Ressenyes

DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 24,1994 hom té present l'extraordinhria tasca cadastral endegada per la Revolució Francesa i continuada a Bblgica, la República de Venbcia o a Nipols pels diferents governs napolebnics. No obstant aixb, des del meu punt de vista resulta for~a interessant l'apartat dedicat a assenyalar la influkncia que el cadastre savoia de 1728-1738 va tenir sobre els refonnistes francesos, així com l'apartat dedicat a la rica cartografia forestal francesa. En el capítol set& s'aborda la qüestió de la cartografia cadastral realitzada a Anglaterra i al País de Gables. Sobre aquest punt, cal dir que Roger J.P. Kain juntament amb Hugh C. Prince va publicar el 1985 un llibre exce1,lent sobre els mapes de delmes titulat The tithe surveys of England and Wales. Tomant al llibre que estem comentant, cal dir que la lectura d'aquest capítol posa de relleu com la particular i interessant histbria fiscal d' Anglaterra i el país de Gal.les des de la Revolució de 1688 va dificultar l'establiment d'un cadastre general al llarg del segle dinou, tot i que les dues nacionalitats comptaven amb una completa i excel.lent cartografia parcel.laria del seu territori. Per la seva part, el capítol vuit6 constitueix una suggestiva introducció a la histbria de la cartografia cadastral en algunes de les colbnies europees d'ultramar. La primera part esta dedicada a la cartografia parcel.lkia dels Estats Units i del Canada, que estigué condicionada durant la primera fase de la colonització per l'existbncia de diferents tipus d'assentaments brithnics. Un dels apartats més interessants d'aquest capítol és el dedicat a l'organització, a finals del segle xvrn per part de la jove república nord-americana, del Land Office. Aquest servei en establir una organització geombtrica d'una gran part del territori nord-america i en produir una cartografia parceblaria abundant va esdevenir un dels elements clau de la rkpida colonització vuit-centista dels Estats Units. D'aquesta manera, la cartografia parcel.18ria confeccionada pel Land Office nord-america es va convertir ben aviat en un model a adoptar per les administracions colonials brithiaues del Canada. Austrhlia o Nova Zelanda. ia segona part del capítol vuitb fa referbncia, precisament, a la cartografia cadastral realitzada pels britanics a les teves colbnies d' Australia, Nova Zelanda i 1'India. Per Últim, el capítol novb conté unes conclusions breus de tots els processos cadastrals exposats en els capítols precedents. No m'agradaria cloure aquesta ressenya sense fer esment de com la lectura del llibre de Kain i Baigent mostra amb claredat com I'interbs de la cartografia cadastral no rau únicament en el marc jurídic o fiscal, sinó que constitueix una rica informació geogrhfica vinculada a gairebé tots els processos de transformació temtorial (enclosures, creaci6 i colonització de noves terres, assentament a les colbnies d'ultramar, recursos naturals, etc.). Ja, com a Última observació, voldria assenyalar que, malgrat el fet que el llibre esta centrat basicament en la cartografia cadastral desenvolupada als pdisos europeus de cultura germbica i les referbncies al món mediterani o llati són més aviat escasses o perifbriques, aixb té per nosaltres un aspecte positiu, ja que ens permetrk comparar i conbixer molt millor quina ha estat I'evolució de la cartografia cadastral al nord o al sud d'Europa. Francesc Nadal Piqué Departament de Geografia Humana Universitat de Barcelona Sadler, D. (1992), The Global Region. Production, State Policies and Uneven Development. Oxford, Pengamon Press, PPTC: 274 p. Se trata de la obra mis reciente de este joven profesor de geografia de Durham (UK) sobre 10s cambios organizativos recientes y la reestructuración en 10s sectores del carbón, la siderurgia y el automóvil al Nordeste de Inglaterra. La obra integra a nivel teórico la di- MYES mensión internacional de 10s cambios con la escala nacional y regional, dando lugar a una síntesis didáctica de 10s sectores, tanto en el contexto internacional com de una región de desarrollo industrial clásico, el North East England. A pesar de que la obra se dirige a un phblico farniliarizado con el desarrollo regional y la geografia industrial británka, constituye también una puesta al dia sobre las principales tendencias espaciales del capital internacional, aportando bases teóricas y abstractas sobre el desarrollo desigual de las relaciones de producción del sistema. Otro logro importante consiste en profundizar en la naturaleza de la crisis industrial de 10s setenta y el despegue en 10s ochenta de 10s nuevos paises industrializados, NPI's, como colapso del viejo orden económico, y su impacto desigual por sectores, regiones y estados, dando lugar a un nuevo modelo de crecimiento y organización capitalista (especialización flexible y postfordismo), con una racionalidad espacial completamente diferente a la de las etapas anteriores. Si en 10s aiíos cincuenta y sesenta asistimos al flujo inversor norteamericano en Europa, rnás recientemente se genera una fuerte expansión de nuevas regiones industriales, por un lado (en particular el sudeste asiatico con costes laborales inferiores, fácil acceso a materias primas, mercados protegidos y nueva división internacional del trabajo), y la expansión de las corporaciones japonesas, por otro, especialmente, en el sector automóvil europeo y norteamericano. La idea subyacente en esta serie de estrategias espaciales es la movilidad del capital en un continuo proceso de descentralización y reconcentración. La obra se estructura en dos partes. La primera hace referencia al descens0 en 10s años ochenta de 10s sectores mencionados. La demanda de carbón se ve afectada por la expansion petrolífera y nuclear británica, que origina la consiguiente caída de 10s precios y la aparición de nuevos productores, así como importantes cambios en las empresas y un fuerte desempleo. El sector siderúrgic0 sigue pautas similares, con una fuerte concentración corporativa en NPI's como Brasil, Corea, CEI, dando pie a la política vertical de reestructuración de la oferta a la CE. El repaso al sector del automóvil es más complejo, analizando las mejoras en la gestión mediante tecnicas postfordistas japonesas como el kaizen, just-in time, JIT, y el control de la calidad, QT, la integración de componentes y partes entre las grandes firmas y la difusión espacial de la industria auxiliar. La segunda parte supone un cambio de escala al incidir en las causas de la profunda crisis industrial regional, las ayudas públicas y la ruptura de ligazones entre dos sectores y el North East, para pasar a las estrategias y experiencias de reindustrialización regional recientes, como el complejo productivo de Nissan (y de otras corporaci6nes japonesas) en Sundesland y la regeneración del Teeside de mano de la agencia de desarrollo regional Northern Development Company. Para finalizar, se hace hincapié en 10s condicionamientos de base de dichos cambios, como la nueva racionalidad de empleo a cualquierprecio tras el ocaso sindicalista británico y el consiguiente reequilibrio de fuerzas entre patronos y trabajadores (desde la declaración de huelga indefinida en 1984-85 iniciada en las minas de Yorkshire y Escocia), en un pulso entre gobierno y sindicatos. Como indica Sadler, las actuales condiciones de emple0 suponen un nuevo modelo de máxima flexibilidad (movilidad, part-time, etc.), dando preferencia a 10s procesos productivos con un mínimo de garantias sociales. Como conclusión, se hace un breve repaso a las pautas locaciones implícitas en 10s cambios de la manufactura, que son vistas cada vez mils no como simples etapas aisladas, sino como un continuo proceso integrado. Las perspectivas para 10s años noventa resultan en cambio más imprevisibles, al considerar la delicada situación por la que atraviesa la CE y el GATT, la competencia con Japón y Estados Unidos y sin descartar las nuevas oportunidades locament explicitat en l'article que obre la primera cionales de Europa del Este. part: ccEnseigner l'Europe>>, escrit per J.P. El resultado final, al margen del ámbito de Guérin i que és, potser, el més interessant i análisis difícilmente extrapolable, es un buen suggerent de tota l'obra. Segons l'autor, els ejercicio de geografia industrial sobre el imcanvis que s'estan produint a Europa, espepacto territorial de las decisiones econórnicas, cialment en l'esfera geopolítica, sembla que tanto a nivel global como sectorial, así como haurien de ser el punt de partenqa per una una profunda reflexión geográfica sobre el esnova manera d'ensenyar la geografia, és a dir, fuerzo social que representa reestructurar el una bona excusa per assumir noves representejido industrial en crisis. Tanto la bibliogratacions de la nostra idea sobre Europa, encara fia, el índice de autores como el soporte gráque tenint clar que ensenyar Europa és ccvehifico són correctos y ajustados a 10s diferentes cular un conjunt de certituds que formen una apartados. - ideologia, i, per tant, ccés necessari utilitzar les noves representacions per intentar fer una Xavier Paunero i Amigó mirada crítica a les nostres prLctiques, refleDepartament de Geografia xionar sobre els nostres objectius finals i, potUniversitat de Girona ser, dibuixar una reflexió prospectiva sobre noves maneres de fer*. Audigier, F.; Bailly, A.; Besana, E.; Clary, M, et al. (1991), Enseigner la geographie en Europe, AnthroposIGip Reclus. Pm's. L'obra que es presenta és el recull d'una bona part de les comunicacions presentades a la 111 Universitat d'Estiu de Chamonix (setembre de 1990), organitzada per un grup de gebgrafs aplegats sota el col.lectiu Cham's (Chamonix-Serignan). Aquest col.lectiu esta integrat per noms prou ben coneguts entre nosaltres i que han manifestat molt sovint la seva preocupació per l'ensenyarnent de la geografia: Y. André, A. Bailly, M. Clary, B. Debarbieux, B. Ducret, R. Ferras i J.P. Guérin. El llibre estil estructurat en tres parts, la primera en quk s'aborden les qüestions epistemolbgiques, la segona dedicada a programes escolars i ideologies, i la tercera on es reuneixen diverses aportacions sobre l'ensenyament de la geografia a diferents pa'isos europeus. Com és d'esperar, les contribucions principals es troben en la primera part, on se situen els articles de fons que centraren el debat i els objectius del tema proposat. L'objectiu del recull de treballs, que era el del col.loqui que li dóna origen, esth claraEl tema de l'ensenyament de la realitat europea planteja, alhora, la qüestió dels espais tancats, o sigui, el de la geo-grafia regional, model que s'ha seguit d'una manera aclaparadora als manuals i programes francesos. Guérin enceta el tema de com cal ensenyar Europa, a partir d'una reflexió sobre la finalitat de les geografies regionals. Per Guérin cal ensenyar Europa com a organització espacial, malgrat la imprecisió dels seus límits, per6 sempre com un espai produ'it per la histbria, l'economia, la cultura i els trets físics. Perb al final del seu discurs entra en la qüestió ideolbgica de fons, tot afirmant que cal ser conscients que en aquest ceensenyar Europar el professorat assumeix, de bon o mal grat, unes finalitats que no són sempre gaire clares. Quk és Europa? Quina Europa? La unió europea te com a finalitat la creació d'una gran potkncia capaG de rivalitzar amb altres potkncies? No estarem reproduint un ensenyament geogrhfic al servei d'una Europa-potkncia que recorda extraordinZlriament i &b una certa nostdgia una geografia al servei de l'estat-nació? A la segona part del seu article fa propostes de cara a la dockncia amb alumnes de l'escola secundiria tot remarcant la dificultat de trac-