La situació de la dona i les institucions : La Conferència Internacional sobre Població i Desenvolupament (El Caire, 1994)

Doc. Anil. Geou. 26. 1995 305-31 1 La situació de la dona i les institucions. La Conferkncia Internacional sobre Població i Desenvolupament (El Caire, 1994)' Begofia Arregui Departament de Sociologia. Universitat del País Basc Bilbao Data de recepció: maig 1994 Resum El mes de setembre de 1994 se celebri a El Caire la Conferencia Internacional de Població i Desenvolupament, on governs i institucions es van reunir per considerar diversos temes relacionats amb I'evolució creixent del volum de la població mundial, la seva distribució espacial i les implicacions que les tendkncies demogrifiques actuals tenen per al desenvolupament social i econbmic. En aquesta nota es posa emfasi en el fet que els informes preparatoris de la Conferkncia subratllen la importkncia de la posició de la dona per a la consecució d'un procés de desenvolupament sostingut, destacant la necessitat de reconeixement social de I'activitat econbmica i familiar de les dones. Paraules clau: Població, desenvolupament, dona, reconeixement. Resumen. La situación de la mujer y b instituciones. La Conferencia Internacional sobre Población y Desarrollo (El Cairo, 1994) Durante el mes de septiembre de 1994 se celebrará en El Cairo la Conferencia Internacional de Población y Desarrollo, donde gobiernos e instituciones se reuniran a considerar diversos temas relacionados con la evolución creciente del volumen de la población mundial, su distribución espacial y las implicaciones que las tendencias demográficas actuales tienen para el desarrollo social y económico. En esta nota se pone énfasis en el hecho de que 10s informes preparatorios de la Conferencia subrayan la importancia de la posición de la mujer para la consecución de un proceso de desarrollo sostenido, destacando la necesidad de reconocimiento social de la actividad económica y familiar de las mujeres. Palabras clave: Población, desarrollo, mujer, reconocimiento. Résumé. La sitztation de la femme et les institutions. La Confhence Internationale sur la Popzrlation et le Développement (Caire, 1994) La mois de septembre prochain se célkbrera au Caire la Conférence Internationale sur la Population et le Développement, oh gouvernements et institutions se réuniront pour débatre différents thCmes relatifs k I'augmentation croissante de la population mondiale, k sa distribution dans I'espace et aux implications que les tendences démographiques actuelles * Tradui't del castelli per Herminia Pujol. 306 Doc. Anu. Geogr. 26, 1995 Begoña Atregui présentent pour le développement social et économique. Dans cette note, on insiste sur le fait que les rapports préparatoires i la Conférence soulignent I'importance de la position de la femrne pour avancer vers un processus de développement soutenable, et remarquent la nécessité de reconnaitre sociaiement I'activité éconornique et familiale des fernmes. Mots-dés: Population, développernent, femme, reconnaissance. Abstract. Woman jposition and tbe institutions. The Internationul Conference on Popuhtion and Development (Cairo, 1994) In September 1994, the Internationai Conference on Population and Development will be held in Cairo. In the capital of Egypt governments and institutions will meet to consider several issues related to the increasing world population, its distributional aspects and the implications that current demographic trends have for social and economic development. This brief article emphasizes that the backgound material for the Conference stresses the importance of the role of women and the necessity for social recognition of their economic and family activities as a means to achieve sustainable development. Key words: Population, development, women, recognition. Sumari Introducció Les nenes Igualtat de gknere i més poder per a les dones Introducció A la Confertncia Internacional de Població i Desenvolupament que ha de celebrar-se a El Caire el proper mes de setembre de 1994, es reuniran governs i institucions internacionals per considerar temes relacionats amb l'evolució creixent del volum de la població mundial, la seva distribució espacial i les implicacions que tenen les tendtncies demograques actuals per al desenvolupament social i econbmic. Aquesta conferencia, de més amplitud social i política que no pas les dues precedents (Bucarest, 1974; Ciutat de Mkxic, 1984), és producte d'una reflexió de forqa anys i conseqütncia del creixent reconeixement internacional del fet que el canvi demogrific, la pobresa, la desigualtat, les pautes de consum i el deteriorament del medi ambient, estan tan profundament interconnectades que cap de les seves parts pot ser analitzada en contextos diferenciats. Perb aquest reconeixement internacional no s'hauria produi't sense canvis de posició significatius de molts governs en la darrera dtcada respecte al context necessari per a la implantació del desenvolupament econbmic i la seva relació amb el creixement poblacional, la salut reproductiva i la planificació familiar. En els sis informes d'experts preparatoris de la Confertncia se subratlli la importincia de la posició de la dona per a la consecució d'un procés de desenvolupament sostingut. Aquest tmfasi en la necessitat d'un reconeixement social La situacib de la dona i les institucions Doc. Ad. Geogr. 26, 1995 307 de l'activitat econbmica i familiar de les dones és, en si mateix, mostra de la gran difertncia entre aquesta confertncia i les altres dues anteriors, més unilateralment dirigides a aconseguir una utilització més gran i més efica~ dels mitjans contraceptius, paral.lelament amb la implantació de programes de desenvolupament econbmic modelats d'acord amb els interessos dels paysos dominants. S'espera que aquesta conferencia serveixi de plataforma per a la Trobada Mundial per al Desenvolupament Social i la IV Confertncia Internacional sobre les Dones que tindrii lloc el 1995 a Ciutat de Mexic i a Beijing, respectivament. Igualtat de gknere i més poder per a les dones Una mostra de la importhcia donada a la posició de les dones és el capítol 4 del c<Programa d'accióa de la Confertncia, referit exclusivament a la igualtat de gtnere i a l'accés al poder per a les dones, la qual cosa permetrii de veure l'abast de la importiincia donada a la posició de les dones en el context del desenvolupament. Un interts afegit a aquest capítol és el fet que s'hi hagi introdu'it una andisi diferenciada sobre la situació de les nenes, la qual cosa permet aprofundir en I'estructura de socialització diferent que experimenten les dones en tots els seus cicles de vida, comensant pel de la infancia. D'aquesta manera es recull la problemiitica específica de la probabilitat inferior de supervivtncia i l'explotació econbmica i subordinació individual més elevada a la qual es veu subjecta una part substancial de la població infantil, exclusivament pel fet de ser de gknere femení. Des del moviment feminista s'ha subratllat en les darreres dtcades que l'accés de les dones a llocs de poder que els corresponen, l'augment del seu estatus personal, fonamentalment en relació a millores en oportunitats educatives, econbmiques i de salut, són una finalitat important en si mateixa. Els programes d'acció proposats per a la Confertncia reflecteixen la interconnexió entre I'esfera cultural, I'econbmica i la social, que concretament es tradueix en l'intent d'aprofundir en la interacció entre els avensos aconseguits en l'estatus educatiu i econbmic de les dones i el seu nivell d'accés als serveis de planificació familiar i als diferents programes de salut dirigits a millorar la salut materna i infantil. Amb aixb es pretén, per una banda, millorar la posició social, econbmica i reproductiva de les dones dins de la família que, com a institució, es considera la unitat biisica de la societat i el marc de refertncia on es produeixen la major part de les decisions reproductives i el lloc on els nens i les nenes se socialitzen i es desenvolupen, independentment del tipus familar al qual ens referim. Per altra banda, es pretén obrir camins, en igualtat amb els homes, per a la participació de les dones en totes les esferes d'acció política, social i econbmica i es consideren prioritiiries les línies d'acció dirigides a fomentar nivells educatius i d'estatus més elevats en les dones. L'accés de les dones a cotes superiors de poder és essencial per a la consecució d'un procés de desenvolupament sostingut. Per aixb es fa necessiria la participació conjunta d'homes i de dones en totes les irees de la seva vida pro- 308 Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 Begofia Arregui ductiva i reproductiva, incloent-hi la distribució en comú de les responsabilitats, tant de l'atenció i del desenvolupament dels infants com del manteniment de la llar. Assolir els nivells superiors de poder i estatus de les dones, particularment pel que fa a nivells educatius, salut i oportunitats econbmiques, es considera un fet fonamental per avanqar cap a cotes més altes de desenvolupament. Paral.lelament, és també un procés que augmenta la seva capacitat per prendre decisions en &rees tan vitals de la seva vida com el de la reproducció, que es converteix, a la vegada, en element essencial per a I'txit a llarg termini dels programes de població. L'experitncia indica que els programes de població i de desenvolupament són més eficaqos quan s'han fet els passos necessaris per millorar l'estatus de les dones. En aquest context de modernització i canvi, l'educació és dels elements més significatius per al foment de més accés a les cotes de poder de les dones, ja que a través de l'educació s'adquireix el coneixement, la preparació i la confianqa necessaries perqut les persones puguin convertir-se en col.laboradores de ple dret en el procés de desenvolupament. Ja fa més de quaranta anys que la Declaració Universal de Drets Humans afirmava que {(tothom té dret a educar-se)). El 1990, els governs que participaren en la confertncia sobre ccEducació per a tots)) celebrada a Jomtien, Tailandia, es comprometeren a impulsar I'accés universal a l'educació bBsica dels seus ciutadans. Perb malgrat els esforqos fets per molts pa'isos on es va augmentar significativament l'accés a l'educació basica, encara hi ha al voltant de 960 milions d'analfabets adults en el món, dels quals dos terqos són dones. Més d'un terq dels adults del món, la majoria dels quals són dones, no tenen accés a material imprk ni a coneixements nous ni a tecnologies que puguin millorar la qualitat de les seves vides i que els permeti adaptar-se al canvi econbmic i social. Hi ha 130 milions de nens i nenes que no estan integrats en les escoles primhries, de les quals un 70 % són nenes. Aquest desenvolupament de guanys progressius en els nivells educatius, econbmics i socials de les dones haurien de tenir com a objectiu la consecució de la igualtat entre homes i dones, possibilitant així que elles es realitzin amb tot el seu potencial personal. Per aixb cal fomentar la contribució femenina als processos de desenvolupament a través de la seva integració total en les activitats de població, salut, educació i de generació d'ingressos, tant en qualitat de participants actives com a beneficiaries. Els paikos els hauran de donar més cotes de poder que permetin eliminar les difertncies de gtnere en el temps més curt possible, fent costat a programes d'acció dirigits a: a) Estimular la participació de les dones en tots els nivells del procés polític a cada societat i comunitat. b) Promoure tot el seu potencial a través del desenvolupament educatiu i professional, posant atenció urgent en la necessitat d'eliminar l'analfabetisme entre les dones adultes. c) Eliminar totes les traves legals, polítiques i socials contra les dones donant10s suport perqut promoguin i portin a la practica els seus drets, fonamentalment els referits a la salut sexual i reproductiva. La situaci6 de la dona i les institucions Doc. And. Geou. 26. 1995 309 d) Adoptar mesures que promoguin la capacitat de les dones per guanyar en ingressos; aconseguir indepedtncia econbmica; heretar; tenir propietats i poder disposar-ne, i tenir accés a sistemes de crtdit. Aixb implica que tots els paisos haurien de fer esforsos més grans per posar en prhctica lleis nacionals i convenis internacionals que les protegeixin de tota mena de discriminació econbmica i d'abusos sexuals en el lloc de treball, incloent la implementació completa de la ((Convenció sobre I'eliminació de totes les formes de discriminació contra les dones)) (Convention on the Elimination of All Forms of Discrimination Against Women, CEDAM) i les recomanacions sobre els drets de les dones continguts en la Declaració de Viena i en el Programa d1AcciÓ de la Conferencia Internacional de Drets Humans de 1993. Els governs han d'assegurar que elles puguin heretar, comprar, mantenir i vendre propietats, obtenir crtdits i negociar contractes en el seu nom i per al seu benefici personal. L'accés a estadístiques desagregades per sexe adquireix rellevancia especifica, ja que permet tenir coneixement de la situació diferencial de les dones davant els drets socials i econbmics, permetent reforsar disposicions legals contra la discriminació en lloguers, salaris, accés a beneficis, sistema d'ensenyament i seguretat en el treball, amb la intenció d'eliminar disparitats de gtnere en els ingressos per a l'any 201 5. Amb aquesta finalitat hauria de reflectir-se el principi de la representació igualithia dels dos sexes en tots els programes de població i desenvolupament, especialment a nivell de decisió política i organitzativa. Haurien de dur-se a terme procediments i indicadors de gtnere específics per analitzar la participació de les dones en programes de desenvolupament i per valorar l'impacte d'aquests programes en el seu estatus social, econbmic i de salut de les dones i el seu accés a recursos. En aquest context es reclama a tots els pakos l'oposició a la violtncia contra les dones i les adolescents incloent-hi la violtncia i I'abús sexual. Els palsos haurien de dirigir més recursos a la protecció dels drets i de la seguretat de les dones en general i, en particular, dlaquelles que són víctimes de situacions degradants com la prostitució o que es troben en situació potencial d'explotació, com pot ser el cas de emigrants en el servei domtstic. S'ha de fer una menció especial al disseny de programes de salut familiar i de qualsevulla altra intervenció que hauria de tenir en compte les demandes existents sobre el temps disponible de les dones a causa de la seva triple responsabilitat de cuidadores dels fills, responsables de tenir-ne cura, del manteniment de la casa i d'altres activitats econbmiques monetaritzades, tot fent esforsos per invertir més en aquelles tecnologies que permetin disminuir el nivell de treball diari femení. S'hauria de posar més atenció a la manera com la degradació ambiental i els canvis en 1'6s de la terra poden afectar negativament a l'assignació d'horari de les dones. Així mateix, s'haurien d'esmerqar tots els esforsos possibles per estimular l'expansió i el reforsament dels grups de suport a les dones. Aquests grups haurien de ser el punt central de campanyes nacionals que els permetin contixer 310 Doc. And. Geogr. 26,1995 Begoña Arregui tota l'extensió dels seus drets legals, incloent els seus drets dins de la família, i les ajudin a aconseguir-10s. En el context de l'organització i de les responsabilitats familiars, es demana als empresaris que ajudin tant les treballadores com els treballadors perqut tots dos puguin compaginar les seves responsabilitats de família i de treball a través d'horaris laborals flexibles, de permisos parentals, de facilitats en l'atenció dels fills i de qualsevulla altra sol.licitud dirigida a la mateixa finalitat. L'allargament de l'esperanp de vida implica la multiplicació de la població d'edat avanqada, per tant no s'hauria d'oblidar la importdncia de desenvolupar programes ad hoc dirigits a preveure les necessitats del nombre creixent de persones velles. Així, s'hauria de tenir en compte que a causa de la seva probabilitat de supervivtncia més elevada, les dones estan sobrerepresentades en els grups de més edat a la vegada que tendeixen a experimentar normalment un estatus socioeconbmic més baix que el dels homes de la seva edat. Les nenes La dedicació d'un apartat diferenciat sobre les nenes requereix una explicació especial perqut es refereix a un col-lectiu específic de dones a les quals, pro-. bablement per la seva edat o perqut assumim acriticament una situació de dependtncia econbmica, social, cultural i física similar en fills i filles dins del context familiar, normalment tendim a deixar de costat. En els paisos accidentals dones i homes tendeixen a aconseguir nivells educatius similars i, progressivament, tenen accés a llocs de treball i de responsabilitat semblants. La discriminació per gtnere es fa més patent en el món de les persones adultes i en la majoria dels casos es relaciona amb la incompatibilitat entre l'esfera familiar reproductiva i la laboral. Perb si prenem el gtnere com la construcció social del sexe, no podem oblidar que les dones ens socialitzem en esferes diferenciades dels homes des del nostre naixement i que aquesta diferenciació serd la que ens marcari l'accés a, o la falta d'estatus a la nostra etapa adulta. Ja fa temps que es va comenqar a recontixer en aquest context la importhcia diferencial que suposava ser nena, fonamentalment en els paikos en desenvolupament. Com oposició als nens de la mateixa edat, les nenes treballen més a la llar, ajuden més els seus germans i germanes petites, són més actives econbmicament des de més joves i, per tant, menys prescindibles que els nens per a la reproducció i la cura de l'esfera familiar. Les nenes tendiran a ajudar més a estabilitzar I'economia familiar, la qual cosa permetrd aconseguir mitjans suficients per enviar els nens a l'escola, reproduint així dins de l'esfera familiar, des de la seva infancia, les condicions de desigualtat que es faran patents en la seva vida adulta. Malgrat que les recomanacions establertes van fonamentalment dirigides a salvaguardar la seva probabilitat de supervivtncia, el fet que les nenes tinguin un apartat diferenciat és ja una mostra de la necessitat d'aprofundir en la seva situació per poder arribar a entendre el tipus de dona en que, finalment, els serd possible convertir-se. La situaci6 de la dona i les insrirucions Doc. And. Geogr. 26,1995 311 Partint del reconeixement, en totes les societats, que la discriminació sexual comenqa en les primeres etapes de la vida, s'intenta aconseguir nivells de més igualtat per a les nenes i així poder assegurar que les dones es realitzin globalment i es converteixin en col.laboradores del procés de desenvolupament en els mateixos termes que els homes. El fet de ((la prefertncia per tenir fills)) en una strie de paikos tal com suggereix la mortalitat més elevada de les nenes més joves, implica menys accés de les nenes a aliments i atencions de salut en comparació amb els nens de la seva mateixa edat. Qualsevol pas que es faci en pro de la salut de les nenes, de la seva nutrició i educació al llarg de la seva infincia i de la seva adolesctncia, són passos crítics cap a una eventual igualtat de gtnere. L'objectiu principal que es pretén amb aquest aclariment és el d'eliminar la discriminació contra les nenes, per la qual cosa cal incrementar la coincidtncia pública sobre el seu valor personal i social, eliminant d'arrel les causes determinants de la prefertncia de nens. Així, és necessari de reforqar la imatge i la confianqa personal de les prbpies nenes i de millorar el seu estatus, especialment pel que fa a la salut, la nutrició i l'educació. Per aconseguir aquest objectiu, els grups dirigents haurien de definir-se públicament en contra de qualsevulla mostra de discriminació de gknere dins de la família que estigui basada en la prefertncia de fills. En els llocs on es continuen produint aquestes pautes de comportament cal aconseguir eliminar l'excés de mortalitat de les nenes al final de la dtcada. S'hauria de convtncer els pares, a través de programes d'educació especial i d'informació pública, de la necessitat de tractar nenes i nens d'igual manera pel que fa a la nutrició, l'atenció de la salut, la interacció social i l'educació. P