El treball de les dones i la vida quotidiana al sud d'Europa

Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 219-231 El treball de les dones i la vida auotidiana al sud dl~uropa* I Dina Vaiou Departament de Planificació Urbana i Regional Universitat Tecnica Nacional dlAtenes Data de recepció: setembre 1993 Resum L'article examina les perspectives de les dones del sud en el projecte de la integració europea centrant-se en dos temes interrelacionats: a) el concepte de la integració social, fortament promogut per la CE en documents i polítiques recents, i b) les implicacions de I'increment de la mobilitat de les persones (així com dels béns i del capital), el qual esti obligat a seguir la unió econbmica i monetaria i la destrucció de les barreres aranzelaries després de 1993. Basat en la investigació en quatre palsos del sud dlEuropa i en quatre regions diferents dins seu, I'article argumenta que les experiencies laborals i les condicions de la vida quotidiana de les dones són molt diferents de les que la CE ha considerat per basar la seva filosofia i política seguides per portar a terme la unificació, i que el problema no ser& I'exclusió de les dones després de 1992, sinó els termes desfavorables de la seva inclusió en el projecte de la integració europea. Paraules clau: Integració europea, dona, sud, treball, família. Resumen. El trabajo de las mujeres y la vida cotidiana en elsur de Europa El articulo examina las perspectivas de las mujeres del sur en el proyecto de la integración europea, centrándose en dos temas interrelacionados: a) el concepto de la integración social, fuertemente promovido por la CE en documentos y políticas recientes, y b) las implicaciones del incremento de la movilidad de las personas (así como de 10s bienes y del capital), el cua1 esti obligado a seguir a la unión económica y monetaria y a la destrucción de las barreras arancelarias después de 1993. Basado en la investigación en cuatro paises del sur de Europa y en cuatro regiones dentro de ellos, el articulo argumenta que las experiencias laborales y las condiciones de la vida cotidiana de las mujeres son muy diferentes de las que la CE ha considerado para basar su filoSofia y política seguidas para llevar a cabo la unificación, y que el problema no será la exclusión de las mujeres después de 1992, sino 10s términos desfavorables de su inclusión en el proyecto de la integración europea. Palabras clave: Integración europea, mujer, sur, trabajo, familia. * Traducció de I'anglks per Pilar Pujol. 220 Doc. Anil. Geogr. 26,1995 Dina Vaiou Résumé. Le travail des femmes et la vie quotidienne ddns 1Europe du sud Cet article exarnine les perspectives des fernrnes du Sud dans le projet d'Intégration Européenne, et se centre sur deu aspects qui sont en étroites interrelations: a) le concept dlintégration sociale forternent appuyé par la CE dans les documents et les politiques récentes et b) la croissante rnobilité des personnes (ainsi que celle des biens et des capitaux), conséquence de I'union éconornique et rnonétaire et de la destruction des barrieres douanitres apres 1993, et les irnplications de cette rnobilité. La recherche s'est faite dans quatre pays du sud de 1'Europe et dans quatre regions diE férentes dans chacun de ces pays. L'article rnontre que les expériences de travail et les conditions de vie quotidienne des fernmes sont tres différentes de celles sur lesquelles la CE a fondé sa philosophie et sa politique d'unification. Le probleme ne sera pas celui de I'exclusion des fernrnes aprks 1992, rnais plut6t les conditions défavorables de leur inclusion dans le Projet dlIntégration Européenne. Mots-clés: Intégration, femrne, sud, travail, farnille. Abstract. Wornen k work and everyday life in southern Europe The paper examines the prospects of women of the South in the project of European Integration, focusing on two interrelated thernes: a) the concept of social partnership, heavily prornoted by the EC in recent documents and policies, and b) the irnplications of increased rnobility of people (as well as goods and capital), which is bound to follow econornic and rnonetary union and the rernoval of custorns barriers after 1993. On the basis of research in the four countries of Southern Europe and in four different regions within thern, the paper argues that the work experiences and conditions of everyday life of wornen are very different frorn those on which the EC has based its philosophy and policyrnaking designed to achieve unification, and that it is not wornen's exclusion that will be the problern in the years after 1992, but rather the unfavourable terrns of their inclusion in the project of European Integration. Key words: Integration, wornen, south, work, farnily. Sumari Introducció Un model del sud? El treball de les dones i vida quotidiana Bibliografia Introducció L'anhiisi i la formulació tebrica sobre els models espacials i de desenvolupament, així com de les polítiques a diferents nivells geogrifics, no tracten normalment sobre ((la vida diaria)) i el ((treball)), i menys sobre la vida quotidiana i el treball de les dones en contextos socioespacials concrets. Fan més emfasi en els aspectes ccpúblics)) del desenvolupament capitalista, com a descripció universal i racional i com a base explicativa. Hi ha, per exemple, molta documentació sobre tancaments de plantes industrials, sobre 110cupaci6 masculi- El treball de les dones i la vida quotidiana ai sud d'Europa Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 221 na, sobre la flexibilització de la producció, sobre els nous models de regulació estatals, sobre la difusió de les innovacions, etc. S'ha establert una jerarquia de I'activitat humana on tot el que es classificat sota el nom &((altres)) és menysvalorat, malgrat la seva importincia en la reestructuració, en la creació de nous espais industrials, en les noves formes de producció o en molts d'altres processos que s'han considerat. En aquests apropaments i en les polítiques sobre les quals es fonamenten, les jerarquies de gtnere i d'espai són considerades de moltes maneres, com ara excloent de I'analisi el que són les esferes d'activitat amb carrega simbblica de moltes dones i les histbries de desenvolupament de moltes regions del sud d'Europa tot jwtaposant-les amb experitncies de les regions del nord o amb normes masculines. Aquest article posa I'atenció en alguns aspectes menys dramatics i més invisibles de la vida social on tenen lloc les activitats de les dones i on les identitats de ghnere són formades en un context on les experiencies i els significats de desenvolupament del sud dlEuropa estan espacialment diferenciats. L'article sorgeix d'un projecte de recerca sobre I'impacte de la integració europea en les dones a Espanya, Portugal, ItBlia i Grtcia (vegeu Vaiou, Georgiou, Stratigaki i altres, 199 1). És important fer notar des del principi que el sud dlEuropa no forma una entitat homogtnia. És un concepte geogrsc i histbric que es dóna a I'entorn del debat polític i acadtmic (amb uns efectes importants en la definició del problema i en la creació de teoria). Malgrat que existeixin moltes semblances, no es pot parlar d'una única Europa del Sud, especialment si són considerades les diferencies geogrg~ques i socials de cada país. Tal com argumentaré més endavant, entre dones és possible identificar models més semblats de treball i d'experitncies en la vida de cada dia que no pas des d'una visió general per regions concretes. La vida de cada dia és un concepte que va canviant I'tmfasi de les seqiitncies, una colla de fets que se segueixen els uns als altres de manera regular, que són considerats naturals i funcionen de manera que no es tenen en compte i no es valoren. Perb, a part de la repetició i de la reproducció, la vida de cada dia també considera la possibilitat de ruptura, trencament, crisi, renovació (Lefebvre, 19681 1990; Katz, Kirby, 199 1). Un estudi d'aquesta Brea ((considerada natural)), on tenen lloc les experitncies de la gent, requereix diferents conceptes que han de ser utilitzats i diferents temes que prenen importancia en I'anBlisi dels models socials. Estudis com aquest mostren la diferencia existent entre el paper de la dona i l'home en diferents practiques i processos, i els diferents usos i percepcions de I'espai i el temps. En l'estudi del desenvolupament espacial de la vida quotidiana, la importbcia del treball, especialment en la vida de les dones, esdevé més evident. El treball és un concepte important per a l'aniiisi i I'explicació dels models espacials, de les tipologies i de les relacions de treball, ja que són part de la histbria i part de la constitució de llocs concrets. Al mateix temps, ((treball)) és un conjut de practiques socials on les identitats i relacions de gtnere són constru'ides, 222 Doc. Anil. Geogr. 26,1995 Dina Vaiou com a mínim en part. En aquest context, el treball és una categoria central per entendre el desenvolupament de llocs concrets des de la perspectiva de gknere. Per les dones, la vida de cada dia, 1'6s del temps i l'espai estan condicionats pel que esta disponible a la seva $rea de residtncia. La seva integració al mercat de treball és condicionada pel temps i el treball que dediquen a la vida domestica, lligada a llocs concrets. Trets que són específics d'un lloc remarquen la importancia de les diferencies a nivell micro, en refertncia a les vides de la gent i les seves lluites (MacKenzie, 1989). Aquests trets van canviant els recursos apropiats en línies histbricament variables, donen forma als llocs i són condicionats per ells. Per tant, és important mirar el context geografic i histbric concret en el qual transcorre el treball de les dones i la vida quotidiana. Hi ha diferents regions que estan integrades de maneres diferents en la divisió del treball a nivell nacional i internacional, de manera que aquestes regions presenten difertncies importants en I'estructura productiva i la construcció social i cultural, i hauran d'encarar-se a reptes futurs (com ara la integració europea) de formes que són lluny de ser igual de dinamiques i beneficioses. El treball de les dones i vida quotidiana Per les dones, les definicions i experitncies de treball són molt més complexes que el treball remunerat. El treball inclou processos i relacions de treball que són permeables amb la vida de cada dia i no poden encaixar en una classificació dualista, com ara treballlno treball, temps de treballltemps de lleure, lloc de treballlllar. Els límits temporals i geografies se sobreposen i s'intercanvien, i no poden ser separats de manera adequada mirant exclusivament les categories de treball dels estudis econbmics i estadístics sobre els quals es basa la formació de polítiques (per una discussió detallada, vegeu Vaiou, Stratigaki, 1989). El que és el pes més gran de treball per la dona és considerat ((no-treball)): feina dombtica, l'atenció dels fills, ocupar-se dels altres, feina emocional, així com ccajutw al negoci familiar, treballs estacionals o temporals, treball a casa, etc. Aquesta dicotomia entre el treball remunerat i no remunerat, el treball realitzat a casa o a fora, la distinció de temps i llocs, pressuposa, de manera implícita o explicita, acceptar la divisió de gknere en el treball, on cada costat de la dicotomia correspon a un dels gkneres. De tota manera, la divisió al llarg d'aquesta línia és una descripció pobra de l'experitncia de treball de les dones (i dels homes). En diferents llocs i temps, les dones han realitzat treball remunerat fora de casa, una part del treball no remunerat/reproductiu ha estat assumit per l'estat o ha entrat en el mercat; part del procés productiu ha anat a parar o s'ha mantingut a la llar, marcat per una divisió social i espacial prhia del treball (vegeu, entre altres, WGSG, 1984; Redclift, Mingione, 1985; Hadjimichalis, Vaiou, 1990b). Combinacions de diferent tipus i relacions laborals en la vida quotidiana de les dones fa que aquestes estiguin més lligades que els homes a llocs concrets. Aquests lligams són definits al llarg del temps per una colla de processos. Les El treball de les dones i la vida quotidiana al sud d'Europa Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 223 difertncies en sectors o branques de producció, en tipus i mides d'empreses, en la tecnologia utilitzada i en la mena de relacions laborals formen part de la definició de lloc i determinen condicions forqa diferents d'oferta i de demanda de treball. També una part de la definició de lloc és constitui'da per elements com ara l'estructura social de classe, les tradicions culturals, l'ttnia i les difertncies religioses, les relacions tradicionals de gtnere, les estructures familiars, així com la diferenciació espacial de treball i provisió de serveis socials, com ara l'educació, la salut, el benestar, etc. (vegeu, per exemple, Urry, 198 1; Massey, 1984). Tot aixb condiciona la manera com les dones (i els homes) són integrats en el domini ((públics del treball i en el domini ((privat)) de les relacions personals i familiars. De tota manera, la major part de les recerques i la formació de polítiques a nivell nacional o europeu es concentra en un tipus de treball determinat i concret: el treball fix, a temps complet, el treball de l'home per mantenir la família, en grans empreses, en la indústria oli serveis (Phahl, 1988). La figura del treballador de col.lectius massificats (normalment homes) és la base de la major part d'andlisis i propostes, mentre que les altres formes i combinacions de treball (normalment realitzades per dones) són deixades de banda, definides com ((altres)), considerades poc importants i destinades a desapartixer. Perb el treball formal, a temps complet i el model de grans col.lectius de treballadors no s'ha aconseguit del tot, ni tan sols a les societats industrials. Aquest model tampoc ha estat mai dominant en altres parts del món. Hi ha hagut unes altres formes de treball que es creia que desapareixerien de manera gradual que s'han mantingut i que fins i tot han incrementat la seva importhcia. Aquesta jerarquia de formes de treball (i els treballadors implicats) és utilitzada tant per la recollida de dades sobre el treballlatur que informa per a la formació de polítiques nacionals i comunitaries, com per la recent divisió de tipus de treball entre cctípicsa i ((no típics)). Aquesta classificació ha estat suggerida per la ((Xarxa d'Experts en la situació de la dona en el mercat de treball)) de la Comunitat Europea i inclou: totes aquestes formes de treball que són diferents de les ocupacions tradicionals Der caracteristiaues tan diverses com ara el nombre i la distribució de les hores treballades, l'organització i localització de la producció, la determinació del sou i la regulació estatuhria i els convenis (Meulders, Plasman, 1989: 1). Seguint aquesta definició, el treballador de grans col.lectius a les societats industrials (re)sorgeix com la norma (típic). Totes les altres formes de treball són definides com el seu contrari (atípic). La dicotomia crea una jerarquia no només pel que fa al tipus de treball, sinó també pel que fa als treballadors i dels llocs on les formes de treball diferent són predominants. Aquesta definició situa des del principi en una posició secundaria els que formen part dels ((altres)) tipus de treball: dones, joves, migrants, minories (tots estan en una posició de desavantatge en el mercat de treball). Hi situa també tots els llocs 224 Doc. Anii. Geogr. 26,1995 Dina Vaiou on predominen les ((altres)) formes de treball: la major part de regions d'Espanya, Portugal, ItBlia i Grtcia, que estan en una posició de desavantatge en el Mercat Únic Europeu. La dicotomia entre ((norma)) i ((altre)) ( o ((típics i ccatipic))) esdevé especialment problematica quan s'intenta realitzar un estudi del treball i dels models de vida quotidiana al sud dtEuropa. Per una banda, la norma nord-europea ha esdevingut ((la norma)) en moltes regions del sud. Per altra banda, la major part de les ccaltres)) formes de treball estan tan esteses que la terminologia ccatipic)) no té sentit. Aquest és el cas concret del treball de les dones. On i com treballen les dones del sud? El tret característic de la dtcada passada, tant al sud dtEuropa com a la Comunitat Europea en general, és la creixent participació de les dones en el mercat de treball com a resultant de la incorporació d'un gran nombre de dones tant a les xifres de l'ocupació com de l'atur. De tota manera, les taxes d'activitat de les dones a Espanya, ItBlia i Grtcia es mantenen més baixes que la mitjana comunitaris, mentre que a Portugal són més elevades, basicament a causa de l'expansió dels serveis públics (Andre, 1991). La major part de les dones del sud no estan integrades al treball remunerat (taula 1). Als pai'sos del nord, la creixent taxa d'activitat femenina ha anat acompanyada per una creixent taxa d'activitat a temps parcial o temporal i de concractes precaris, majoritariament en el sector serveis (Meulders i altres, 1992, Employment in Europe, 1992). Ai sud dtEuropa, la creixent taxa de participació de les dones esta connectada amb el creixement de l'autoocupació i l'expansió dels serveis públics (educació, salut, administració) on es treballa poques hores i han funcionat, fins fa poc, com a substitut del treball a temps parcial. Les dones del sud es concentren principalment en els serveis (taula 2), tot i que distribui'des en unes Brees d'activitat redui'des (venedores, neteja, cambreres, mestres d'escola primaria, secretaries i infermeres). Ai voltant d'una de cada quatre o cinc dones treballa a la industria, i una de cada nou en un redui't nombre de branques (tkxtil, confecció, calqat, tabac, joguines, joieria, alimenTaula 1. Taxes d'activitat femenina, 1990. Espanya ItAlia Gran Bretanya Portugal Europa Taxa d'activitat 31,9 34,5 34,9 46,8 42,4 Ratio Ocupació/Població 24,2 29,l 30,8 43,8 37,8 Taxa d'atur 24,2 15,7 11,7 65 11,O % de dones en treballs no remunerats* 75,3 68,3 75,4 51,4 56,7 * Inclou treballadores de la família (no remunerades), aturades i dones econbmicament no actives com a tant per cent de dones en edat de treballar (15-64). Font: Labour Force Suvey, 1990, taules 1,22, 33; Employment in Europe, 1992. El treball de les dones i la vida quotidiana ai sud d'Europa Doc. Ad. Geogr. 26, 1995 225 Taula 2. La distribució sectorial de l'ocupació femenina. Sectors econbmics Espanya Itdiia Gran Bretanya Portugal Agricultura 13,7 9,6 35,4 22,6 Indústria 16,8 23,l 17,l 25,3 Serveis 69.5 67,3 47.5 52,l Font: Labour Force Surveys, 1989. tació). Practicament totes aquestes branques presenten barreres ttcniques i administratives i es concentren en irees específiques (Conroy, 1990). A l'agricultura, les dones es concentren en cultius més tradicionals i menys mecanitzats (olives, cítrics, tabac), on representen el 50% de les hores treballades per any. En canvi, en cultius més dinimics i mecanitzats (per exemple, en la producció de vegetals i de gra en hivernacles) la seva aportació baixa per sota el 20% de les hores treballades (Vaiou, Georgiou, Stratigaki i altres, 199 1: informe regional). Una gran part del treball de les dones al sud queda fora del que les mesures estadístiques i les avaluacions nacionals i europees diuen, fora del que es classifica com a actiu econbmicament: treball agrícola en explotacions familiars, ajuda a la família en petits negocis, treball industrial realitzat a la llar, treball informal o temporal en el turisme, serveis industrials i personals, treball irregular en el sector públic, són algunes de les Arees que empren mA d'obra femenina (Barthelemy i altres, 1988). En els diferents contextos dels paikos i regions del sud d'Europa es poden observar una gran varietat de formes de treball que no encaixen amb ((la norma)), amb el treball típic. El tipus i l'extensió exacte d'aquestes formes de treball ((atípiques)) són específics del lloc, i varien d'un indret a I'altre segons les estructures productives locals, les relacions tradicionals de gtnere i les actituds sobre el treball de les dones. Aquests treballs atípics possibiliten les oportunitats pel desenvolupament d'activitats molt diverses i la integració de les dones (Vaiou, Georgiou, Stratigaki i altres, 199 1: informes regionals). Els exemples que segueixen il.lustren aquest punt. De totes les formes de treball ((atípiques)) (en la classificació de Meulders, Plasman, 1989), c(l'autoocupacióa i les ((treballadores familiarsa apareixen, com a mínim en part, a les enquestes de for~a de treball (Labour Force Surveys). En general, l'autoocupació és més comuna entre homes que no pas entre dones, perb hi ha un creixement de l'autoocupació de les dones en l'agricultura. L'ús de les treballadores familiars es dóna molt sovint en l'agricultura, especialment on predominen les explotacions familiars. Com ja s'ha dit abans, el treball a temps parcial no és usual al sud d'Europa. Perb treballar poques hores o a temps irregulars és comú en formes de treball temporal, com ara ((en condicions fixades)), ((ocasionals, ((estacional)) o (cel treball segons les necessitats (work on call),,. El treball estacional és molt ampli en l'agricultura i en les indústries agrícoles (majoritariament en el tabac i el 226 Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 Dina Vaiou processament d'aliments). Si el treball és formal (amb contracte) hi ha un mínim de dies laborals que permeten al treballadorltreballadora poder acce1 dir als beneficis de l'atur per la resta de llany. Perb la major part del treball estacional en l'agricultura és informal, sense contracte, especialment durant la recol~lecció (vegeu, per exemple, Cruz Villalon, 1987; Papayannakis i altres, 1986; Mingione, 1988; Comissió per la igualtat i els drets de les dones, 1991). A causa dels retalls recents en la despesa pública, el treball estacional o temoral ha esdevingut comú, també, en els serveis públics: s'utilitzen contractes curts en els serveis de correus i el telefonic, en les institucions locals, en educació, etc. per tal de poder evitar el nombre creixent de personal fix (ORML, 1989). PrBctiques similars són utilitzades per empreses industrials i comercials tot encadenant contractes temporals per tal de satisfer necessitats permanents (i els llocs de treball que els corresponen) amb un estalvi considerable en sous i distribució de beneficis. El treball a domicili és una altra forma d'ocupació ((atípica)) que té condicions de treball dolentes. Constitueix una part important de les operacions utilitzades en moltes branques de la indústria i que inclou bBsicament a dones (Recio i altres 1988; Barthelemy i altres, 1988; Vinay, 198511 987; Vaiou, sense publicar). Segons el Consell d'Europa (1989), al sud dfEuropa les dones representen el 80-90% dels 1.5 milions considerats treballadors a domicili. Les dones treballen a la llar intentant combinar les tasques de la casa i l'atenció als altres amb el treball remunerat. Estan pagades a tant la peGa, cosa que fa que la feina sigui molt intensiva, i sovint utilitzen materials que són perillosos per la salut dels infants i dels adults. Com a norma, les treballadores a domicili no tenen seguretat social o altres beneficis, i els empresaris rarament respecten la llei que reconeix l'estatus de treballadores d'aquest tipus d'ocupació. Quan les dones treballen en feines estacionals esdevenen, quan s'ha acabat la temporada, ((mestresses de casa)), o passen a realitzar uns altres tipus d'activitat remunerada. Val la pena destacar que moltes dones enregistrades com a mestresses de casa (no com a for~a de treball) realitzen activitats múltiples al llarg de l'any. Poden dur a terme tasques en l'explotació agrícola durant algunes epoques de l'any, en turisme quan n'és temporada, a la botiga familiar per algunes hores al dia, a la indústria domestica, sense guanyar mai l'estatus de persona treballadora (vegeu, entre altres, Hadjimichalis, Vaiou, 1990a; Bimbi, 1986; CCOO, 1987). La concentració de dones en els treballs atípics o informals no és en absolut una qüestió d'elecció, sino que és majoritariament deguda a la manca d'alternatives (treballs a temps complet i regulars) i també a la falta d'infrastructures socials accessibles i subvencionades que els possibilitin cercar altres maneres d'organitzar la vida quotidiana. La participació creixent de les dones en el treball remunerat, tant si és legalitzat com si no, no s'ha correspbs amb un desenvolupament d'aquesres infrastructures. Tenir cura dels altres i el trebaii dombtic continua essent, a tot el sud d'Europa, un ((treball de dones)). Requereix molt temps i energia, desmotiva l'intent d'explorar el mercat de treball i certament determina les condicions que ho fan possible. El treball de les dones i la vida quotidiana al sud d'Europa Doc. Anii. Geogr. 26, 1995 227 Les guarderies per als infants més petits de cinc anys només cobreixen una petita part de les criatures en aquestes edats, amb horaris que no s'adapten als laborals. Les mares de nens petits es veuen forCades a deixar el mercat de treball (amb més d'un 60% de no participació). Alguns estudis de diferents paysos de la CE indiquen que tenir un segon fill o més, afecta molt les possibilitats de la dona de treballar fora la llar. En moltes regions i ciutats del sud d'Europa, una gran proporció de les dones comenCa a treballar a casa o en treballs temporals quan tenen les criatures petites, per tal de poder mantenir les entrades que són bisiques per a la supervivtncia de la familia i cccombinar-ho)) amb les responsabilitats de tenir cura dels altres. Les hores lectives als col.legis estatals segueixen fonamentades amb la creenCa que les mares estan constantment disponibles per anar a portar i a buscar els fills a l'escola, ocupar-se'n abans i després de classe, durant els migdies i les llargues vacances. Aquestes escoles obren a les 8 o a les 9 fins a la 1 a Itdia i a Espanya, i funcionen per torns a Grtcia i Portugal (CREW, McLoone, O'Leary, 1989), sense respectar els horaris de treball. Altres serveis, com ara la salut, les botigues, els bancs, també estan oberts amb la mateixa suposició, creant la necessitat que hi hagi una mestressa de casa a temps complet a cada llar. Com que les dones han d'assumir tot el pes de tenir cura dels altres i de les tasques domtstiques (en sentit ampli inclouen, per exemple, la realització de serveis i la disponibilitat envers els diferents membres de la família o el complement dels serveis públics deficients o inexistents) estan lligades a la seva Brea de residtncia. El treball remunerat, el temps de despla~ament i l'itinerari són elements importants a considerar quan s'ha de combinar amb les hores d'escola, amb l'atenció dels familiars grans, amb les hores que les botigues i els bancs estan oberts. La pressió que suposen els rellotges desincronitzats ha estat integrada, en gran mesura, dins la (nova forma de) familia extensa. Les dones grans realitzen els serveis que són insuficients o no existeixen. Combj~ar el treball remunerat amb la vida de la família requereix una xarxa completa d'obligacions mútues i de dependtncia amb dones d'edats diferents, mentre que els homes se'n mantenen fora. Un model del sud? Són les formes de treball i els models de la vida diiria semblants arreu del sud d'Europa i característics d'aquesta zona? Tal com s'ha vist anteriorment, el sud d'Europa no és una entitat homogtnia, no es pot parlar de les dones del sud com un grup homogeni, tot i que hi ha trets i experitncies semblants entre les diferents classes i Brees. L'tmfasi en la importincia del lloc i l'espai es deriva tant de la diversitat de l'experitncia de les dones al sud dfEuropa com de la premissa que considera que les dones, més que els homes, estan condicionades per les estructures existents als llocs determinats. Malgrat les difertncies significatives, es poden trobar trets i experitncies comunes entre les dones del sud. I malgrat que elles estiguin pitjbr a tot arreu si se les compara amb els homes, hi ha, com a mínim, dues irees on es troben