El lloc compta : perspectives internacionals comparades sobre la geografia feminista

Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 245-259 El lloc compta. Perspectives internacionals comparades sobre la geografia feminista* Janice Monk Directora executiva del Southwest Institute for Research on Woman i professora adjunta de Geografia de la Universitat &Arizona. Tucson, Arizona, 85721 USA. Data de recepció: juliol 1993 Resum Els resums de les recerques en geografia feminista generalment se centren en els esdeveniments al llarg del temps, sense posar gaire atenci6 en les diferencies en I'abast i la naturalesa de les recerques segons els pai'sos. Aquest article exposa primerament I'abast de la recerca feminista en geografia i ofereix exemples de com la seva presencia ha estat influi'da per les polítiques econbmiques nacionals i internacionals, pels valors culturals nacionals, per I'estructura del sistema de l'ensenyarnent superior i per les tendkncies en la disciplina geogrifica. Després, en el mateix marc, es passa a explorar i a interpretar les diferencies de les orientacions de la geografia feminista en diferents pai'sos. Finalment, s'apunten alguns temes que han estat oblidats en tots els pcsos. Aquest article no pretén oferir interpretacions definitives, sin6 estimular la reflexi6. Paraules clau: Lloc, geografia, genere, recerca. Resumen. El lugar importa. Perspectiva internacionales comparadas sobre h geografzaafeminista . Los resúmenes de las investigaciones en geografia feminista generalmente se centran en 10s acontecimientos a lo largo del tiempo, sin poner demasiada atención a las diferencias en la extensión y la naturaleza de las investigaciones según 10s paises. Este articulo en primer lugar expone el alcance de la investigación feminista en geografia y ofrece ejemplos de como su presencia ha estado influida por las políticas económicas nacionales y internacionales, por 10s valores culturales nacionales, por la estructura del sistema de educación superior y por las tendencias en la disciplina geográfica. Después, en el rnismo marco, se pasa a explorar y a interpretar las diferencias de las orientaciones de la geografia feminista en diferentes paises. Finalmente, se apuntan algunos temas que han sido olvidados en todos 10s paises. Este articulo no pretende ofrecer interpretaciones definitiva, sino estimular la reflexión. Palabras clave: Lugar, geografia, género, investigaci6n. Resumb. Le lieu est important. Perspectives internationales comparées sur la géographiej2ministe Les révisions faites sur la recherche en géographie féministe monuent que I'attention est géntralement centrée sur les faits qui se produisent dans le temps, sans donner grande atten- * Traducció de I'anglks per Pilar Pujol. 246 Doc. And. Geoer. 26,1995 lanice Monk tion aux variations dans I'étendue et la nature de la recherche selon les pays. Cet article montre d'abord la diffusion internationaie de la recherche féministe en géographie et offre des exemples pour comprendre comment sa présence peut avoir été influencée par les politiques économiques nationales, par les valeurs culturelles nationales, par la structure du systeme de l'éducation supérieure et par les tendances nationales de la discipline geographique. Cela nous mkne, dans le meme contexte, i explorer et i interpréter les différences d'orientations qui se donnent dans la géographie féministe de différents pays et i comprendre certains aspects qui ont été généralement négligés. Cet article se propose de stimuler la réflexion et le debat, et ne prétend pas offrir des interprétations definitives. Mots-dés: Lieu, geographie, genre, recherche. Abstract. Place matters. Comparative internationalperspectives on feministgeography Reviews of research in feminist geography usually focus on developments over time, paying little attention to the differences in the extent and nature of the research among nations. This article first assesses the internationai spread of feminist research in geography and gives examples of the ways in which its presence might have been influenced by national and internationai politicai economies, national cultural vaiues, the structure of systems of higher education, and trends in the discipline of geography. It then draws on this same framework to explore and interpret differences in the orientations in feminist geography in several countries. Finaily, it notes some themes which feminist geography has generally neglected in all countries. The article is intended to stimulate reflection, and does not daim to offer definitive interpretations. Key words: Place, geography, gender, research. Sumari En quin lloc del món Conclusions es realitza geografia feminista? Bibliografia Llocs diferents, veus diferents Des que va sorgir als anys setanta, principament als Estats Units, Anglaterra i Holanda, la geografia feminista contemporhia ha esdevingut una tasca a nivell internacional. Cap a finals dels anys vuitanta, 21 pai'sos van ser representats en articles al Journal of Geograpby in Higher Education (Peake, 1989), I ' una xarxa informal sorgida de la International Geographical Union, a principis dels anys vuitanta, va establir-se com a Grup d'Estudi el 1988, i com a Comisió en Gknere i Geografia el 1992. Actualment té més de 350 membres a més de 50 pai'sos. Les gebgrafes que treballen en temes de gknere, comparteixen una colla d'objectius i perspectives, un compromís de donar a conkixer les experikncies de les dones, una preocupació per la qualitat de vida de les dones i una visió política de l'equitat entre generes. Analitzen i interpreten el significat d'espai i de lloc en les relacions de gknere i la vida de les dones, i incorporen el concepte d'interdisciplinarietat feminista a la seva recerca. Aquest treball té molts Perspectives internacionals comparades sobre la geografia feminista DOC. Ad. Geogr. 26, 1995 247 aspectes comuns a través de les fronteres nacionals, de tota manera, existeixen diferencies nacionals, com l'extensió del grau de desenvolupament de la geografia feminista i dels aspectes en qut hagi posat I'tmfasi. Per puntualitzar, s'ha posat poca atenció de manera sistematica a aquestes difertncies i no s'han establert connexions especifiques entre diferents llocs, malgrat que la geografia considera el lloc com una categoria fonamental per a les seves andisis. Generalment, s'han realitzat interpretacions del desenvolupament en el terreny dels canvis al llarg del temps, més que no pas dels canvis al llarg de I'espai (vegeu, per exemple, McDowell, 1993). Aquest oblit de la perspectiva geogrAfica és irbnic, en un moment en qui: estudioses feministes en altres disciplines reclamen que la veritat no pot ser universal. Han anat incorporant en el Ilenguatge els temes d'ccespai)) i de c(1locs. Descriuen el coneixement com a quelcom ((situat)) i reclamen als autors que identifiquin la seva ((posició)) (Haraway, 1988; Bondi i Domosh, 1992). Aleshores, com reflecteix la geografia feminista el lloc on ha estat creada? En quin lloc del món es realitza geografia feminista? Per establir el desenvolupament espacial de la !geografia feminista, em basaré primerament en tres fonts d'informació: la llista d'adreces, el directori de sbcieslsocis i les cartes del Grup dlEstudi i la Comissió en Gtnere i Geografia de la Unió GeogrAfica Internacional; els articles del Journal of Geogmpby in Higher Education (Peake, 1989), i els Abstrdcts dels escrits presentats al Congrés Internacional de Geografia Internacional i Simpbsium de Gtnere el 1992. Aquestes fonts tenen alguns biaixos', perb les dades indiquen que el nivell més alt d'activitat es dóna als Estats Units, a la Gran Bretanya, al CanadA, a Austrdia, a Catalunya i a Espanya. Malgrat que es puguin considerar marginals, les gebgrafes feministes d'aquests llocs presenten de manera regular articles sobre gtnere a les trobades acadkmiques nacionals i internacionals, publiquen el seu treball en revistes geogr~ques, ofereixen cursos de gtnere, ocupen posicions a temps complet i solen tenir grups d'estudis organitzats i una revista. Properes en prestncia són les gebgrafes dVHolanda i els pai'sos escandinaus, Sud-Africa, It&rica sud-sahariana i les gebgrafes de parla germana (Sui'ssa, Alemanya i us tria). En alguns dlaquests llocs, com ara Holanda, les gebgrafes han impartit classes i han anat investigant des que va sorgir aquest camp. Han establert cursos, solen tenir un grup organitzat de gtnere en la seva societat geogrifica nacional i publiquen en les seves revistes nacionals. El personal docent, perb, sol ser temporal o a mitja jornada, els escrits són menys extensos i la presencia internacional i la mobilitat han estat limitades a causa de les barreres lingiiistiques o a una difusió internacional limitada de les seves revistes. Alguns, per 1. Per motius de pressupost, la Comisió d'IGU realitza les relacions preferentment amb pai'- sos on els altres canals de comunicació (com ara revistes) estan limitats. La composició de les sbcies és esbiaixada, ja que es dóna referenc cia a les que han pogut participar en reunions internacionals des de 1980. 248 Doc. Anil. Geogr. 26. 1995 Janice Monk exemple, el grup de parla germanica, publica un diari i participa en trobades de manera regular, perb la seva posició institucional és feble i la gent que hi participa és relativament poca. En alguns llocs, com a l'fndia, on ara hi ha una comissió de gtnere entre les associacions nacionals de gebgrafes, i a Noruega els programes d'estudis de les dones han esdevingut relativament importants i han rebut el suport de l'estat (Nergman, 1992), malgrat que la prestncia d'estudis de geografia de gtnere continua essent petit. A 1'Africa sud-sahariana el treball es realitza en paysos de parla anglesa i no en els de parla francesa, principalment Nigtria, Ghana, Sud-Bfrica, Kenya i Uganda. Comparant amb els llocs anomenats fins ara, la geografia feminista té molt poca prestncia en alguns pdisos de l'oest dlEuropa (per exemple Fransa i Btlgica), als pdisos de 1'Europa de I'Est, a la Commonwealth d'Estats Independents, a Llatino-america i a 1'Est asiatic, encara que la geografia sigui una disciplina forta en aquestes regions. És agosarat intentar entendre aquestes difertncies espacials, perb en donaré algunes interpretacions preliminars centrant-me en uns pai'sos concrets tot considerant elements de les polítiques econbmiques nacionals i les relacions internacionals, el desenvolupament i 1'0r~anització del sistema dfensenyament superior, aixi com factors interns (tots relacionats entre ells) de les tradicions nacionals i els canvis dins la disciplina de la geografia. Com que el camp és relativament petit, s'hauria de considerar el paper dels individus, tot i que no se'n pugui fer refertncia en aquest breu assaig. De tota manera, parlaré del desenvolupament relacionat amb la prestncia de les dones dins la disciplina, ja que la geografia feminista és majorithiament creada per elles. L'atenció de la geografia per les dones i el gtnere és més Amplia als Estats Units, on va sorgir als anys setanta com una expressió acadtmica del moviment de dones de finals dels anys seixanta. De tota manera, aquest desenvolupament ha de ser contextualitzat dins d'una histbria disciplinaria i socioeconbmica més Amplia. Un nombre considerable de dones van iniciar les seves carreres en geografia entre finals del segle XIX i la Segona Guerra Mundial. Alguns dels seus escrits incorporen la discussió sobre el treball femení i la vida diaria (vegeu, per exemple, les tesines dtAnderson, 1932; Clune, 1922; Lemaire, 1935 i Roberts, 1938). En general, perb, les carreres i, en conseqiitncia, les publicacions i les classes que van impartir reflectien la discriminació en el lloc de treball que hi havia en aquells moments per motius de gtnere. Aquesta discriminació va fer que la major part d'elles es dediqués a l'ensenyament i no formés part d'institucions de recerca (Monk, 1992), aixi, la quantitat de recerca realitzada, considerant el tema de la vida de les dones va ser petita. Les circumstancies existents entre la Segona Guerra Mundial i els anys setanta no van afavorir l'increment de la prestncia de les dones a la geografia acadtmica, ni tampoc l'augment d'escrits sobre elles. Les ideologies socials i els canvis en el camp educatiu durant el de la postguerra va suposar un increment del nombre d'homes que es dedicaven a la disciplina acadtmica i al seu desenvolupament cientític, el qual emfasitzava la recerca de lleis universals en lloc de posar l'interts en el gtnere o en altres fonts de diversitat humana. Perspectives internacionals comparades sobre la geografia feminista Doc. AnU. Geogr. 26, 1995 249 Als anys seixanta es va donar alhora la combinació del radicalisme social, I'increment de la presencia de la dona en el món del treball i la interdisciplinarietat de I'escola feminista. Inicialment, les gebgrafes van respondre aquest moviment examinant el paper de les dones dins la disciplina, perb a partir de mitjans dels anys setanta es va canviar cap a la recerca i l1ensenyament sobre la dona. El canvi va ser substancial i difícil, principalment perque es va intentar en un moment de dificultats econbmiques a la universitat. Malgrat aixb, el nombre de dones associades a I'Association of American Geographers va incrementar-se de 967, o un 13% el 1972 fins a 1.760, o un 27% el 1992 (Association of American Geographers, 1973; 1993). D'aquestes, una tercera part eren estudiants i aproximadament un 20% realitzava el seu treball geogrhfic en el món de l'empresa o agencies del sector públic, en tasques on calen habilitats tecniques i no pas perspectives feministes. La presencia de dones gebgrafes entre personal universitari va augmentar de 230, o un 7% el 1972 fins a 5 15 o un 18% el 1992, i malgrat que només una part treballa en departaments de geografia o en feines a temps complet, novament, n'hi ha poques que estan especialitzades en estudis de gknere. Malgrat aixb, el 1992 el Geographic Perspectives on Women Study Group tenia 220 sbcies, entre els quals s'inclo'ien tant personal docent com estudiants graduades (Association ofAmerican Geographers, 1993), la major part d'elles amb tendkncia acadtmica i no de geografia aplicada. Cal fer esment que en una trobada anual a finals dels anys setanta la sessió de !geografia feminista va tenir una gran assistencia, i el 1993 es van presentar més de seixanta comunicacions feministes. La descentralització de la presa de decisions i I'orientació cultural individualista als Estats Units presenta avantatges i inconvenients per la !geografia feminista. Per una banda, ha permes als docents introduir cursos de genere quan els era possible negociar amb les institucions polítiques locals, sense haver d'enfrontar-se amb les dificultats de canviar el sistema de finan~ament o la coordinació del currículum que es controlava des de I'administració central. Perb, al mateix temps, ha suposat una presencia desigual de la geografia feminista. La geografia a Holanda presenta uns trets diferents a la dels Estats Units. A Holanda hi ha una presencia molt més forta de la planificació social, la qual reflecteix la influtncia que té l'estat en la vida diiria (Karsten, 1989; Droogleever Fortuijn, 1993a). Les !gebgrafes feministes holandeses cooperen amb companyes del camp de la planificació, unes 250 estaven connectades, a finals dels vuitanta, per mitjh del Women's Department of the Netherland Institute for Physical Planning and Housing (Karsten, 1989). Les organitzacions de planificaci6 han subvencionat diverses tesis doctorals en geografia feminista (Droogleever Fortuijn, 1993a). Els llocs de treball docent són relativament pocs a Holanda, de tota manera, alguns s'han institucionalitzat com a llocs estables, com és el cas de la Universitat d'hsterdam, on van ser creades amb base temporal a principis dels anys vuitanta responent a la pressió dels estudiants. El fet que siguin a temps parcial pot reflectir la tendtncia general de la Perspectives internacionals comparades sobre la geografia feminista Doc. Any. Geogr. 26, 1995 251 obtingut generalment els títols fora del seu país, especialment a Anglaterra. Queda clar que, de diverses maneres, les gebgrafes africanes han estat influ'ides pels efectes de les relacions internacionals colonials i postcolonials. En un aspecte diferent, llemergtncia recent de la feminista a la República de Sud-Bfrica i l'establiment de lligams entre les gebgrafes feministes de SudAfrica i les d'altres pa'isos de 1'Africa (Fairhurst, 1990-1993) reflecteix el trencament de l'a~llament acadtmic de la política postapartheid. És important examinar tant l'abstncia com la prestncia de gebgrafes feministes. El posicionament i carActer de la com a disciplina dins les universitats té influtncia en aquesta situació. Per Dina Vaiou la ((marginal, si no inexistent)) situació a Grtcia s'explica en funció de l'abstncia general de la geografia com a una disciplina diferenciada (1989, p. 100). Les oportunitats per a la recerca i llensenyament són limitades per l'escassetat de materials a Grtcia, i són definides pels interessos dels estudiants i dels docents que treballen a les escoles d'arquitectura a Atenes i Tessalbnica. Jeanne Fagnani (1989) ha realitzat la hipbtesis que els gebgrafs francesos contemporanis estan més oberts a innovacions ttcniques que no pas conceptuals, i han posat poca atenció a la teorització social i a temes relacionats amb altres citncies socials. Ella també destaca que les gebgrafes interessades en temes socials se centren en la qüestió de classe i que algunes gebgrafes influents a nivell polític han estat activament hostils als estudis feministes, inhibint-ne aixi el desenvolupament. A més a més, la feble situació dels estudis institucionalitzats sobre la dona a Fransa no ofereix un entorn de suport com ara, per exemple, a Holanda (Ezekiel, 1992). La situació de la geografia feminista a Alemanya és més difícil d'avaluar. Hi han aparegut publicacions des de principis dels vuitanta (Gilbert i Rossler, 1982), hi han estat organitzats dos seminaris brithnico-germAnics de planificadors i gebgrafs, i un grup que uneix gent d'Austria, Alemanya i Su'issa ha realitzat reunions i ha publicat un butlletí des de 1988 (Binder, 1989). Fora d'aquest grup hi ha gebgrafes, com a Heidelberg, que es preocupen per les variacions regionals de les dones en refertncia al treball i l'educació, situant el seu treball en el context de les disparitats socials regionals (Schmude, 1988; Meusburger i Schmude, 1991), perb donada la magnitud de la geografia com a disciplina entre les universitats alemanyes i el creixement massiu entre 1960 i 1980, l'abstncia de gebgrafes feministes és més significativa que la seva prestncia. Un llibre recent sobre l'estatus de la geografia alemanya (Ehlers, 1992) no inclou cap discussió sobre geografia feminista o sobre temes de gtnere. Una colla de factors poden explicar el motiu de la situació alemanya: un sistema d'incorporació elitista a les estructures de poder de la disciplina, la tendtncia de les subvencions del Consell de Recerca Alemany que prefereix fer costat a la geografia física des de 1980, i l'tmfasi en kees d'ecologia i ttcnica en treball aplicat (Ehlers, 1992), aixi com un període molt llarg per aconseguir posicions permanents en el món acadtmic, és problablement un inhibidor de la participació de les dones en el món de la recerca. És important considerar l'aparent prefertncia de les docents feministes pel separatisme que no pas per la integració. També cal tenir presents les actituds socials i polítiques a Alemanya 252 Doc. AnB1. Geogr. 26, 1995 Janice Monlc en refertncia a l'educació de les dones i el seu lloc en el treball i en la societat, més orientades cap a una ideologia maternalista que en altres paYsos de la comunitat europea (Kiernan, 199 1; Fagnani, 1993). El treball geografic sobre les dones i el gtnere és gairebé invisible a l'est asiitic. Malgrat que existeixen programes interdisciplinaris sobre estudis de les dones a la Xina, el Japó, Corea i Taiwan, és només individualment que s'ha escrit o s'ha parlat de temes de geografia de gtnere (Chiang, 1989; Rii, 1989). Per examinar aquesta situació cal tenir en compte el context cultural i disciplinari. La geografia física és important a la Xina i a Taiwan, tot i que s'hi han anat desenvolupant interessos a favor dels temes ecolbgics i thcnics. La geografia humana és més important a Corea i al Japó, perb el treball feminista s'ha desenvolupat molt poc en aquest paysos, existeixen, amb tot, algunes gebgrafes, la majoria de les quals han tingut formació a nivell internacional i10 als Estats Units, que intenten promoure la recerca sobre les dones (Bedford, 1993; Rii, 1989, 1993). La regió no té una histbria colonial que la connecti lingiiisticament als fons documentals occidentals i les seves orientacions disciplinaries. A més a més, les agtncies internacionals, no donen suport als projectes de dones com ho fan a I'Africa Sud-sahariana. Es especialment important entendre els valors sobre gtnere de les cultures locals si volem entendre la posició de la geografia feminista. Llocs diferents, veus diferents Majoritariament, la geografia feminista és escrita per dones2, perb com Janet Momsen i Vivian Kinnaird han demostrat recentment (1993), les veus de les dones varien a nivell internacional. Els fons documentals més importants, de la Gran Bretanya i dels Estats Units, presenten moltes connexions, és especialment evident el creixent interts en estudis culturals representat per veus dels dos costats de I'Atlintic. Perb jo crec que es pot dir que la geografia feminista britanica ha fet més tmfasi en la teoria i particularment en l'apropament teorktic, mentre que els estudis als Estats Units han estat més empírics i han reflectit les posicions filosbfiques. L'tmfasi inicial del feminisme social és associat als escrits britinics (Bowlby i altres, 1989), com ho és l'interts per connectar la geografia feminista amb els estudis locals (McDowell i Massey, 1984). Les gebgrafes feministes britaniques s'han trobat recentment que la teoria és una font de desacords entre elles (Penrose i altres, 1992). Mentre que els treballs inicials britinics van girar entorn de l'opressió del capitalisme i el patriarcat, la recerca als Estats Units, que reflectia un enfocament liberal, va centrar-se en la invisibilitat de les dones, va documentar desigualtats entre gtneres i va revelar les maneres que les eleccions que realitzaven les dones eren afectades per disseny urbs i el sistema de transports, i que les poli2. Els resums del Congrés Internacional de Geografia de 1992 ha inclbs 55 escrits sobre dones, gknere i sexualitat, dels quals un 20% van ser signats per homes, cosa que no passa en altres hrees. Perspectives internacionals comparades sobre la geografia feminista Doc. Anii. Geogr. 26, 1995 253 tiques d'ocupació reflecteixen la ideologia sobre la relació entre gtnere, producció i reproducció. Aquests temes estan ben il.lustrats per un bon nombre d'articles de Susan Hanson i col-laboradors (vegeu, per exemple, Hanson i Hanson, 1980; Monk i Hanson, 1982; Hanson i Johnston, 1985; Pratt i Hanson, 1991). Malgrat que alguns d'aquests articles han incorporat metodologia qualitativa (Pratt i Hanson, 1992, 1993), han mantigut un fort component empíric i han inclbs dades quantitatives. Les gebgrafes feministes als Estats Units han escrit també sobre temes de tradició humanista, han explorat les visions de les dones expressades en l'art, les novel.les i la poesia (Norwood i Monk, 1987; Monk i Norwood, 1990) i han aportat la perspectiva feminista a la geografia histbrica (per exemple, Kay, 199 1; Seager, 1988; Doenges, 1993). Addicionalment, han fet un esfor~ considerable per estudiar la vida de les dones a d'altres parts del món posant tmfasi als problemes del desenvolupament. De la mateixa manera, a la reunió de 1'Associació de Gebgrafs Americans del 1993, van haver-hi més presentacions que feien refertncia a les dones del Tercer Món (19) que a les dels Estats Units (12). Les recerques empíriques van posar l'atenció a la raGa, l'ttnia i les etapes vitals com a font de difertncies entre les dones americanes (McLafferty i Preston 199 1; Johnston-Anunomwo, 1993; Christensen, 1993; Pratt i Hanson, 1993). Una llengua comuna, el fet d'assistir a les reunions que organitzen, contractar formadores gebgrafes brithniques en universitats nord-americanes i les similituds en molts dels temes que tracten, fan que les investigadores de Gran Bretanya i dels Estats Units estiguin en connexió. Els seus estudis del Tercer Món reflecteixen el llegat del colonialisme i del neocolonialisme i les politiques internacionals de desenvolupament contemporinies, aixi com l'accés a recursos per realitzar treballs fora del país. El lligam de les britiniques amb la teoria feminista social és una mostra de les distincions de cultura política i l'expressió d'aquesta en el món acadkmic dels dos paikos. Malgrat que les perspectives marxistes han arribat a la !geografia dels Estats Units (sovint portades per britinics no actius en la feminista), aquest treball ha estat present en l'enfocament crític, perd no ha estat central en el treball feminista. L'tmfasi dels Estats Units en l'empirisme reflecteix una tradició cultural ben establerta. L'onada postmodernista recent i de valoració de la diversitat pot fer que les dues escoles s'apropin i treballin temes semblants, com ara la complexitat ttnica de les dues societats, la resposta de les crítiques a les dones blanques de classe mitjana feministes fetes per dones de color i les dificultats econbmiques, aixi com el conservadurisme polític dels vuitanta que van fer fora les esperances socialistes o liberals del canvi feminista. La geografia feminista a Catalunya i Espanya, tot i basar-se en el treball anglbfon, presenta trets característiques, particularment el seu tmfasi en les experitncies de les dones a les zones rurals, en lloc de les zones urbanes o del 3. Les sessions sobre aquests temes a les reunions anuals de 1'Association of American Geographers, van incloure presentacions de Gran Bretanya, Estats Units, Canadh i Australia.