"Dones i nenes primer?" : algunes reflexions sobre gènere i risc ambiental

Doc. Anii. Geogr. 26. 1995 293-297 ((Dones i nenes primer?)): Algunes reflexions sobre gknere i risc ambiental* David Saurí Departament de Geografia. Universitat Autbnoma de Barcelona 08 193 Bellaterra (Barcelona). Spain Data de recepció: setembre 1993 Resum En I'estudi dels riscos ambientals i, concretament, de la vulnerabilitat humana a calamitats naturals s'evidencien diferencies de genere entre grups socials pel que fa a I'impacte d'aquests fenbmens. En les següents línies es presenten dos exemples que il.lustren els lligams entre el funcionament de l'economia global, la participació en augment de la forga de treball femenina en tasques de producció industrial i els riscos als quals aquesta a forga de treball queda exposada durant el procés de producció. Paraules clau: Dona, treball, indústria, risc ambiental. Resumen. ~(2Mujeres y nifiasprimero?),: AAlgunas refixiones sobre género y riesgo ambiental En el estudio de 10s riesgos ambientales y, concretamente, de la vulnerabilidad humana a calamidades naturales se evidencian diferencias de género entre grupos sociales en relación al impacto de estos fenómenos. En las lineas siguientes se presentan dos ejemplos que ilustran las relaciones entre el funcionamiento de la economia global, la participación en aumento de la mano de obra femenina en tareas de producción industrial y 10s riesgos a 10s que esta fuerza de trabajo queda expuesta durante el proceso de producción. Palabras clave: Mujer, trabajo, industria, riesgo ambiental. Résumé. ((Femmes et filles dábord?)): Quelques reflexions sur du genre et le risque enuironnementale Dans les études sur les risques environnementaux et concretement sur la vulnérabilité humaine face aux calamités naturelles, des différences au sein des groupes sociaux affectés sont mises en évidence. Dans les lignes qui suivent on présente deux exemples qui illustrent les relations entre le fonctionnement de I'économie globale, la participation croissante de la main d'oeuvre féminine 21 la production industrielle et les risques auxquels cette force de travail se trouve exposée durant le processus de production. Mots-dés: Femme, travail, industrie, risque. * Text expressat en la taula rodona sobre aDiversitat i unitat en les experiencies de les dones: Primer i Tercer Món, nord i sud dlEuropa, la geografia compta?^. 294 Doc. And. Geogr. 26, 1995 David Saurí Abstract. (( Women and girls jrst?)): Some reflections on gender and environmental hazardr The study of environmental hazards and, more specifically, of human vulnerability to natural and human-rnade calamities shows gender differences arnong social groups exposed to such phenomena. Two examples of this trend are offered, illustrating the relationships between the workings of the global econorny, the increasing presence of women in industrial production and the hazards to which this labour force is exposed during the production process. Key words: Women, work, industry, risk. Voldria comenqar aquestes breus notes comentant una mica quins són els meus interessos pel que fa a la recerca en geografia i com penso que poden ésser rellevants per a les qüestions discutides en aquest número monogrBfic de Documents dlAnalisi Geografica. Gran part del meu treball es pot englobar dins del camp de l'estudi dels riscos ambientals. Particularment, he estat interessat a estudiar la vulnerabiitat humana a calamitats diguem-ne naturals, com les inundacions, emfasitzant les difertncies entre grups socials pel que fa als impactes d'aquests fenbmens. He d'admetre que, com molts altres conreadors d'aquesta línia de recerca, he atorgat més atenció a difertncies de ((classe)) que no a difertncies de ccgtneres o de qualsevol altra categoria social. Tanmateix, la dimensió gtnere esdevé cada cop més important en els estudis sobre la problemhtica mediambiental. Així, sembla que hi ha actituds forqa diferents cap als riscos ambientals entre homes i dones. Cutter (1993), per exemple, assenyala com les dones fan costat amb molta més forqa que els homes a les polítiques i regulacions ambientals, especialment a les orientades al control de tecnologies controvtrsiques com la nuclear, una qüestió que a casa nostra també ha notat Josepa Bru. D'altra banda, tenim cada cop més evidencia empírica de qut, especialment al món en desenvolupament, hom pot establir diferencials de vulnerabilitat als riscos naturals en funció de gtnere, edat i etnicitat, entre altres, categories fins ara for~a menystingudes. Manca encara una recerca més aprofundida, perb que intenti contestar, per a a cada context estudiat, la munió de preguntes que vénen al cap com ara les següents: Hi ha difertncies en el comportament d'homes i de dones enfrontats a problemes ambientals i quines implicacions poden tenir aquestes difertncies en termes de vulnerabilitat? Fins a quin punt les relacions de poder dins la llar poden influir en l'adaptació d'homes i dones als riscos naturals? Quin és el paper que s'atorga a les dones en situacions d'emergtncia? Són tingudes en compte quan es planifiquen mesures per a combatre les calamitats naturals? Aquesta darrera qüestió és especialment important en el context africh, on les dones són creixentment responsables del gruix de la producció d'aliments (Dankelman i Davidson, 1988). La resposta a aquestes preguntes i a d'altres pot ampliar els Bmbits de contacte entre dues Brees poc impregnades fins ara una de l'altra. Potser el rema que ha rebut més atenció al seminari ha estat el del treball i la ocupació de les dones. Aquí també penso que és necessari l'establiment de Reflexions sobre gtnere i risc ambiental Doc. AnU. Geogr. 26, 1995 295 línies de recerca conjuntes. En aquest sentit, voldria presentar breument dos exemples d'episodis recents que poden il-lustrar alguns lligams entre el funcionament de I'economia global, la participació en augment de la forqa de treball femenina en tasques de producció industrial i els riscos als quals aquesta forqa de treball queda exposada durant el procés de producció. El primer cas tingué lloc a la primavera de 1993 en un d'aquests p3sos que ara hom anomena ((dragons)) amb motiu del seu rapid creixement econbmic i l'agressivitat amb la qual conquereixen els mercats mundials d'articles de consum. Una fibrica de joguines del sur de Tailhdia es veié afectada per un incendi de grans proporcions que causi la mort d'entre 300 i 500 persones, la major part de les quals eren dones, i dones molt joves. Aquest episodi fa palesa una serie de fets prou coneguts, com són el paper crucial de la forqa de treball femenina en I'kxit de molts dels ((nous pa'isos industrials)) de l'Asia, la vulnerabilitat de les condicions de treball a la perifiria de l'economia global a riscos per a la salut i, per tant, la carrega desproporcionada que han de patir les dones en aquest ambit. Tanmateix, més enlla d'aquestes apreciacions for~a clares, hi ha un conjunt de matisacions que requeririen una recerca més aprofundida. Per exemple, sovint es destaca com les empreses multinacionals són les principals responsables d'aquesta vulnerabilitat en augment al risc industrial característica dels pa'isos del Sud. Disposem de certes evidencies que fan forqa simplista aquesta afirmació. A Tailandia, per exemple, el permís per I'apertura d'una instal.lació industrial nova requereix la posada en practica d'un conjunt de mesures ambientals i ocupacionals. Aquest requeriment s'accepta i s'implementa per part de les empreses estrangeres per raons basicament d'imatge, perb també per motius de minimització del risc financer que suposaria un accident per a l'empresa (indemnitzacions, costos legals, etc.). El control i seguiment de les mesures de seguretat, perb, s'ha de deixar en mans de les autoritats nacionals, les quals I'efectuen amb una laxitud considerable (Brown, Himmelberger i White, 1993). Per tant, caldria relativitzar forqa aquesta culpabilitat intrínseca amb la qual sovint s'estigmatitza les multinacionals. D'altra banda, també tenim evidencia empírica en augment que va en contra de la imatge, també forqa estesa, de les dones com a actores passives en aquests drames. Cal tenir en compte que, en alguns p3sos de 1'Asia del sud-est, com a la mateixa Tailhndia, la forv de treball femenina té, en general, uns bons nivells educacionals i que la resistencia organitzada envers abusos en materia de salaris i condicions de treball no és un fenomen desconegut (Porpora; Lim i Prommas, 1989). El segon cas que voldria comentar va passar molt més a prop de casa nostra. A l'estiu del 1992 saltaren a les pkines dels diaris espanyols les primeres notícies del que després es coneixeria amb el nom de la ((síndrome Ardystila (nom de I'empresa d'estampació tkxtil mitjanqant aerografia on es registraren les primeres víctimes). Durant la segona meitat de 1992 i l'any 1993, aquesta malaltia, que en casos extrems desemboca en fibrosi pulmonar i aturada de l'activitat respiratbria, causa la mort de sis treballadores i en va afectar prop de dues-centes més. La causa encara no s'ha pogut determinar amb certesa, fet que en uns 296 Doc. Ad. Geogr. 26, 1995 David Sauri primers moments desperta vells fantasmes en el si de la societat espanyola com el tristement famós cas de l'oli de colza de ltany 1981. Aviat, perb, es determina que, probablement, la contracció de la malaltia tenia lloc mitjan~ant l'exposició contínua a substancies químiques altament tbxiques (clorur de vinil i oxid d'etilt, entre altres) i components de diversos productes emprats en l'estampat de ttxtils a pistola. El context d'on sorgí la ((síndrome Ardystil)) il.lustra prou bé, al meu parer, alguns dels temes que més s'han destacat en aquest seminari. Primer, cal destacar la localització de les empreses afectades a la província dtAlacant (basicament a Cocentaina i a Alcoi) on hi ha una bossa d'economia submergida molt important en els sectors ttxtil, cal~at, joguines, etc. Segon, és característic el carhcter sovint familiar d'aquestes empreses, que funcionen fora de qualsevol mecanisme de regulació per part dels poders públics, especialment pel que fa a les condicions de treball. En aquest sentit, resulta simptomdtic que 1'empre.- sa Ardystil fos sancionada i tancada per no complir la normativa de contractació de personal, perb no per les deficients condicions del procés de producció. Tercer, és corrent també la prestncia majoritaria de dones en aquestes indústries de l'estarnpació i en moltes altres dels circuits de I'economia informal. El resultat de l'encadenament d'aquestes tres condicions és prou conegut. Els llocs de treball a l'economia informal, en gran part ocupats per dones, no són tan sols els més precaris i de retribució més baixa, sinó molt probablement també els més perillosos en termes de riscos laborals. En un context, en aquest cas, d'economia desenvolupada, sorgeixen preguntes per a les quals convindria trobar resposta. Per exemple, fins a quin punt les repetides crides a la flexibilització dels mercats de treball i un deteriorament dels drets laborals (ja presents dins l'economia informal perb que es poden manifestar també a l'economia regulada) pot comportar un increment dels riscos ambientals als llocs de treball? Qui en resultar& més exposat en termes de gtnere? Hem de continuar pensant amb els homes quan parlem de treballs perillosos o hem de comenGar a qüestionar aquesta interpretació? Els dos casos breument exposats aquí presenten similituds i diferencies. Tots dos fan refertncia a dones, generalment molt joves, que treballen en entorns perillosos. També ilalustren el procés de feminització de la for~a de treball industrial a nivell global i el fet que les dones estan patint una proporció creixent dels riscos derivats de les activitats manufactureres. A més a més, potser també ens hem de plantejar la futilitat d'establir una clara divisbria en les condicions de treball segons si ens trobem en paisos ((centrals)) o ccperiferics)), els primers més atents a qüestions de salut i seguretat que els segons. En tot cas, probablement fóra més interessant examinar les difertncies a nivell de característiques de les unitats productives, la política ((ambiental)) seguida per part de cada empresa i l'atmosfera de regulació pública de les condicions de treball. Així mateix, els exemples de Tailhndia i Alacant ofereixen, sens dubte, difertncies que, en gran part, poden obeir a la histbria i als ritmes de la industrialització diferents en els dos llocs, així com a les distintes formes de pro- Reflexions sobre gknere i risc ambientai Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 297 ducció industrial i concentració de la for~a de treball (en grans unitats o en multitud de petites empreses) i al paper de la regulació pública de I'activitat industrial. En qualsevol cas, a mesura que les dones entren cada cop més en I'esfera productiva, sovint en condicions precaries, els costos indui'ts pels riscos ocupacionals experimentaran probablement un cert canvi de direcció des dels homes cap a les dones. La recerca d'aquestes qüestions en diversos contextos geografies penso que té prou potencial com per constituir una via d'aproximació entre els estudis de gtnere i els estudis de riscos. BROWN, H.S.; HIMMELBERGER, J.J.; WHITE, A.L. (1993). ((Development-environment interactions in the export of hazardous technologies: A comparative study of three multinational affiliates in developing countries)). Technological Forecasting and Social Change, 43(2), p. 125-1 55. CUTTER, S.L. (1 993). Living with Risk. The Geography of Technological Hazards. Londres: Arnold. DANKELMAN, I.; DAVIDSON, J. (1988). Women and Environment in the Third World. Londres: Earthscan i IUCN. PORPORA, D.V.; LIM, M.H.; PROMMAS, U. (1989). ((The role ofwomen in the international division of labour: the case of Thailand)). Development and Change, 20(2), p. 269-294.