Les dones immigrades desafien la seva invisibilitat. Jornades del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, 15-17 d'abril de 1994

Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 329-334 Les dones immigrades desafien la seva invisibilitat. Jornades del Centre de Cultura Contemporhnea de Barcelona, 15-17 d'abril de 1994 Herminia Pujol i Estragués Llicenciada en Histbria i en Geografia Centre d'htudis Demogrifics. Universitat Autbnoma de Barcelona 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain Data de recepció: juny 1994 Resum Les I Jornades de les Dones Immigrades tingueren lloc a Barcelona entre els dies 15 i 17 d'abri1 de 1994. Fou aquest un intent per part d'algunes de les principals institucions públiques catalanes de posar tmfasi en la seva preocupació per sensibilitzar I'opinió pública sobre la situació de les dones immigrades, les quals, segons estudis del Fons de Població per a les Nacions Unides, representen quasi la meitat de la població de migrants internacionals. Amb aquest motiu es treballi per aportar i fer sentir la veu de tots aquells col.lectius implicats, des de les associacions constitui'des per les prbpies dones immigrades fins a les organitzacions autbctones preocupades per a facilitar-ne I'acolliment. Tot plegat sense oblidar les exposicions més tebriques des de perspectives diverses: antropolbgica, legal, histbrica, social i econbmica, a la vegada que es mostri un interks especial a facilitar el contacte i el coneixement mutus. Paraules clau: Dona, immigració, problemktiques, iniciatives. Resumen. Las mujeres inmigvadas desajan su invisibilidad Las I Jornadas de las Mujeres Inmigradas tuvieron lugar en Barcelona entre 10s dias 15 y 17 de abril de 1994. Este fue un intento por parte de algunas de las principales instituciones públicas catalanas de poner énfasis en su preocupación por sensibilizar a la opinión pdblica sobre la situación de las mujeres inmigradas, las que, según estudios del Fondo de Población para las Naciones Unidas, representan casi la mitad de la población de migrantes internacionales. Con este motivo se trabajó para aportar y hacer oir la voz de todos 10s colectivos implicados, desde las asociaciones constituidas por las propias mujeres inmigradas hasta las organizaciones autóctonas preocupadas para facilitar su acogida. Todo el10 sin olvidar las exposiciones mis teóricas desde las perspectiva diversas: antropológica, legal, histórica, social y económica, a la vez que se mostró un especial interés en facilitar el contacto y el conocimiento mútuos. Palabras clave: Mujer, inmigración, problemáticas, iniciativas. Résumé. Les femmes irnrnigvées de5ent leur invitibilité Les Pres Journées sur les Femmes Immigrées ont eu lieu i Barcelone entre le 15 et le 17 avril 1994. Cela a constitué une tentative, de la part de quelques unes des principales institutions 330 Doc. Anil. Geopr. 26,1995 Herrninia Puiol i Estragues publiques catalanes, pour souligner leur préoccupation quant B la sensibilisation de I'opinion publique sur la situation des femmes immigrées, celles qui, selon des études du Fonds de Population des Nations Unies, représentent presque la moitié de la population de migrants internationaux. A partir de ce motif, on a travaillé pour apporter et pour faire entendre la voix de tous les collectifs impliqués, les associations constituées par les femmes émigrées elles mCme et les organisations autochtones préoccupées pour leur faciliter I'accueil. Tout cela sans oublier les expositions plus théoriques B partir de perspectives diverses: anthropologique, légale, historique, sociale et économique. Ces Journées ont aussi montré un intérCt trks spécial pour faciliter les contacts et la connaissance mutuelle. Mots-clés: Femme, immigration, problemitique, iniciative. Abstract. Immigrant women challenge their invisibility The First Meeting of Immigrant Women was held in Barcelona from 15th. to 17th. April 1994. This was an attempt by some of the most important Catalan public institutions to emphasize their interest in sensitizing public opinion about the situation of migrant women. According to studiesarried out by the Population Fund (United Nations) migrant women represent almost half the number of international migrants. The meeting encoureged the participation of all collectives implicated, from the associations created by these women to the organizations created to facilitate their integration in the counuies of destination. The meeting was also a forum to discuss theoretical perspectives on this issue from the viewpoint of various disciplines (anthropological, legal, historical, social, and economic), and showed a keen interest in facilitating contacts and mutual awareness. Key words: Women, immigration, problems, initiatives. Tenlan en sus ojos reflejos de otros cielos Tango ~'Area dlAfers Socials i Joventut de I'Ajuntament de Barcelona, amb la col-laboració de la Diputació de Barcelona i 1'Institut Catal; de la Dona, organitzaren les I Jornades de les Dones Immigrades. Foren convocades a Barcelona durant el 15, 16 i 17 d'abril de 1994 en el Centre Cívic Pati Llimona de Barcelona, perd hagueren de canviar a darrera hora la seva ubicació a causa del desbordament de les inscripcions: l'organització havia previst la participació d'unes 150 persones, que al final van arribar a ser 444. Així, el reeixit esdeveniment tingué lloc finalment al nou Centre de Cultura Contemporinia de Barcelona. Les jornades, que es desenvoluparen sota el títol de ((Les dones immigrades desafien la seva invisibilitatn, foren, efectivament, unes jornades de les dones immigrades i no sobre les dones immigrades, com errbniament es podia llegir al programa oficial. El seu objectiu explícit fou el de sensibilitzar l'opinió pública en general i els grups femenins en particular sobre la situació de les dones immigrades i poder, d'aquesta manera, millorar-ne I'acolliment. En aquest sentit es volgueren donar a conkixer les línies d'intervenció públiques i privades, Les dones immigrades desafien la seva invisibilitat Doc. And. Geogr. 26, 1995 331 i les experikncies dutes a terme a Barcelona, a Catalunya i a d'altres paisos comunitaris. Per a la preparació de les jornades es treballa durant prop d'un any amb diferents col.lectius de dones immigrades: el grup de dones guineanes c(EIWaiso Ipola)); el grup de dones gambianes ((Musu Kafon; l'associació Arnistad de las Mujeres Filipinas; el grup de dones del Casal Llatinoamerici a Catalunya, ((CLACA)); 1'AsociaciÓn Catalana Ecuatoriana de Mujeres, Vallks sense Fronteres; dones marroquines pertanyents a entitats diverses com, per exemple, Carites Diocesana de Barcelona i de Terrassa; el Centro Averroes de Estudios e Iniciativas para la Inmigración Marroquí, i la Asociación de Mujeres Inmigrantes Marroquíes ((AMAL)) de Madrid (a Catalunya no existeix cap organització de dones magribines). La inauguració oficial fou a carrec de diferents representants de les institucions col.laboradores, Eulalia Vintró -que també intervingué a la cloendaen nom de I'Ajuntament de Barcelona, Maria Serrat, de 1'Institut Catala de la Dona i Marta Mata de la Diputació de Barcelona, coincidiren en la necessitat de la implicació de les administracions públiques i del conjunt de tota la societat en l'acolliment de les dones immigrades. Tot seguit, a la Lliqó d'obertura, Philomena Essed advertí del fet que cada dia és més difícil aillar els brots de racisme dels nacionalismes, de la manca de recursos econbmics, de la discriminació en raó del sexe, dels conflictes ttnics i de l'imperialisme cultural. Incidí de manera especial en la rutinització de les manifestacions d'exclusió i marginament ktnic o racial, les quals estarien profundament integrades en la vida diaria a tots nivells: a la feina, a l'escola, al barri, etc. Per Essed les practiques racistes no tenen un sexe neutre: ((Homes i dones es veuen confrontats amb el racisme, estructurats a partir de construccions racistes dels papers sexuals)). Denuncia la legislació immigratbria per sexista i reforqadora de la dependtncia de les dones. Després de fer un recorregut histbric per una Europa que anomena ((multiracial)), acaba donant tota una skrie de recomanacions: la necessitat d'oposar-se al racisme en tots els nivells de la societat i dins d'un hbit multinacional; la necessitat de donar un bon nivell d'informació pública sobre la histbria, les causes, les manifestacions i les expressions del racisme i la necessitat de ser desafiants i combatives resistint la xenofobia amb orgull i responsabilitat. Les dues jornades següents s'estructuraren al voltant d'una part tebrica, amb les intervencions en primer lloc de Laila Chafa, Dolores Juliano, Maitet Ledesma, Martha Osarnor, que van parlar dels trets culturals i els motius migratoris principals, així com de la seva condició de més o menys integració dels diferents col-lectius de dones immigrades a Barcelona: magribines, llatinoamericanes, filipines i de l'&rica Negra. En segon lloc, Annie Phizacklea i Palmira Tjipilica se centraren en les politiques i el mercat laboral per a les dones immigrades a la Unió Europea, tot establint el marc general de l'emigració femenina a Europa i les seves conseqükncies. Aquestes intervencions es veieren reforqades pel comentari sobre diferents xarxes europees i grups d'imbit local de Franqa, Italia i Btlgica. 332 Doc. Anil. Geogr. 26,1995 Hermlnia Pujol i Estragués Finalment, Susana Brignoni, Sílvia Sánchez, Maria Helena Bedoya i representants de la secretaria de la dona de CC00 i d'UGT establiren el marc general, jurídic i laboral de I'experitncia migratbria femenina. En una altra part de caire més practic es constitui'ren diferents grups de treball formats per membres dels col.lectius participants, la qual cosa va facilitar el contacte amb aquelles persones que podien rebre els serveis i participar en les activitats portades a terme per les diferents associacions i organitzacions. S'exposaren també aquests programes i experitncies per a les dones immigrades a Catalunya, i representants d'organitzacions d'aquestes mateixes dones presentaren la seva feina i les seves reivindicacions. Tot plegat amb deliciosos ccentreactess de degustació -esmorzarspreparats pels diferents grups de dones assistents a les jornades segons la tradició dels seus pai'sos d'origen. A la sessió de cloenda Verena Stolke i Remei Sipi recolliren algunes de les principals idees, recomanacions i demandes exposades durant les jornades i apuntaren diferents línies que calen seguir pel que fa a la investigació sobre la immigració femenina. Parlaren del concepte de xenofbbia com una forma de justificació antiimmigrant: ((La idea que els éssers humans són per naturalesa xenbfobs implica que les relacions entre cultures són inevitablement hostils, quan de fet els pobles sempre han migrat i les cultures han demostrat ser molt flexibles i fluidesn. Aixi doncs, seguint aquesta organització tematica, les conferenciants es preguntaren en quina mesura el gtnere és un factor de modificació del concepte d'estrangeria, si existeix una manera diferent de ser estranger en les dones, si aquesta manera deptn del gtnere o de la cultura del país d'origen o de tots dos elements alhora. Es parla de la dona immigrant com l'encarregada d'establir un pont entre la cultura d'origen i la d'acolliment. Per una banda, hauria de garantir la salvaguarda de la tradició assumint el paper central en la cohesió del grup i el manteniment de la identitat nacional i cultural havent de funcionar, per una altra banda, com a agent de canvi estimulada pel desig de la seva prbpia emancipació, aixb provocaria una tensió constant entre allb que són i el que seran o volen arribar a ser. Es constata el fet que el factor econbmic no sempre és l'únic element de decisió per migrar. En el cas de moltes dones, la migració seria una manera de sortir d'una cultura no compartible. Aixi es passa a fer un reph de les característiques principals dels diferents col.lectius de dones immigrades, resultat d'un estudi basat en una strie d'entrevistes realitzades per les conferenciants. Aquest estudi evidencia també la seva necessitat de compartir amb altres dones del país d'acollida les seves inquietuds, les seves pors, els seus desitjos i les seves fantasies. Aixi es proposa la formació de grups de reflexió entre dones catalanes i immigrants per acabar amb el desconeixement mutu i poder, d'aquesta manera, ((formular polítiques i programes d'acció que, orientats per la solidaritat de gtnere, fossin no només més efica~os, sinó també exemple de tolerancia, acceptació i incorporació de la diferencia)). Es féu també una aproximació a les línies basiques de la política espanyola en temes d'estrangeria referint-se a com aquestes afecten les dones, posant un Les dones immigrades desafien la seva invisibilitat Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 333 tmfasi especial en els aspectes de la residtncia, el treball i el reagrupament familiar, del qual la dona sol ser objecte passiu. En ser ubicada en una situació de dependtncia permanent del marit-titular del permís que dóna dret al reagru-'I pament, es nega de manera expressa a la dona el dret de treballar. Aquesta situació comporta un condicionament total de la dona a la perpetuació de la ccconvivtncia)) conjugal i I'aboca al sector d'economia submergida, on el treball il-legal, lluny de ser un obstacle, representa un benefici amb el qut compten aquells que les ((contracten)). A continuació es denunciaren les situacions de precarietat extrema i de discriminació laboral que pateixen en especial les dones immigrades, tals com la temporalitat del treball, les llargues jornades laborals, sovint sense dies festius, sous més baixos que els que cobren els autbctons, confinament en les categories més baixes malgrat que el nivell de formació sigui superior. El fet de treballar de manera clandestina impedeix de canalitzar iniciatives reivindicatives bisiques, es troben excloses de la Seguretat Social i només poden acollir-se a la benefictncia. Les representants dels sindicats CC00 i UGT posaren una atenció especial a les peculiaritats dels sector domtstic, el qual acull el col.lectiu més important de dones immigrades, i acabaren fent una andisi de les condicions laborals de les dones en general, sobretot en el marc de la Reforma del Mercat de Treball, per veure com s'aguditzen les desigualtats i arriben al seu mkim exponent quan es tracta de dones immigrades. Per part de les associacions i de serveis de I'Administració Pública -en especial centres de planificació familiarque presentaren els seus programes adreqats a dones immigrades, es coincidí a assenyalar les difertncies culturals, les dificultats idiomhtiques i d'accés als recursos, sovint per la seva condició d'il-legalitat en el país, com algunes de les característiques que es tenien en compte a l'hora de dissenyar les estrattgies d'intervenció. Es destad la importhcia dlintegrar dones immigrants amb un grau més elevat de coneixement de I'idioma i d'utilització dels serveis com a facilitadores de l'accés a aquesta població estrangera. Els objectius més repetits foren: la millora dels hhbits alimentaris, de I'atenció pediatrica, l'adquisició d'hhbits de salut, I'allargament del període intergentsic, proporcionar informació i tractament sobre certs símptomes de presentació freqüent (febre, diarrees, petits accidents domtstics), trobades interculturals, coneixement del medi en qui: viuen, aprenentatge de la llengua i formació dins l'hbit sociolaboral per a la tramitació de documents, entre d'altres. Les intervencions de les diverses organitzacions de dones immigrades que exposaren també la seva tasca, anaren des d'un to clarament reivindicatiu del grup de dones guineanes ((E'Waiso Ipola del Bubi))' fins al clarament emotiu i sentit de la representant de I'AssociaciÓ Catalana Equatoriana de Dones. Entre les demandes principals destacaríem: la de promoció educativa i de 1. Que en la llengua autbctona de I'illa Bioko (abans Fernando Poo) significa: *Dona, aixeca't, lluita, dignifica1t,>. 334 Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 Hermínia Pujol i Estragués capacitació laboral tenint en compte les especificitats individuals, una identitat prbpia per a la dona adulta -legalment i socialment reconeguda-, programes d'inserció laboral, participació en l'elaboració i implementació dels programes destinats al propi col.lectiu, una legislació justa i igualitBria, programes de retorn viables als pai'sos dlorigen, recursos, mitjans i espai per a la coordinació d'associaciacions de dones immigrants per a la realització de les seves activitats, centres d'acollida per a dones immigrants que ofereixin informació i asessorament. Es dirigiren protestes contra programes tutelars absurds destinats més a l'obtenció de subvencions que a la formació de les persones immigrades, contra el paternalisme i la caritat per se que només ajudarien a perpetuar la situació d'indefensió que pateix qui immigra i contra el tracte vexatori a pautes culturals diferents. Finalment es recalcB com a una tasca bBsica de les associacions de dones immigrades, especialment del Tercer Món, la d'allunyar la dona de les estructures patriarcals, tant familiars com institucionals, que la priven de la seva identitat i autoestima. Fou, en definitiva, un marc ideal per a la trobada entre dones immigrades i dones integrants de grups ocupats en tasques d'acollida. Tal com es diu a I'inici, es va poder escoltar la veu de les dones immigrades i no es va donar un protagonisme excessiu a les intervencions de les especialistes en temes d'immigració: sovint aquesta mena de jornades acaben sent una reflexió des de fora del ((problema de la immigració)); aquí, en canvi, vam poder conkixer l1opiniÓ i les reivindicacions de les protagonistes del ((fet immigratori)). Cal destacar la perspectiva de gknere que es dona a les jornades i el caire de denúncia al perill de caure en la xenofbbia com a justificació d'actes clarament discriminatoris i d'humiliació per part de la població autbctona vers aquelles persones que vénen de fora.