Dona i treball : de la flexibilitat informal a la nova organització del temps. El cas d'Itàlia

Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 233-242 Dona i treball: de la flexibilitat informal a la nova organització del temps. El cas dlltilia* Paola Vinay Socibloga de (<Prospectas. Cooperativa de Recerca Estadística i Social. Data de recepció: novembre 1993 Resum Durant els anys seixanta i setanta la participació femenina en el mercat laboral a ItBlia estava fortament condicionada tant per les necessitats de les famílies com per les característiques del desenvolupament industrial. En efecte, la ndispersió)) econbmica típica de les regions de l'anomenada ((Tercera ItBlian, es basava en les activitats ((informals)) de les dones i en la flexibilitat de la foqa laboral femenina, en el moment en que elles acceptaven introduir-se i retirar-se del mercat laboral, segons el cicle econbmic i el cicle vital de la familia. Així, el model cultural del treball femení predominant era un model de aprioritat familiarn. Durant els últims quinze anys, perb, han ocorregut importants canvis en I'estructura de la familia i en ['actitud de les dones respecte al treball remunerat. Ara emergeix un model culnual nou: les dones no estan disposades a deixar la seva carrera professional ni la seva independencia econbmica, perb aixb no implica establir una prioritat del treball remunerat per sobre el fet de tenir cura de la familia. No obstant aixb, aquest nou model cultural femení no ha estat acompanyat d'un canvi en la societat respecte a la igualtat d'oportunitats en I'accés al mercat laboral. La doble jornada desenvolupada per les dones en el mercat laboral i en la familia les posa en una situació de contínua pressió sobre el seu temps. El debat encetat recentment a Ithlia sobre la reorganització dels horaris de treball i de la vida quotidiana, sembla del tot rellevant. Paraules clau: Doble jornada, temps, treball, familia, dona. Resumen. Mujery trabajo: de la flexibilidad informala la nueua organización del tiempo. El caso de Italia Durante 10s &os sesenta y setenta la participación femenina en el mercado laboral en Italia estaba muy condicionada tanto por las necesidades de las familias como por las características del desarrollo industrial. Efectivamente, la adispersións económica típica de las regi@ nes de la llamada ((Tercera Italia)), se basaba en las actividades ainformales)) de la mujeres y en la flexibilidad de la fuerza laboral femenina, en el momento en el que ellas aceptaban introducirse y retirarse del mercado laboral, según el ciclo económico y el ciclo vital de la familia. Asi, el modelo cultural del trabajo femenino predominante era un modelo de ((prioridad familiar,. * Traducci6 de I'angles per Pilar Pujol. 234 Doc. And. Geogr. 2G, 1995 Paola Vinay Durante 10s últimos quince aiios han ocurrido importantes cambios en la estructura de la familia y en la actitud de las mujeres respecto el trabajo remunerado. Está emergiendo un nuevo modelo cultural: las mujeres no están dispuestas a dejar su carrera profesional ni su independencia económica, pero eso no implica el establecer una prioridad del trabajo remunerado por encima del de asistencia a la familia. No obstante, este nuevo modelo cultural femenino no se ha acompañado de un cambio en la sociedad respecto a la igualdad de oportunidades en el acceso al mercado laboral. La doble jornada desarrollada por las mujeres en el mercado laboral y en la familia las pone en una situación de continua presión sobre su tiempo. El debate aparecido recientemente en Italia sobre la reorganización de 10s horarios de trabajo y de la vida cotidiana parece muy relevante. Paiabras clave: Doble jornada, tiempo, trabajo, familia, mujer. Resumé. Les femmes et le travail: de lajlexibilité rinformellea d la nouvelle organisation du temps. Le cas de l klie Durant les années soixante et soixante-dix, la participation féminine dans le marché du travail en Italie était fortement conditionnée, d'une part par la nécessité des familles et, de I'autre, par les caractéristiques du développement industriel. En effet, la ((dispersion)) économique typique des regions appellée ~Tiers Italies, se fondait sur les activités ctinformelles)) des femmes et sur la flexibilité de la force de travail féminine, h partir du moment oh ces femmes acceptaient d'entrer et de sortir du marché du travail, en fonction du cycle économique et du cycle de vie de la famille. Ainsi le modkle culturel de travail féminin prédominant était un modkle de apriorité familiale)). Durant ces quinze dernikres années, d'importants changements sont apparus dans la structure de la famille et dans l'attitude des femmes par rapport au travail salarié. Un nouveau modkle culturel est en train d'émerger: les femmes ne sont pas disposées h abandonner leur carrikre professionelle ni leur indépendance économique, mais cela n'implique pas qu'elles donnent priorité au travail salarié par dessus les soins ii apporté ii la famille. Ce nouveau modkle culturel féminin n'a pas été accompagné par un changement social relatif h I'égalité des chances pour l'accks au marché du travail. La double journée effectuée par les femmes entre marché du travail et famille les met dans une situation continuelle de pression par rapport au temps. Le debat, commencé récemment en Italie, pour la réorganisation des horaires de travail et de vie quotidienne apparait ainsi comme trks pertinent. Mots-clés: Double-journée, temps, travail, famille, femme. Abstract. Women and work:fiom the rinformab jlexibility to the new organization of time. The case of Ztaliy In the sixties and seventies female participation in the labour market in Italy was deeply conditioned both by the needs of the family and the characteristics of industrial development. Indeed, the cdispersedn economy typical of the regions of the so called athird Italyn was based on women's ccinformaln work activities and on the flexibility of the female labour force as they were agreeable to moving in and out of the informal labour market, according to the economic cycle and the family life-cycle. The prevailing cultural model with respect to women's work was then a afamily priorityn model. During the last 15 years, however, there have been important changes in family structure and the attitude of women toward paid work. A new cultural model is emerging: women are no longer willing to give up their professional career and their economic independence, but this does not imply establishing priority for paid work over the job of caring for the family. Dona i treball: flexibilitat i organització del temps. Ithiia Doc. Ad. Geogr. 26, 1995 235 However this new wornen's cultural model has not been accornpanied by a change in society as a whole with respect to equal opportunities for access to the labour rnarket. The double work load ofwornen in the labour rnarket and in the farnily puts thern in a situation of continuous pressure on their tirne. The debate on the reorganization of work and daily life tirne schedules held recently in Italy therefore seerns quite relevant. Key words: Double work load, tirne, work, farnily, wornen. En els anys seixanta i setanta la participació de la dona en el mercat de treball a Itdia va estar molt condicionada, tant per les necessitats de la família com pel desenvolupament industrial local. L'economia ((dispersa* típica de la regió anomenada la ((Tercera ItBlia)) es basava en una activitat de treball informal i en la flexibilitat laboral que oferien les dones, les quals acceptaven entrar i sortir del mercat de treball d'acord amb les necessitats imposades per l'economia local i pels cicles de la vida familiar, constituint així una reserva important per al treball submergit a domicili (Paci, 1980; Vinay, 1985). De tota manera, en els darrers quinze anys, tant en aquesta Brea com en la resta del país, hi ha hagut canvis importants en l'estructura de la família i en l'actitud de les dones en el tema del treball remunerat. Analitzant les dades histbriques (taula I) veiem una tendkncia cap a una família menys nombrosa, un creixement dels divorcis, dels fills ilalegitims i dels casaments civils. A més, les dades ens mostren una tendtncia cap a una reducció de les taxes de nupcialitat, de natalitat i de fecunditat i de fecunditat total. La taxa de fecunditat total, per exemple, decreix a Itdia d'un nombre mitja de fills per dona, en l'interval d'edatsentre 15-49, del 2.4 el 1961 a 1'1.3 el 1987 (i en la regió estudiada del 2.0 a 111.2), actualment una de les més baixes dVEuropa. Aquestes dades suggereixen que actualment elles, malgrat que no renuncien a la maternitat, escolleixen controlar el temps de reproducció i el nombre de fills. Un altre canvi rellevant és l'accés a l'educació superior per part de les dones. Les difertncies que existien entre gtneres en aquest tema s'han neutralitzat. Si considerem les edats que van de 25 a 29 anys (gent relativament jove que deu haver acabat la seva educació formal), trobem que el percentatge de dones amb educació secundaria i fins i tot amb titulació universitaria és definitivament més elevat que en els homes (taula 2). L'educació és considerada per elles com el camí principal d'emancipació i una manera de trobar una bona feina. Aquest alt nivell educatiu aconseguit per les dones, juntament amb la reducció dels nivells de fecunditat i natalitat, contribueixen al sorgiment del canvi d'actitud davant el món laboral. Les dades de component femení en el mercat de treball mostren un creixement sobtat de I'activitat de les dones i de les taxes d'ocupació. De tota manera, l'atur femení al nostre país supera en més del doble el dels homes, i en la nostra regió és tres vegades més alt (taula 3). És interessant veure que, malgrat els alts nivells d'atur, les dones es queden al mercat de treball, i que aixb no només és cert per part de les joves, sinó 236 Doc. And. Geogr. ZG, 1995 Paola Vinay Taula 1. Itilia i Marche: índexs demogrhfics 1961-87 Idia 1961 1971 1981 Mortalitat infantil 40,l 28,3 14,l Taxa fertilitat 73,O 68,7 - Taxa fertilitat total 2,4 2,4 1,6 Taxa natalitat 18,4 16,8 1 1,0 Taxa nupcialitat 7,9 7,5 5,5 Taxa divorci - 32 2,o Casaments civils 1,6 3,9 12,9 Fills il.legítims 24,O 24,O 43,O Avortaments - - 360,8 Avortaments voluntaris - - - Marche Mortalitat infantil' Taxa fertilitat2 Taxa fertilitat total3 Taxa natalitat4 Taxa nupcialitat4 Taxa divorci8 Casaments civils5 Fills il.legitims6 Avortaments7 Avortaments voluntaris7 Font: ISTAT (Cens 1961, 1971, 1981. Sintesi Vita Sociale Italiana 1990. Annuario Statistico Domografico 1988. Annuario Statistico Italiano 1990. Statische sociali 1981. Populaziones e movimenti anagrafici). 1. Per 1 .O00 nascuts vius. 2. Nascuts vius per 1.000 dones d'entre 15-49 anys. Per 1961 i 1971 les dades es refereixen ais períodes 1960-62 i 1970-72. Per I'any 1987 les dades es refereixen ai 1987-88 per Itilia, i fins 1989 per Marche. 3. Es refereix ai nombre de fills per dones d'entre 15-49 anys. 4. Per 1.000 habitants. 5. Per 100 casaments. 6. Per 100 naixements. 7. Per 1.000 nascuts vius. Les dades sobre avortament voluntari es refereixen a 1989. 8. Per 10.000 habitants. també per les d'edats mitjanes quan tenen fills que ja van a l'escola. Si analitzem l'activitat especifica i les taxes d'atur per trams d'edat (taula 4), podem veure que el 1989 la taxa d'atur femenina és sempre el doble que la masculina, i que persisteix relativament alta en edats mitjanes, on les activitats reproductives requereixen més dedicació. El grafic 1 ens mostra les difertncies entre les taxes d'activitat masculina i femenina d'acord amb trams d'edats per als anys Dona i treball: flexibilitat i organitzaci6 del temps. Itilia Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 237 Taula 2. Itilia i Marche: nivell educatiu per sexe i edat (percentatges 1989). Marche H D Universitat 4,8 3,7 Secundaria 20,7 21,7 Primiria 37,6 31,l Entre Primiria i analfabets 36,9 43,5 Total 100 100 < 64 Total 25-69 H D H D H D 2,6 0,6 4,4 3,O 5,6 5,9 5,5 3,6 17,9 17,6 361 43,5 6,O 4,2 31,7 25,O 52,5 43,9 Itdia Universitat 5,l 3,7 4,O 1,O 4,9 3,2 5,2 5,2 Secundiria 21,8 20,9 6,6 4,3 19,4 17,7 36,5 38,2 Primiria 41,O 36,O 11,O 7,9 36,3 30,4 48,2 45,3 Entre Primiria i analfabets 32,l 39,4 78,4 86,8 39,4 48,7 9,9 11,4 Total 100 100 100 100 100 100 100 100 Font: ISTAT, Rilevazione Trimestrale Forze di Lavoro. Media 1989. Elaboració prbpia. Taula 3. Taxes d'activitat i d'atur per sexe sobre el total de la població. Itdia i Marche 1975, 1989, 1990, 1991. Distribució percentual de la forga de treball i indicadors específics per a les dones casades. Itilia i Marche 1989. Taxa d'activitat Taxa d'atur Idia 1975 1989 1990 1991* 1975 1989 1990 1991* HD 35,7 42,O 42,O 42,5 3,3 12,O 11,O 10,9 H 52,7 54,5 54,4 54,9 2,8 8,l 7,3 7,5 D 19,7 30,2 30,3 30,7 4,6 18,7 17,l 16,8 Marche HD 40,9 45,5 44,8 44,8 2,3 7,5 6,6 6,7 H 55,2 54,5 54,9 55,8 1,6 4,4 3,7 4,l D 27,4 36,O 35,4 34,6 3,6 11,9 10,9 11,l 1989 Itdia Marche % distribució de la for~a de treball % homes, forga de treball 63,l 5930 % dones, forga de treball 36,9 40,5 % dones casades, forga de treball 22,l 26,9 Forqa de treball total 100,O 100,O Taxa d'activitat de dones casades 35,8 ** Taxa d'atur de dones casades 12,4 8,1 Font: ISTAT, Rilevazione Forze di Lavoro. Media annuale; Le Regioni in Cifre edizione 1991; Regione Marche, Forze di Lavoro, Media 1989, ORML núm. 14. Elaboració prbpia. * Per 1991 la font 6s Foglio di infomzazioni ISTAT, 11-02-1992. ** A nivell regional la taxa d'activitat de les dones casades no esth disponible. 238 Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 Paola Vinay Taula 4. Taxa d'activitat, ocupació i atur per sexe i intervals d'edat. Grups Taxa d'activitat Taxa dtocupaci6 Taxa d'atur d'edat H D H D H D 14-19 27,O 25,7 23,O 18,O 15,l 30,O 22-24 71,7 71,O 60,4 53,8 15,8 24,2 25-29 90,7 77,l 80,l 62,O 7,3 19,6 20-29 81,3 74,l 72,3 57,9 11,O 21,8 30-39 97,6 73,6 94,8 66,9 2,9 9,2 40-49 95,9 60,2 94,2 56,8 1,8 5,5 50-59 82,9 37,6 81,3 36,7 1,9 2,5 14-59 81,2 57,O 77,3 50,O 4,8 12,4 60-64 44,O 15,2 43,6 15,O 1 ,o 1,4 14-64 77,6 52,8 74,O 46,5 4,5 12,O 65 11,0 3,3 10,9 3,3 - - Total > 14 65.2 41.7 62.3 36.7 4.4 11.9 Font: ISTAT, Rilevazione Forze di Lavoro, Media 1989; Regione Marche, Forze di Lavoro, Media 1989; Bollettini ORML núm. 14. Elaboració prbpia. 1975 i 1989. Se'ns mostra que fins i tot a la regió d'ItAlia Central, com a la resta del país (vegeu AburrA, 1989), la corba que mostra la participació femenina al mercat de treball, malgrat que té valors més baixos que els masculins, va, de mica en mica, prenent la típica forma de participació masculina al mercat de treball, quan en el 1975 tenia una forta caiguda per les edats posteriors a les de l'interval 20-29. 1 O0 90 80 70 60 50 40 30 20 10 o zmmmmv.3 Tgz'? 28m*Z ; .s v\ \3 Gr& 1. Taxes d'activitat per edat i sexe. -A--- Homes 1975 -Dones 1975 u Homes 1989 + Dones 1989 Dona i trebail: flexibilitat i organització del temps. Itilia Doc. Ad. Geogr. 26, 1995 239 Aquestes xifres ens mostren que, contririament al que tenia lloc en el passat, les dones es queden al mercat de treball malgrat els alts índexs d'atur. La selecció favorable als homes no les desanima. Un nou model cultural esta sorgint en referencia a l'actitud de les dones davant la familia i el treball. En els seixanta i setanta, com ja hem vist, el model cultural dominant era la priorització de la familia. Ara, contririament, la generació de dones joves no volen deixar la carrera professional ni perdre la seva autonomia econbmica. De tota manera, aixb no suposa que hagin decidit que la feina és més prioritari que la família: elles tenen davant el treball un model plural, el qual no suposa que la realització personal ve només de l'activitat professional, sinó també del compromís amb altres dimensions importants de la vida. Aquest model cultural es diferencia del model monocultural masculí, en el qual la realització personal prové bisicament de la carrera professional (Manghi, 1987). Aquesta no-elecció entre familia i treball per la dona moderna, la seva doble presencia en les feines domestiques i en el mercat de treball significa que gairebé no tenen temps per a elles. El nou model cultural de les dones no ha estat acompanyat d'un canvi social global que respecti la igualtat d'oportunitats en I'accés al mercat laboral, al temps lliure i a la vida pública. Malgrat l'increment de les dades d'ocupació, el treball no remunerat domestic i l'atenció a la família són assumits bisicament per elles. Una recerca realitzada recentment a la nostra regió ha mostrat que les dones amb fills d'edats escolars, sense tenir en compte la seva situació professional, dediquen una mitjana de 3-4 hores a llatenció dels fills i 4-5 hores a les feines domestiques. La recerca mostra que la redistribució entre sexes d'aquest treball no remunerat no és gens equilibrat. (Vicarelli, 1991). A més, les dades sobre les diferencies entre generes de l'ús diari del temps mostra que el temps dels homes no varia significativament segons el tipus diferent de familia a que pertanyen, mentre que les dones estan molt afectades per la presencia de fills i de marit. La participació de l'home a la feina de casa i en l'atenció de la canalla és tan marginal que la manca del marit suposa una reducció de la feina de les dones (Sabbadini-Palomba, 1993). Per una altra banda (malgrat l'accés de les dones al mercat de treball i la demanda creixent de serveis per cuidar gent gran i gent no autosuficient), la provisió de serveis socials a ItAlia és molt poc adequada i varia molt segons el pressupost municipal i el tipus d'administració local. Un exemple, el 1989 només una cinquena part dels municipis de la nostra regió tenien una guarderia, la cobertura general d'infants en edat per anar a la guarderia és menor del 9% i per cada cent criatures que hi van, 46 estan en llista d'espera per entrarhi (Davida, 1991). No hi ha dubte que aixb té fortes conseqütncies sobre la carrera professional de les dones, si es compara amb la dels homes. La necessitat de temps les porta a escollir feines que tinguin horaris compatibles amb la doble presencia i fa que algunes hagin d'acceptar feines atípiques, estacionals, ocasionals i ccirregularsn. Malgrat la regulació legal de les feines industrials a domicili, les feines irregulars continuen essent freqüents en serveis personals (tasques domestiques, cuidar canalla), en comercialització al detall, en turisme, en 240 Doc. Ad. Geogr. 26,1995 Paola Vinay restauració i en petites firmes industrials, majoritariament a la indústria de la confecció. Resumint, malgrat que I'accés a l'educació superior i l'emergkncia de professions noves han afavorit l'ocupació de les dones i els han obert perspectives noves, la majoria d'elles continuen ocupant llocs de nivell més baix (menys professionalitzats i més mal ~a~ats). A més, en la majoria de treballs ((femenins)) hi ha una possibilitat limitada de fer carrera. La conseqütncia d'aquesta segregació ((vertical)) i ((horizontal)) de les feines de les dones, tal com es va demostrar amb un estudi recent de parelles (Altieri-Schifani, 1991), és una diferencia gran dels sous entre els sexes en tots els camps econbmics (el 1987 la mitjana dels sous de les dones representava només el 76% del sou mitja dels homes). Aquestes dones es veuen obligades, per les condicions del mercat de treball i les necessitats de la familia, a acceptar feines a temps parcial o temporals, o feines sense garanties per la manca de negociació col-lectiva, activitats laborals amb sous baixos, on la desigualtat entre sexes arriba a nivells socialment rellevants. La contradicció entre el model cultural canviant i la persisttncia de la discriminació social és molt clara. La conquesta de la igualtat en educació i el desig de les dones per viure totes les dimensions de la vida estan en contradicció amb la manca d'igualtat d'oportunitats en el mercat de treball, la manca de serveis socials per a la familia i la divisió sexual del treball. Per aquesta raó, avui és essencial que s'involucri tota la societat en el canvi social iniciat per les dones. Des d'aquest punt de vista sembla ser for~a rellevant el debat que s'ha iniciat recentment a Itilia sobre la reorganització dels horaris de treball i de la vida diaria. Aquest debat s'ha centrat, més generalment, en el canvi en la prioritat histbrica del temps de treball per damunt de les altres dimensions de la vida, en el coneixement del valor social del treball de tenir cura dels altres dins la familia, en una participació igualitaris en totes les dimensions de la vida. Més específicament, aquest debat se centra en una política d'horaris dels serveis públics i privats a la ciutat, de manera que siguin compatibles amb els horaris de treball; en una política que vol coordinar, amb tecnologia avanSada, els diferents serveis públics, de manera que s'agiliti la burocracia, i, finalment, una política que ofereixi més autonomia a la gent que no és plenament autosuficient (canalla, vells i rninusvalids). Malgrat que el debat sobre la reorganització dels horaris ha estat motivat per les dificultats experimentades per les dones, és important recordar que també hi ha motius estructurals i culturals, ja que, tant a Itilia com en altres PGsos desenvolupats, l'organització del temps que ha suposat la industrialització ha esdevingut cada cop més inadequada. Com ja és conegut, el desenvolupament industrial (especialment el fordisme, el treball en cadena) ha portat a una homologació general dels horaris per a tots elslles ciutadans/ciutadanes en tots els sectors de l'economia. ((En altres paraules, la industrialització i la urbanització han creat un temps dominant, lineal, racion al... acompanyat d'un temps discontinu, dispers i aparentment natural de la familia i les dones. Els investigadors han demostrat que els calendaris normatius, regulars, detallats Dona i treball: flexibilitat i organinaci6 del temps. Itdia Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 241 linealment, introdui'ts en les societats industrials han estat i segueixen recolzats en el temps sense ordre de les dones i en la seva habilitat de combinar les activitats i les necessitats)) (Vicarelli, 1992, i la seva bibliografia). En la societat industrial actual, on els serveis són prioritaris, on la rigidesa de la programació pot ser superada per noves tecnologies ((flexibles)), totes les contradiccions lligades a una organització estandarditzada i rígida surten a la llum. D'ensd els anys vuitanta s'esta donant una desincronització. Amb la creixent participació de les dones al mercat de treball, la reorganització del temps ha esdevingut molt important per aconseguir la igualtat entre els sexes. La desigualtat en 1'6s del temps es percep com una sensació de malestar. Les investigadores han comprovat que en el context de treball els nivells d'angoixa per manca de temps és 2,5 cops més gran en les dones que en els homes. Aquest fet explica que la demanda d'una nova organtizació dels horaris de treball i de la vida diaria sigui considerada prioritaria per les dones (Chiesi, 1992 i la seva bibliografia). És important tenir present que la reorganització dels horaris s'ha de realitzar de manera sistematica a causa de la interdependtncia entre els diferents horaris. Per exemple, una millor distribució del temps d'entrada a les escoles podria reduir les congestions de transit i els nivells de contaminació, perb els horaris de les escoles estan lligats als horaris de treball dels pares i als horaris d'autobusos i trens. La necessitat d'horaris flexibles contrasta amb la necessitat de tenir serveis disponibles al públic a hores específiques. Hi ha, doncs, una cadena d'interrelacions que ha de ser tinguda en compte per evitar conseqiitncies negatives. No es pot subvalorar, per exemple, que la majoria de treballadores en serveis públics són dones que compleixen un horari de 8 a 14 en contrast amb l'interts dels clients a tenir accés als serveis a diferents hores del dia i la setmana. D'en~i la segona meitat dels vuitanta la reducció de la flexibilitat del treball femení i la dificultat de combinar el doble paper de treballadora i usuhia de serveis, han fet promoure diverses experitncies en diferents ciutats italianes. Aquests projectes tenien l'objectiu de connectar els horaris de la ciutat amb les necesitats dels ciutadans. L'exemple més significatiu és un projecte experimental que es va iniciar a Mbdena. En aquest projecte s'ha demostrat que és possible garantir interaccions més bones entre els diferents horaris dels serveis públics i privats, estendre i millorar (a un cost raonable) els serveis públics locals de manera que siguin consistents amb les noves demandes socials i agilitar la burocracia (Rinaldi, 1991). Aquest primer projecte ha estat seguit per altres en diverses ciutats italianes, els quals han afavorit una nova llei sobre l'organització dels municipis (la llei 142, 1990), que dóna a l'alcalde la compettncia de coordinar els horaris de diversos serveis públics i privats. Sintetitzant, en els darrers quinze anys, com hem vist, la condició de les dones en les regions d'cceconomia difusa)), així com a la resta del país, ha canviat. Malgrat que elles tinguin accés a treballs que abans eren considerats per a homes i a noves professions, la major part de les oportunitats de treball obertes a les dones continuen essent caracteritzades per tenir nivells i sous baixos.