Demografia i gènere : especificitats de l'Europa del Sud

Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 277-281 Demo rafia i knere: especii?citats & I'Europa del Sud* Anna Cabré Departament de Geografia i Centre &Estudis Demogrhfics Universitat Autbnoma de Barcelona 08 193 Bellaterra (Barcelona). Spain Data de recepció: setembre 1993 Resum La demografia és un camp on les diferencies de gtnere sempre són tingudes en compte, i fins i tot les dones tenen prioritat a I'hora de realitzar chlculs demogrhfics. Aquesta atenció especial no implica, per& que la demografia sigui una disciplina feminista. Des de la perspectiva de gknere hi ha algunes variables demogrhfiques molt interessants d'estudiar respecte a la relació entre el sud i el nord dlEuropa, entre les quals destaca el principal problema demogrhfic dels pai'sos meridionals, la immigració. Paraules clau: Demografia, gknere, Nord-Sud. Resumen. DemograJa y género: espec$cidades del sur de Europa La demografia es un campo donde las diferencias de género siempre son consideradas, incluso las mujeres tienen prioridad en 10s cálculos demográficos. Sin embargo, esta especial atención no implica que la demografia sea una disciplina feminista. Desde la perspectiva de género hay algunas variables demográficas muy interesantes de estudiar respecto a la relación entre el sur y el norte de Europa, entre las que destaca el principal problema demográfico de 10s paises meridionales, la inmigración. Palabras clave: Demografia, género, Norte-Sur. Résumé. Démographie et genre: specz~cités de I'Europe du Sud La démographie est un champs de recherche o6 les différences de genre sont considérées, et ou les femmes ont mCme priorité dans les calculs démographiques. Malgré cela, cette attention spéciale nlimplique pas que la démographie soit une discipline féministe. Dans la perspective du genre, i1 y a certaines variables démographiques trts intéressantes h étudier quant h la relation entre le sud et le nord de I'Europe, parmi lesquelles i1 faut souligner le principal problkme démographique des pays méridionaux, I'immigration. Mots-clés: Démographie, genre, Nord-Sud. * Text expressat en la taula rodona sobre ((Diversitat i unitat en les experikncies de les dones: Primer i Tercer Món, nord i sud d'Europa, la geografia compta?),. 278 Doc. Anil. Geoar. 26. 1995 Anna Cabre Abstract. Demography andgender: tbe specz$cness of soutbern Europe Dernography is a field where sex is always taken into account, what is more, women usually take priority in demographic estirnations. Even so, this special attention does not irnply that demography is a ferninist discipline. From a gender perspective, there are some dernographic variables related to the relationship benveen the south and the north of Europe, which are very interesting to study. Perhaps the most significant is the principal demographical problem of southern countries: imrningration. Key words: Demography, gender, North-South. En primer lloc voldria dir que se suposa que la demografia és un camp on les difertncies de gtnere sempre són tingudes en compte; tant si s'estudia la mortalitat com la natalitat o la nupcialitat. Sempre s'han calculat indicadors per a tots aquests temes i sempre s'ha fet de manera separada per a dones i per a homes, i aixi hem tingut la informació de tots dos sexes. Bé, aixb que acabo de dir no és totalment cert, perque quan falta informació aquesta és sempre la de l'home i no la de la dona. En temes com la fecunditat en qut només les dones són tingudes en compte, tothom sap que, en l'actualitat, aquí hi ha 1,2 fills per dona, perb ningú no sap quants fills per home. La gent considera errbniament que la proporció és més o menys la mateixa. Pensivem, i encara hi ha gent que pensa, que si es tenen 1.2 fills per dona també es tenen 1.2 fills per home i per la manera com estan constru'its els indicadors els resultats no serien els mateixos. Probablement, el nombre de fills per home seria més alt. Si els interessa el tema en podem parlar al final. No han de creure, perb, que perqut les dones tinguin prioritat a l'hora de fer els cdculs, la demografia sigui una disciplina conscient de la perspectiva de gtnere. Aquesta atenció especial a les dones no és deguda a qut sigui una disciplina feminista. L'bptica per la qual les dones són més importants que els homes en la demografia seria el que jo anomenaria al'bptica ramadera,); sí ramadera. Saben que el més important pels ramaders són les femelles, no els mascles. El que compta són les vaques, no els braus. És trist perb és aixi. Proposo que es reintrodueixin els homes en els estudis demogrifics com a subjecte. No sols com a subjecte, que ja ho són, sinó també com a objecte d'estudi. Penso que aixb, introduiria llum nova als comportaments i canvis demogrifics. Bé, aixb era només una petita nota col.lateral. Com se suposa que del que he de parlar és de les difertncies Nord-Sud, tant a Europa com en un sentit més global al món en general, i tinc molt poc temps, l'única cosa que puc responsablement fer és produir una llista de temes que podria ser interessant d'estudiar des del punt de vista del gtnere. Els donaré una llista de variables associades a la demografia i veurem quines són les diferencies i els punts més interessants. Comen~aré per les difertncies Nord-Sud dins d'Europa. Des del punt de vista mundial, les difertncies demogrifiques dins d'Europa no són gaire significatives. Des d'aquest punt de vista, el Sud dlEuropa pertany sens dubte al Demografia i gbnere: especificats de I'Europa del Sud Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 279 grup de pdisos desenvolupats. Dins d'aquest grup de pdisos desenvolupats hi ha difertncies importants i no sempre en el sentit en que normalment ens pensem. Les diferencies demogrhfiques entre el nord i el sud drEuropa ja no són en el sentit en qut acostumaven a ser en un passat. En resum, hauria de dir que la mortalitat al sud dlEuropa esta millor que al conjunt del continent. Aixb és molt clar si s'hi inclou Europa de I'Est, pero si comparem la mortalitat dels pai'sos mediterranis amb I'Europa occidental, tindrem la sorpresa de comprovar que també és millor al sud que a I'occident. L'esperan~a de vida és més alta, tant per homes com per dones, perb especialment pels homes. No sabem perqut aixb és així, i 6 un tema que hauria de ser estudiat amb més profunditat. No sabem si les condicions de supervivtncia són millors o si és una conseqütncia del passat. És a dir, que a causa d'una mortalitat més elevada en el passat les persones han sofert un grau de selecció més alt. És probable, perb, que aquestes difertncies siguin degudes a I'estil de vida o a la forma de menjar. Bé, només apunto el tema. Pel que fa a la fecunditat al sud dlEuropa, aquesta és la més baixa del món. Els primers palsos que apareixen a la llista de nacions amb fecunditat baixa són: Itdia, Espanya, Portugal, Grtcia i Hong-Kong. I em pregunto si aquest darrer pot ser considerat com un veritable país. O sigui que el sud dlEuropa és la zona del món on la fecunditat és més baixa. Tampoc sabem quina és l'explicació d'aquest fenomen. No sabem si és una conseqiitncia de l'alta fecunditat del passat i, per tant, és només un efecte de conjuntura i canviara en un futur o si és una veritable tendtncia. Crec que ha estat durant massa i, per tant, que es tracta d'una veritable tendtncia. Crec que certes generacions del sud dlEuropa tindran les descendtncies finals per dona i per home, suposo, més baixes del món. Penso que aquest és un problema que afecta sobretot les dones per a la manera com senten i lamenten de no haver tingut fills. Aquesta és més aguda que no en els homes. Són més conscients que el seu temps per a la reproducció és curt i per tant que corren el risc de no tenir cap fill. Es que els homes acabin en la mateixa situació, perb no en són conscients. Aquest és un altre punt que distingeix les dones del sud d'Europa. Les dones d'aquesta zona que ara tenen entre 28 i 35 anys corren un risc molt alt de no tenir cap fiíi i probablement no en tindran. Potser en tindran un, perb és possible que el perdin. És clar que hi ha altres persones amb problemes de sobrefecunditat, perd el problema general és de falta de fecunditat. Aquesta s'explicaria probablement pels problemes del mercat laboral, no ho sé. Les explicacions estarien relacionades amb l'atur, perb, per exemple, pdisos com Portugal no tenen tant atur com altres nacions, en canvi tenen un dels nivells de fecunditat més baixos. Per contra, Irlanda té un dels nivells d'atur més alts, perb encara té un dels nivells de fecunditat més alts. Per tant, podem dir que les interrelacions no són clares. El tercer tema són les migracions. Els pai'sos del sud d'Europa han estat sempre emigratoris i ara són fortament immigratoris i aixb ha canviat totalment la situaci6. Aquest fenomen es desenvolupa en societats que tenen una idea diferent de les coses. Aixb ens porta molt rapidament a la mateixa situació en 280 Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 Anna CabrC qut es troben els altres paIsos europeus. Si he d'escollir un problema demografic a Europa en aquests moments, seria el de la immigració. Molt rapidarnent. Per descomptat, les difertncies Nord-Sud a escala mundial són molt més grans. Penso que no cal detenir-se a parlar sobre les difertncies de fecunditat perqut tothom ja les coneix, perb m'agradaria dir que la manera com han fet baixar la fecunditat a molts paysos és I'esterilització massiva de les dones. A vegades aquestes dones volen ser esterilitzades, perb alguns cops es fa contra la seva voluntat, i molt sovint quan són molt joves, segons com als vint-i-cinc anys o fins i tot abans. Solament vull assenyalar la ptrdua de poder decisori que aixb suposa pel futur. És una manera barata de solucionar el problema. Crec que és un problema molt greu, almenys per a mi. La mortalitat creix a moltes parts del planeta. Creix la mortalitat infantil, perb també l'adulta en tots aquells paysos on hi ha guerres. L'esperan~a de vida baixa a Somdia, perb no solament a Somdia, també ho fa a moltes altres parts de lq&rica. També m'agradaria saber el que passa a Europa de 1'Est en aquests darrers dos o tres anys. Encara no n'hem pogut veure les xifres. No parlo només de IugoslBvia. No vull parlar d'aquest tema. No estic segura del que passa ni tan sols en els paysos on no hi ha guerra. Vull mencionar també el cas de Cuba. Era el país amb l'esperanqa de vida més alta de tota I'Arntrica Llatina i amb la mortalitat infantil més baixa, i ara esta en una situació de regressió en totes aquestes millores com molts paysos més. Finalment, el punt que m'agradaria que retinguessin, encara que estic segura que ja el tenen present, és el tema de les migracions. Es parla molt sobre migracions, pero els vull explicar un fet relacionat amb la perspectiva de gtnere. Vaig anar a una reunió on una persona, una dona, va dir que hauríem de ser molt restrictius i selectius a l'hora d'admetre els immigrants perqut no tenia cap sentit lluitar pels drets de les dones i admetre persones que peguen les seves dones. Continuava dient que s'havia de ser sobretot selectiu amb els musulmans i mai admetre'ls perqut són horribles amb les seves esposes. Aixb va ser dit per una persona molt important. Bé, jo dic que es pega les dones arreu del món. Com diem aquí, fins i tot passa a les millors famílies. No tots els musulmans són horribles, no tots els musulmans són horribles amb les dones i no totes les persones que són horribles amb les dones són musulmans. Perb suposant que fos veritat, no admetre aquests immigrants seria tan sols una manera de no veure'ls. Aquestes mesures restrictives que s'imposen sobre la immigració només són una manera de treure'ns de la vista les grans difertncies que hi ha al món en tots els temes. Crec que la immigració és l'oportunitat de veure, a petita escala, les difertncies que existeixen al món. Hauríem de tenir una visió més positiva de la immigració, sobretot de la que ve del Tercer Món. Un segon aspecte en el qual vull fer refertncia és en tot aquest racisme i xenofbbia que es viuen actualment, que estan dirigits a immigrants, perb que són selectius; estan més relacionats amb els infants i les dones. Les societats occidentals estan més disposades a acceptar-10s quan són treballadors masculins, especialment si treballen a llocs llunyans, de nit o en llocs on són poc visibles. Perb quan vénen les dones i els infants, viuen com famílies, van a l'escola i fan Demografia i genere: especifitats de I'Europa del Sud Doc. Ad. Geogr. 26, 1995 281 servir els serveis sanitaris i altres coses; és a dir, esdevenen visibles. Llavors és quan el racisme explota. No crec necessari dir que aquestes agressions, aquesta violtncia que veiem cada dia en els diaris esta dirigida a les residencies on viuen les dones i els infants. Des del punt de vista feminista haurem de ser cada cop més conscients del deure que tenim de tenir en compte els problemes de les dones immigrants que viuen en els nostres pdisos, els quals són, sens dubte, diferents als nostres.