalesa, objectius i interessos diferents i, de vegades, contradictoris els uns amb els altres. Joan Carles Llurdés i Coit Departament de Geografia, Universitat Autbnoma de Barcelona De Bolós i Capdevila, Maria (dir.) (1992), Manual de ciencia del paisaje, Barcelona, Masson, 273 p. Aquest manual reflecteix estructuradament tot allb que cal saber sobre el paisatge, des dels antecedents histbrics en l'estudi d'aquesta cibncia fins els aspectes metodolbgics i aplicatius d'aquest camp envers la problemktica de l'equilibri societat-medi natural. La pretensió d'abastar tots els aspectes de la cibncia del paisatge, fa que ens trobem davant d'un llibre en certs punts un xic superficial, pera que respon a la voluntat dels autors de fer un manual i,no un volum enciclopbdic on encabeixi tot. Es per aixa que al final de cada capítol se cita un seguit de bibliografia, més o menys abundosa depenent de la densitat del tema, per ampliar coneixements. En aquest mateix sentit, en tractar-se d'un manual sobre paisatge amb un esperit integrador de moltes altres cibncies, com bé ens assenyalen els autors, resulta summament esquematic en la seva estructura. En la primera part, Maria de Bolós introdueix el lector en matbria, tant en el sentit de l'evolució histbrica ,en les diferents escoles, com en l'explicació dels components bhsics que són necessaris per comprendre els diversos sistemes d'un paisatge. La segona part, la més extensa, ens mostra unes de les moltes formes de classificació del paisatge que els autors han considerat més