"La qüestió hidràulica" : I Col·loqui sobre el problema de la gestió de l'aigua a l'àrea mediterrània

DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 23, 1993, pp. 151-154 <<La qüestió hidriulica~. I Col*loqui sobre el problema de la gestió de l'aigua a l'irea mediterrinia Anna Ribas Résumé /Abstract / Resumen /Resum Les 19,20 et 21 juin 1992 s'est tenu a Callosa d'En Sarri; (Alacant) le Colloque sur les problbmes de gestion de l'eau dans l'aire méditerranéenne, organisé par l'organisme autonome Salva-Pérez Miralles et par la mairie de la ville. Les assistants ont discuté sur les problbmes posés par la consommation de l'eau dans les pays méditerranéens (notarnrnent dans les régions urbaines) et les moyens envisageables pour une meilleure exploitation de cette ressource. The Colloquium on Problems of Water Management in the Mediterranean Area was held at Callosa d'En Sarrih (Alacant) from 19th to 21st June 1992. It was organized jointly by the autonomous organism Salva-Pérez Miralles and the Council of the host town. Problems deriving from water consumption in Mediterranean areas -and especially in urban areasand possible measures to increase the efficiency of the use of water resources were the topics of discussion. Los días 19, 20 y 21 de junio de 1992 se celebró en Callosa d'En Sarri2 (Alacant) el Coloquio sobre problemas de gestión del agua en el área mediterránea, organizado por el organismo autónomo Salvh-Pérez Miralles y el Ayuntamiento de aquella localidad. En el coloquio se trataron 10s problemas derivados del consumo del agua en las áreas mediterráneas (especialmente en las áreas urbanas) y las posibles soluciones para mejorar el aprovecharniento de este recurso. DOCUMENTS D'ANALISI GEOG~FICA, 23,1993 Els dies 19,20 i 21 de juny de 1992 es va celebrar a Callosa d'En Sarri& (Alacant) el Col.loqui sobre de gesti6 de l'aigua a l'hrea mediterrania organitzat conjuntament per l'organisme autbnom Salva-PCrez Miralles i 1'Ajuntament d'aquella localitat. En el col.loqui es van tractar els problemes derivats del consum de l'aigua a les hrees mediterranies (especialment a les kees urbanes) i les possibles solucions per millorar l'aprofitarnent d'aquest recurs. Els dies 19,20 i 21 de juny de 1992 se celebra a Callosa d'En Sama (Alacant) el Primer Col.loqui sobre problemes de gestió de l'aigua a l'hea mediterrhnia, organitzat conjuntament per l'organisme autbnom Salvi-Pérez Miralles i 1'Ajuntament de Callosa d'En Sarri& Es tractava, d'una banda, de debatre els greus conflictes que causa actualment la gestió de l'aigua a l'kea mediterrhnia --els problemes associats amb l'increment del consum per part de les ciutats i grans hees metropolitanes i la degradació general d'aquest recurs en el marc d'un medi natural cada vegada més frhgil i sensible-, i, d'altra, de reflexionar i discutir sobre quins possibles principis o línies directrius calia adoptar per a solucionar aquest problema que afecta les societats mediterrhnies actuals futures. El col.loqui aplega una setantena de participants i entre els ponents es trobaven destacats especialistes en el tema, la majoria experts gebgrafs de les universitats del País Valencia i de les Illes Balears, com el Dr. Joan F. Mateu -Universitat de Valbncia-, el Dr. Bartomeu Barceló -Universitat de les Illes Balearsi el Dr. Antonio Gil Olcina -Universitat d'Alacant-, perb també gebgrafs i historiadors francesos i nord-americans que s'han interessat per l'estudi de la qüestió hidrhulica als pai'sos mediterranis i a 1'Estat espanyol, com el Dr. Jacques Bethemont -UniversitC de Saint-Etienne-, el Dr. Patrice Cressier -Casa de Velázquez i CNRSi el Dr. Thomas F. Glick -University of Boston, Massachusetts. Les sis ponbncies que es presentaren podrien agrupar-se en dos grans grups tematics: un primer grup dedicat a l'analisi histbrica de la qüestió hidrhulica, i un segon grup que exposa la problematica actual associada amb la gestió de l'aigua a la Mediterrhnia. Dins del primer grup ternatic, tres foren les ponbncies presentades. La primera d'elles, la del professor Thomas F. Glick, expert en la histbria del regadiu i les tbcniques hidrhliques al País Valencia i al món hisphnic i assessor histbric en plets sobre <<drets espanyols>> dd'igües al sud-oest dels EEUU, fou una aproximació histbrica als conflictes hidrhlics valencians, amb especial referbncia a l'bpoca baix-medieval, i exemplificada amb una selecció de diferents plets de l'bpoca. A continuació, el Dr. Patrice Cressier, estudiós del tema del poblament rural medieval a l'occident islhmic, parlh sobre les tecnologies hidrhuliques tradicionals, el seu origen i difusió a la Península Ibbrica i al Marroc, tant pel que fa a les estructures hidrhuliques (sistemes de captació, emmagatzematge, conducció i distribució), com als sistemes hidrhulics (els seus elements constitutius, el seu mode d'ordenació i la seva amplitud). La darrera ponbncia d'aquest primer grup temkic, presentada pel Dr. Joan F. Mateu, de la Universitat de Valbncia, incidí sobre el disseny dels espais irrigats valencians a partir de la integració dels petits sistemes tradicionals, els perímetres d'irrigació, estudi que s'ernrnarcava en les seves recerques en curs sobre la situació actual i les perspectives de futur del regadiu histbric valencih. Altres tres ponbncies conformaren el segon grup temitic. El Dr. Jacques Bethemont va defensar a la seva ponbncia la definició d'una política global de les aigües a l'irea mediterrhnia. Per a Bethemont, la diversitat de condicions naturals, socioeconbmiques i culturals de la Meditednia, obliguen a definir almenys tres models de gestió de les aigües continentals: un primer corresponent al nord-est integrat a la CEE; un segon, als antics pdisos d'economia centralitzada en transició cap a una economia de mercat, i un tercer, a un ampli conjunt que va del Magrib fins a Turquia. Només una política global, amb un replantejament d'inversions econbmiques i tbcniques dels pai'sos rics del nord mediterrani cap als palsos pobres del sud pot ésser una solució als problemes de l'aigua. Per la seva part, el Dr. Bartomeu Barceló, de la Universitat de les Illes Balears, presenti, a partir de l'anhlisi del cas de les Illes, un exemple clar de com l'espectacular desenvolupament turístic i de les activitats que aquest ha generat, ha posat en evidbncia les limitacions del recurs aigua, especialment agreujat pels problemes de salinitat dels aqüífers. I per Últim, el Dr. Antonio Gil Olcina, de 1'Instituto Universitari~ de Geografia de la Universitat d'Alacant, dedica la seva ponkncia al que esdevindria tema de debat central en la taula rodona que tancaria aquestes jornades: el problema creat per l'augment de la demanda urbana, industrial i turística, i la competbncia d'usos que aixb ha produ'it amb el sector agrari, accentuada progressivament. Estudis hidrolbgics i hidrogeolbgics nous i més amplis, major regulació dels recursos hídrics, racionalització del consum urbh i turístic, difusió de tbcniques de reg localitzat, depuració d'aigües residuals i redistribució de cabals, junt amb una política adequada, foren algunes de les actuacions proposades pel ponent. Com ja hem dit, una taula rodona, amb la participació, entre d'altres, de Joan F. Mateu, Bartomeu Barceló, Jacques Bethemont i diversos representants de les Conselleries de la Generalitat Valenciana, va tancar aquestes jornades. El tema de debat es concreta en cinc qüestions bhsiques i que ja havien anat aflorant al llarg de les jornades de treball: Quines són les perspectives de futur de la Comunitat Valenciana dins la CEE? És viable una política hidrhulica expansiva? Quins mitjans poden ésser utilitzats per a incrementar la disponibilitat d'aigua? És compatible una política expan- DOCUMENTS D'ANALISI GEOGR.~FICA, 23, 1993 siva amb el medi ambient? Qui ha de pagar l'aigua? Rhpidament el debat entre els membres de la taula i els assistents se centra en la problemhtica associada amb la competkncia d'usos entre demanda urbana i sector agrari, tal i com era d'esperar per l'actualitat i emergkncia d'aquest tema en l'hrea on estaven tenint lloc les jornades. Possiblement els trets més remarcables d'aquest col.loqui són l'actualitat del tema, d'una banda, i un marc geogrhfic de celebració de les jornades idoni, d'altra. A l'hrea mediterrhnia, la rapidesa de l'increment de les demandes urbana, industrial i turística en els darrers anys, ha provocat un augment extraordinari del consum, i que, davant d'episodis de sequera, es plantegin situacions cada vegada més conflictives i insostenibles. Comparativament als diferents col.loquis, taules rodones, seminaris que d'en~h uns anys han proliferat al voltant dels diferents problemes que afecten els pdisos mediterranis, les seves estratkgies de mobilització i economia, i els seus recursos, les jornades celebrades a Alacant tenien per particularitat el fet de reunir per primera vegada gebgrafs <<mediterranis>> especialistes en el tema de l'aigua, que explicaren i contraposaren les seves recerques i estudis en aquesta kea, per així fer reflexionar als assistents sobre dues qüestions que hauran d'ésser considerades d'ara endavant si es vol aconseguir una correcta gestió de l'aigua a l'kea mediterrhnia: la influkncia de la histbria sobre l'ordenació hidriulica actual i la necessitat d'una política d'ordenació del territori capa$ d'estimular aquelles iniciatives de gestió racional de l'aigua i optimització del seu consum. L'elecció de Callosa d'En Sarrih, a Alacant, com a seu d'un col.loqui que es tanch amb un ferm desig de continultat per part dels seus organitzadors, és fidel reflex de la important conscienciació social existent envers aquesta problemhtica i, sens dubte, un dels exemples més destacables dels problemes que causa la gestió de l'aigua a l'kea mediterrhnia.