Marcs institucionals i conflictes mediambientals : notes sobre una sessió de la conferència anual de l'Institute of British Geographers (Royal Holloway, University of London, 5-8 de gener de 1993)

DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 23,1993, pp. 147-150 Marcs institucionals i conflictes mediambientals: notes sobre una sessió de la Conferhcia Anual de 171nstitute of British Geographers (Royal Holloway, University of London, 5-8 de gener de 1993) Joan Carles Llurdés, David Saurí* Résumé /Abstract / Resumen /Resum Du 5 au 8 janvier 1993 s'est tenu au Royal Holloway and New Bedford College (Université de Londres) le Congr5s Annuel de 1'Institut des Géographes Britanniques (IBG). L'environnement a fait l'objecte d'une séance speciale sur les aspectes administratives et institutionales des conflictes sur l'environnement. Dans cette m&me séance a été présenté un nouveau groupe de recherche sur l'environnement de I'IBG. The Annual Conference of the Institute of British Geographers (IBG) was held at Royal Holloway and New Bedford College (University of London) between 5th and 8th January 1993. An special session of the Conference was dedicated to the environrnent, and specifically to the institutional and administrative aspects of environmental conflicts. Is this session the creation of the new IBG environmental research group was announced. Del 5 al 8 de enero de 1993 tuvo lugar en el Royal Holloway and New Bedford College (Universidad de Londres) el Congreso Anual del Instituto de Géografos Británicos (IBG). El medio ambiente fue objeto de una sesi6n * Departament de Geografia. Universitat Autbnoma de Barcelona. 08193 Bellaterra. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA, 23,1993 especial del congreso, dedicada a la dimensidn institucional y administrativa de 10s conflictos medioambientales. En esta sesi6n se present6 tarnbién el nuevo grupo de investigación sobre el medio del IBG. Del 5 al 8 de gener de 1993 tingué lloc al Royal Holloway and New Bedford College (Universitat de Londres) el Congrés Anual de 1'Institut de Gebgrafs Britinics (IBG). El medi ambient fou objecte d'una sessió especial del congrés, dedicada a la dimensió institucional i administrativa dels conflictes mediambientals. En aquesta sessi6 es presenti també el nou grup de recerca sobre el medi de I'IBG. Hi ha pocs dubtes respecte al paper cada cop més important que les qüestions mediambientals ocupen en l'hbit de la geografia. Aquesta tendkncia es manifesta de maneres molt diferents, i una de les mes suggestives és l'organització de nombroses sessions explícitament dedicades a la matkria en els congressos de la disciplina, aixi com la incorporació de gebgrafs de gran prestigi als debats i a la recerca empírica en el camp del medi ambient. En aquest sentit, la darrera conferkncia de 1'Institute of British Geographers, celebrada al Royal Holloway and New Bedford College (Universitat de Londres) del 5 al 8 de gener de 1993, en fou un exemple molt clar. En el marc d'aquesta conferkncia, el recentment constitu'it Environmental Research Group de 1'Institut de Gebgrafs Brithnics organitzh una sessió dedicada a examinar des d'una varietat d'enfocaments disciplinaris (geografia física i humana, sociologia, cikncia política i planejament), les relacions entre institucions i conflictes mediambientals. Per <<institucions>>, els organitzadors de la sessió entenien els processos econbmics, polítics i socials que intervenen en la creació de canvis en el medi ambient, aixi com les organitzacions administratives encarregades de la gestió i regulació dels conflictes que sorgeixen en aquests processos de canvi. La sessió es dividí en quatre mbduls. El primer, de caire introductori, fou presentat per Judith Rees i compti amb la predncia de David Harvey, Timothy 07Riordan i Michael Redclift. Harvey obri el mhdul amb una brillant exposició sobre <<Discursos Mediambientah, i en compara el dominant, de caire cartesih, amb un d'alternatiu, de caire dialkctic. Harvey explica els grans trets carcaterístics del discurs cartesih i mostrh les seves limitacions per a l'andisi i la resolució de conflictes mediambientals, principalment la pobra preparació de l'individualisme metodolbgic típic del cartesianisme per afrontar la multiplicitat d'aspectes en les relacions natura-societat (que no MARCS INSTITUCIONALS I CONFLICTES MEDIAMBIENTALS poden solucionar-se amb mecanismes explicatius de tipus causa-efecte), i la impossibilitat de separar objecte i subjecte en molts dels problemes de conflicte i canvi ambiental. Per contra, el mktode dialkctic, en acceptar la prioritat ontolbgica de processos sobre entitats discretes i la dinhmica heterogknia i conflictiva del canvi ambiental, semblaria més adequat per a explorar aquestes qüestions. O'Riordan centra la seva exposició en els processos mitjan~ant els quals els temes ambientals entren explícitament en el debat polític, i identifica els principals actors en aquests processos (organitzacions internacionals, governs nacionals, companyies multinacionals, organitzacions no governamentals i el gran públic, essencialment). Per a aquest autor, la supervivbncia dels <(verds>> en el debat mediambiental pot veure's erosionada per la gran capacitat adaptativa de les institucions públiques i privades als processos de canvi. Per la seva part, Redclift exposi com la <<crisi ecolbgicav és el resultat d'una relació ambivalent entre natura, tecnologia i societat, i féu una crida a les cibncies socials a estudiar més detingudament aquesta relació mitjangant una perspectiva histbrica, no gaire considerada en el passat. En particular, Redclift encoratja els gebgrafs en l'estudi dels conflictes entre forces <(globals>> i poblacions locals en dos ambits que ell creia de gran importhncia, com són el desenvolupament de l'enginyeria com una arma de gestió ambiental i la desaparició a llarg tennini de l'energia basada en combustibles fbssils. El segon mbdul (en el qual no intervingué cap gebgraf) abunda més en exemples practics de les sempre problematiques relacions entre institucions i medi ambient. Una mica en la línia d'O'Riordan, Robin Grove-White exemplifica, en el cas brithnic, com govern i indústries comencen a encarar les noves prioritats mediambientals sense que, perb, es resolguin algunes de les tensions més importants. Així, la tasca de les organitzacions no governamentals, a l'estil de Greenpeace o Friends of the Earth, ha d'ésser la de seguir il.luminant aquestes tensions, que resten disfressades sota la retbrica actual de les institucions que més conflicte ocasionen en la seva relació amb el medi. Patsy Healey mostra els reptes que es plantegen al planejament a partir dels processos de canvi ambiental, reptes que només es poden gestionar amb la integració del desenvolupament econbmic, social i ambiental a curt, mig i llarg termini. Aquest objectiu tan ambiciós només és factible, segons la ponent, a partir d'una reflexió prkvia sobre els objectius i mktodes del planejament que alteri de forma substancial les formes actuals de pensar-hi i actuar-hi. Aprofundir sobre els reptes plantejats pels conflictes ambientals i avaluar la seva incidkncia en la practica quotidiana del planejament esdevingué el nucli de les intervencions incloses en el tercer mbdul de la sessió. Susan Owens parla de les dificultats que suposa integrar la dimensió ambiental en el planejament i la presa de decisions. Primer, perquk no se sap ben bé el significat d'aquesta integració, i segon, perquk la integració ha d'ésser present en tots els diferents nivells jerhrquics del planejament. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGR~CA, 23,1993 Per exemple, és difícil que les autoritats locals tinguin kxit en rebutjar un projecte per no ésser <<sostenible>> si aquest criteri no s'ha tingut en compte en altres insthncies del planejament. De fet, Owens apuntii que la reforma administrativa que suposa introduir la dimensió ambiental no resoldra els problemes, sinó que els expressar& d'una forma més aguda. A continuació, Judith Rees centra la seva intervenció en les relacions entre institucions reguladores, els instruments de regulació escollits i el sector econbmic sobre el qual es pretén actuar, amb una preocupació especial pels impactes redistributius de les polítiques ambientals (quk pot suposar, per exemple, la introducció d'un impost sobre 1'6s d'hidrocarburs per a les capes socials menys afavorides). Rees mostra el potencial que per a la geografia tindria la recerca en aquest hmbit, atks que cada institució, cada instrument de regulació i cada subsector econbmic presenten caratenstiques úniques a nivell espacial. Per acabar, en la seva intervenció, Andrew Blowers es referí a les relacions entre qualitat ambiental desigualtats territorials, expressades mitjanqant la problematica del que ell anomena LULUS (Locally Unwanted Land Uses o Usos del Sbl no Desitjats Localment). Malgrat la resistkncia social que causen les activitats de risc sobre el territori, Blowers es mostra pessimista i assegura que cada cop més aquestes activitats tendiran a localitzar-se en les comunitats més pobres i perifkriques respecte als centres de poder. El darrer mbdul es dedica al paper de la geografia física en relació amb les institucions i els conflictes ambientals. El primer ponent, John Thornes, insistí de nou en la necessitat de no considerar el medi físic com quelcom estatic i en la mancanCa de coneixements sobre l'estructura i el funcionament d'aquest medi que sovint acompanya la presa de decisions. Per la seva part, Malcolm Newson oferí una interessant interpretació de la manca de regulació dels canvis geomorfolbgics en els rius derivats de les polítiques de protecció davant els aiguats, manca que ell relaciona amb l'existkncia de drets de propietat privada sobre els marges dels rius. Aquesta intervenció fou un excel.lent exemple dels lligams entre geografia física i acció institucional, una Lea de creixent atracció per als gebgrafs físics britlnics. Val a dir que la sessió fou seguida per un públic molt nombrós que intervinguk for~a en els debats posteriors a cada mbdul. La sessió també serví per a donar a conkixer un nou grup de recerca dins 1'Institut of British Geographers centrat en la problematica mediambiental. Pot obtenir-se informació sobre 1'Environmental Research Group dirigint-se al Dr. T. Spencer, The Membership and Recruitrnent Secretary, IBG Environmental Research Group, Department of Geography, University of Cambridge, Downing Place, Cambridge CB2 3EN, Regne Unit.