Les dones en l'espai públic : les diferents experiències del Nord i del Sud : IV Curs Intensiu Erasmus de Geografia i Gènere, Atenes, abril de 1994

Doc. AnU. Geoer. 26, 1995 313-317 Les dones en l'espai públic: les diferents experikncies del Nord i del Sud IV Curs Intensiu Erasmus de Geografia i Gtnere, Atenes, abril de 1994 Alba Cabailé i Soledad Moraies Departament de Geografia. Universitat Autbnoma de Barcelona 08193 Bellaterra (Barcelona). Spain Data de recepció: juny 1994 Resum Durant els dies 13 a 21 d'abril de 1994 va tenir lloc a Atenes la quarta edició del Curs Intensiu Erasmus de Geografia i Gtnere sota el títol: ((La dona en I'espai públic: les experitncies del Nord i del Sudn. Una vegada més, el curs va servir per donar a contixer els principals treballs que es realitzen des de diferents universitats europees sobre el tema, i va ser un lloc de trobada per a professors i, sobretot, estudiants, per als quals el curs va esdevenir un bon marc per iniciar-se i aprofundir no només en el contingut, sinó també en la discussió i practica d'investigació en geografia i gknere. Paraules clau: Dona, espai públic, recerca, gknere. Resumen. Las mujeres en el espacio público: las diferentes experiencias del norte y el sur Durante 10s dias 13 a 21 de abril de 1994 tuvo lugar en Atenas la cuarta edición del Curso Intensivo Erasmus de Geografia y Género bajo el tema ((La mujer en el espacio público: las experiencias del Norte y del Surn. Una vez mis, el curso sirvió para dar a conocer 10s principales trabajos que se realizan desde diferentes universidades europeas en relación a la temática, a la vez que he un lugar de encuentro para profesores y, sobretodo, estudiantes, para 10s que el curso he un buen marco para iniciarse y profundizar no sólo en el contenido, sino también en la discusión y práctica de la metodologia de investigación en geografia y género. Palabras clave: Mujer, espacio público, investigación, género. Résumé. Les femmes dans lépace publique: les dzfférentes expériences du nord et du sud Du 13 au 21 avril 1994, a eu lieu 21 Athenes, la quatrikme édition du Cours Erasmus Intensif de Géographie et Genre, sur le theme: ((La femme dans I'espace publique: Les expériences du nord et du sudn. Une fois de plus, le cours a servi pour faire connaitre les principaux travaux qui se réalisent dans différentes universités européennes sur ce sujet et a constitué un lieu de rencontre pour les professeurs et, surtout, les étudiants. Le cours est un cadre excellent pour qu'ils puissent s'inicier et se perfectionner dans les contenus, mais aussi dans la discusion et la pratique de la méthodologie de recherche en Géographie et Genre. Mots-dés: Femme, espace publique, recherche, genre. 314 Doc. Anil. Geopr. 26. 1995 Alba Caballé i Soledad Morales Abstract. Women in public space: diferent experiences in north and south Frorn 13th. to 21st. april 1994, the fourth edition of the Erasrnus intensive course on Geography and Gender was held in Athens, Greece. The general topic selected for the course was ((Women in public spaces: the experiences of North and South)). Once more, the course served as a forurn for the main research lines undertaken by several European universities on gender issues, and of a rneeting place for interest acadernics and students. For students, the course represented a good setting to begin and gain understanding on contents and research rnethodology in geography and gender. Key words: Wornen, public space, research, gender. Durant els dies 13 i 21 d'abril de 1994 se celebri a Atenes el Curs Intensiu Erasmus de Geografia i Gtnere, sota el títol ((La dona en l'espai públic: les experiencies del Nord i del Sud)), organitzat pel Departament de Planificació Urbana i Territorial de la Universitat Tecnica Nacional d'Atenes (Grtcia). Aquest curs és el quart dels que s'han organitzat en el marc dels departaments que formen la xarxa Erasmus de Geografia i Gtnere: Institut de Geografia Social de la Universitat d'Amsterdaml (Holanda), els departaments de Geografia de la Universitat de Durham i de la Universitat de Sheffield (Regne Unit), Universitat Autbnoma de Barcelona, Universitat de Roskilde (Dinamarca) i el mateix Departament de Planificació Urbana i Territorial de la Universitat Ttcnica Nacional d'Atenes. Els objectius del curs pretenien la continuació del debat obert en les tro-. bades anteriors2 sobre la perspectiva de gtnere en l'aniiisi i la comprensió de les estructures espacials i l'aprofundiment d'aquests aspectes dins el context del tema ((dona i espai públic)). Així doncs, les conferencies tractaren qüestions ja apuntades en altres cursos, malgrat que amb tmfasis i enfocaments diferents: l'existtncia de mttodes i teories especifics en la perspectiva de gtnere; conceptes i categories utilitzats per definir i interpretar els estudis de gtnere; definició i significat de l'espai públic (versus espai privat) en diferents contextos geogrifics i socials; accés i utilització de l'espai públic (segons classe, raGa i regió), i desenvolupament dlinvestigacions, recerques i estrattgies, tant des de la geografia com des del feminisme. D'aquesta manera, el primer dia versa sobre aspectes histbrics i geografies dlAtenes i Grtcia, el segon gira al voltant de la metodologia, mentre que els següents tractaren temes especifics sobre dona i espai públic: vida quotidiana, treball i lleure, política i vida pública, estrattgies i educació. Pel que fa als grups de treball, complementaris a les confertncies matinals, tingueren lloc durant tres tardes i un matí en diferents llocs de la ciutat (tres places i un carrer), i es van realitzar observacions qualitatives i quantitatives sobre 1. Universitat coordinadora. 2. Universitat d'hsterdam, 1990; Universitat de Durham, 1991; UAB-Barcelona, 1993. Per aquest últim, vegeu DAG núm. 24, 1994. Les dones en I'espai públic Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 315 la utilització de l'espai públic per part d'homes i dones, així com la discussió dels temes tractats en les pontncies i el dossier del curs. La Dra. Dina Vaiou, coordinadora dVaquesta quarta edició, amb l'objectiu d'acostar els participants a la realitat social i cultural dlAtenes, inaugura el seminari resseguint histbricament els processos principals del desenvolupament urbi d'Atenes i el paper d'aquesta com a capital d'un estat modern, emfasitzant en tres aspectes que hi estan relacionats: les polítiques del nou estat modern (segle XIX), el període d'entreguerres (amb l'arribada a la Grtcia continental d' 1,5 milions de refugiats) i en el desenvolupament espacial i econbmic particular d'Atenes. Seguidament resumí els diferents moviments socials i reivindicatius protagonitzats per dones a Grtcia. Vaiou exposa el paral.lelisme que hi ha hagut entre les diferents conjuntures i moments histbrics i la participació de la dona en la vida pública. Segons ella, les trajectbries d'aquests moviments i altres de similars poden ajudar en la comprensió dels problemes actuals i en la formulació d'estrattgies més satisfactbries. El segon dia de curs s'articula al voltant del tema que tractava sobre teories i metodologies. Les primeres a intervenir-hi van ser la Dra. Anastasia Lada, de la Universitat de Tessalbnica, la Dra. Nicky Gregson i Sarah Holloway (Universitat de Sheff~eld). Les seves exposicions constataren la importancia de l'espai com l'hmbit on es reflecteixen els rols dels agents socials i les relacions de gtnere. Totes tres proposaren que l'estudi de l'espai i les relacions socials s'han de tractar des de la perspectiva de la diversitat, deixant de banda les generalitzacions, revisant les categories d'anhlisi i adequant-les a la simbologia i els valors actuals. Continua la sessió la Dra. Joos Droogleever, professora a la Universitat dlAmsterdam, qui després de realitzar una introducció comparativa entre dos mttodes qualitatius sovint utilitzats en geografia feminista (l'entrevista i l'obsemaciÓ), constata la validesa d'aquesta última com a eina per descobrir les relacions de gtnere en el comportament públic de les persones, a través de l'estudi realitzat en un parc dtAmsterdam. L'última conferenciant del dia, la Dra. M. Dolors Garcia Ramon (Universitat Autbnoma de Barcelona), en referencia a una investigació feta a I'Brea costanera de Galicia, explica la metodologia de l'entrevista en profunditat emprada i n'esbossa els resultats. Garcia Ramon ressalta que, malgrat el protagonisme que la dona ha assolit a l'agricultura gallega, aixb no ha significat el seu accés a l'esfera pública. Al contrari: el fet d'ocupar-se en un sector cada vegada més marginal l'ha obligat a suportar la doble carrega de la responsabilitat domtstica i la productiva. En la tercera sessió dedicada a vida quotidiana, treball i oci, la Dra. Kirsten Simonsen, professora del Centre Universitari de Roskilde, posi a debat els models tebrics actuals que estudien la vida diaria en Brees urbanes, realitzats i generalitzats des d'una sola dimensió, experitncia o relació social (normalment de classe o gtnere). Com a alternativa, la conferenciant proposa estudis que emfasitzessin la pluralitat i diversitat de diferents models de vida per a una contextualització més bona. Per la seva part, la Dra. Lia Karsten resumí els resultats d'un estudi realitzat a nou pubs dlAmsterdam, els quals els va caracteritzar des de la perspectiva del gtnere segons el tipus de relacions que s'hi 316 Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 Alba Caballé i Soledad Morales produeixen, els usuaris i els comportaments. Seguidament, la Dra. Gemma Canoves (Universitat Autbnoma de Barcelona) exposi les conclusions d'un estudi realitzat a Catalunya sobre famílies en qut hi ha dones involucrades en activitats de turisme rural. Posi de relleu la versatilitat dels diferents membres (en especial de les dones) com a estrattgia i base de I'economia familiar, així com 1'6s de I'espai, tant del privat familiar com del públic. Per la seva banda, el Dr. Antoni F. Tulla, de la mateixa universitat, explici com de l'estudi que s'ha realitzat a les explotacions familiars de 1'Alt Pirineu en destaca la contribució de la dona en diverses tasques com a element clau de supervivtncia d'aquestes explotacions. La Dra. Brenda Hansen (Universitat de Roskilde) continui la jornada parlant sobre les tendtncies del treball femení assalariat en les zones rurals de Dinamarca durant el segle XIX. Finalment, la Dra. Gina Porter, de la Universitat de Durham, explica, a través del seu treball a Nigtria, els impactes antagbnics d'una mateixa política nacional sobre dones de regions diferents. Coincidint amb diumenge, el curs continui amb la realització d'una excursi6 a !'Brea metropolitana d'Atenes, on es féu observar als participants el peculiar i característic creixement descontrolat -sovint il.lega1de la ciutat, la segregació de l'espai segons les classes socials i les relacions de contigüitat i interdependtncia entre el Pireu i Atenes. El penúltim dia de confertncies es va centrar en el tema de política i la vida pública. Les Dres. Zoe Chronaki, Zoe Geogidou i Maria Liapi exposaren la situació, promoció i participació actual de les dones en l'espai públic, la vida política i els sindicats a Grtcia. Seguidament, B. Becalli, a través de les diferents experitncies d'Itdia i els EUA ressalti la dificultat de reconciliació de les polítiques socials de la ((difertncia)) i de la ((igualtat)). L'última conferkncia d'aquest dia va córrer a cirrec de la professora Janet Townsend (Universitat de Durham), qui, a través de la seva experitncia a la selva tropical mexicana, parli sobre la dificultat dels acadtmics per donar accés a lestels subjectes d'estudi a la vida pública. La Dra. Janice Monk, de la Universitat d'Arizona, fou qui enceti l'últim dia de ponkncies, que es va dedicar a la recerca, ensenyament, polítiques i iniciatives. La conferenciant es qüestioni l'aplicació de la teoria postmodernista en la geografia del gtnere. Segons ella, s'ha de donar importincia al lloc com a modelador de les difertncies entre les dones, explorar les vies mitjan~ant les quals aquestes es relacionen amb l'espai i treballar a múltiples escales, no només a nivell familiar o local. Per la seva banda, Ronald Mayerl, de la Comissi6 per la Igualtat d'oportunitats de la CE, mostri les conclusions d'un treball realitzat a departaments dlArquitectura i Urbanisme de sis universitats de la CE, on s'intenti veure quin era el grau de participació i incidtncia de les dones en el disseny d'habitatges i espais urbans. La Dra. Christina Marouli, de la Universitat de Creta, dibuixi els resultats d'un estudi realitzat a tres Brees dtAtenes. Seguint un esquema comparatiu, la professora constati com dones d'estatus social diferent pateixen problemes també diferents, que s'han intentat resoldre amb estrattgies individuals i col.lectives: les últimes tendeixen a Les dones en I'espai públic Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 317 alterar les estructures i la cultura de la societat, mentre que les primeres són solucions que les dones apliquen a~lladament. Uma Kotari, de la Universitat de Manchester, va ser l'última ponent del curs. La seva presentació s'emmarch en les problematiques de representació de la diferencia i la diversitat cultural. Segons la conferenciant, I'estudi d'altres cultures significa explicar i re-presentar des dels propis valors socials i ideolbgics (sovint en termes anglosaxons). Són distorsions que operen al servei del poder i contribueixen a donar suport a teories i practiques etnocentristes i masclistes, dominants actualment en els estudis del Tercer Món. Per contra, Kotari proposa la sensibilitat cultural i la reflexió. A l'última jornada del curs els diversos grups de treball exposaren els resultats de les observacions i el treball de camp realitzats, aixi com la prbpia experitncia, valoració i aportació a nivell personal del curs. Tots coincidiren a valorar positivament el bon ambient i grau de coneixen~a assolit entre els participants, aixi com I'estructura i enfocament de les sessions de treball on es dircuti ipractid principalment lbbservacid com a eina d'investigació. Els diferents grups ressaltaren també especialment la valuosa ajuda i presencia del contingut de moltes conferencies en el transcurs de les sessions practiques. Aquestes no només serviren com a marc de referencia per al desenvolupament de treball practic, sinó també per situar i contextualitzar els resultats obtinguts (una evident utilització i segregació de I'espai segons genere) i posar de relleu les diferents practiques, aplicacions i estudis dels distints hbits acadtmics. En aquest sentit, com en l'anterior trobada a Barcelona, la focalització en 1'Europa mediterrania i meridional permeté evidenciar una clara, positiva i complementaria diversitat d'experiencies, recerques i interessos.