Ressenyes

DOCUMENTS D'AN~ISI GEOGRAFICA 24,1994 xent preocupació que ha generat entre tots els sectors de la societat, no Únicament entre la comunitat científica. De totes maneres, es apte per iniciar-se en l'estudi del risc i del desastre. Tot i aixi, el llibre té un nivell d'abstracció massa elevat perquk pugui ser d'hplia difusió, fet que implica que s'hagi de donar a contixer bhsicament entre els col.lectius científics, acadkmics i professionals, que, per altra banda, no han de restar al marge dels objectius fixats per les polítiques públiques que, a priori, són les que poden reflectir amb més claredat les prefertncies de la població. Hom podria pensar que per aquesta orientació restringida l'autor no va considerar necessari introduir les definicions dels conceptes fonamentals que es barregen en el llibre: risk, hazard i ham. No cal dir que 1'6s de cadascun d'aquests conceptes en els diferents capítols queda del tot justificat (potser no tant en la present ressenya), perb no hauria estat de més dedicar unes quantes phgines a la seva definició. Podríem subsanar aquesta mancanga intentant definir-10s ara d'una manera breu i concreta; aixi, hazard indicaria la propietat d'un material o una activitat que té un potencial per provocar un perjudici determinat (per exemple, el funcionament d'una central nuclear prop d'un nucli habitat); s'entén per n'sk la probabilitat d'aquests materials o activitats per generar el perjudici (la possibilitat de produirse la fuita d'alguna substancia tbxica i que afecti la població), i d'aquí que es parli d'un nivell de risc acceptable i expressat en termes probabilístics, i, per tant, numkrics; per Últim, harm faria refertncia als danys provocats. La lectura del llibre necessitaria també un coneixement general previ de la societat nordamericana, de la seva mentalitat i del seu tarannh a l'hora d'enfrontar-se a aquesta problemhtica, aixi com també determinades situacions específiques, com, per exemple, la situació de sida a ciutats com San Francisco, la legislació americana sobre els riscos i els desastres, els mecanismes d'actuació en situacions d'emergkncia, fenbmens histbrics com el del Dust Bowl als anys trenta, la introducció del cblera al segle passat, i molts d'altres que ajudarien a copsar millor els continguts del llibre. En definitiva, i com diu A. Kirby al primer capítol ccThings fall apart,, el món es desmorona, s'ensorren els vells discursos i n'apareixen d'altres de nous que introdueixen més variables que no fan més que i1,luminar la nostra ignorhcia respecte al món quotidih en qui: vivim, i que ens posen en guirdia enfront de qroblemes que abans no havíem ni considerat. Es a dir, tots hem esdevingut víctimes potencials. Joan C. Llurdés i Coit Departament de Geografia Universitat Autbnoma de Barcelona Kain, J.P.; Baigent, E. (1992), Cadastral Maps in the Sewice of the State: A History of Property Mapping, Chicago, Chicago University Press, 416 p. La histbria de la cartografla moderna i contemporhnia s'ha vist enriquida de manera notable amb la publicació d'aquest llibre d'aquests dos professors brithnics de geografia. En una edició excel.lent de la Chicago University Press, que des de ja fa uns quants anys s'ha convertit en un dels principals centres de publicació dels estudis d'histbria de la cartografia, els dos gebgrafs ens exposen en nou capítols l'evolució de la cartografia cadastral des del Renaixement fins a la primera meitat del vuit-cents a una gran part de 1'Europa occidental, aixi com a alguns dels assentaments europeus d'ultramar. El gran abast geogrhfic i histbric del llibre constitueix un dels seus atractius principals, ja que ens proporciona una visió global i a llarg termini de la cartografia cadastral. De ben segur que aquest llibre esdevindra un punt de referkncia obligat per a tots els que estiguin interessats, tant en la histbria de la RESSENYES cartografia com amb la del territori. Un primer i important reconeixement el trobem en el fet d'haver rebut el prestigiós Premi Nebenzahl d'Histbria de la Cartografia de 1991, atorgat per la Newbeny Library. Perb, independentment de la seva reconeguda vilua cientifica, aquest estudi té per a nosaltres un inter&s forqa gran, ja que ens explica la rica i complexa histbria de la cartografia cadastral de paisos com Holanda, Sukcia o Dinamarca, que, ja sigui per raons de llunyania geogrAfica o lingüística, no ens resulten de fhcil accés. Després d'un primer capítol de caire introductori sobre la cartografia cadastral antiga i medieval, el segon esta dedicat a l'extraordinari desenvolupament experimentat per la cartografia cadastral des de les primeres di?cades del segle XVI als Pa'isos Baixos. Desenvolupament que esta estretament vinculat a les pregones transformacions temtorials produ'ides per la construcció dels pblders. Dins d'aquest intens procés de transformació territorial el mapa cadastral esdevé un instrument de primer ordre, tant per assegurar la propietat de les noves terres guanyades al mar, com per distribuir la feixuga ckega fiscal imposada per tal de sufragar els treballs d'ampliació i protecció dels dics tan costosament bastits. El capítol següent, el tercer, tracta la important cartografia cadastral realitzada pels estats nbrdics a partir del segle xvn. En pocs llocs d'Europa es pot trobar una relació més estreta entre la formació de l'estat modem absolutista i el desenvolupament d'una rica producció cartogrUica com a la Su&cia de Gustau Adolf 11. Aquest monarca absolutista ordeni el 1628 el reconeixement cartogrhfic de tot el territori aleshores sota domini suec, i, com a conseqiii?ncia d'aquestes preocupacions geogrifiques i fiscals, el 1636 s'endegi la confecció del geometriska jordebockna o llibres geombtrics de la propietat territorial. Aquests constitueixen el primer aixecament cadastral realitzats per un estat europeu d'una manera sistemitica, unit&ia i amb un hbit geogrzic estatal. Un altre aspecte tractat en aquest capítol és el de la cartografia cadastral danesa moderna i les seves estretes relacions, tant amb la formació de l'estat modem a Dinarnarca com amb el procés de modernització de l'agricultura danesa (enclosures). El capítol quart es& dedicat a la cartografia cadastral alemanya, i es reconeixen, en primer lloc, les dificultats existents a l'hora de delimitar I'espai geogrific alemany. Dins de la multiplicitat de mapes cadastrals elaborats als territoris alemanys, resultat directe de la gran fragmentació política, fiscal i administrativa d'aquests, cal destacar tant I'abundant producció de mapes de límits administratius com forestals. De fet, la cartografia forestal esdevé un element molt important dins de la cartografia cadastral alemanya, ja que les frondoses boscúries d'aquest país constitulen un recurs fiscal de primer ordre pels diferents principats alemanys. Per la seva part, el capítol cinqui? fa referkncia a la cartografia cadastral produ'ida als territoris administrats des de Viena per la dinastia dels Habsburg, també es dedica un apartat a la cartografia cadastral realitzada a l'aleshores independent Principat del Piamont. Per a la histbria de la cartografia espanyola resulta molt interessant la lectura de l'apartat referent al cadastre de Mili, el Milanese Censimento, aixecat entre 1719 i 1731 a partir dels innovadors m&todes dissenyats pel geodesta italii G.J. Marinoni, ja que el Marqu&s de la Ensenada, impulsor del cadastre castelli de 1749, estava al corrent de la seva execució. També resulten forqa interessants des de l'bptica espanyola els apartats dedicats als poc reeixits intents endegats pels emperadors il.lustrats austríacs per tal d'implantar des de 1748 un cadastre general. Aquests comptaren ben aviat i de forma similar al que estava succeint a la Franqa i a 1'Espanya borbbniques amb una ferma oposició de la noblesa i de 1'Esgltsia. El capítol següent, el sis&, esta dedicat íntegrament a la cartografia cadastral francesa. Potser és una mica massa breu i general si DOCUMENTS D'ANALISI GEOGRAFICA 24,1994 hom té present l'extraordinhria tasca cadastral endegada per la Revolució Francesa i continuada a Bblgica, la República de Venbcia o a Nipols pels diferents governs napolebnics. No obstant aixb, des del meu punt de vista resulta for~a interessant l'apartat dedicat a assenyalar la influkncia que el cadastre savoia de 1728-1738 va tenir sobre els refonnistes francesos, així com l'apartat dedicat a la rica cartografia forestal francesa. En el capítol set& s'aborda la qüestió de la cartografia cadastral realitzada a Anglaterra i al País de Gables. Sobre aquest punt, cal dir que Roger J.P. Kain juntament amb Hugh C. Prince va publicar el 1985 un llibre exce1,lent sobre els mapes de delmes titulat The tithe surveys of England and Wales. Tomant al llibre que estem comentant, cal dir que la lectura d'aquest capítol posa de relleu com la particular i interessant histbria fiscal d' Anglaterra i el país de Gal.les des de la Revolució de 1688 va dificultar l'establiment d'un cadastre general al llarg del segle dinou, tot i que les dues nacionalitats comptaven amb una completa i excel.lent cartografia parcel.laria del seu territori. Per la seva part, el capítol vuit6 constitueix una suggestiva introducció a la histbria de la cartografia cadastral en algunes de les colbnies europees d'ultramar. La primera part esta dedicada a la cartografia parcel.lkia dels Estats Units i del Canada, que estigué condicionada durant la primera fase de la colonització per l'existbncia de diferents tipus d'assentaments brithnics. Un dels apartats més interessants d'aquest capítol és el dedicat a l'organització, a finals del segle xvrn per part de la jove república nord-americana, del Land Office. Aquest servei en establir una organització geombtrica d'una gran part del territori nord-america i en produir una cartografia parceblaria abundant va esdevenir un dels elements clau de la rkpida colonització vuit-centista dels Estats Units. D'aquesta manera, la cartografia parcel.18ria confeccionada pel Land Office nord-america es va convertir ben aviat en un model a adoptar per les administracions colonials brithiaues del Canada. Austrhlia o Nova Zelanda. ia segona part del capítol vuitb fa referbncia, precisament, a la cartografia cadastral realitzada pels britanics a les teves colbnies d' Australia, Nova Zelanda i 1'India. Per Últim, el capítol novb conté unes conclusions breus de tots els processos cadastrals exposats en els capítols precedents. No m'agradaria cloure aquesta ressenya sense fer esment de com la lectura del llibre de Kain i Baigent mostra amb claredat com I'interbs de la cartografia cadastral no rau únicament en el marc jurídic o fiscal, sinó que constitueix una rica informació geogrhfica vinculada a gairebé tots els processos de transformació temtorial (enclosures, creaci6 i colonització de noves terres, assentament a les colbnies d'ultramar, recursos naturals, etc.). Ja, com a Última observació, voldria assenyalar que, malgrat el fet que el llibre esta centrat basicament en la cartografia cadastral desenvolupada als pdisos europeus de cultura germbica i les referbncies al món mediterani o llati són més aviat escasses o perifbriques, aixb té per nosaltres un aspecte positiu, ja que ens permetrk comparar i conbixer molt millor quina ha estat I'evolució de la cartografia cadastral al nord o al sud d'Europa. Francesc Nadal Piqué Departament de Geografia Humana Universitat de Barcelona Sadler, D. (1992), The Global Region. Production, State Policies and Uneven Development. Oxford, Pengamon Press, PPTC: 274 p. Se trata de la obra mis reciente de este joven profesor de geografia de Durham (UK) sobre 10s cambios organizativos recientes y la reestructuración en 10s sectores del carbón, la siderurgia y el automóvil al Nordeste de Inglaterra. La obra integra a nivel teórico la di-