El creixement urbà en el parc natural de la zona volcànica de la Garrotxa

DOCUMENTS D'ANALISI GEOG&ICA 24,1994, pp. 93-110 El creixement urbs en el parc natural de la zona volcanica de la Garrotxa* Margarida Castañer i Vivas** Résumé /Abstract / Resumen /Resum Cet article est un résumé d'une Mémoire de Maitrise présentée 1'Université Autonome de Barcelone. I1 s'agit primordialement d'un travail d'aménagement du temtoire sur une problématique concrste et sa finalité est de proposer des lignes d'action spécifiques. Le but de cet article est d'analyser les alternatives entre croissance urbaine et protection de l'environnement dans le Parc Naturel de la région volcanique de La Garrotxa et de vérifier laquelles des trois possibles est la plus appropiée. This article is the result of a Post-graduate dissertation presented at the Universitat Autbhoma de Barcelona, and is basically a planning study. It focuses on a specific problem and its objective is to offer concrete, applicable proposals. The topic in question is the analysis of the dilernma of reconciling urban growth with environmental conservation in the Natural Park of the Garrotxa Volcanic Zone, and the consideration of three possible alternatives to solve the problem. Este articulo, resultado de una memoria de investigación presentada en la Universidad Autónoma de Barcelona, es básicamente un trabajo de planificación. Se basa en una problemática concreta y tiene como finalidad plantear propuestas específicas de actuación. * En l'article es plantegen les hipbtesis de treball i les conclusions de la membria de recerca que sota el mateix títol va presentar l'autora a la Universitat Autbnoma de Barcelona el setembre de 1991. ** Professora de Geografia, Universitat de Girona, Pla~a Sant Domknech s/n, 17071 Girona. DOCUMENTS D'AN~ISI GEOG-CA 24,1994 El objetivo es el análisis del dilema entre crecimiento urbano y protección del medio en el Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa y la comprobación de tres altemativas posibles para solucionar el problema. L'article, fruit d'una membria de recerca presentada a la Universitat Autbnoma de Barcelona, és bisicament un treball de planificació. Es fonamenta en una problemitica territorial concreta i té com a finalitat plantejar propostes d'actuació específiques. L'objectiu és l'anhlisi del dilema entre creixement urbi i protecció del medi al Parc Natural de la Zona Volchica de la Garrotxa i la comprovació de tres alternatives possibles per solventar el problema. El Decret 7 111986 de 13 de febrer, de la Generalitat de Catalunya, aprovi la concreció top~gr~ca dels límits del Parc Natural de la Zona Volchnica de la Garrotxa i de les seves hees de reserva natural. Aquest perímetre inclou una superfície de 119,08 km2. Al seu interior se situen espais classificats urbanísticament com a sbl urbh i com a sbl urbanitzable que el mateix Decret exclou de la delimitació. Així, hi ha uns límits interiors del Parc que són deffints pel planejament urbanístic de cada municipi. El conjunt de nuclis urbans en l'hmbit del Parc sumen un total de 35.000 habitants, entre els quals destaca Olot, capital comarcal amb uns 26.000 habitants, centre de serveis i nucli industrial important. De fet, la major part dels nuclis urbans i industrials de la comarca de la Garrotxa se situen a la Baixa Garrotxa, més concretament, al llarg del riu Fluvih -1'eix del Fluvii-, que travessa el parc pel sector nord. - La dinhmica urbana i industrial que actualment té lloc en aquest eix tendeix a accelerar el creixement del teixit urbh. En les revisions i modificacions puntuals dels planejaments urbanístics es pretén classificar nou sbl urbanitzable que modifica els <<límits interiors>> del Parc, de tal manera que aquest experimenta un procés de reducció real de la seva superfície, que, a la llarga, pot comprometre seriosament la seva supervivbncia. A més, l'existbncia d'aquests nuclis urbans industrials en expansió a l'interior del Parc provoca altres fenbmens problemitics per la bona gestió del Parc Natural: conflubncia d'infrastructures en els límits interiors, consum de sbl per a vials de circumval~lació a les poblacions, fusió de nuclis que formen un continu urbh, tendbncia a la segona residbncia en la periferia dels nuclis, fenbmens periurbans, pressió recreativa incontrolada, abocadors de residus, etc. EL CREIXEMENT URBA EN EL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLC~CA DE LA GARROTXA Aquest conjunt de factors comporten una degradació física i en tots els espais frontera entre el parc i l'kea urbana, així com altres consequbncies encara més greus, com l7aYllament d'algunes kees de reserva natural situades al costat dels nuclis urbans, la pbrdua irreversible de les millors terres de cultiu de tota la comarca o la sobreexplotació de recursos hídrics subterranis, amb la desaparició consegüent d'alguns sistemes naturals associats. En consequbncia, l'objectiu de l'article és l'analisi del dilema entre creixement urba i protecció del medi en el Parc Natural de la Zona Volcanica i la comprovació de tres alternatives possibles per solucionar el problema. Són les següents: 1. Ampliació del límits exteriors del Parc cap a altres sectors limítrofes. 2. Elaboració d'estratbgies interiors en el Parc que minimitzin el seu impacte. 3. Consideració de l'hbit comarcal (subcomarcal) com espai adequat per a la planificació del creixement i la instal.laci6 de noves activitats. AREA D'ESTUDI. SUPERFÍCIE I LÍMITS ADMINISTRATIUS El perímetre del Parc Natural comprbn una superfície de 119,08 km2. D'aquests cal excloure la superfície de les kees urbanes i urbanitzables. Tot I'hmbit del Parc es troba a la comarca de la Garrotxa i en formen part temtoris d'onze municipis. D'aquests, per la superfície que aporten a l'hbit del Parc, destaquen Santa Pau, Olot i Sant Joan les Fonts, que representen, en conjunt, el 78,05% de l'extensió total. En el sentit contrari, Mieres, la Vall de Bianya, Castellfollit de la Roca i Montagut de Fluvih no arriben a sumar el 4% de la superfície del Parc (vegeu els quadres 1 i 2). D'altra banda, únicament en dos casos (Castellfollit de la Roca i Olot) tot el terme municipal es troba inclbs dins el perímetre de la Zona Volchica, per bé que a les Preses, Santa Pau i Sant Joan les Fonts l'espai que forma part de l'hbit de la Zona Volchica supera el 75% de la superfície municipal. En dos municipis més (Sant Feliu de Pallerols i Sant Aniol de Finestres) aquesta xifra se situa una mica per damunt del 12%, mentre que en la resta és inferior al 10% i, en alguns casos, el grau de vinculació pot estimar-se més aviat marginal. Després d'un llarg període de reivindicació, el 3 de marG de 1982 el Parlament de Catalunya aprova, per unanimitat, la Llei 211982 de Protecció de la Zona Volcanica de la Garrotxa. DOCUMENTS D'AN~ISI GEOG&CA 24,1994 Superfície i percentatge dels distints territoris municipals inclosos dins del perímetre del Parc Natural Superfície Superfície municipal (km2) inclosa en el P.N. % Castellfollit de la Roca Mieres Montagut de Fluvih Olot Les Planes d'Hostoles Les Preses Sant Aniol de Finestres Sant Feliu de Pallerols Sant Joan les Fonts Santa Pau La Vall de Bianya Font: Pla Especial de la Zona VolcPnica de la Garrotxa La Llei declarava la zona com a Paratge Natural d'Interks Nacional que, segons la llei estatal d'Espais Naturals Protegits de 1975, eren aquells espais, simples llocs o elements naturals particularitzats, tots d'hmbit redu'it, amb valors singulars i amb la finalitat d'atendre la conservació de la seva flora, fauna, constitució geomorfolbgica, bellesa especial o altres components. Les visites d'aquests llocs i l'aprofitament de les seves produccions només es podien portar a terme de manera compatible amb la conservació dels valors que motivaren la seva creació. La Llei 1211985 de 13 de juny d'Espais Naturals de Catalunya, aprovada pel Parlament catalh, modifica, en la seva disposició final, la primera denominació de la Zona Volchnica de la Garrotxa: El Paratge Natural d'Interbs Nacional va prendre la denominació de Parc Natural i les Reserves Integrals d'Interbs Científic esdevenen Reserves Naturals. Amb el canvi se solucionh el petit problema que podia comportar l'assignació d'una figura establerta per a hmbits mitjans o reduits a un espai gran com és el de la zona volchnica de la Garrotxa. Seguint lleis anteriors de 1'Estat espanyol i de l'estranger, la figura de parc natural a la Llei de 1211985 d7Espais Naturals de Catalunya queda definida de la manera següent: <<Són parcs naturals els espais naturals que presenten valors naturals qualificats, la protecció dels quals es fa amb l'objectiu d'aconseguir-ne la conservació d'una manera compatible amb l'aprofitament ordenat de llurs recursos i l'activitat de llurs habitants>>. La figura 6s l'adequada per aplicar en un espai humanitzat com és la zona volciinica de la Garrotxa. Ocupació del sbl en el perimetre del Parc Natural (dades per municipis) Castellfollit Olot Sant Joan Santa Pau Mieres Montagut Les Planes Les Preses Sant Aniol Sant Feliu 1.a Vall de la Roca Les Fonts d'Hostoles de Finestres de Pallerols de Bianya Conreus 0,284 km2 4,346 km2 1,278 km2 12,768 km2 0,064 km2 0,064 km2 0,388 km2 3,508 km2 - 0,078 kmz 0,152 km2 Prats i pastures - 0,325 km2 6,584 km2 0,304km2 0,044 km2 - 0,520 km2 0,028 km2 0,540 km2 0,084 km2 0,232 km2 Boscos 0,130 km2 8,110 km2 13,193 km2 24,268 km2 1,606 km2 0,060 km2 2,408 km2 4,332 km2 5,032 km2 3,748 kmz 0,940 km2 Vegetacid de ribera 0,053 kmz 1,115 km2 1,466 km2 1,302 !u19 0,130 km2 0,084 kmz 0,112 km2 0,020 kmz 0,248 km2 0,318 km2 0,272 km2 Brolles i landes - 0,640km2 0,752 km2 0,736 kmz - - 0,256 km2 0,040 km2 - 0,020 km2 - kees urbanes 0,213 km2 4,600 km2 0,940 km2 0,220 km2 - - - - - - 0,120 km2 Superfície total 0,680 km2 29,130 km2 24,214 km2 39,604 kmz 1,844 km2 0,208 kmz 3,684 kmz 7,928 km2 5,820 km2 4,248 km2 1,724 km2 Total kees urbanes: 6,093 km2 = 5,13% del perímetre del Parc Font: Pla Especial de la Zona Volcinica de la Garrotxa. Pel Decret 7111986, de 3 de febrer s'aprovi la concreció top~gr~ca dels límits del Parc Natural i de les Reserves Naturals de la Zona Volchica de la Garrotxa. De la delimitació s'exclouen els espais classificats com a sbl urbi o urbanitzable pel planejament urbanístic dels municipis que s'hi troben inclosos. Per tant, el Parc té uns límits exteriors delimitats per un decret i uns límits interiors definits pel planejament urbanístic. Per al desenvolupament del rkgim de protecció, la Llei 211982 té prevista la redacció d'un Pla Especial. L'objectiu del Pla se centra'a aconseguir un Ús racionalitzat i equilibrat d'un territori dedicat pricticament en la seva totalitat a activitats productives. Aixb implica l'adequació d'aquests usos al manteniment de la qualitat d'un espai protegit. Tema d'una complexitat extraordinkia quan estem davant d'uns sectors productius dinimics. Dins l'imbit del Parc, el sbl, segons la llei, esta qualificat urbanísticament com a no-urbanitzable. Consegüentment, el Pla Especial pot regular dins d'imbit del Parc, amb tota la precisi6 que sigui necesshia, els usos i l'edificació al sbl no-urbanitzable, essent congruent sempre amb totes les normes bisiques de protecció que preveu la Llei 211982. El Pla Especial respecte al planejament urbanístic municipal gaudeix d'un rang superior dins l'hbit estricte protegit (sbl no-urbi ni urbanitzable), ja que es tracta d'una figura expressament prevista en la Llei. La seva aprovació correspon al Consell Executiu de la Generalitat, brgan jerkquicament superior als competents per a l'aprovació dels plans municipals. Aixb no obstant, el Pla Especial actual no comporta la necessitat de modificar o adaptar cap dels plans urbanístics avui vigents a la Zona Volcinica, sinó que desenvolupa i complementa llurs determinacions aportant-hi normes addicionals de protecció, amb la finalitat d'omplir buits i unificar els nivells de protecció d'kees amb caracteristiques homogknies. La qüestió quedaria bastant clara si el sbl urbi i urbanitzable declarat en els plans municipals fos inamovible. Com que la llei no va contemplar al voltant dels límits interiors cap kea de preparc, qualsevol modificació en el planejament urbi té com a conseqiikncia una modificació dels límits del Parc. De fet, aquest conflicte tan evident no es va preveure en el moment de la declaració d'Espai Protegit, ja que els mbbils eren molt clars -acabar amb l'extracció de gredesi no van permetre una anilisi més minuciosa de tota la realitat. A més, segons sembla, les primeres proposicions de llei eren bastant maximalistes quant a delimitació d'espai a protegir, pensant que es retallaria al moment de fer la llei. Els fets no van anar així i l'espai que es va decidir protegir per Llei va ser molt extens. Per tant, en aquest moment i com a conseqiikncia del que hem dit anteriorment, hi ha un problema legal que cal solucionar. ¿Qui ha d'aprovar o desestimar les modificacions dels plans generals que pretenen classificar més sbl urbi o urbanitzable i, per tant, modifiquen el perímetre interior del Parc? Semblaria que si els límits del Parc EL CREKEMENT URBA EN EL PARC NATURAL DE LA ZONA VOLC~ICA DE LA GARROTXA estan aprovats per decret, els canvis també s'haurien de fer per decret, de moment, perb, quan s'ha canviat algun aspecte puntual només s'ha modificat el Pla General després de ser consultada la Junta de la Zona Volcinica que ha emks un informe preceptiu. En realitat, hi ha un buit legal en la llei en no preveure aquest fet o, simplement, no se li dóna una interpretació correcta. Amb aquesta situació s'arriba a una confrontació entre els plans d'urbanisme, que tenen potestat sobre un tipus de sbl, i el Pla Especial que en té sobre un altre. És una confrontació que esdevé política i a la qual donaran suport grups de pressió. Arribats a aquest punt hi ha dues alternatives a valorar: - Cal una definició des del Consell Executiu de la Generalitat mitjangant la qual s'aclareixi que és ell qui ha d'aprovar les modificacions de l'hbit protegit per a la qualificació de sbl urbi o urbanitzable. Si no és així, cal una modificació de la llei 211982 en la qual quedi clar a quin pla d'urbanisme es refereix en fer la limitació. - Una planificació que tracti de manera conjunta l'espai urbi i l'espai no-urbanitzable, integrant-10 tot en el mateix hbit, com s'ha fet en altres parcs amb problemitiques semblants (com al Parc Natural de la Vall de Ticino, a la Llombardia, Ithlia), seria el model més adequat per aplicar a l'hea de la Zona Volcimica. MARC SOCIO-ECONOMIC: ESTAT DE LA QUESTIO L'hea urbana centrada a Olot i els seus voltants i situada en el cor del Parc Natural de la Zona Volcimica, és la més dinhmica de la comarca i reuneix les potencialitats idbnies per continuar-ho sent en un futur. Respecte a la població, en tota la comarca de la Garrotxa es constata un creixement lent al llarg del segle que, a nivell municipal, es tradueix en una disminució demogrhfica de la majoria de municipis i un creixement de pocs. Aquest creixement, que s'ha alentit en les últimes dkcades, es concentra en alguns municipis de la Zona Volchnica i bhsicament a Olot. L'estructura per edats de la població de la Zona Volchnica, tot i ésser la més dinimica de la comarca, es caracteritza per tenir una població marcadament adulta, amb uns contingents sobrecarregats als estrats adults-grans. El factor que més ha condicionat l'evolució demogrifica de la zona ha estat el moviment migratori interior de la comarca. L'hea s'ha convertit en un centre de recepció d'habitants, principalment de 1'Alta Garrotxa. De fet, també s'ha constatat un moviment migratori interior a la Zona Volchnica en direcció a Olot. Aquest moviment actualment s'ha alentit considerablement, l'únic punt que encara rep població, perb a la baixa, és el nucli urbh d7010t. DOCUMENTS D' AN~ISI GEOG&ICA 24,1994 Al costat d'aquest moviment migratori hi ha un creixement natural baix o negatiu en molts dels municipis de la Zona Volchica; en aquest sentit, Olot manté un creixement baix. Com a consequbncia d'aquesta estructura per edats, de la disminució del moviment migratori i de la disminució del creixement natural, es constata a la zona un estancament de la població. La localització del poblament a les darreres dbcades s'ha modificat substancialment, s'ha precipitat el pas d'un hibitat dispers a un hibitat concentrat. Pel contrari, s'ha produ'it el creixement indiscriminat dels nuclis i la manca de reajustament dels límits municipals, que han comportat l'aparició de disfuncionalitats municipals. En definitiva, el creixement de la població a Olot i en els municipis del voltant ha comportat una concentració en una Brea determinada del territori que actualment, i a causa dels seus condicionants físics (relleu, riu, carreteres, etc.), té una vocació d'Brea urbana contínua que s'estendria des de Castellfollit de la Roca, a través de Sant Joan les Fonts (amb la Canya) i Olot, fins a les Preses. El sector industrial, dominant a la comarca, est2 implantat bisicament als municipis de l'eix del Fluvii i sobretot a Olot, les Preses i Sant Joan les Fonts. Els subsectors dominants són el tbxtil, l'alimentació i el metall, tots basats en una mi d'obra barata i amb una tecnificació reduida. Fins ara, l'excel-lent diversificació industrial i la capacitat d'iniciativa de l'empresariat autbcton han estat els elements que han permbs que el sector tingués unes perspectives i superés amb més facilitat que en d'altres zones les bpoques de crisi. Tanmateix, la situació actual a la comarca es presenta conflictiva. El sector tbxtil, a causa de la competbncia dels pdisos del Tercer Món té un futur difícil, com a la resta de Catalunya. D'altra banda, el sector alimentari tampoc té un futur assegurat per les implicacions del mercat únic europeu. En certa manera, cal plantejar-se la necessitat d'incorporar sectors industrials nous als tradicionals de la comarca i aixb només ser& possible amb la incorporació de capital exterior. Per tant, el sector industrial a la comarca passa per un moment delicat i, com a consequbncia, cal plantejar-se aquells elements que puguin comportar perspectives noves, especialment una bona oferta de sbl industrial i una millora substancial de les comunicacions, superant així les limitacions tradicionals de la manca de capital forani i de l'aillament. El sector agrícola i el sector tun'stic tenen poca importincia quant a mi d'obra i poc pes en la producció global de l'Brea. L'agricultura és residual i en pocs casos és l'activitat principal de la unitat familiar. El turisme en moltes ocasions es planteja com una alternativa, i de moment no disposa d'una infrastructura adequada ni tampoc d'una demanda regular. Per altra part, cal plantejar-se molt seriosament quin tipus de turisme es vol en una Brea protegida; avui, i sense una promoció excesiva, hi ha hees de la zona volcinica que perillen per l'excés de freqüentació. Entre Olot i els municipis veins s'estructura una kea de mercat de treball; per tant, l'kea de residbncia i treball, la ciutat <<real>> dels 35.000 habitants, s'estén més enlli dels límits administratius. La concentració de població, la seva localització i la definició d'una kea de mercat de treball són els factors que obliguen a plantejar de manera conjunta la situació econbmica de l'kea i les seves alternatives. La Zona Volchica inclou els municipis de la comarca amb una dinkica urbana més elevada. Aquesta respon a l'evolució dels processos d'industrialització a la comarca, amb factors primordials de localització inicial com van ser el riu Fluvii i la xarxa vifia. Per altra part, la consolidació d'Olot com a capital comarcal defineix un model unipolar, amb fortes dependkncies dels municipis ve'ins cap a la capital. L'estructura urbana dels municipis de l'kea, especialment en el cas d'Olot i de Sant Joan, respon a aquest procés ja esmentat. Pel que fa a Olot, s'hi incorpora un nou element, el successiu desplagament de les localitzacions industrials al llarg de la seva histbria fins arribar a traspassar els límits administratius, la qual cosa afecta els municipis del voltant. A partir del anys seixanta, els primers plans d'urbanisme (Sant Joan les Fonts, Olot i Castellfollit) responen a un concepte expansionista en el territori, sense gaires limitacions ni mecanismes de racionalització. Els plans posteriors de la dbcada dels setanta van seguir la mateixa tendkncia expansionista, fins i tot incrementant-la (revisions de Sant Joan les Fonts i Castellfollit). No va ser fins als anys vuitanta, ja en l'etapa democritica, quan el$ nous plans van incorporar elements d'estructura org8nica, de qualitat urbana, de previsions de creixement i de respecte al medi (revisions d'Olot i de Sant Joan les Fonts). En qualsevol cas, fins i tot en la darrera generació de plans, i una vegada ja aprovada la Llei de Protecció de la Zona Volcinica, es constata la manca d'un model de planificació territorial del conjunt d'aquesta kea que, quant a funcionalitats, és homogknia. Aixb es posa de manifest en aspectes ben concrets, com ha estat recentment el tema de l'ampliació dels sbls industrials de Les Preses i Olot. És previsible, perb, que podri sorgir en qualsevol moment en tractar temes d'infrastructures vihies, d'equipaments generals, de noves kees residencials, etc. En realitat, la mateixa existkncia de l'hea d'Olot (Olot, Sant Joan-la Canya-Castellfollit, les Preses-Vall d'en Bas) amb una dinkica urbana prbpia a l'interior del Parc Natural és un element clau per entendre la dialbctica fortament contradictbria entre un espai protegit que es veu <<agredit>> des del seu interior i una kea urbana que DOCUMENTS D'AN~ISI GEOG~FICA 24,1994 Evidentment, aixb no seri possible amb un cost elevat del sbl urbanitzat industrial i sense una intervenció pública decidida. El mateix podríem dir si no hi ha una planificació del desenvolupament residencial. Aquesta capacitat que encara té l'kea per sostenir el seu creixement només la podem entendre si considerem el conjunt dels municipis les Preses-Olot-Sant Joan les Fonts. Amb aixb volem dir que el desenvolupament s'hauria de fer de manera coordinada. De tota manera, el creixement possible que encara es pot donar en aquesta kea no seri viable sense una racionalització i un replantejament, en el seu cas, de la xarxa de comunicacions que, per forqa, tindra un impacte determinat sobre l'espai protegit. En qualsevol cas, caldri adoptar les mesures correctores per tal de minimitzar els impactes. Un dels elements que caldria cuidar especialment seria l'espai frontera entre l'kea urbana i el sbl protegit, tot definint els elements que han de conformar aquesta franja singular. 3. Consideració de l'hmbit comarcal (subcomarcal) com espai adequat per la planificació del creixement i la instal.laci6 d'activitats noves Justificació En la societat moderna l'estructura territorial d'un hbit determinat es vertebra a partir del sistema urbi. El procés d'urbanització que ha comportat el pas d'una societat rural a una societat industrial i terci5uia ha tingut com a conseqükncia l'adopció del model urbi arreu, fins i tot en kees no estrictarnent urbanes. Aquest fet ha transformat el mateix concepte de ciutat. De la ciutat centre de mercat, prbpia de la societat tradicional, es passa a la ciutat seu de la indústria i residkncia de la forqa de treball constitu'ida per l'absorció de la població rural, o sia, per l'kxode camp-ciutat. L'etapa del desenvolupament comporti un creixement industrial vertiginós i uns corrents migratoris de gran importincia. El fet tingué com a conseqiibncia una especialització del sbl que provoci el trasllat progressiu de la indústria fora de la ciutat, i aquesta es convertí en centre de serveis i lloc de residkncia. Amb el temps la ciutat es densifici, fet que comporta la creació de nous imbits per a la residkncia i per a la indústria. Aquestes van créixer de manera desordenada, més enlli dels límits urbans precedents, a voltes en kees contigües i altres en kees allunyades, sense respectar els límits municipals. En definitiva, la ciutat es va obrir més enlli dels límits administratius integrant diferents unitats de característiques prbpies amb les quals va establir una relació deter- minada. La interacció entre les unitats va anar augmentant a mesura que augmentava l7especialitzaciÓ dels diferents hmbits, incrementant aixi els llasos i ampliant el concepte de ciutat real. Els primers creixements van tenir lloc de manera desordenada. En principi sense planejament i posteriorment amb planejaments municipals que no donaven solucions satisfactbries, ja que, en cenyir-se a la ciutat administrativa, no contemplaven el problema en la seva globalitat i no permetien la integració de tot el conjunt territorial transformat. Cada municipi, en el seu hmbit de competkncia, ha volgut dissenyar una estructura urbana prbpia, total i completa. Els resultats han estat: contradiccions entre hees limítrofes de les distintes unitats, falta de connexió entre unes actuacions i les altres, etc. Valoració L'estructura urbana, el comportament de la població i la definició d'un mercat de treball ens fa adonar que, entre el conjunt dels municipis entre les Preses i Castellfollit, es configura una realitat territorial que cal considerar com hbit de planificació. Aixb no és aixi amb la resta dels municipis de la comarca de la Garrotxa sotmesos a realitats diferents; amb aixb no neguem l'existkncia de punts de contacte i de fluxos, comercials i de treball. I Probablement, a l'hea d'0lot i els municipis ve'ins la ciutat real ha depassat la ciutat administrativa. El model de planificació del Parc Natural de la Vall de Ticino planteja una alternativa que pot ser vhlida a la nostra hea d'estudi. El Pla Territorial de Coordinació d'aquell Parc considera globalment les hees d'imbits naturals i els espais urbans, definint al mateix temps les hees de reserva i les de creixement; en concret, dins els hbits urbans, el pla distingeix els nuclis amb necessitats potencials d'expansió dels altres, respecte als primers es planteja fórmules de certa contenció i de canalització del seu creixement urbh. Es delimiten unes perímetres dins els quals els ajuntaments, seguint les directrius del pla, han de fer el planejament. El pla estableix, a més, les directrius per a la redacció dels plans urbanístics, regula certes activitats (implantacions industrials, extraccions, activitats recreatives, etc.), fent una planificació i mantenint una reglamentació diferenciada bastant detallada segons les zones. Tot aixb suposa, perd, una restricció de les competkncies urbanístiques municipals, en benefici d'una ordenació temtorial amb una perspectiva més hmplia. Un pla d'aquesta naturalesa ha de basar-se en el paper que ha de jugar aquesta hea en el conjunt de Catalunya. Aixb ens ha de permetre valorar el potencial de creixement de l'hea i, per tant, dimensionar les reserves d'espai necesshies, ja que, tot i el que s'ha dit en analitzar l'alternativa anterior, no podem tancar el creixement d'una kea dinimica com aquesta i amb voluntat de tenir un paper clau en la xarxa de ciutats que dinamitzen i han de dinamitzar, en un futur, la Catalunya interior. BIBLIOGRAFIA CARCELLER, X. (1991), L'ordenació urbanística i els parcs naturals, Tesi Doctoral, Barcelona. CASTAÑER I VTVAS, M.; FAIG I AUMALL~, M. (1983), La Garrotxa. Medi natural, estructura econbmica i equipaments socials, Barcelona, Caixa d'Estalvis de Catalunya. GENERALITAT DE CATALUNYA. DIRECCI~ GENERAL DE PLANI FI CACI^ I ACCI^ TERRITORIAL (1990), Pla COmarca1 de Muntanya. La Garrotxa, Barcelona, Generalitat de Catalunya. JUNTA DE PROTECCI~ DE LA ZONA VOLCANICA DE LA GARROTXA (1983,1984), Actes de Junta de Protecció de la Zona Volcdnica de la Garrotxa, 1983,1984. Fons de Documentacid del Casal dels Volcans, Olot. MALLARACH, J.M.; RERA, M. (1981), Els volcans olotins i el seu paisatge, Barcelona, Ed. Serpa.