Identitat cultural de gènere, discurs de la domesticitat i definició del treball de les dones a l'Espanya del segle XIX

Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 135-146 Identitat cultural de gknere, discurs de la domesticitat i definició del treball de les dones a l1Espanya del segle XIX* Mary Nash Professora d'Histbria Moderna. Universitat de Barcelona Data de recepció: novembre 1993 Resum Aquest article argumenta que la construcció histbrica de la feminitat va ser crucial en la conceptualització i definició del treball remunerat de les dones. En el context de la Catalunya de finals del segle dinou i comentaments del vint, examina la construcció sociocultural de gtnere i se centra en el discurs de la conceptualització del treball femení al mateix temps que 6s examinat des de la perspectiva de la diversitat de classe. A més, I'estudi analitza el desenvolupament d'una cultura del treball en el context del moviment de la classe treballadora i planteja el problema del context de la classe treballadora per generar una visió alternativa del treball remunerat de les dones que reconegui el paper de les treballadores. Demostra que, malgrat la visió radical i10 revolucionAria de la societat, les relacions de gknere en gran mesura no han estat qüestionades en els circuits de la classe treballadora. Aquest article considera el discurs de la domesticitat com a crucial en el desenvolupament de I'actitud de la classe treballadora catalana cap al treball assalariat femení i examina les implicacions que aixb va tenir en la continua discriminació i en la manca del reconeixement social del treball assalariat de les dones. Paraules clau: Gtnere, treball, domesticitat, classe social. Resumen. Identidad cultural de género, discurso de la domesticidady dejhición del trabajo de las mujeres en la Espa fia del siglo XLX Este articulo argumenta que la construcción histórica de la feminidad fue crucial en la conceptualización y definici6n del trabajo asalariado de las mujeres. En el contexto de la Catalunya de finales de siglo diecinueve y principios del veinte, examina la construcción sociocultural de género y se centra en el discurso de la conceptualización del trabajo femenino al mismo tiempo que es examinado desde la perspectiva de la diversidad de clase. Además, el estudio analiza el desarrollo de una cultura del trabajo en el contexto del movimiento de la clase trabajadora y plantea el problema del contexto de la clase trabajadora para generar una visión alternativa del trabajo asalariado de las mujeres que reconociera el papel de las trabajadoras. Demuestra que, a pesar de la visión radical y/o * Traducció del capítol sIdentidad cultural de género discurso de la domesticidad y la definición del trabajo de las mujeres en la España del siglo x~cs del llibre Historia de hs mujeres en Orridente, Madrid, 1993, publicat per I'editorial Taurus, la qual ha donat permís per a la seva traducció integra. 136 Doc. Ad. Geogr. 26,1995 Mary Nash revolucionaria de la sociedad, las relaciones de género en gran medida no han estado cuestionadas en 10s circuitos de la clase trabajadora. Este articulo considera el discurso de la domesticidad como crucial en el desarrollo de la actitud de la clase trabajadora catalana hacia el trabajo asalariado femenino y examina las implicaciones que esto tuvo en la continua discriminación y en la falta de un reconocimiento social del trabajo asalariado de las mujeres. Palabras clave: Género, trabajo, domesticidad, clase social. Resumé. Identité culturelle du genre, discours de la domesticité et de5nition du trauail des femmes en Espagne du xxkme sikcle Cet article défend l'argument que la construction historique de la féminité dans la perspective du genre a été cruciale pour la conceptualisation et la définition du travail rémunéré des femmes. Dans le contexte de la Catalogne de la fin du dix-neuvikme et du début du vingtikme sikcles, on examine la construction socio-culturelle du genre et on analyse spécialement le discours en relation avec le travail de la femme, A partir de différentes perspectives de classe. L'étude analyse aussi le développement de la culture du travail dans le contexte des mouvements des travailleurs et propose l'idée que le contexte de la classe ouvrikre a produit une vision alternative du travail salarié des femmes, qui reconnait le rBle des femmes qui travaillent. On peut alors se demander si, A part le fait de poser des interrogations sur la société de fa~on radicale etlou révolutionnaire, les relations de genre dans une large mesure furent incontestées au sein de la classe des travailleurs. Cet article montre que le discours sur la sphkre domestique est crucial dans le développement de la perception que la classe ouvrikre catalane a du travail salarié de la femme. I1 examine aussi les implications que cela a eu en relation a la discrimination continue et au manque de reconnaissance sociale du travail salarié féminin. Mots-clés: Femme, travail, domesticité, classe. Abstract. Cultural identity ofgender, domesticity discourse and definition of women work in Spairr in century This paper argues that the historical gender construction of feminity was crucial in the conceptualization and definition of women's paid work. In the context of late nineteenth and early twentieth century Catalonia, it examines the socio-cultural construction of gender and focusses on the discourse in the conceptualization of women's work at the same time as it is examined from the perspectives of class difference. The study also analyses the development of a work culture in the context of the workingclass movement and raises the issue of the context of working-class to generate an alternative view of women's paid work which acknowledged the role of women workers. It demonstrates that, despite radical andlor revolutionary questioning of society, gender relations to a large extent went unquestioned in working class circuits. This paper views the discourse on domesticity as crucial in the development of the attitude of the Catalan working class to women's paid work and examines the implications this had in the continuing discrimination and lack of social recognition of women's paid work. Key words: Gender, work, domesticity, social class. Sumari El discurs de la domesticitat i la definició Obrerisme, identitat cultural de gknere i del treball de les dones treball assalariat femení Identitat cultural de ghnere a l'Espanya del xuc Doc. Ad. Geogr. 2G, 1995 137 Les dones sempre han treballat, la seva experitncia laboral ha estat complexa i ha representat una aportació decisiva a la supervivtnica econbmica de les families treballadores. Fins fa poc, la percepció historiogrfica tradicional de la trajectbria de les treballadores havia ignorat la globalitat de la seva experikncia laboral quant a combinació de treball remunerat i treball domtstic. En llanalisi de les societats desenvolupades o en vies d'industrialització, gairebé no va contemplar I'experitncia laboral extradomtstica de les dones ni la seva capacitat d'elaborar estrattgies de resisttncia i d'acció col.lectiva prbpia. En les darreres dtcades, la histbria de les dones ha plantejat de manera més sistematica una reconceptualització del treball de les dones en demostrar com en totes les tpoques histbriques les dones han treballat. També ha argumentat la inviabilitat del plantejament de la integració de les dones en el mercat laboral com a quelcom innovador i contingent al procés d'industrialització Els treballs ja clbsics de Louise Tilly i Joan Scott han qüestionat la interpretació de la industrialització com a moment de ruptura amb allb que va ser l'experitncia laboral femenina i han subratllat els factors de continuitat en aquesta experitncia en el món industrial que deriven de la practica laboral habitual de les dones en les societats preindustrialsl. Cal plantejar-se també el significat del procés d'industrialització per a les dones pel que fa a la seva adaptació a noves circumstancies laborals. Des d'una perspectiva de gtnere, queda clar que l'experitncia laboral fou molt diferent pels dos sexes. El desenvolupament de la producció industrial, pel fet de representar el trasllat de la producció de la casa a la fabrica i el desplasament de la llar com a unitat econbmica de producció, va tenir un significat específic per a les dones, ja que va dificultar la compaginació del seu treball remunerat amb el treball domtstic. El treball de les dones representa una experitncia global que abrasa la seva doble jornada laboral amb el treball assalariat i el treball no remunerat de casa. Així, l'estudi histbric de les treballadores ha de plantejar-se a partir de la doble perspectiva del significat material i cultural de les seves responsabilitats domtstiques a la llar, com també del significat de les diferents modalitats del treball femení per a l'economia en el seu conjunt. La cultura de treball i la construcció de la conscitncia social de les dones treballadores com a col.lectiu social es desenvolupa a partir de la seva identificació amb persones la identitat cultural de les quals es crea a partir de la seva doble comesa; la seva identitat laboral com a treballadores es conjuga amb la seva identitat cultural de gtnere com a mares, esposes i treballadores de 1'8mbit domtstic. Queda clar que la realitat histbrica i la trajectbria de vida de les treballadores va més enlla de les limitacions proposades en el discurs de gtnere del segle passat. En la seva actuació traspassen les fronteres de l'esfera pública i de l'esfera privada, encara que la seva projecció sociolaboral va quedar indubtablement molt marcada per les restriccions imposades per la configuració dels 1. Louise TILLY i Joan W. SCOTT, aEl trabajo de la mujer y la familia en Europa durante el siglo XIX~. Mary Nash (ed.) (1984). Presencia yprotagonismo. Aspectos de la historia de la mujer. Barcelona: Serbal. 138 Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 Mary Nash rols de gtnere del moment. La construcció dels models de gtnere i la seva projecció en llEspanya del NX sota la forma de discurs de la domesticitat condicionaren de manera decisiva la realitat sociocultural i ocupacional de les espanyoles del segle x~c. Ens hem de plantejar, doncs, les característiques i conseqütncies d'aquest discurs en la configuració de les expectatives i la trajectbria de les treballadores en l'ambit laboral. El discurs de la domesticitat i la definició del treball de les dones En el cas de l1Espanya del segle XIX, la construcció sociocultural de gtnere marca l'ambit d'actuació i la funció social de la dona. La societat espanyola es fonamenta aleshores en un poder repressiu que delimitava de manera clara els límits d'actuació de la dona. Aquest poder jerarquitzat de gknere es basa en mecanismes de control social formal que regulaven, per mitja d'un cos legislatiu, la discriminació legal i la subordinació social de les espanyoles2. Perb encara més significativa que les mesures legals fou la influtncia extraordiniria del discurs de la domesticitat en I'assentament de les bases ideolbgiques de gtnere en la societat. Aquesta construcció ideolbgica que configurava el prototipus de dona model -la ((Perfecta Casada))- es basava en l'ideari de la domesticitat i el culte a la maternitat com a mkim horitzó de realització de la dona. Des d'aquesta perspectiva, la trajectbria social de les dones se circumscrivia a un projecte de vida, l'eix de la qual era la familia, mentre l'elaboració de la seva identitat personal es desenvolupava a partir del matrimoni i de la maternitat sense possibilitat de crear un projecte social, cultural o laboral autbnom. Tal com assenyala un article de Pompeyo Gener publicat a La Vdnguar& del 26 de febrer de 1889, per a moltes persones la identitat social i personal de les dones van seguir derivant-se de la seva capacitat biolbgica de reproducció i, a més a més, se:les considerava com a ésser inferior a l'home: ((En si mateixa, la dona no és, com l'home, un ésser complet; és sols l'instrument de la reproducció, la destinada a perpetuar l'esptcie; mentre que l'home és l'encarregat de fer-la progressar, el generador de la intelsligtncia, a la vegada creador i demiürg del món socials. La representació més freqüent de la dona era la {(d'ingel de la llar)), una figura etkrea i abnegada: (caquest Bngel d'amor, consol de les nostres afliccions, testimoni inseparable de les nostres mistries, apologista dels nostres mtrits, pacient sofridora de les nostres faltes, custodiadora fidel dels nostres secrets, i gelosa dipositiria de la nostra prbpia honradesas3. La seva missió a la vida era la de sosteniment de la seva familia i l'administració capa$ i eficient de la llar. 2. Mary NASH, ((Control social y trayectoria histórica de la mujer en Espafia,), a Roberto BERGALLI, Mari Enrique E. (1 989). Historia ideológica del control social (Espavia-Argentina, siglos mym. Barcelo?a: Promociones y Publicaciones Universitarias. 3. Julián LOPEZ CATALAN (1877). Breves refexiones sobre la Educación DomPstica. Discurso leído el dia 1 de mayo de 1877 en la Sesión Pública que celebró la Socieddd Barcelonesa de Amigos de la Instrucción. Barcelona: Libreria de Juan y Antonio Bastinos, Editores, p. 10-1 1. Identitat cultural de gknere a I'Espanya del xix Doc. Ad. Geogr. 26, 1995 139 Així, el seu treball fou definit com el treball domtstic de les feines de la casa. El discurs de la domesticitat marcava de manera molt clara els límits de l'actuació femenina a l'hmbit domtstic i de la llar i definia el paper primordial de la dona com a mare i esposa. El 1861 el conegut metge i principal divulgador a Espaiía dels principis de la higiene, Pedro Felipe Monlau, destaca la importhncia d'aquest treball femení: ((El govern de la casa correspon naturalment a les dones, a la mestressa de casa, a la mare de familia i en no poques ocasions, o per diverses circumsthncies, a la filla gran. Sense una mare, filla, mestresssa o dona de govern, no pot prosperar una familia, sigui aquesta pobra, d'ingresssos mitjans o bé opulenta. Per aixb s'ha dit amb encert que les dones són les que o fan o desfan les cases~*. Fou important el reconeixement del significat del treball domestic per a la prosperitat de les famílies, perb fou encara més significatiu en la configuració dels rols de gtnere el fet que es plantegés que la correcta execució de les prestacions domtstiques fos l'única comesa social de les dones. D'aquesta manera, la identitat cultural de les dones no es formulava a partir de la seva identificació amb un treball, sinó a partir de la seva assumpció de les responsabilitats inherents a la figura de mare i esposa. Un altre element a destacar en el discurs de la domesticitat és que, a difertncia d'altres tpoques, el seu eix fonamental s'assentava en la idea de la divisió de les esferes. Assignava a l'home un paper social en l'esfera pública de la producció i de la política i, en contrapartida, delimitava l'actuació femenina a l'esfera domtstica, a la llar i a la familia. La casa era el mhim horitzó de realització femenina i el model de feminitat es definia pel prototipus de mare, esposa i mestressa de casa. Un informe dirigit a la Comissió de Reformes Socials de Navarra el 1884 al voltant del treball de les dones reflecteix aquesta clara divisió d'hmbits d'actuació: ((La dona, aquest ésser simphtic que ens protegeix en els primers passos de vida i que és la nostra companya a l'edat madura, la que forma el nostre cor i la que amb el seu carhcter dolq i persuasiu ens templa en les contrarietats de la vida i en la lluita de l'existtncia, és a Navarra la cap de les relacions interiors de la familia, com ho és el marit en les seves relacions exteriors, viu pel mateix a l'interior de la casa, treballa generalment només dins d'aquesta, i auxilia el seu espbs en el bon govern, en l'economia, en la bona utilització del seu jornal)). La identitat cultural de la dona es defineix, d'aquesta manera, dins de l'hmbit de la familia, com a mare, esposa i administradora de la casa. Com a mecanisme de control social, el discurs de la domesticitat actua com a mecanisme constrictiu eficaq en limitar l'hmbit d'actuació de la dona a l'esfera privada. En el segle XIX qualsevol transgressió d'aquesta norma significava la ruptura de les pautes de conducta socialment acceptades i, per tant, la desqualificació social de la dona en qüestió. Existien dificultats davant l'actuació femenina en l'hmbit públic i aquest refús social de la prestncia en la 4. Pedro Felipe MONLAU (1980). Nociones de Higiene Dornéstica y Gobierno de la casa para uso de h escuelas deprimera enseiíanza de nirias y colegios de seiíoritas. Madrid: Librería de la Viuda de Hernando y Cia., p. 108-109. 140 Doc. AnU. Geogr. 26, 1995 Mary Nash política, el treball extradomtstic, la cultura o les activitats socials dificulta moltíssim la integració de les dones en el mercat laboral i restringia, a la vegada, les seves opcions ocupacionals i de protesta social. Obrerisme, identitat cultural de gtnere i treball assalariat femení La identitat cultural de les dones s'articula a partir del discurs de la domesticitat que defineix les dones com a mares i esposes. A difertncia dels homes, la identitat cultural dels quals recolza en la seva ocupació en I'espai públic, a les dones no se'ls atribueix una trajectbria de vida prbpia ni una cultura de treball. D'aquesta manera, les normes de conducta de gtnere influi'ren de forma significativa en la consideració negativa del treball extradomtstic femení, la qual cosa, en la mesura en qut es reconeixia la seva realitat, es considerava com una desvirtuació de la seva sublim ((rnissióa de mare i c(Bngel de la llar)). Des d'aquesta perspectiva era inadmissible el treball assalariat femení, ja que impedia el correcte desenvolupament de les seves feines demtstiques a la vegada que representava una transgressió del codi de comportament de gtnere que refusava la presencia femenina en l'ambit públic. Malgrat la realitat generalitzada del treball remunerat de les dones i de la seva aportació econbmica decisiva a l'economia familiar, de forma paradoxal, els obrers subscrivien aquestes pautes de gtnere en la definició de la seva llar com l'ambit laboral exclusiu de les dones. El discurs de la domesticitat i de la separació de les esferes no pot atribuir-se, doncs, de forma exclusiva al pensament burges. De fet, amb poques excepcions, el pensament obrer espanyol del segle XE no elabora una proposta alternativa d'identificació cultural de gtnere que definís les dones treballadores com a tals. Sembla clara l'acceptació del discurs de la domesticitat en els Bmbits obrers i el refús de la prestncia femenina en el mercat laboral. A més, s'admeten els suposats atributs femenins en la configuració de la feminitat inherent en el prototipus de dona (cangel de la llar)) com a argument justificatiu de la seva exclusió del treball assalaritat: ((se les ha considerat sempre moralment i físicament com un sexe dtbil i com a tals exemptes i excloses dels carrecs, oficis, feines i treballs propis dels homes))5. Un article publicat a l'octubre de 1884 a La Democracia reivindica, en nom dels obrers, la dedicació exclusiva de ((la més dtbil meitat del gtnere huma, l'angel de la llar,) als treballs ((propis dels seu sexe)) i denuncia la degradació humana i la ((funesta influtncia que té el treball de la dona a les fabriques sobre la moral i la higiene)). L'ampli reconeixement de la imprescindible necessitat de la seva feina domestica per al correcte funcionament de la casa obrera6 (((una dona neta i 5. Instincia de Mariano Llorens, Juan Burses i Agustin Codorniu dirigida a la Junta Revolucioniria dlIgualada, 16 d'octubre de 1868. 6. Joaquin SALARICH (1 858). Higiene del Tejedor o sean Medios fisicos y morales para evitar las enfemedades yprocurar el bienestar de 10s obreros ocupados en hilar y tejer el algodón. Vich: Irnprenta y Libreria de Soler Herrnanos; G. .El déficit del trabajadors. Acracia. Revista Sociológica, 13, gener 1887. Identitat cultural de gknere a ]'Espanya del xx Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 141 treballadora és un tresor per a la seva famílian7) constituí una de les bases justificatives del refús del dret femení a exercir un lloc de treball remunerat. Perb encara més significativa des de la perspectiva de les relacions de gtnere fou la seva legitimització a partir de valors culturals que defensaven l'asimetria entre els sexes i garantien l'ordre jeriirquic de gtnere. Així, la independtncia econbmica de les dones fou considerada com una subversió de I'ordre fonamental de la familia i, en particular, com a amenaGa al poder jeriirquic del marit. D'aquesta manera l'exclusió de les dones del treball extradomtstic fou justificat pels obrers en termes de manteniment del respecte i del poder masculí en la familia. En aquest sentit, un manifest obrer de 1868 descriu la seva protesta per la mi d'obra femenina a les fabriques i incideix en les conseqütncies nefastes que aixb representava en el deteriorament de la jerarquia de gknere en el si de la familia obrera: ((Un altre inconvenient [...I és que aquestes dones posades i preferides en el llocs dels operaris ja se les consideri esposes, germanes, o filles és faci1 veure el seu orgull i predomini respecte als seus pares, marits o germans, i d'aquí els insults, les injúries, els desprecis, els dictamens de ganduls contra les persones que, en un altre cas, s'estimarien i respectarien, impossibilitant aquests, en tan trista situació, de poder respondre a aquelles els seus defectes i llickncies donant aquest inconvenient la precisa conseqütncia de la discbrdia o immoralitat de les famílies dels operaris, que insensiblement es far; trascendental a les altres d'aquesta Els obrers estaven en contra del treball femení a les fabriques i especialment rebecs a l'exercici del treball remunerat en el cas de les dones casades. Així, d'igual manera que per als homes de la burgesia, el model obrer de masculinitat fou constru'it a partir de la seva definició com a sosten?dor econbmic de la llar i, en conseqütncia, com a responsable únic del benestar de la seva esposa i fills. És cert que la construcció de gtnere té a la vegada una lectura de classe, ja que el significat dels models de masculinitat i feminitat no són necessk riament equiparables en el cas de la classe obrera i de la classe burgesa. No obstant aixb, en termes globals, el discurs de la domesticitat transcendí les fronteres de classe per a trobar una accepció poc matisada entre els homes de diferents sectors socials. En els hbits anarquistes existí més sensibilitat respecte al dret de les dones a un lloc de treball remunerat i fins i tot es desenvolupii un cert grau de reflexió alternativa de model de gtnere fonamentat en el principi de la igualtat i la independtncia econbmica com a base de l'autonomia de la persona. Si bé en el Primer Congrés Obrer celebrat a Barcelona l'any 1870 els delegats s'havien mostrat contraris a la integració de les dones en la producci6, modificaren aquesta actitud dos anys més tard, el 1872, en el Congrés de Saragossa, quan acordaren la famosa declaració de principis de reconeixement del dret de les dones al treball assalariat: ((La dona és un ésser lliure i intel.ligent i, com a tal, responsable dels seus actes, el mateix que l'home; doncs, si aixb 7. MONLAU, Nociones de higiene doméstica, p. 25. 8. Instancia de Marinao Llorens, Juan Bursos i Agustin Codorniu dirigida a la Junta Revolucioniria d'Igualada, 16 d'octubre de 1868. Identitat cultural de gknere a I'Espanya del xix Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 143 sapiguem, arriba a l'extrem d'una mobilització col.lectiva massiva dels homes per a reivindicar la prohibició del treball assalariat femení. En tot cas, un indici del grau d'hostilitat que podia arribar a tenir la retictncia masculina en front el treball assalariat femení fou la mobilització massiva dels obrers ttxtils d'Igualada el 1868, l'eix de la qual fou la denúncia del treball de les dones en les fabriques del ttxtil del poble. Aquesta mobilització dona lloc una setmana després a un acord entre empresaris i obrers on es pacta l'acomiadament massiu de les dones de les fabriques, la limitació de les seves possibilitats laborals i l'adjudicació d'una remuneració inferior a la que rebien els obrers pel treball fet a domicili". Segons aquest acord es procedia a l'acomidadament de les més de set-centes operhies de les fabriques igualadines, mesura que denota el grau d'oposició cap a la figura de les obreres de les fabriques. Es significatiu que aquesta denúncia dels obrers es legitima a partir del discurs de la domesticitat, encara que hi havia un altre motiu més significatiu en el rerafons d'aquest conflicte de gtnere: la por a la compettncia de la mA d'obra femenina més barata. Els resultats de ltInforme de la Comissió de Reformes Socials (1 883) confirmen que aquesta mentalitat continua vigent cap a finals de segle en assegurar la majoria dels informadors que a Espanya sols s'admetia el treball assalariat femení en moments de necessitat ineludible de la família obrera12. El model de la dona mestressa de casa predomina, ja que únicament en una situació d'absoluta falta de mitjans econbmics era admesa en els hmbits treballadors que la dona pogués tenir un lloc de treball remunerat i, encara així, s'entenia com a quelcom conjuntural. Aquesta concepció perdura i condiciona la visió del treball assalariat femení com accessori, transitori i complementari del treball masculí. Com a conseqii?ncia, se sentaren les bases per a legitimar la discriminació salarial i les condicions laborals desfavorables per a les treballadores. Efectivament, la seva situació laboral es caracteritza durant aquest període per la discriminació salarial, la segregació ocupacional, el treball desqualificat, la infravaloració de l'estatus de la dona treballadora i la inhibició del moviment obrer enfront de les seves reivindicacions específiques. Els salaris de les treballadores solien oscil.lar entre el 50 i el GO per 100 del sou rebut pels obrers. Aquesta discriminació salarial fou habitual fins ben entrat el segle xx13 i el principi d'igualtat de salaris va tenir poca acceptació en els Bmbits obrers. li. Conveni atorgat entre la Comisión de Fabricantes nomenada a l'efecte i la de treballadors. Igualada, 24 d!octubre de 1868. 12. Alejandro SAN MART~N (1983). ~Trabajo de las mujeresr. Comisión de Reformas Sociales. Informació oral i escrita, practicada en virtud de la Real Orden del 5 de desembre de 1883 a Madrid. Reproduit per Mary NASH (1983). Mujer,familia y trabajo en Espaiía, 1875-1936 Barcelona: Anthropos. 13. Albert BLACELLS (1974). (<La mujer obrera en la industria catalana durante el primer cuarto de siglo xxn. Trabajo industrialy organización obrera en la Cataluña Conternporánea (1900-1336). Barcelona: Laia; Rosa Maria CAPEL MART~NEZ (1982). El trabajo la educación de la mujer en España (1900-1930). Madrid: Dirección General de Juventud y Promoción Socio-cultural.