Dona, família i ocupació a la frontera nord de Mèxic : un estudi de les ciutats de Tijuana (Baixa Califòrnia) i Matamoros (Tamaulipes)

Doc. Ad. Geogr. 26, 1995 283-288 Dona, familia i ocupació a la frontera nord de Mexic. Un estudi de les ciutats de Tijuana (Baixa Califbrnia) i Matamoros (Timaulipes)* Departament de Geografia. Universitat Autbnoma de Barcelona 081 93 Bellaterra (Barcelona). Spain Data de recepció: febrer 1994 Resum El centre d'investigacions del Colegio de la Frontera Norte (Mexic) ha dut a terme I'explotació de I'ccEncuesta Nacional de Empleo Urbanon corresponent al primer trimestre de I'any 1990 que realitza 1'Institut Nacional de Geografia, Estadística i Informatica de Mtxic. Es tracta d'una enquesta contínua d'ocupació urbana que ofereix informació sobre les característiques sociodemografiques i ocupacionals de la població en edat activa i de les famílies o unitats domestiques. A partir d'aquesta informació, la recerca realitzada i I'article pretenen avaluar la irnpohcia de la constitució familiar en la formació de I'oferta de la forp de treball a partir d'una andisi des de la perspectiva de gtnere. Paraules clau: Gtnere, ocupació, familia, demografia. Resumen. Mujer, familia y ocupacidn en la fiontera norte de México. Un estudio de las ciudades de Tijuuna (Baja California) y Matamoros (Tamaulipas) El centro de investigaciones del Colegio de la Frontera Norte (México) ha realizado la explotación de la aEncuesta Nacional de Empleo Urbana)) correspondiente al primer trimestre del aiio 1990 que realiza el Instituto Nacional de Geografia, Estadística e Informática de México. Se trata de una encuesta continua de ocupaci6n urbana que ofrece información sobre las características sociodemográficas y ocupacionales de la población en edad activa y de las familias o unidades domésticas. A partir de esta información, la investigación y el presente articulo pretenden evaluar la importancia de la constitución familiar en la formación de la oferta de la fuerza de trabajo a partir de un análisis desde la perspectiva de género. Palabras clave: Género, ocupación, familia, demografia. Resumé. Femme, famille et emploi a lafionti2re nord de Mexico. Une recbercbe sur les villes de Tijuana et Matamoros Le Centre de Recherches du Colegio de la Frontera Norte (Mexique) a réalisé I'exploitation de I'ctEnquCte Nationale d'Emploi Urbainn correspondant au premier trimestre de l'an- * Membria de Recerca presentada al Programa de Postgrau del Departament de Geografia de la Universitat Autbnorna de Barcelona. Aquesta recerca s'ha realitzat grhcies al suport econbmic del Comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya. 284 Doc. Anil. Geogr. 2G, 1995 M. José González née 1990 publié par 1'Institut National de Giographie, Statistique et Informatique de Mexique. Avec cette information, la recherche effectuée et le present article veulent évaluer le poids de la constitution familiale dans la formation de I'offre de la force de travail, dans une perspective de genre. Mots-des: Démographie, genre, ocupation, famille. Abstract. Women,family and emplo~ment in Mexico 2 northern border. The case of the cities of Tijuana and Matamoros The Colegio de la Frontera Norte research centre (Mexico) has carried out the exploitation of the ((National Inquiry on Urban Employment~, corresponding to the first quarter of 1990, and compiled by the National Geographic, Statistic and Computing Institute of Mexico. This is a continnous inquiry on urban employment that offers information about socio-demographic and occupational aspects of the working age population and of families or domestic units. Using this information, the research undertaken and the present paper attempts to assess the importance of the constitution of farnily in the formation of the labour force from a gender perspective. Key words: Demography, gender, ocupation, family. Al centre d'investigacions del Colegio de la Frontera Norte situat a l'estat de la Baixa California mexicana s'ha dut a terme l'explotació de 19ccEncuesta Nacional de Empleo Urbano)) (ENEU) corresponent al primer trimestre de l'any 1990 que realitza 1'Institut Nacional de Geografia, Estadística i Informitica de Mtxic. L'ENEU és una enquesta contínua d'ocupació urbana que ofereix informació de les caracteristiques sociodemogrifiques i ocupacionals de la població en edat activa (12 anys i més) i de les famílies o unitats domtstiques. L'objectiu principal de la recerca ha estat avaluar la importincia de la constitució familiar en la formació de I'oferta de la forqa de treball, fet que ha implicat recontixer els determinants familiars dels diferents membres de la unitat domtstica per a participar en el mercat de treball. L'andisi s'ha fet des d'una perspectiva de gtnere, en el sentit que s'han buscat les diferencies entre el comportament de les dones i els homes en el mercat de treball donades per la divisió sexual del treball i la construcció social del rol de la dona en I'esfera de la reproducció domtstica. Un altre objectiu, secundari, ha estat captar les difertncies regionals que s'esbrinen a partir de l'estudi de dues ciutats de la frontera nord de Mtxic: Tijuana i Matamoros (692.965 habitants i 280.380 habitants, respectivament, segons la ENEU de 1990), que pertanyen als estats de la Baixa Califbrnia i de Tamaulipes respectivament. Les dues ciutats se situen a extrems totalment oposats de la línia fronterera, a una distincia d'uns 3.700 quilbmetres: Tijuana a la banda de l'oest i Matamoros a la de I'est. Per assolir aquests dos objectius la investigació s'ha estructurat en dues parts. A la primera part, descrivim les caracteristiques dels mercats de treball de Dona, família i ocupaci6 a la frontera nord de Mexic Doc. AnU. Geogr. 26, 1995 285 les ciutats en estudi i analitzem les diferencies entre els patrons de participació econbmica dels homes i els de les dones. A la segona part, descrivim les característiques de la família en el context fronterer i els condicionants familiars en la participació econbmica dels individus. Un dels trets que caracteritza les ciutats de la frontera nord de Mexic i que serveix per a contextualitzar-les és el model de desenvolupament dependent originat bbicament amb l'assentament d'indústries multinacionals. Aquesta injecció de capital estranger en el sector secundari es produeix dlen$ de l'any 1964 amb el Programa d'Industrialització Fronterera i el Regim de Zona Lliure que porta a terme el govern mexica. Aquest programa permet la instal.laci6 de plantes industrials (comunament anomenades ccmaquiladoresn) que realitzen l'encadellat i acabat de productes realitzats originariament a altres palsos industrialitzats per a l'exportació. D'aquesta manera es transmet als paisos en vies d'industrialització la producció de mercaderies en les fases més intensives de mB d'obra, com 6 el treball de muntatge en les cadenes de producció. Actualment la indústria ccmaquiladora)) constitueix una font molt important d'ocupació a la frontera, perb en cada una de les ciutats analitzades té un impacte diferent. De la primera part de la investigació destaquem que les ciutats de la frontera mantenen una dinamica econbmica for~a important, mostra d'aixb són els nivells d'activitat que assoleixen respecte al conjunt de la República mexicana: Tijuana té una taxa total d'activitat del 50,24% i Matamoros del 52,87%, mentre que als Estats Units Mexicans és del 43,04%. La gran diferencia en els nivells d'activitat, perb, la trobem quan distingim entre generes: a Tijuana una taxa del 73,14% en els homes i del 28,09% en les dones, i a Matamoros una taxa del 72,03% en els homes i del 35,70% en les dones. Així doncs, tot i que les ciutats de la frontera semblen ser propicies per a I'ocupació femenina perque les indústries ccmaquiladores)) estan molt feminitzades, les diferencies en els nivells d'activitat entre sexes són molt grans. La peculiaritat de les ciutats frontereres pel que fa a l'ocupació és que hi ha un alt percentatge de dones ocupades dins del sector manufacturer. També hem de destacar que a les ciutats de frontera hi ha una alta proporció de població masculina ocupada: a Tijuana un 72,19% i a Matamoros un 69,58% dels homes en edat activa (de 12 anys i més). Aparentement aquestes xifres semblarien descriure una situació econbmica envejable, encara que la realitat és ben diferent. A les ciutats de la frontera nord, com succeeix a la resta de la República, hi ha una bossa d'atur de caricter estructural. Tanmateix, la mateixa mancanGa de feines en l'economia formal ha fet créixer el sector informal. En aquest context també s'entén que la taxa d'atur sigui tan baixa (Tijuana té una taxa d'atur de 111,40% i Matamoros del 3,10%), perqut el fet d'estar aturat s'ha d'entendre com un luxe que pocs es poden permetre. Les xifres d'aturats que s'obtenen de l'enquesta no mostren la població que realment necessita una ocupació en I'economia formal. Tan sols es declaren aturats els joves que saben que trobaran feina a l'economia formal. En aquest sentit, és important assenyalar que I'enfocament tebric classic que s'aplica per a estudiar els mercats de treball dels paisos industrialitzats no 286 Doc. Anil. Geogr. 2G, 1995 M. Jos6 González és vBlid per un país semiindustrialitzat o en vies de desenvolupament com Mkxic. A la frontera nord-mexicana els salaris mitjans són for~a baixos i el subsidi d'atur no existeix. El percentatge de persones que guanya menys de dos salaris mínims és en el cas de la ciutat de Tijuana d'un 26% dels homes i d'un 46% de les dones, i en el de la ciutat de Matamoros d'un 47% dels homes i d'un 72% de les dones. Si tenim en compte que la línia de la pobresa se situa una mica per sobre d'un salari mínim, podem suposar la precarietat econbmica de gran part dels treballadors i, més concretament, de les dones treballadores. L'estructura productiva de les dues ciutats té com a punt en comú l'existkncia de la indústria ccmaquiladora)), que confereix certes peculiaritats als patrons de participació de la mA d'obra femenina: contractació de dones joves i sense fills majorithriament. La indústria ccmaquiladora)), perb, té característiques ben diferents a cada una de les ciutats, mentre que a Tijuana es tracta de petites plantes, a Matamoros opera en grans enclavaments de més de 250 treballadors, on hi ha el 96% de les dones del sector secundari. Per altra banda, la ciutat de Tijuana té un terciari molt més desenvolupat que la de Matamoros pel fet de mantenir unes relacions socioeconbmiques més intenses amb la seva ciutat vei'na a ((l'altra banda)) de la línia fronterera (San Diego-Califbrnia). La mateixa segmentació sectorial dels treballadors, amb un alt percentatge de dones ocupades a la indústria, ha fet que entre la població femenina s'hagi donat un rhpid procés d'assalarització i, al mateix temps, que la proporció de dones treballadores a sou fix sigui més gran que la d'homes. Així doncs, es pot dir que l'ocupació dins de la indústria ((maquiladoran formalitza les relacions laborals de la mh d'obra femenina. La segona part de la investigació la dediquem a I'andisi dels determinants familiars per a la participació econbmica. L1anBlisi de la participació econbmica dels membres de la família s'ha fet tenint en compte les variables seguents: el sexe del cap de familia, el tipus de llar (nuclear, extensa, complexa o unipersonal), la relació de parentiu amb el cap de familia, la grandaria de la llar i l'etapa del cicle vital en que es troba la familia. Les etapes del cicle vital d'una familia tradicional nuclear van des de la constitució (matrimoni), l'expansió (naixement dels fills), la contracció (independització dels fills) i la dissolució per la mort d'algun dels cbnjuges. En principi, l'enquesta que utilitzem només permet de fer una observació transversal de la situació en el moment de l'entrevista amb cada un dels membres de la familia. Tanmateix, la introducció del concepte de la ((generació fictícia)) ens permet arribar a definir el cicle de vida familiar suposant que els resultats obtinguts de l'observació transversal s'assemblarien al cicle familiar d'una generació fictícia que al llarg de tota la seva vida es comportés (quant als esdeveniments que defineixen l'evolució de la unitat familiar) com ho han fet els individus enquestats en el moment de l'observació. La mostra de llars que analitzem és de 157.135 a la ciutat de Tijuana (el 80% encapplats per homes i el 20% per dones) i de 68.219 a la de Matamoros (el 79% encap~alat per homes i el 21% per dones). En totes dues ciutats pre- Dona, família i ocupació a la frontera nord de Mkxic Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 287 dominen les llars nuclears com succeeix a la resta d'Amtrica Llatina (un 69% a Tijuana i un 70% a Matamoros). I la grandaria mitjana és de 4,41 membres a Tijuana i de 4,11 membres a Matamoros. Les difertncies entre les dues ciutats són destacables. La primera fa refertncia a la grandaria mitjana de les llars, superior en el cas de Tijuana. Aixb es podria explicar pel fet que Tijuana rep molta més població immigrant (és un dels punts de creuament de migrants legals i il.legals cap als Estats Units més importants de la línia fronterera). Gran part de la migració es realitza a través de xarxes socials o de parentiu mitjan~ant les quals una part important dels migrants que arriben a les ciutats s'afegeixen a famílies ja establertes, aixb fa que les famílies originals esdevinguin més complexes quant a les relacions de parentiu i més grans quant a gandaria mitjana. La segona difertncia és que a Matamoros hi ha una proporció més elevada de llars complexes (no nuclears) que a Tijuana a les primeres i a les últimes etapes del cicle vital familiar, la qual cosa es podria explicar per les pitjors condicions econbmiques que pateixen. De I'analisi de la participació econbmica destaquem que quan les dones pertanyen a llars no nuclears (familia extensa o composta) la taxa d'activitat femenina és més alta que quan pertanyen a llars nuclears, perqut I'existtncia d'altres dones, la possibilitat d'ajuda domtstica o l'existkncia d'una familia més complexa empeny les dones a entrar en el mercat de treball. Un altre context familiar que propicia l'activitat femenina són les llars en~ap~alades per dones on les taxes d'activitat femenines són molt més altes que a les llars on el cap de familia és un home. En general, en aquestes llars les dones són les principals subministradores d'ingressos i supleixen la figura del cap de familia mascle. També s'ha de dir que les llars encapsalades per dones es constitueixen fonamentalment en famílies complexes com a ccestrattgia econbmica)) per aconseguir millors economies d'escala. I aquestes llars encap~alades per dones són en gran part monoparentals (un 89% dels casos a les dues ciutats). Les llars encapplades per dones són les que presenten les condicions econbmiques més vulnerables, atts que elles pateixen més discriminacions que els homes per entrar en el mercat de treball i estan més discriminades en la remuneració salarial. Pel que fa al cicle vital familiar, destaquem que cada una de les etapes determina els nivells i les condicions de la participació econbmica dels membres de la familia. Quant a les condicions econbmiques, trobem que les llars que se situen a les etapes més avanqades del cicle vital familiar estan constituydes en una proporció més elevada per caps de familia amb baixos ingressos, la qual cosa s'explica basicament per la selecció negativa que realitza el mercat de treball entre la població de més edat. En aquests casos es tendeix a constituir estructures familiars més complexes que aportin més treballadors. Quant als nivells d'activitat femenina, destaquem que les dones que pertanyen a llars on el cap de familia té ingressos baixos (mensuals) assoleixen taxes d'activitat més altes que les dones que pertanyen a famílies on el cap de familia té ingressos mitjans o alts. El punt en comú de totes les dones, sense distinció d'ingressos, és que les taxes d'activitat són més baixes en la primera 288 Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 M. José González. etapa de l1expansiÓ familiar (quan el fill més gran té de O a 9 anys) respecte a les taxes que assoleixen les dones en l'etapa de la constitució familiar (quan la parella o cap de familia té de 15 a 39 anys i no té fills). Un altre dels aspectes analitzats és la relació de la divisió sexual del treball, expressada mitjanqant el parentiu dels diferents membres de la llar (homes i dones) amb el cap de familia, amb la segmentació laboral que es reprodueix en el mercat de treball. En aquest sentit comprovem que en les dues ciutats són les filles les que poden participar dins del sector industrial, mentre que les esposes treballen en sectors econbmics més flexibles com el corners dins de la categoria de compte propi. Per altra banda, als homes no se'ls atribueix cap determinació important de la seva ocupació sectorial com a conseqütncia del seu parentiu. Per concloure, I'andisi de l'ocupació des del marc de la familia ens permet obtenir una visió complementaria i més amplia que des de l'enfocament individual sobre els determinants en la formació de l'oferta de mi d'obra, sobretot en el cas de la mA d'obra femenina. El comportament de la for~a de treball femenina no respon tan sols als requeriments de la demanda, sinó a d'altres elements referits als condicionants familiars, atts que la dona és la persona més implicada en la reproducció domtstica en I'actual divisió sexual del treball.