Ressenyes

DOCUMENTS D'AN~ISI GEOGR~CA 24, 1994, pp. 229-239 Nogué i Font, J. (1991), Els nacionalismes i control de 1'Estat. La varietat i la complexitat el territori (prbleg de Joan Vilh Valento. El del fenomen el condueixen a subratllar-ne la Llamp, Barcelona, 128 p. inserció cultural i a relacionar els seus caricAquest llibre, com diu el seu autor, es troba a mig cami entre l'assaig i el treball de recerca pura, és a dir, pretén ser una obra d'aprofundiment i, al mateix temps, de reflexió oberta a la discussió i al debat. Es tracta, certament, d'un gbnere massa negligit pels gebgrafs que dubten sovint entre l'informe tbcnic d'investigacions molt formalitzades i la redacció de textos més accessibles al gran públic perb poc interessats a introduir idees avancades. Més enllh de les recerques ultraespeci&tzades, és bo que els gebgrafs iniciih amb els lectors un dihleg que, si evita l'argument d'autoritat, només pot prendre la forma d'assaig, ben informat i realitzat a la llum de la recerca científica. En un moment en qui: es posa els nacionalismes en el banc dels acusats a 1'Europa de l'Est, ja era hora que un gebgraf contribuís a resituar aquest fenomen, i és aixa el que fa amb bxit Joan Nogué i Font en aquest llibre. La idea central al voltant de la qual gira tota l'argumentació és que els nacionalismes són cana mena d'ideologies temtorials, d'ideologies fortament basades en imatges i referkncies territorials,,. Encara que la dimensió territorial dels nacionalismes~és menys visible que els seus referents lingüístics o religiosos, no per aixb deixa de constituir-ne un element essencial de llur.definici6, així com de llur dinamisme. L'autor es dedica, doncs, a demostrar la pertinbncia d'aquesta idea per comprendre la diversitat dels nacionalismes i s'estima més parlar-ne en plural que en singular per tal d'evitar reduir-10s a un model únic. Els dos primers capítols constitueixen una primera part tebrica. L'autor reinterpreta una literatura contempor2nia abundant sobre els fenbmens nacionalistes. Mentre repassa diferents intents de definir el que és una nació, recorda que aquesta no pot reduir-se a un fenomen immanent ni a una simple determinació estructural ni a una pura estratbgia social de ters subjectius i objectius. Els nacionalismes se'ns mostren aleshores com uns moviments socials i polítics íntimament lligats a l'espai, al territori. La sensibilitat de l'autor (ben demostrada en els seus treballs precedents sobre la Garrotxa) pel que fa als aspestes qualitatius de la relació dels homes amb l'espai, certament ha contribui't a subratllar aquest plantejament geogrhfic dels nacionalismes. Paradoxalment, la geografia política s'ha interessat poc per aquest tema. Seguint Ratzel, es va centrar sobretot en l'estructura espacial de l'estat i, més recentement, en la del poder. El renaixement actual de la geografia política suposa, tanmateix, unes orientacions que poden servir als propbsits de l'autor. Aquest diferencia particularment la reconsideració del paper atribui't a la cultura i l'interbs pel lloc o la regió com elements de la dinimica social. En el fons, els treballs contemporanis reforcen la perspectiva de l'autor perqd tendeixen a demostrar que és en i per el lloc que es constitueixen les grans categories socials i els moviments socials més notables. En aquesta perspectiva no n'hi ha prou de localitzar les nacions en l'espai: cal considerar-les com integrades en l'espai i integrant-10. El carhcter d'ideologia temtorial que adopten els nacionalismes no posen en qüestió, per tant, l'existbncia, real o suposada, d'un fet nacional; es tracta més aviat de posar de manifest la importbcia de llur naturalesa espacial. La segona part es dedica a analitzar aquests aspectes i se centra en l'examen d'aquesta dimensió territorial a partir d'exemples. L'autor no té problemes per posar en evidbncia la dimensió temtorial i ens explica com els límits, les fronteres i les divisions político-administratives s'utilitzen per marcar l'extensió dels poders; els irredentismes en són el coroblari; els canvis de les divisions electorals (gerrymandering) o l'oposició entre comarques i províncies iblustren sobre el DOCUMENTS D'AN~ISI GEOGRAFICA 24,1994 paper recíprocament estructurant de les ideologies nacionalistes i dels territoris. El paper dels gebgrafs o de la geografia queden ben subratllats per l'autor d'aquest ilibre. La dificultat de la representació cartogrifica obre el camí a unes interpretacions m61tiples dels fenhmens sbcio-polítics. La simple selecció dels criteris representats (tipus de projecció, estats, llengües o altres trets culturals, etc.) són també medis per transmetre missatges nacionalistes. Perb aquests també poden passar per l'ensenyament de la geografia. El fet que els nacionalismes hagin influi't generalment perquk s'imparteixi geografia a l'escola primka n'és un exemple eloqüent. L'ensenyament de la geografia difon entre els futurs ciutadans una concepció particular de la pitria i de les seves colbnies, i contribueix també a construir el sentiment d'identitat regional. La ideologia nacionalista pot, a més, utilitzar la geografia sota formes més indirectes que l'escola: l'excursionisme catali n'és un bon exemple. El procés de territorialització que acompanya la construcció nacional es visualitza en el paisatge. Com a símbol d'identitat per a una col.lectivitat, el paissatge assegura la continui'tat entre el passat i el present. Per tal d'indicar que el paisatge no té res d'immanent o d'immutable, l'autor torna a utilitzar l'exemple de la muntanya en la simbologia nacionalista catalana. De repulsiva, la muntanya esdevé atractiva a finals del segle passat; el seu valor mític, regenerador i iniciador és glorificat, i aquest fet es manté fins avui dia. La for~a dels lligams que poden teixir-se entre el territori i el nacionalisme queda ben palesa en termes com homeland o Heimat fins al punt que pot aparkixer tota una semibtica nacionalista del paisatge (com passa als Estats Units). L'autor explica a continuació tot allb que els nacionalismes contemporanis deuen al concepte de Volksgeist, difós pel romanticisme i recuperat amb totes les seves derivacions deterministes i organicistes també a Catalunya i a Castella. Es amb aquest mateix vessant ecolbgic que apareixen en els Últims temps noves versions del nacionalisme. Les darreres pagines del llibre donen una visió nova sobre el que s'anomena cada cop més l'econacionalisme, ideologia territorial per excel.l&ncia. Un petit assaig tan ric només pot deixar amb ganes de saber-ne més: no és cap crítica; al contrari, és la demostració de l'&xit aconseguit per l'autor. Aquest demostra bé la seva idea central; falta explorar-ne totes les seves implicacions. Per exemple, quan posa de relleu la dimensió territorial i ideolbgica del nacionalisme, l'autor no subestima la seva importhcia en d'altres fenbmens socials? Quan recolza la seva reflexió tebrica sobretot en treballs anglo-saxons, que generalment tendeixen poc a reflexionar sobre llur propi caricter nacionalista, l'autor no deixa a l'ombra d'altres enfocaments o formes de conceptualització més pertinents? Les nocions d'ideologia o d'estratkgia que utilitza l'autor, no mereixen un examen més aprofundit? Hi ha també, en la meva opinió, tot un interrogant que queda obert i que origina les meves recerques i és el que relaciona els nacionalismes amb l'ascens de la modernitat. Més que de geografia poiítica, es tractaria aleshores d'una qüestió de geografia cultural en sentit ampli. En proposar-nos, tal com pretenia, un tema de debat i discussió, l'autor ha aconseguit el seu objectiu. També té el gran mkrit d'ajudarnos a situar millor el nacionalisme catali en el context dels moviments nacionalistes dels dos darrers segles. Vincent Berdoulay Universitat de Pau Kirby, A. (ed.) (1990), Nothing to fear, Ed. Universitat d'Arizona, Tucson (EUA), XIV + 301 p. Andreu Kirby és professor de Geografia i Desenvolupament Regional a la Universitat dlArizona. Els seus interessos se centren en