Congrés Internacional : "De la dictadura a la democràcia : les dones en l'Europa mediterrània, central i de l'est"

Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 319-321 Congrés Internacional: ((De la dictadura a la democricia: les dones en 1'Europa mediterrinia, central i de l'est)) Mary Nash Professora d'Histbria Moderna. Coordinadora del Congrés Universitat de Barcelona Data de recepció: gener 1994 El mes de se~tiembre de 1993, el Departamento de Historia Contemporánea de la Universidad de Barcelona y el European Network for Women's Studies (ENWS) del Consejo de Europa organizaron el congreso internacional aDe la dictadura a la democricia: las mujeres en la Europa mediterránea, central y del esten. El objetivo del congreso fue desarrollar una reflexión alrededor de la tra~ectoria de las mujeres en las crisis de 10s antiguos regímenes dictatoriales y en la transición democrática. Palabras clave: Mujer, dictadura, transición. Résumé. Congr2s International: aDe la dictature (Z la démocracie: les femmes (Z /Furope méditerranéenne, central et de /'est)) Pendant le mois de setembre de 1993, le Département d'Histoire Contemporaine de 1'Université de Barcelone et 1'European Network for Women's Studies (ENWS) du Conseil de I'Europe organiserent le congrPs international sDe la dictature i la démocracie: les femmes i I'Europe méditerranéenne, central et de I'Estn. L'objectif du congres a été développer des idées sur la trajectoire des femmes dans les crises des anciens régimes dictatorials et dans les transitions démocratiques. Mots-clés: Femme, dictature, transition. - 320 Doc. Anil. Geogr. 2G, 1995 Mary Nash Abstract. International Congress: ((From dictatorship to democracy: women in rnediterranean, central and eastern Europew In September 1993, the Department of Contemporary History of the University of Barcelona and the Europea Network for Women's Studies (ENWS) organized the international congress &rom dictatorship to democracy: women in Mediterranean, Central and Eastern Europen. The aim of the congress was to develop some thoughts on the trajectory of women in the crises of the former dictatorial regimes and in the democratic transitions. Key words: Women, dictatorship, transition. En aquest moment de sorgiment d'una nova Europa, en el procés de democratització dels paYsos de l'Est, perb a la vegada de crisi econbmica i de greus problemes polítics en les democracies europees i davant el repte futur de la integraci6 d'Europa, és decisiu plantejar la problematica de la dona i reflexionar entorn del seu paper en la construcció de 1'Europa del futur. El mes de setembre de 1993, el Departament d'Histbria Contemporanis de la Universitat de Barcelona i IIEuropean Network for Women's Studies (ENWS) del Consell dlEuropa van organitzar el congrés internacional ((De la dictadura a la democrhcia: les dones en 1'Europa mediterrania, central i de l'est,,, amb la col~laboració de 1'Institut Catala de la Dona i de la Unitat Informació Dona, de la Comissió Europea. El congrés tenia com a objectiu desenvolupar una reflexió entorn de la trajectbria de les dones en les crisis dels antics rkgims dictatorials i en la transició democrhtica. Amb aquesta iniciativa les organitzadores del Congrh pretenien plantejar un nou marc de reflexió a partir de l'eix conductor comparatiu Europa mediterranialest i central. Aquesta proposta de model interpretatiu comparatiu es basava en la constatació que si bé ja són bastant coneguts els models nord-europeus de política d'igualtat i dlestratkgies de promoció de les dones, era molt menys coneguda la nostra experikncia des de pai'sos del Mediterrani. Es volia subsanar aquest desconeixement del discurs i la realitat de les dones en el marc de la Mehterrhia. Des del reconeixement de la diversitat cultural, i de la pluralitat de l'experikncia de les dones inscrites en aquest marc geogrBfic de l'est i mediterrinia, perb també des del reconeixement dels elements en comú i de la seva especificitat, es va proposar un marc de debat comparatiu entorn a la transició democratica. L'eix analític del Congrés es va centrar en la reflexió al voltant del procés de consolidació de la democrhcia en els pai'sos de 1'Est i de la Mediterranea. El paper de la dona a la democrhcia va ser l'eix de la reflexió que va plantejar la necessitat d'una definició de democracia i de ciutadania que no les discrimini i que contempli l'articulació entre conceptes basics, com: drets humans, llibertat, ciutadania i gtnere. També es va analitzar la problematica de la compaginació del dret a la diversitat i a la diferencia amb el principi de la igualtat. - ((De la dictadura a la democricia.. .n Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 321 Va quedar clar també, en el cas de I'experitncia de les dones en els pai'sos de I'Est, la necessitat de confrontar la realitat d'un procés de democratització que ha representat, en molts casos, una ptrdua de drets de les dones. La construcció de la democrhcia requereix un aprenentatge d'una democrhcia parithria. En aquest sentit, el feminisme representa una cultura de la Ilibertat i la democrhcia futura s'ha de sostenir en la igualtat i el respecte a la difertncia, la diversitat i la paritat. Des d'aquesta perspectiva va quedar clara la critica de la identificació de la democrhcia com a economia de mercat i la insisttncia que representa un ordre social, polític i econbmic. La temhtica del treball, el mercat laboral i la problemhtica de les emigracions també es va discutir, i el debat és va centrar en la precarització del mercat laboral femení i el fet que serveix de coixí a la crisi econbmica. La crisi de l'estat de benestar que fa recaure en les dones el treball assistencial, tant a nivell infantil com de la tercera edat, també va ser objecte de debat i es va fer insisttncia en el fet que el discurs de gtnere i la idea de la divisió entre Bmbit públic i privat emmascara el treball de les dones en el sector privat. La problemhtica de les migracions femenines, tant des de pai'sos democrhtics consolidats com en els pai'sos extracomunitaris, va suscitar un altre debat on es va posar de relleu que la falta d'estatus oli tic i de drets laborals que porten a la discriminació dels immigrants es particularment acusada entre les dones, ja que és on s'uneixen factors de discriminació de sexelgtnere, classe social i etnia. Van assistir al Congrés una nodrida participació d'estudioses, intel.lectuals, acadtmiques i especialistes de 24 pai'sos juntament amb representants d'institucions internacionals com la UNESCO, el Consell dlEuropa y la Comissió Europa. Es va ~roduir un debat molt interessant al llarg dels tres dies del Congrés. L'últim dia es van plantejar una strie de conclusions. Va haver-hi acord unhnime entorn de la viabilitat i l'interts d'aquest marc de debat basat en aquest nou model comparatiu MediterraniIEstlCentral. També es va acordar desenvolupar d'altres activitats i forums de discussió a partir d'aquest esquema interpretatiu. També es va valorar molt positivament el pont establert entre les aportacions del món acadtmic i universitari i d'altres hmbits polítics, culturals i institucionals. Entre les conclusions van figurar una strie de propostes concretes de cara a la continui'tat d'aquest camí iniciat en el Congrés de Barcelona. Així, es va acordar la celebració d'unes jornades per discutir una definició del concepte de democrhcia des de la perspectiva de les dones, en el sentit de codificar i adjectivar un concepte de democrBcia que contempli els elements configuratius d'una democrhcia satisfactbria per a elles. Aquest primer pas de definició havia de donar lloc a la posterior elaboració ~olítica d'una declaració formal de la democrhcia des dlaquesta perspectiva igualithria en el marc de l1Europa Comunithria i del Consell dtEuropa. Les reflexions d'aquest Congrés han permts un nou marc de reflexió i han donat peu a l'elaboració de propostes concretes d'actuació en la construcció d'una ciutadania europea igualitBria, que garanteixi els drets humans per a rots els membres de la societat.