Ressenyes
Abstract
Index de les obres ressenyades: M. GUIGO ; C. Allier ; A. CHAPOT ; A. CHAPOT-BLANQUET i DAUPHINE, Gestion de l'environnement et études d'impact.
Full text
DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 23,1993, pp. 157-172 Guigo, M., Allier, C., Chapot, A., Chapoten aspectes específics i per a determinats proBlanquet i Dauphine, A. (1991), Gestion de jectes, mentre que la geografia és la disciplina 1 'environnement et études d'impact, París, que permet coordinar els diferents treballs i fer Masson (Col. c<Géographie>>). la valoració global de l'impacte d'un projecte. Una mostra d'aixb és que el llenguatge final Franqa ha estat un dels pai'sos capdavanters dels estudis d'impacte sempre és de tipus cara l'hora d'introduir els diferents elements amtogriific. Hi ha, perb, un altre element que assobientals com un factor més a considerar en cia els estudis d'impacte amb la geografia, i és l'elaboració de qualsevol projecte de planejal'aspecte acadkmic de la qüestió. A Fran~a, la ment del territori. Aquest país té un molt imtitulació <<Arnenageurs du Territoire>) esth molt portant cos jurídic dedicat a la protecció del vinculada amb la realització dels estudis d'immedi ambient. D'altra banda, destaca també pacte, i les facultats o instituts de geografia són 1' existkncia d'un ministeri especialitzat en teels centres des d'on s'imparteixen una bona part mes ambientals. Aquests factors han permks a de les assignatures d'aquesta titulació. Fran~a d'acumular una llarga experikncia de Aquest llibre és el primer que la col.lecciÓ gestió ambientalista; un bon exemple en són Masson, en la secció <<Geographie>>, dedica a els estudis d'impacte que l'any 1977 foren deun tema de planificació ambiental. Aquesta clarats obligatoris per a projectes d'una deterprestigiosa col~lecció dedica la practica totaminada envergadura. litat del seu fons a obres de geografia general El llibre Gestion de l'environnement ét étui de geografia regional; en canvi, el grup de des d'impact, a més de constituir una bona llibres que tracten els aspectes de tkcniques mostra de l'experikncia de gestió francesa, aplicades té una mínima representació, i és en també participa en el debat sobre la protecció aquest grup on s'inclou el llibre que és objecte del medi ambient, i ho fa des d'un punt de visd'aquesta ressenya. ta ecockntric en considerar I'home com una Els autors consideren que els estudis d'impeqa més d'aquest sistema extraordinhriament pacte sorgeixen per causa de la necessitat de complex que és la Terra. Aquest punt de vista respondre a les conseqükncies de les actuaecockntric es manifesta en corrents de pensacions humanes sobre el medi natural. Tals acment molt distants entre si i que poden anar tuacions, en ocasions, són tan violentes i rapides de l'ecologisme més radical fins a una des que tenen la capacitat d'afectar l'equilibri concepció reformista del problema ambiental. dinhic general de la Terra. De fet, la diferknAquesta darrera idea és la que esta en la base cia de velocitats que hi ha entre les accions del cos legislatiu francks i és també la que ha humanes i la resposta o adaptació del medi fíinspirat els autors del llibre. sic a aquestes pot servir per donar una primeDe l'equip coordinat per Maryse Guigo en ra dimensió d'impacte. Aquesta és la princila confecció del llibre se sap que cinc dels pal qüestió que es planteja en l'obra, saber on seus membres han format un grup anomenat és el límit de l'impacte per tal que la recupeImpact Mediterranée, que est& ubicat a la ciuració del medi sigui el més rapida possible. tat de Nice. Es tracta d'un equip de professioEn cinc capítols que estan ordentas metonals dedicat a fer estudis territorials, i cal desdolbgicament, s'analitzen de manera absoluta tacar que alguns d'ells provenen de tots els elements que conformen un estudi d'imdisciplines científiques diferents. pacte. L'estudi de l'estructura, de la dinimica i Els autors expliquen que els estudis d'impacdels fluxos del medi físic, permet de mesurar te han d'ésser multidisciplinaris. De la lectura l'estat inicial d'un espai determinat. Aquesta del llibre es dedueix que la biologia, la geologia fase de l'estudi és imprescindible per poder i la hidrologia, entre d'altres, han de ser presents conkixer l'impacte d'un obra determinada. 157
DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA, 23,1993 Els autors consideren que el concepte dinhmic de la gestió ambiental esdevé un element de primer ordre per tal d'estudiar fenbmens que se succeeixen en el temps; es tracta d'una idea que s'enfronta directament amb la concepció estatica de la conservació. El gruix del llibre esta dedicat a estudiar amb rigor cientific la realització dels estudis d'impacte. La gran quantitat d'exemples que s'utilitzen converteix el llibre en un excel.lent manual per a la realització d'aquests estudis. Els gr2ifics i els mapes hi són nombrosos i el mkode utilitzat permet fer el seguiment de l'estudi pas a pas. El seu rigor arriba fins a l'extrem de dedicar un apartat als elements de disseny i presentació. La minuciositat de les propostes pot tenir el seu origen en la legislació francesa, on en alguns decrets fins i tot s'aniben a fixar els mktodes i c&lculs que cal aplicar obligatbriament a determinats estudis. La combinació entre el rigor cientific i la concreció jurídica ha fet dels estudis d'impacte una eina important del plantejament temtorial a Fran~a. El llibre és especialment sensible en els aspectes relacionats amb el medi físic; en canvi, la component humana i sbcio-econbrnica hi és present en un percentatge d'espai molt inferior. No obstant aixb, es presenten alguns models demografies i de comportament social davant de canvis ambientals. El paisatge és estudiat de dues maneres: una, des del punt de vista estructural, i una altra que es basa en la percepció del paisatge. A més de revisar a fons la metodologia prbpia de cada tipus d'estudi d'impacte (EI), l'obra també tracta el problema conceptual d'aquests. Segons els autors, els estudis han de respondre a diversos objectius, han d'ésser alhora instruments d'analisi, de decisió i de comunicació. El fet que els EI siguin una eina d'anhlisi els situa dins l'brbita científica. Perb els EI són també una eina de decisió i aixb els atorga una importhncia cabdal sobretot en projectes de dimensions considerables. Una altra qualitat que han de tenir els EI és que han de ser un instrument de comunicació, principalment entre les diverses parts que estan implicades en un projecte. Aquestes tres funcions són les que fan dels EI uns documents únics i amb característiques prbpies; d'altra banda, cal ressaltar que la dualitat establerta entre el rigor científic i la necessitat de comunicació obliga a tenir molta cura amb el llenguatge utilitzat en la redacció dels textos. Deprés d'haver plantejat les bases tebriques dels EI, els autors en formulen algunes crítiques. Una d'elles fa referkncia al fet que els EI es troben estrets en una legislació molt precisa. Una segona qüestió que plantegen és que els EI són fets per a projectes particulars, i aixb implica que s'estudii'n aspectes molt puntuals i, en canvi, es deixin de banda els aspectes generals. Una altra crítica de fons que fan el autors als EI és la seva operativitat, ja que aquests poden restar limitats per les preses de posició política i financera dels estats. Els autors del llibre situen totes aquestes crítiques en un nivell més general de discussió tebrica. El grup coordinat per Maryse Guigo esta format per professionals de llarga experikncia que defugen el plantejament conservador per considerar-10 estatic i defensen l'evolució en equilibri perquk creuen que aquest criteri esta més a prop de la dinamica natural. Des d'aquest punt de vista es plantegen la necessitat de passar a una nova fase del plantejament del territori. Es tractaria, no de considerar l'impacte d'un determinat projecte sobre el medi, sinó de considerar el medi natural com un component fonamental en qualsevol tipus d'ordenació territorial. De fet, per als autors, la poca adequació que hi ha entre la velocitat d'impacte i la velocitat de recuperació de la natura és una qüestió insalvable si no es passa a aquesta segona fase del planejament. Jordi Duch Cortinas Departament de Geografia, Universitat Autbnoma de Barcelona