XXVIIè Congrés Internacional de Geografia, Washington DC, 1992

DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 23, 1993, pp. 141-146 XXVIIk Congrés Internacional de Geografia, Washington DC, 1992 Mireia Baylina i Ferré Résumé /Abstract / Resumen /Resum Du 9 au 14 aSut 1992 s'est tenu B Washington DC, le XXVIIkme Congrks International de Géographie organisé par le US National Comittee for Geography avec la collaboration de 1'Union Géographique Internationale. Le congr2s a organisé un vaste programme d'activités scientifiques et sociales au sujet de <(La géographie c'est la d6couverteu avec le but d'approfondir dans la recherche des processus dCclenchés par la rencontre entre le Vieux et le Nouveau Monde mais aussi avec la volonté d'offrir une vision globale de la Terre. The XXVIIth International Geographical Congress was held in Washington DC, from 9th to 14th August 1992, organized by the US National Committee for Geography in collaboration with the International Geographical Union. Under the heading of aGeography is discovery,, the basic objectives of the Congress were to increase understanding of the processes generated by the reencounter between the Old and New World, and to offer an overall view of the Earth. An extensive programme of social and scientific activities was organized. Durante 10s días 9 al 14 de agosto de 1992 se celebró en Washington DC, el XXVII Congreso Internacional de Geografia organizado por el U.S. National Committee for Geography en colaboración con la Unión Geogrhfica Internacional. Bajo el lema (<Geografia es descubrimiento,,, y con el objetivo genérico de profundizar en el conocimiento de 10s procesos generados por el encuentro entre el Viejo y el Nuevo Mundo y ofrecer una visión global de DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA, 23,1993 El quart gran apartat fa referbncia a les <<Necessitats, mancances i drets humans)), o, el que és el mateix, el tractament de les qüestions relatives a la supervivbncia de l'ésser humi i a la qualitat de vida. Les nombroses comunicacions dedicades a aquesta temitica van abordar tant els aspectes més conceptuals i les seves variacions culturals i histbriques (el desenvolupament sostenible, els enfocaments d'equitat i eficibncia, etc.), com aquells més materials relacionats amb l'accés i el control de la terra i de l'habitatge, o la producció i distribució d'aliments, sempre en una escala variable que arriba fins i tot a l'hmbit comunitari, dombstic i individual. No hi podria faltar un apartat dedicat a les polítiques i programes governamentals i extragovernamentals per a satisfer aquestes necessitats, mancances i els drets humans identificats, i un brnfasi en la convenibncia que l'educació multicultural inclogui l'ensenyament de qüestions relacionades amb el sexisme, el racisme i els drets de les persones. <<L'ordre polític i el canvi)> és el títol del cinqub bloc. Es tracta ara d'analitzar les causes i les conseqübncies a nivell internacional de l'ordre polític i del canvi, col.10cant el món polític en els seu context histbric, cultural, social i econbmic. Les sessions van considerar els processos i patrons a escales diverses: des del nivells internacionals (relacions interestatals), fins els comunitaris i individuals, passant per les nacions-estat i l'estat local. Es planteja especialment la importincia del lloc i de l'organització espacial per a la comprensió de la dinhica d'aquests processos i patrons polítics. El sis2 gran apartat tracta de la <<Posició i l'estat de la geografia, des d'una doble vessant que interrelaciona els corrents tebrics i epistemolbgics en la geografia contemporinia i camps afins i l'estat de la geografia en qualsevol tipus d'institució. En aquest apartat es pretén elevar el discurs geografic amb la discussió sobre els conceptes, mbtodes i enfocaments de la geografia, estimular el di21eg amb els erudits de les disciplines properes, aixi com avaluar els punts forts i els no tan forts de la disciplina i la seva posició en les institucions (escoles de diferents nivells, centres d'investigació, organismes oficials, acadbmies científiques etc.). El contingut d'aquest bloc posa de manifest la importincia d'un coneixement intel.lectua1 basat en la interdisciplinarietat, ja no només de la geografia amb la resta de les cibncies socials, sinó amb l'ampli ventall de cibncies naturals i aplicades. Finalment, l'apartat setb tracta el tema específic del món occidental abans i després de Colom. Sota l'epígraf d'<<El descobriment de nous mons)), es pretén avaluar les transformacions mediambientals i humanes dels paisatges i les societats del Vell i Nou Món, aixi com els models econbmics, polítics i socials que han sorgit des d'aleshores. Com es pot veure, es tracta d'un programa molt extens i ambiciós, tant des del punt de vista dels continguts com del seu tractament. De la seva lectura (exercici que recomanem), i de l'assistbncia i participació a algunes de les sessions, en destaquem especialment la pluralitat temitica i la integració dels continguts, la qual cosa afavoreix I XXVIIB CONGRES INTERNACIONAL DE GEOGRAFIA, WASHINGTON DC, 1992 una anhlisi interdisciplinhria i plural, sense qüestionar la identitat de la geografia, i el tractament exhaustiu de problemhtiques globals i actuals que emfasitzen la idea de la diversitat i del canvi. Perb molt particularment cal remarcar l'bmfasi en alguns temes clau, presents tant en el programa tbcnic com en les sessions plenhries, els simposis i els grups de treball. Ens referim bhsicament a la qüestió mediambiental (una lectura rhpida dels encapqalaments de les sessions de treball confirma la insistbncia en aquest tema) i a la dimensió del gbnere, introdu'ida en tots els blocs temhtics i present d'una manera explícita en moltes de les ponbncies, i no Únicament en les de caire més social. Precisament l'anhlisi de molts temes sota la perspectiva mediambiental explicaria, en part, l'absbncia de sessions dedicades a la geografia física i confirmaria el paper actual del medi en la interrelació de les vessants física i humana de la geografia. En qualsevol cas, tant l'bmfasi en el medi com en el gbnere evidencia el protagonisme i l'abast internacional d'aquestes dues línies de recerca, que si bé podrien ésser considerades recents en molts indrets, compten amb una llarga tradició investigadora en el món anglosaxó. Per6 si els epígrafs de les sessions van ser prou amplis i atractius per incloure a tothom, el contingut de les comunicacions presentades va resultar, en algunes d'elles, for~a monocolor, i es va trobar a faltar una major participació dels pdisos en desenvolupament. Pel que fa a l'aportació espanyola al congrés, destaca la presentació del llibre editat per la Real Sociedad Geográfica i 1'AsociaciÓn de Geógrafos Españoles, La Geografia en España (1970-1990), Madrid, 1992. Es tracta d'un recull sobre l'estat de la geografia al nostre país, des de l'organització de la geografia acadbmica i professional, a les aportacions més significatives en el camp de la recerca, en el qual col.laboren més de cinquanta gebgrafs i gebgrafes de tot 17Estat. Al Congrés van assistir al voltant d'una cinquantena de professionals de la geografia espanyola, entre els quals cal subratllar la participació activa (organitzant sessions i10 presentant comunicacions) de gebgrafsles de les universitats de Barcelona (UB) Autbnoma de Barcelona (UAB), Illes Balears, Complutense de Madrid (UCM), Alcal5 de Henares (AH), Jaume I, Nacional de Educación a Distancia (UNED), i del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC). De les onze sessions en qui: aquests membres van participar, set s'inclouen en el bloc temhtic sobre <<La dinimica de l'economia mundial,) (UAB, UB, UCM, AH, UNED, CSIC), i les quatre restants es reparteixen entre <<Els canvis ambientals>) (UAB), c<L'observació i representació de la Terra (AH), <<L'ordre polític i el canvi>> (UAB) i <<El descobriment de nous mons>> (Jaume I). Paral.lelament a les sessions principals del congrés, s'organitzaren activitats complembntaries de caire més prhctic, com grups de treball de temhtiques diverses (cartografia automhtica, didhctica de la geografia, etc.), excursions científiques pro145 -- DOCUMENTS D'ANALISI GEOGF~FICA, 23,1993 gramades per abans, durant i després del congrés, dins i fora de l'Estat, i visites comentades a diversos llocs i a institucions d'interbs, com a la National Geographic Society, US Bureau of the Census, NASA-Goddard Space Flight Center, etc. L'extens programa científic es complementa amb un programa variat d'actes socials i lúdics que incloya les recepcions oficials i cerimhies inaugurals.