John Tuzo Wilson, professor emèrit de geofísica de la Universitat de Toronto (1908-1993)

DOCUMENTS D'ANALISI GEOGIL~FICA 24.1994. DD. 203-205 John Tuzo Wilson, professor em2rit de Geofísica de la Universitat de Toronto (1908-1993) Montserrat Domingo i Morató* i Joan Manuel Soriano* Résumé /Abstract / Resumen /Resum Le 15 avril 1993 est mort, ?i l'lge de 84 ans, John Tuzo Wilson, l'un des architectes principaux de la moderne théorie de la techtonique de plaques. Cette nécrologie pretend &tre B la fois un bref bilan de son oeuvre et un hommage h sa mémoire. John Tuzo Wilson, one of the main designers of the modem theory of plates techtonics, died the 15th April 1993, at age of 84. This necrology is intended as an hornrnage to his memory and presents a short survey of his work. John Tuzo Wilson, uno de 10s artifices principales de la moderna teoria de la tectónica de placas, murió el 15 de abril de 1993 a la edad de ochenta y cuatro años. Esta necrologia quiere rendir homenaje a su memoria y a la vez presentar un breve balance de su obra. El 15 d'abril del 1993 va morir, a l'edat de vuitanta-quatra anys, John Tuzo Wilson, que fou un dels artífexs principals de la moderna teoria de la tecthnica de plaques. Aquesta necrologia vol fer un breu balanq de la seva obra i servir d'homenatge a la seva membria. * Departament de Geografia, Universitat Autbnoma de Barcelona, 08193 Bellatena. DOCUMENTS D'ANALISI GEOGR~ICA 24,1994 El dia 15 d'abril de 1993 va morir, d'una aturada cardíaca, l'eminent físic i geofísic John Tuzo Wilson, als vuitanta-quatre anys, la mort li arribi quan es trobava imrners en la tasca d'investigar les causes per les quals es mouen les muntanyes i els grans accidents geogrhfics migren al llarg del temps. Ha mort exactament vint-i-cinc anys després d'haver enviat a publicació (la redacció n'acusava rebut el dia 3 de maig de 1986) un article que revolucioni tots els esquemes vigents sobre la histbria i la geografia de la superfície del planeta, i on es feia una proposta, <<el cicle de Wilson,,, que molt aviat fou acceptada universalment. El professor Wilson, amb la seva percepció de la revolució a la qual s'estava assistint en el domini de les cikncies de la terra, i amb el seu model planetari sobre la gbnesi i la desaparició de les conques ocebiques, fou un dels arquitectes principals de la moderna teoria de la tectbnica de plaques. La seva experibncia professional s'inicia el 1924 amb el treball de camp a l'scut canadenc com a monitor escolar; a partir del 1926 estudia matemitiques i física clissica a la Universitat de Toronto i fou el primer graduat en Geofísica del Canadi; estudis posteriors el portaren a la Universitat de Cambridge, a Anglaterra, i a la de Princeton, a New Jersey, on es doctora el 1936. La seva tesi sobre grans accidents del relleu de l'oest dels Estats Units és considerada com el punt de partida de la tectbnica de plaques, teoria que s'havia de formular més de trenta anys després. Entre 1936 i 1946 treballi en el Geological Survey del Canadi i fou tinent d'enginyeria i coronel en la Segona Guerra Mundial; a les acaballes d'aquesta dirigí una important operació militar que havia d'estimular, més tard, la recerca científica i l'assentament hum& en els territoris &ics canadencs. El 1946 retorni a la Universitat de Toronto com a professor de geofísica i encapgali la recerca internacional en cikncies de la terra; amb els seus viatges i estudis de camp dels vint-i-vuit anys següents, jugi un paper crucial en el desenvolupament de la nova teoria i proposi el brillant model unificador que després han corroborat tants altres científics. El 1967, havent assolit el cim de la seva carrera professional, accepti de posar en funcionament 1'Erindale College, branca de la Universitat de Toronto que llavors no tenia ni estudiants ni campus ni edificis, tot deixant-10, el 1974, convertit en un model d'universitat moderna. A partir d'aquesta darrera data, dirigi el Centre de Cibncia d'onthio, on s'adregi a milions d'infants i d'adults, tot estimulant-10s a participar activament en tota classe de mostres, exposicions i experiments, cosa que, de fet, va trencar amb el propi concepte d'audibncia. Fou també en aquests anys quan organitzi les exposicions itinerants que portaren la cibncia a l'abast de tothom per tota la província. La majoria dels seus conciutadans el recorden, sobretot, per aquesta faceta de divulgador i pels seus gests d'invitació a l'experimentació; asi us plau, toqueu>>. El diari canadenc The Glo- be and Mai1 encapqalava la seva glossa necrolbgica amb el títol <<Un científic que tenia la flaire d'un showman>> i citava la caracterització que en feia un amic; <<un gran exhibicionista, perb d'una manera agradable i plaent,. Una de les seves fites al front del Centre fou I'aclamada exposició <<La Xina: 7000 anys de descobriments>>. Del 1983 al 1986 Wilson dedica els seus esforgos a la Universitat de York, de la qual era conseller. Després de la seva jubilació el 1987, continua molt vinculat a la Universitat de Toronto; inicia la redacció d'una autobiografia que reconvertí en una histbria del desenvolupament de la geofísica durant els seus anys de vida, atks que ocupa també els carrecs de president de la Canadian Geophysical Union i de la International Union of Geodesy and Geophysics. Els qui el conegueren sota diverses facetes de la seva personalitat en destaquen el sentit d'aventura que imprimí a cada tasca i el reconeixen com un gran promotor de la cibncia al Canada. Per la seva obra, Wilson ha estat distingit amb tota mena d'honors: títols de professor honorari per una dotzena d'universitats i medalles i reconeixements de molts cossos professionals, inclbs el Premi Vetlesen de la Universitat de Columbia el 1978, premi que es considera el Nobel en cibncies de la terra. Ell agraí sempre públicament, i de manera molt explícita, les facilitats, informacions i idees que va trobar en el seu pas per tots els continents i per tantes universitats i centres de recerca, i mai no va deixar de reivindicar per a Wegener el m&it de la revolució científica a la qual tant van contribuir tots dos. La seva conversió des de la creenga fixista a la mobilista fou rapida, i es produí en un període de tres o quatre anys. Amb la seva capacitat de crear teories, el seu gran mbit fou escoltar arguments i beure en abundoses i diverses fonts, juntament amb la seva infatigable capacitat de treball. En el seu testament científic ens ha deixat en herbncia el repte de comprovar si la seva última proposta sobre les plomes del mantell i la migració de les formes del relleu és encertada o no.