Espai, gènere i estratègies econòmiques de la unitat familiar : el treball a domicili de les dones a l'Apalàtxia rural

Doc. And. Geogr. 26, 1995 147-165 Espai, gknere i estratkgies econbmiques de la unitat familiar: el treball a domicili de les dones a 1'Apalitxia rural* Ann M. Oberhauser Departament de Geologia i Geografia Universitat de Virgínia Occidental Data de recepció: 1993 Resum La reestructuració econbmica en 1'Apalhtxia rural esth connectada amb les relacions familiars de gtnere i les divisions del treball. Durant les úitimes dtcades, les dones dels Apalatxes han estat contractades cada cop més en activitats assalariades. Aquest increment en la taxa de participació del treball femení és causat parcialment pel declivi de .treballs tradicionalment masculins en la mineria i el sector manufacturer i per la necessitat de les famílies de generar ingressos a partir de fonts alternatives. Una altra resposta al descens de I'ingrés familiar ha estat el treball a domicili o la producció domestica de béns i serveis per ser venuts en el sector formal o informal de I'economia. Donada la manca d'ocupacions de treball assalariat i el relatiu ai'llament de les zones rurals dels Apalatxes, les dones d'aquesta drea s'han ocupat cada cop més en el treball a domicili com una estratkgia econbmica. D'aquesta manera, les relacions de gtnere dins de la família i les divisions del treball són aspectes importants de la reestructuració econbmica d'aquesta regió. Aquest escrit analitza la intersecció de les relacions de gtnere, la reestructuració econbmica i I'ampli ús de I'espai domtstic a partir de I'estudi del treball desenvolupat a la llar per les dones de la regió dels Apalames. L'enfocament parteix de la geografia feminista, que es distingeix de les aproximacions convencionals de la geografia per la seva escala d'andlisi, centrada en les relacions de gtnere i pels mktodes de recerca. S'ha argumentat que la geografia feminista pot ampliar la nostra comprensió de la reestructuració econbmica regional incorporant-hi les andlisis de les relacions de gknere i de les estratkgies de I'economia familiar. Paraules clau: Dona, treball a domicili, reestructuració econbmica, geografia feminista. Resumen. Espacio, género y estrategias económicas de la unidadfimiliar: el trabajo a domicilio de las mujeres en la Appalachia rural La reestructuración económica en 10s Apalaches rurales está relacionada con las relaciones de género dentro de la unidad familiar y las divisiones del trabajo. Durante las últimas décadas, las mujeres de 10s Apalaches han sido contratadas cada vez más en actividades asalariadas. Este incremento en la tasa de participación del trabajo femenino está causado parcialmente por la crisis de trabajos tradicionalmente masculinos en la mineria y el sector manufacturer0 y por la necesidad de las familias de generar ingresos a partir de fuentes alternativas. Otra respuesta al descens0 del ingreso familiar ha sido el trabajo a domicilio o la producción doméstica de bienes y servicios para vender en el sector formal o informal * Tradui't de I'angl&s per Soledad Morales. Espai, gknere i economia familiar a I'Apalitxia Doc. Anil, Geogr. 26, 1995 149 increasingly engaged in horne-based work as an econornic strategy. Consequently, household gender relations and divisions of labour are important aspects of this region's econornic restructuring. This paper analyzes the intersection of gender relations, economic restructuring, and the rnultiple use of dornestic space through a study of wornen's work at home in the Appalachian region. The discussion is grounded in ferninist geography which is distinctive frorn conventional geographic approaches in its scale of analysis, focus on gender relations, and rnethods of research. It is argued that ferninist geography can broaden our understanding of regional econornic restructuring by incorporating analyses of gender relations and household econornic strategies. Key words: Wornen, work, dornestic space, econornic restructuring, ferninist geography. Introducció Rita, el seu marit i els seus dos fills viuen en un petit terreny en el Comtat de Kanawha, situat a trenta milles al sud de Charleston, Virginia Occidental. Fa dos anys que Rita va ser acomiadada del seu treball en una indústria química i des d'aleshores no ha trobat cap treball regular. Durant alguns anys ha fet edredons per vendre'ls al mercat local. També ha participat en altres activitats d'origen domestic, com el conreu, les conserves i la restauració de mobles amb la intenció de guanyar diners per mantenir a la seva família. Histbries com la de Rita es poden sentir una vegada i una altra per tota 1'Apalatxia rural, ja que la recessió comporta temps dificils per a les comunitats ja deprimides. En aquest context, el treball a domicili proporciona una estrattgia viable per a la supervivtncia econbmica en una regió on molta gent esta lluny de les &rees urbanes i de les oportunitats del mercat de treball formal. Aquest escrit examina les formes contemporanies d'aquestes activitats econbmiques tradicionals, ja que impliquen les dones. El treball a domicili esta definit aquí com la producció de bens i serveis dins de la llar destinats a I'intercanvi monetari o directe. El treball a domicili de les dones subratlla la intersecció entre les relacions de gtnere i la construcció de l'espai i l'escala a nivell domtstic. Aquesta analisi contribueix a incrementar el cos de la literatura feminista, la qual reconeix les limitacions de l'andisi convencional de la reestructuració econbmica en regions deprimides, centrant-se en el paper dinamic del gtnere, de l'espai i de I'escala en les economies familiars. L'Apalatxia rural, i particularment Virginia Occidental, esta representada com una regió on moltes dones estan implicades en el treball reproductiu no remunerat, tot i que contribueixen als ingressos familiars mitjan~ant activitats realitzades des de la llar. 150 Doc. And. Geogr. ZG, 1995 Ann M. Oberhauser Aquesta analisi del treball de les dones en 1'Apalitxia rural es basa en el marc tebric i metodolbgic derivat de la geografia feminista. Aquesta ha dirigit grans critiques a la geografia humana tradicional per descuidar i representar de manera errbnia qüestions referents a les relacions de gknere i a la unitat familiar (Bondi, 1990; Hanson, 1992; McDowell, 1988; Mackenzie, 1989; Monk ans Hanson, 1982; Women an Geography Study Group, 1984). Per exemple, les feministes advoquen per un nou examen de la reestructuració econbmica incorporant l'andisi de com aquesta esta igualment influenciada i influeix en les relacions socioeconbmiques dins de la familia. Aquest traspas d'escales d'analisis nacionals i internacionals cap a l'escala familiar també posa en qüestió les nocions convencionals de l'esfera domtstica com un fet homogeni, com una unitat harmoniosa (Folbre, 1986). En el seu lloc, les relacions familiars i l'espai dombtic estan representats com a heterogenis i sovint com a categories conflictives basades en les desigualtats de gtnere (Ahrentzen, 1990; Berk, 1984; Dyck, 1990; Pinch, 1992). Les aproximacions feministes subratllen la naturalesa dinamica i generitzada dels processos que configuren la unitat familiar com a unitat social i econbmica (Pratt and Hanson, 1991). En el context d'aquest estudi, les estratkgies econbmiques familiars estan basades en les relacions de gknere i, consegüentment, demanen una reconceptualització de l'espai domkstic. La idea per la qual la llar és solament un lloc de reproducció estatic i privat, d'activitats domkstiques és falsa. Ben al contrari, la familia és un espai dindmic on producció i reproducció ocorren simultaniament, on la distinció entre públic i privat és poc clara i on, en el cas del treball domkstic, l'esfera familiar i el lloc de treball coexisteixen. La primera part de l'article explora breument els aspectes conceptuals de les relacions de gknere, la construcció i l'ds de l'espai, i la unitat familiar com escala d'andisi. El segon apartat aplica aquests aspectes al cas del treball a domicili de les dones de 1'Apalatxia rural, activitats igualment pertinents en altres contextos geografies. El component empíric d'aquesta investigació es deriva d'entrevistes en profunditat a dones que treballen a casa en l'hbit de Virginia Occidental. Les seves respostes seran examinades en el context socioeconbmic d'aquesta regió, centrat-nos en les tendkncies de l'ocupació, la participació en la for~a de treball, i els índexs de pobresa de les llars. L'apartat final resumeix aquesta recerca i assenyala la importhncia, en la geografia feminista, de combinar teoria i practica. Reconceptualització feminista de I'espai i l'escala La geografia humana ha estat tradicionalment, i en alguns casos encara ho és, androckntrica, derivada de les perspectives i experitncies masculines (McDowell, 1990; Monk ans Hanson, 1982; Woman and Geography Study Group, 1984). Deixar de reconkixer el rol de les dones i la importhncia del gknere en les relacions socials i en els processos espacials significa oblidar un element fonamental de la societat (McDowell, 1988). La geografia feminista ha Espai, gknere i economia familiar a I'Apalitxia Doc. And. Geogr. 26, 1995 151 demostrat que les relacions de gtnere són essencials per a les interaccions humanes bBsiques i consegüentment per a les dimensions espacials d'aquestes interaccions (Hanson, 1992; Mackenzie, 1988; McDowell, 1988, 1992). Per tant, la incorporació a la geografia dels enfocaments sensibles al gtnere té el potencial de construir i canviar les anilisis geogrBfiques. Les anhlisis en geografia feminista de les relacions de gtnere en la construcció i ús de l'espai dins de la llar serveixen com a marc tebric per a aquest escrit. Aquesta aproximació qüestiona I'errbnia dicotomia que s'utilitza per separar certs dominis espacials i divisions del treball com el treball i la casa, (cel públic)) i (cel privat)), producció i reproducció (Figura 1). Generalment, els termes de la primera columna són els més valorats per la societat parcialment perqut contribueixen a I'esfera econbrnica. La valoració superior d'aquestes activitats tradicionalment masculines sovint reforsa l'opressió patriarcal de les dones, tant a casa com al lloc de treball. Encara que aquestes etiquetes masculines i femenines són sovint considerades separades i diferents, en la realitat, elles i els seus espais corresponents són interactius, dinhics i estan influenciats pel gknere. I?s a dir, la reproducció de la forsa de treball i la unitat familiar estan relacionades de manera inherent amb I'Bmbit de la producció. El feminisme ha ajudat a trencar la barrera analitica entre les esferes pública i privada, obligant els científics socials a reexaminar les Brees de la vida social L no considerades prtviament com a importants en els seus estudis (Hartman, 1987a). Per exemple, l'espai domtstic és el lloc de la reproducció social, perb per uns altres també és un espai de producció de bens i serveis per vendre o intercanviar. Makenzie i Rose (1983) subratllen aquesta falsa dicotomia en la seva síntesi de la separació analitica de les esferes de la família i el lloc de treball a Gran Bretanya des dels comenprnents del període industrial. Argumenten que encara que el paper de les dones ha canviat notbriament des de la seva incorporació creixent en el món del treball remunerat, la societat no s'ha adaptat al seu creixement en les activitats econbmiques i a la seva independtncia social. Les activitats reproductives associades a I'esfera domestica encara recauen sobre les mares treballadores amb una disponibilitat econbmica limitada per proveir-se exteriorment de serveis com I'atenció als infants o el manteniment de la llar. En definitiva, les anhlisis feministes de la unitat familiar no la represenMasculí Femení Producció Reproducció Treball Llar Públic Privat Treball qualificat Treball no qualificat Remunerat No remunerat Valor de canvi Valor d'ús Figura 1. Falses dicotomies de la divisi6 sexual del treball. 152 Doc. Anil. Geoer. 26. 1995 Ann M. Oberhauser ten només com un espai de reproducció, sinó que reconeixen la superposició d'usos de l'espai domtstic per a la producció social i econbmica (Hartman, 1987a; Mackenzie, 1989). La separació analítica de la casa i el treball, combinada amb la divisió sexual del treball dins de la familia, condueixen a restriccions tangibles del treball per a les dones. Ha estat demostrat que les dones, pel fet de ser sovint responsables de les tasques domtstiques i de la cura dels fills, tenen menys flexibilitat que els homes en relació al viatge, al treball i a I'elecció de les ocupacions (Hanson i Johnson, 1985; Hanson i Pratt, 1988, 1990; Wekerle i Rutherford, 1989). Consegüentment, aquesta situació limita les seves oportunitats de promoció i millora salarial. La disparitat resultant entre les activitats productives dels homes i de les dones es basa en la noció que la unitat familiar no por ser considerada de manera separada del lloc de treball: la reproducció del treball i la producció de mercaderies i serveis són activitats interrelacionades. I encara més, aquestes activitats estan moldejades per les relacions patriarcals de gtnere i les divisions del treball. Les relacions patriarcals dins de la familia es tradueixen en la dominació dels homes sobre les dones a través de les divisions socials del treball, del control sobre els recursos econbmics i, en casos extrems, de la violencia (Staeheli i Lawson, 199 1; Walby, 1989). Per altra banda, el patriarcat a escala familiar és transferit al lloc de treball, a I'esfera pública i a d'altres institucions socials. Implícit en aquesta anAlisi de la construcció i dels múltiples usos de l'espai, es troba el paper de Iéscah en l'anhlisi de les relacions de gtnere. Encara que la geografia humana ha tractat les implicacions espacials de les activitats socioeconbmiques a diferents escales, la unitat familiar i particularment les relacions socials dins de la familia han estat rarament considerades. Aquest escrit argumenta que les relacions de gtnere a nivell de la unitat familiar són decisives per comprendre millor els processos socials i econbmics. La llar i els seus membres són els elements bhsics que contribueixen a la producció i a la reproducció de la societat. Pratt i Hanson (1991) en el seu estudi de les estrattgies familiars en un mercat de treball urbA han examinat aquesta relació entre la llar i el treball. Elles argumenten que: les relacions familiars no pertanyen a una esfera privada, no romanen ni fora ni apartades de les qüestions importants de la societat: el mercat de treball, les relacions capitalistes de producció, l'estat. Les relacions dins de la unitat familiar són els acords crítics a través dels quals els processos socials són mediatitzats, experimentats i en part determinats pels individus (Pratt i Hanson, 1991, p. 55). L'anAlisi de les estrattgies per combinar les responsabilitats de la llar i el treball portades a terme per Pratt i Hanson il-lustra com les relacions de gtnere i les divisions del treball dins de la familia influencien els altres nivells de l'activitat. D'aquesta manera, la unitat familiar necessita ser ccredescorberta,) per aquells que estudien la reestructuració econbmica. En definitiva, el feminisme ha elevat la nostra conscitncia i la nostra comprensió de certes activi- Espai, gknere i economia familiar a I'Apaiitxia Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 153 tats i relacions socials tot examinant els processos i les relacions de poder a nivell familiar i la seva influtncia en altres escales i nivells de la societat. Una anhlisi feminista de les estrat?gies econ6miques de la unitat fimiliar Aquest apartat examina el gtnere i les dinamiques de les estrattgies econbmiques familiars en tant que relacionades amb amplis canvis econbmics. Des de la reestructuració de comenpments dels setanta, moltes famílies de classe baixa i mitjana han necessitat dos ingressos per enfrontar-se a l'augment del cost de la vida i lluitar contra la cada cop més vulnerable situació laboral (Hartman, 1987b). Consegüentment, les llars dels pai'sos més industrialitzats i occidentals han fet front als costos d'atenció als fills o a la necessitat d'ajustar els seus horaris per portar a terme les responsabilitats domtstiques (Bowlby, 1990; Pratt i Hanson, 1993; Wheelock, 1990). Aquests ajustaments tenen una &rega particular en els membres de la família i en la unitat familiar. En aquest context, el treball a domicili esdevé una alternativa viable per guanyar diners. Els tipus i l'abast del treball, juntament amb la incorporació de membres addicionals a les activitats econbmiques a domicili, afecten i són afectades significativament per les relacions familiars de gtnere (Boris i Daniels, 1989; Christensen, 1993; Mackenzie, 1989). Per exemple, les dones són sovint les responsables de les tasques domtstiques com la cura dels infants, el cuinar i la neteja, cosa que retrau les seves opcions per a un treball exterior i influeixen també en els tipus d'activitats a domicili que poden desenvolupar. Addicionalment, aquestes activitats estan sovint determinades per la seva formació (o bé per manca d'aquesta), experitncia i habilitats. Així, fer de cangur, escriure a maquina, cosir o cuinar esdevenen activitats comunes per a les dones amb la finalitat d'aportar un ingrés a I'economia familiar. L'org~ització del treball a domicili pot ser atractiva per aquells empresaris que estalvien en despeses generals, subsidis i en I'elevada productivitat dels treballadors (Christensen, 1988; Fernández-Kelly i Garcia, 1989). Seguint la tendtncia que es remunta al comensament de l'era industrial, les companyies estan expandint el treball a domicili en diverses activitats com el treball a preu fet per als processos manufacturers intensius en mA d'obra, el treball de secretariat i fins i tot activitats executives altament qualificades (Christensen, 1988; Falconer, 1993; Fernández-Kelly i Garcia, 1989). Tot i que el treball a domicili és un fenomen internacional, segons el context geogrBfic aquest ha desenvolupat característiques específiques a nivell local. Les anilisis del treball a domicili en pai'sos semiperiferics, per exemple, tenen en compte el contingent econbmic, polític i els processos socials a nivell local, els quals influeixen en les estrattgies familiars. Alguns estudis del treball a domicili a Espanya l'examinen en el context de la industrialització rural, on el treball a preu fet és comú entre les indústries manufactureres del ttxtil i del vestir, de les sabates i els productes de pell, i dels components electrbnics bisics (Benton, 1990; Sabaté et al., 1991). El treball a domicili de les dones acompleix també certs requisits industrials per a les tasques intensives en mi d'obra, sala- 154 Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 Ann M. Oberhauser ris baixos i poca en altres paYsos semiperifirics com Mtxic (Beneria i Roldhn, 1987; Wilson, 1991) i Ithlia (Mingione, 1991; Vinay, 1985). Tanmateix, es reflecteixen diferencies importants entre el treball a domicili en l'hmbit urbh i el rural, com en el tipus de béns o serveis produi'ts, preus, mercats i altres aspectes de les activitats domicilihries. El treball a domicili en els paysos desenvolupats ha rebut menys atenció que el treball d'aquestes caracteristiques i el sector informal en els pai'sos subdesenvolupats, malgrat que comparteix molts elements comuns pel que fa a les relacions de gtnere i a les estrattgies familiars. El treball a domicili es dóna sovint en Arees econbmicament deprimides dels pai'sos desenvolupats on no existeixen formes alternatives de treball. L'afebliment de les economies basades en els recursos de l'est d'ontario i de la Columbia Brithnica són el marc per a l'andisi de Mackenzie del treball a domicili de les dones (Mackenzie, 1989). En el seu estudi les dones han estat excloses en gran part del treball formal assalariat i han estat ocupades primordialment en el treball a domicili relacionat bisicament amb activitats tradicionals com l'artesania o la cura dels infants. L'increment del treball a domicili, particularment entre les dones, no esta absent de crítiques. Els sindicats en particular objecten per la manca de regulacions i per la disminució de la pressió que significa en les ocupacions del treball formal, del terciari i de la indústria (Herod, 1991). A més a més, el fet de participar en el treball a domicili suposa sovint chrregues addicionals i estrb per a les dones, les quals, malgrat que estan contribuint a l'ingrés familiar, moltes vegades continuen mantenint la responsabilitat primordial del treball domestic (Ahrentzen, 1990; Seymour, 1992). De fet, el treball a domicili com a altrenativa a la doble jornada per a les dones treballadores pot ser sovint estressant i esgotador. Utilitzant els rn2todes d i'nvestigació feminista Les gebgrafes feministes han reformulat els mttodes d'investigació i les seves aplicacions seguint la seva visió critica de la geografia humana tradicional, la qual consideren androctntrica (McDowell, 1988, 1992). La discussió que segueix a continuació parla de forma general sobre els mttodes feministes en geografia, centrant-se en aquells mttodes emprats en aquest projecte d'investigació. Tot i que no existeix un mktode especificament feminista, existeixen algunes caracteristiques que distingeixen l'aproximació de la investigació del gtnere dels mttodes convencionals (Harding, 1987). La geografia tradicional, per exemple, tendeix a aproximar-se a la investigació a través de mttodes objectius i normatius designats per establir les regularitats d'una mostra representativa. Els mttodes d'anhlisi estan formalitzats i emprats amb la intenció particular d'obtenir informació i aplicar-la en anhlisis estadístiques. La geografia del gtnere pot utilitzar aquest tipus d'anhlisi, perb plantejada des de perspectives consistents amb la metodologia feminista. Aquestes perspectives valoren la subjectivitat, el compromís personal, les respostes qualitatives, i la presa de conscitncia del context i les experitncies dihries del subjecte investi- Espai, ghnere i economia familiar a I'Apalitxia Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 155 gat (Hanson, 1992; Katz, 1992; McDowell, 1988; Women and Geography Study Group, 1984). Els mttodes intensius d'invesigació com l'entrevista interactiva, I'observació participativa, i I'etnografia són utilitzats sovint per complementar els mttodes i les anBlisis extensives. Aquests mttodes intensius descobreixen una Amplia gamma de relacions qualitatives, actituds i experitncies que no apareixen en els mttodes quantitatius o normatius (McDowell, 1992). A més a més, la distinció entre el subjecte i I'objecte d'investigació que s'exposa a la geografia convencional est& fonamentalment alterada en les aproximacions de gtnere. La relació entre l'investigador i lalles personajes estudiades sovint esdevé familiar i fins i tot amable, contrhiament a l'objectivitat i distbcia personal mantingudes durant les entrevistes formals. La familiaritat entre el subjecte i l'objecte desenvolupat sovint en les investigacions de gtnere subratllen la seva intersubjectivitat, o el solapament entre els interessos i les experitncies de la persona que investiga i les qüestions centrals de la investigació (Harding, 1987; Staeheli and Lawson, 199 1). Finalment, mentre que deuen existir difertncies entre el científic i la persona investigada en termes de classe, rasa i étnia, existeix una base i una confiansa comuna que poden sorgir potencialment de la seva relació interactiva (McDowell, 1992). En resum, les relacions de gtnere, la construcció i 1'6s de I'espai, i les qüestions d'escala són Brees importants on la geografia del gtnere ha desafiat críticament la geografia humana tradicional. Aquests desafiaments són el resultat de la necessitat de reestructurar la naturalesa androctntrica de la disciplina i d'incorporar-hi crl'altra meitat)) de la geografia humana. Els mttodes de recerca feministes presenten una via per portar a terme aquests objectius i per arribar a una comprensió més gran de les relacions socials i dels processos espacials. Aquests conceptes estan aplicats seguidament en un estudi del treball a domicili com a una estrattgia econbmica important de les unitats familiars a 1'ApalBtxia rural, particularment a la Virginia Occidental rural. Una geografia del ghnere en 1'ApalAtxia rural Les dones de 1'ApalBtxia rural, i en general de les regions deprimides, han estat ignorades en les discussions sobre reestructuració econbmica durant molt de temps. Particularment, la literatura geogr$ica de la reestructuració econbmica no han considerat gaire el paper de les activitats generadores d'ingressos per a la unitat familiar, sinó que s'ha centrat en les dades agregades d'ocupació i el treball en el sector formal del mercat de treball. Recentment, perb, diversos estudis han examinat el paper crític jugat per la dona en el desenvolupament social i econbmic de I'ApalBtxia rural (Pudup, 1990; Maggard, 1990; Halperin, 1990). Aquest article complementa aquests estudis feministes, ja que se centra en les relacions de gtnere dins de l'esfera domtstica en el moment en qut aquestes afecten les estrattgies de I'economia familiar. El treball a domicili de les dones es mostra com una part integrant del múltiple i simultani ús de l'espai domtstic per a les activitats de reproducció i producció. A més, els tipus d'activitats 162 Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 Ann M. Oberhauser tats econbmiques en formes que podien haver estat inapreciades prtviament per elles. En segon lloc, l'enfortiment individual es pot estendre a nivell de la comunitat a través dels contractes i de la coordinació de les activitats a domicili. Aquest nivell d'enfortiment ser& reforpt en una etapa posterior del projecte de recerca quan es demanari a dones seleccionades d'una Brea la seva participació en tallers. Aquests donaran I'oportunitat a les representants de les organitzacions feministes i als grups de desenvolupament econbmic de dialogar amb les dones que treballen a domicili i compartir els problemes i les qüestions relacionades amb el seu treball. Aqueta etapa de la recerca ser& una contribució contínua als debats sobre el treball a domicili i al desenvolupament de formes concretes d'ajuda i de millora de la situació de les dones treballadores a domicili de 1'Apalatxia rural. Finalment, aquesta investigació pedra donar a conkixer als acadtmics i polítics l'existtncia de vies alternatives per estudiar la reestructuració econbmica, contribuint així al treball tebric i empíric en aquesta kea. L'elaboració de programes i l'aplicació apropiada dels resultats romanen com uns assumptes importants per a la geografia del gtnere i deurien ser considerats de manera més explicita en els objectius de les nostres investigacions. La geografia del gtnere pot millorar la nostra comprensió de les restriccions amb les quals es troben les dones en l'intent de desenvolupar simultaniament la triple carrega del treball domtstic, la generació d'ingressos i l'activitat comunithria, i, per tant, ens ajuda a aplicar les mesures corresponents per enfortir-les. Bibliografia AHRENTZEN, S. B. (1990). ((Managing conflict by managin boundaries: how professional homeworkers cope with multiple roles at home)). Enuirontmental and Behauior, n. 22 (6), p. 723-752. BENERIA, L.; ROLDAN, M. (1987). The Crossroads of Class and Gender: Industrial Homework, Subcontracting and Household Dynamics in Mexico City. Chicago: The University of Chicago Press. BENTON, L. (1 990). Invisible Factories: the Infoml Economy and Industrial Deuelopment in Spain. Albany, Nova York: SUNY Press. BERK, S.F. (1984). ((The household as workplace: wives, husbands, and childrensn, p. 65-81, a WEKERLE, G.R.; PETERSON, R.; MORLEY, D. (eds.). New Spacefor Women. Boulder: Westview Press. BONDI, L. (1990). ~Progress in geography and gender: feminism and differencev. Progres in Human Geogrdphy, n.14 (3), p. 438-445. BORIS, E.; DANIELS, C. (eds.) (1989). Homework: historical and contemporanyperspectives on paid labor at home. Urbana, IL: University of Illinois Press. BOWLBY, S. (1990). ~Women, work and the familiy: control and constraints)). Geography, n. 76 (1) 326, p. 17-26. CHRISTENSEN, K.E. (ed.) (1988). The New Era ofHome-based Work. Boulder, CO: Westview Press. CHRISTENSEN, K.E. (1993). ((Eliminating the journey to work: home-based work across the life course of women in the U.S.)), p. 55-87, a C. KATS; J. MONK I Espai, gknere i economia familiar a l'Apalitxia Doc. Ad. Geogr. 26, 1995 163 (eds.) . Full Circles: Geographies or Women over the Life Course. Nova York: Routledge. COUTO, R.A. (1988). ((TVA, Appalachian underdevelopment, and the post-industrial eran. Social Spectrum, n. 8, p. 323-347. DORSEY, S. (1987). An analysis of West Virginia laborforcepartic$ation rates. Center for Economic Research, West Virginia University. DYCK, I. (1987). ((Space, time and renegotiating motherhood: and explotation of the domestic workplace)). Environment and Planning D. Society and Space, vol. 8, p. 459-483. FALCONER, K.F. (1993). ((Home, work, gender and technological change: the case of telecommuting womena. Conferencia presentada a The annual meeting of the Association of American Geographers, Atlanta, GA. FERNANDEZ-KELLY, M.P.; GARCIA, A.M. (1989). ((Informalization at the core: Hispanic women, homework, and the advanced capitalist state)), p. 247-264, a A. PORTES, M. CASTELLS, L.A. BENTON (eds.). The Informal Economy. Baltimore: The Johns Hopkins University Press. FOLBRE, N. (1986). ((Cleaning house: new perspectives on household and economic developmentn. joumal ofDevelopment Economies, n. 22, p. 5-40. GARCIA RAMON, M.D.; CRUZ, J.; BAYLINA, M. (1992). ((Female day labourers, sexual division of labour and welfare state in rural Spain. The case of Andalucia)). I.G.U. Study Group on Gender and Geography. Symposium on Women kpaidand unpaid work in changingglobal economy, Rutgers University, N.J., 2-7 agost. HALPERIN, R. (1 990). The Livehood of Kin: Making Ends Meet the Kentucky Way. Austin: University ok Texas Press. HANSON, S. (1992). ((Geography and feminism: worlds in collition?)). Annals of the Association ofAmerican Geographers, n. 82 (4), p. 569-586. HANSON, S.; JOHNSON, I. (1985). ((Gender differences in work-trip length)). Urban Geography, n. 3, p. 193-219. HANSON, S.; PRATT, G. (1988). ((Reconceptualizating the links between home and work in urban geography)). Economic Geography, n. 64, p. 299-321. HANSON, S.; PRAT, G. (1990). ((Geographic perspectives on the ocupational segregation of women)). National Geographic Research, n. 6 (4), p. 376-399. HARDING, S. (1987). Feminism and Methodology. Bloomington: Indiana University Press. HARTMANN, H. (1987a). aThe family as the locus of gender, class and political struggle: the example of housework)). S. HARDING (ed.). Feminism and Methodology. Bloomington: Indiana University Press. HARTMANN, H. (1987b). &hanges in women's economic and family role in postWorld War I1 Unired States)), p. 33-64, a L. BENERIA; C.R STIMPSON (eds.). Women, Household, and the Economy. New Brunswick, N.J.: Rutgers University Press. HEROD, A. (1991). ((Homework and the fragmentation os space: challenges for the L labor movement)). Geoforum, n. 22 (2), p. 173-183. KATZ, C. (1992). (All the world is stages: intellectuals and projects of ethnography)). Environtmen and Planning D: Society andspace, n. 10 (5), p. 495-510. LEWIS, R. (1993). ((Applachian restructuring in historical perspective: coal, cultura and social change in West Virginian. Urban Studies, n. 30 (2), p. 299-308. MACKENZIE, S. (1988). ((Building women, building cities: toward gender sensitive theories in the environmental disciplines)), p. 13-30, a C. ANDREW; B.M MOORE MILROY (eds.). Lz$ Sapaces. Vancouver: University of British Columbia Press. 164 Doc. And. Geogr. 26, 1995 Ann M. Oberhauser MACKENZIE, S. (1989). ((Restructurin the relations ofwork and life: women as envirinrnental actors, feminism as geographic analysesn, p. 40-61, a A. KOBAYASI; A. MACKENZIE (ed.). Remaking Human Geography. Boston: Unwin Hyman. MACKENZIE, S.; ROSE, D. (1983). ((Industrial change, the dornestic economy and home lifen, p. 115-200, a J. ANDERSON; S. DUNCAN; R. HUDSON (eds.). Redundznts Spaces in Cities and Regions? Londres: Academic Press. MAGGARD, S. W. (1990). ((Gender contested: women's participation in the Brookside coal striker, p. 75-98, a G. WEST; R. BLUMBREG (eds.). Women and Social Protest, Nova York: Oxford University Press. MCDOWELL, L. (1988). ((Coming in from the dark: feminist research in geography)), p. 155-173, a J. EYLES (ed.). Research in Hurnan Geography. Oxford: Basil Backwell. MCDOWELL, L. (1990). dex and power in academia.. Area., n. 22 (4), p. 323-332. MCDOWELL, L. (1992). ((Doing gender: ferninism, feminist and research methods in hurnan geography)). Transactions of the Institute of British Geography, n. 17, p. 399-416. M~NGIONE, E. (1991). Fragmented Societies. Cambridge, MA, Basil Backwell. MONK, J.; HANSON, S. (1982). ((On not excluding half of the human in human geography)). Professional Geoppher, n. 34, p. 1 1-23. NYDEN, P.J. (1979). aAn internal colony: labor conflict and capitalism in Appalachian coalz. The Insurgent Sociologist, n. 8 (4), p. 33-43. OBERHAUSER, A.M. (1993). ((Industrial restructuring and wornen's homework in Appalachia: lessons from West Virginiaa. Southeastern Geographer, n. 33 (I), p. 23-43. PINCH, S. (1992). ((Who does what, where?: a household survey of the division of domestic labour in Southarnpton)). Area, n. 24.1, p. 5-12. PRATT, G.; HANSON, S. (1991). ((On the links between home and work: farnily-household strategies in a bouyant labour market)). International Journal of Urban and RegionalResearch, n. 15 (I), p. 55-74. PUDUP, M.B. (1990). ((Women's work in the West Virginia economyz. West Virginia History, n. 49, p. 7-20. SABATE, A.M.; MART~N-CARO, J.L.; MART~N GIL, F.; RODRÍGUEZ, J. (1991). ((Econornic restructuring and the gender division of labour: the clothing industry in the rural areas of autonornous community of Madrid)). Jberian Studies, n. 20 (1-2), p. 134.154. SEYMOUR, J. (1992). <?No time to call my own": wornen's time as a household resource)). Women ? Studies International Forum, n. 15 (2), p. 187-1 92. SIMON, R.M. (1 979). The development of underdevelopment: the coal industry and its effects on the West Krginia Economy: 1880-1930. Ph.D Dissertation, University of Pittsburg. STAEHELI, L.A.; LAWSON, V.A. (199 1). ((Feminism, praxis, and human geography),. Confertncia presentada a The Annual Meeting of the Association of American Geographers. Miami: Florida. U.S. Bureau of the Census (1990). StatisticalAbstract of the Unites States. Washington, D.C.: U.S. Governernent Printing Office. U.S. Bureau of Labor Statistics (1990). Employment andEarnings. Washington, D.C: U.S. Governement Printing Office. VINAY, P. (1985). ((Farnily life cycle and the informal economy in central Italy)). International Journal of Urban and Regional Research, n. 9 (I), p. 82-98. WALBY, S. (1986). Patriarchy at work. Cambridge: Polity Press. WALBY, S. (1989). ((Theorizing patriarchyn. Sociology, n. 23, p. 213-234. Espai, gknere i economia familiar a I'Apaihmia Doc. Add. Geogr. 26, 1995 165 WEKERLE, G.R.; RUTHERFORD, B. (1989). ((The mobility of capitai and the irnrnobility of femaie labor: responses to econornic restructuring)), p. 139-172 a J. WOLCH, M. DEAR (eds.). The Power of Geography. Londres: Unwin Hyman. WHEELOCK, J. (1990). ((Capital restructuring and the domestic economy: family self respect and the irrelevance of "rationai econornic man")). Cupitulund Chss, n. 41, p. 103-141. WILSON, F. (1 99 1). Sweuters: Gender, Cluss und Workshop-bused Industry in Mexico. Nova York: St. Martin's Press. WOMEN AND GEOGRAPHY STUDY GROUP (1984). Geogruphy und Gender: An Introduction to Feminist Geogruphy. Londres: Hitchinson.