El medi està androcentrat. Qui el desandrocentritzarà?... : Experiència femenina, coneixement ecològic i canvi cultural

Doc. Anl. Geogr. 26, 1995 43-52 El medi esti androcentrat. Qui el desandrocentritzari?. . . Experikncia femenina, coneixement ecolbgic i canvi cultural Josepa Bru i Bistuer Secció de Geografia. Universitat de Girona 17071 Girona 44 Doc. Anil. Geonr. 26, 1995 Tosepa Bru i Bistuer celui de al'écologisme des femmesn. Nous signalons le potentiel de ces deux concepts pour I'orientation de la recherche sur les relations entre genre et environnement. En conclusion, i'article invite A la critique des directives dominantes dans la gestion de I'environnement et leur caractkre androcentré. I1 propose, cornme fondement d'un systkme alternatic la reconnaissance de la légitimité et de l'autorité de I'expérience féminine en matikre d'environnement. Mots-clés: Androcentrisme, femme, environnement, expérience. Abstract. The environment is androcentric.. . Female experience, ecological knowledge and cultural change The article is the result of an attempt to define universal categories which permit a nonandrocentric conceptualization of the natural environment, in which femenine experience in environmental topics is unveiled and emphatized as a collective heritage. The theoretic content concentrates on defining and outlining the characteristics of two basic concepts: the ((femenine model of conscience and environmental actionr and ccwomen's ecologismn. The potential of both concepts for structuring research in genderlenvironment relations is demostrated. Finally, the article offers reasoned criticism of the androcentric nature of the guide-lines which predominate in environmental management and proposes, as the basis of an alternative model, the recognition of the legitimacy and authority of feminine experience in environmental affairs. Key words: Androcentrism, women, environment, experience. Sumari Introducció Els enfocaments de gknere El paper de les dones entre el model i "l'ecologisme de les dones" patriarcal i el ((paradigma de la nova El reconeixement de nl'autoritat política)) femenina)): una proposta de futur Dones, moviments populars i acció Bibliografia mediambiental Introducció L'anAlisi de les relacions entre genere i medi ambient és un camp apassionant per a la recerca tebrica en geografia humana. Fa poc més d'un any, en el decurs d'una conferencia que vaig pronunciar a la Universitat Autbnoma de Barcelona dins el seminari ((Medi ambient, trajectbries de vida i interdisciplinarietat)) i en la qual presentava una primera sistematització de les línies fonamentals de la recerca gknere-medi ambient en el terreny aplicat, assenyalava la necessitat d'avansar en la seva fonamentació tebrica. Conscient de les dificultats que aixb comporta i, per tant, de la provisionalitat del que diré, perd també conscient de la necessitat indefugible d'avansar en aquest Bmbit, voldria ara encetar una reflexió sobre la situació actual i les perspectives del pensament mediambiental des de l'enfocament de gknere, esmentant aspectes que, ben segur, requeriran una andisi més aprofundida. L'escull o, si voleu, el repte més important que se'm planteja i que crec que és comú a tot intent de generalització, és trobar una posició sblida -consis- El medi esta androcentrat.. . Doc. Ad. Geogr. 26, 1995 45 tententre la teorització que recolza en simplificacions abusives i aquella que es dissol per mor de l'tmfasi en la diversitat de situacions i circumstincies. He tractat de mantenir-me dempeus en aquest difícil equilibri amb l'impuls d'un propbsit gairebé obsessiu: furar o aillar punts de mira que fossin capasos d'abastar la realitat quotidiana de la majoria de les dones, en allb que aquesta realitat pugui tenir d'universal, tot i la gran diversitat de situacions i circumstincies que vivim les dones. He mirat de trobar, i no amago una certa inquietud per la magnitud de la proposta, alguns punts que ens permetin pensar, en els mateixos termes, en dones del Tercer Món involucrades directament en la producció de subsisttncies o ocupades en les tasques més dures de la indústria, i en dones del centre i de les perifiries dels paisos desenvolupats, que treballem fora de la llar o no, que vivim en situacions de relatiu benestar o suportem condicions de vida a vegades tan dures com les de les dones del sud. El paper de les dones entre el model patriarcal i el ((paradigma de la nova politicav Al meu parer, des d'una posició universalitzant, i adoptant una doble perspectiva cultural i política, la relació de les dones amb els problemes mediambientals pot situar-se prioritiriament a dos nivells: 1. En les decisions relacionades amb l'esfera privada, en particular en el consum domtstic, el control de la salut, la seguretat i el benestar familiar, els quals, per la seva assignació en termes de genere, recauen casi exclusivament sobre les dones. 2. En una nova manera d'entendre la consciencia i l'acció polítiques, basada en valors de la vida quotidiana, dins la qual la influtncia de les dones és cada cop més present. Els dos aspectes s'han d'analitzar, necessiriament de forma separada. Tota vegada que els problemes ambientals, sigui quin sigui el seu origen, afecten sempre, directament o indirectament el consum, la salut, la seguretat o el benestar individual i familiar, involucren les dones en l'acompliment de les seves tasques dins la divisió sexual del treball, característica de la societat patriarcal. Així doncs podem dir que, sense que calgui un compromís explícit, simplement amb I'exercici de les tasques assignades al gtnere femení, les dones som i hem d'ésser considerades agents mediambientals, les accions dels quals poden tendir a refoqar o bé bloquejar els models de gestió ambiental en les ramificacions que afecten l'esfera privada. Encara que aquesta realitat és difícilment contestable, el predomini, o gairebé I'exclusivitat, d'un coneixement mediambiental centrat en I'esfera pública, d'un coneixement que prima fins fer-les gairebé exclusives les variables macroeconbmiques i ttcnico-polítiques, amaga i trivialitza la importincia real i potencial de l'acció i la conscitncia femenines. 46 Doc. Ad. Geogr. 26, 1995 Josepa Bru i Bistuer Hi ha, perb, situacions ccexcepcionalsa o hbits específics en els quals l'acció femenina assoleix protagonisme, la qual cosa permet fer-ne una andisi i aprofundir en la recerca de plantejaments de gtnere respecte del medi ambient. És per aixb que articularé la meva exposició en base al comentari a l'entorn de dos d'aquests imbits o situacions que materialitzen els dos nivells bisics de la relació dones-medi ambient que enunciava al comenqament de l'article: el consum i l1emergtncia d'una cultura política alternativa. Em referiré, en primer lloc, al paper de les dones en les mobilitzacions populars vinculades a problemes ambientals i, en segon lloc, a les accions i els plantejaments mediambientals del moviment feminista. Dones, moviments populars i acció mediambiental L'estudi de les mobilitzacions populars representa una font de coneixement extraordiniriament rica de l'experitncia femenina en temes ambientals. Tant des del punt de vista del coneixement de la realitat de les dones en contextos específics, com del traqat de línies directrius en la reflexió tebrica, els estudis de mobilitzacions populars constitueixen ja a hores d'ara una sblida línia de treball, en la qual s'ha de prendre llexemple de les investigacions als paikos del ccsudn, especialment a America Llatina (Wrre, 1992; Bellucci, 1992; CorcoranNantes, 1990). Entenc per mobilitzacions populars de caricter mediambiental els episodis de insubordinació o de revolta civil en protesta i com a mesura de pressió davant fets i situacions que son percebudes com a una amenaqa contra la salut, la seguretat o el benestar comunitari, plantejats, aquests darrers, en termes materials i també afectius. Obviament, aquests moviments, sovint anomenats ((moviments problema)) (Heller & Feher, 1985), no només estan integrats per dones. Les fonts consultades i la meva recerca empírica (Alió & Bru, 1992; Baldassare & Katz, 1992; Bru, 1993) mostren, perb, l'existkncia d'una experitncia distintiva i personal de les dones pel que fa als problemes mediambientals, la qual apareix sovint amagada sota els estereotips del coneixement dominant. Aquesta experitncia femenina, la qual em permeto nomenar ((model femení de consciencia i acció mediambientals, ofereix tres característiques: 1. La integració espontinia per part de les dones del medi ambient com a una part assumida -normalde l'espai domestic i comunitari, de l'espai de la vida quotidiana. 2. La implicació de les dones en les mobilitzacions, no tant com a fruit d'una decisió autbnoma, lliurement assumida, sinó com a conseqütncia d'un sentit de responsabilitat en l'acompliment dels seus rols dins del model patriarcal de la divisió sexual del treball. 3. El fet que els moviments, en la seva organització i funcionament quotidii, estan fortament marcats pels temps, els espais i les formes d'acció i organització femenines, propis de la vida domtstica. El medi esta androcentrat.. . Doc. And. Geoer. 26, 1995 47 El protagonisme del ((model femení de conscitncia i acció mediambiental)) en les mobilitzacions populars contrasta clarament amb la imatge ((masculinitzada)) que se'n dóna als mitjans de comunicació, als fbrums polítics i també als ecolbgics o ecologistes. De fet, la ignorhcia del veritable paper de les dones i del ((model femení de conscitncia i acció)) en les mobilitzacions, a diferents escales, palesa clarament la natura androctntrica de les percepcions i els discursos a l'entorn del medi ambient. Un androcentrisme sovint amagat sota una suposada objectivitat o, a vegades, sota l'aparent caricter progressista de l'ecologisme. Per coneixement androchntric entenc un coneixement que no només ignora I'experitncia femenina, sinó que en ignorar-la genera contradiccions respecte d'aquesta experitncia. Un coneixement que, tot i haver-se construyt sobre la base de l'apropiació d'una parcelela tradicionalment femenina, ha col.laborat a oblidar-ne els orígens. Així, el coneixement androcentrat ha re-inventat i renomenat el medi ambient com una suposada nova dimensió de l'espai públic i social, oblidant la secular experitncia femenina. De fet, amb la definició i gestió del medi ambient ha passat el mateix que amb el guariment de malalties (Ehrenreich & English, 1990), una tasca tradicionalment femenina que el coneixement androctntric ha volgut ((rescatar)) de c(llamalgama irracionals de la vida quotidiana. Tots dos camps han estat monopolitzats i elevats a la categoria de citncia -Medicina, Ecologiaprimant el seu exercici masculí. Com a tals citncies han estat apropiades pels homes, adquirint axí un món propi i un valor com a qüestions socials rellevants. Aquesta apropiació, que ha estat i encara esta acompanyada per un menyspreu patriarcal de l'experitncia femenina en els imbits ((usurpats)), en el nostre cas dels punts de vista i les habilitats relacionades amb les qüestions mediambientals, han condui't a un divorci entre el coneixement i el discurs ecolbgic dominant -de caricter androctntrici el que jo proposo anomenar com a ~(l'ecologisme de les dones)). Els enfocaments de gknere i c(1'ecologisme de les dones)) L'intent per a definir i caracteritzar ~(l'ecologisme de les dones)) ens porta a la necessitat d'escometre una andisi de la tendtncia mediambiental dins del moviment feminista. I amb aixb passo a considerar el segon dels imbits privilegiats per a l'estudi de la relació gtnere-medi ambient que anunciava a l'inici de l'article. Em situo ara en la perspectiva dels corrents emergents en la construcció d'una nova cultura política que tenen les dones com a protagonistes. Des del punt de vista operatiu, les organitzacions feministes donen suport i organitzen l'acció de les dones en qüestions relacionades, de manera directa o indirecta, amb els temes mediambientals, com ara la lluita contra la proliferació d'armes; les activitats nuclears; la preservació de la natura i l'ambient, i la protecció de la salut i el benestar. Tot i que es tracta d'objectius cada vegada més estesos i que reforcen un rerafons ideolbgic comú a tots els nous movi- 48 Doc. Anii. Geogr. 26,1995 Josepa Bru i Bistuer ments socials de caracter alternatiu, adquireixen un biaix específic en el si d'una reflexió centrada en el gtnere (Bru, 1993). En efecte, per a copsar com el pensament feminista integra la qüestió ideolbgica i la resitua des del seu punt de vista, s'ha fet ja familiar I'ús d'un concepte propi, el d'ccecofeminisme)), a l'entorn del qual es disposa ja d'una Amplia producció bibliogr&ca (D'Eaubone, 1978; Biehl, 199 1; Davies, 1988; Prentice, 1988). Es tracta d'un punt de partida obligat per a qualsevol plantejament tebric, per la qual cosa m'hi referiré i tractaré de fer una breu andisi de la seva doble aproximació -cultural i sociala la relació @nere-medi ambient. D'una banda, l'aproximació cultural entén el medi ambient essencialment com natura i el vincula amb la feminitat: mare terraldona mare, terra i dona com a possei'dores dels secrets de la vida i la fertilitat (Plumwood, 1992). En aquest sentit, I'ecofeminisme cultural emfasitza l'existtncia d'una llarga alian~a que implica, de manera vital, les dones en la seva defensa. L'aproximació social, al seu torn, entén que la dona i el medi ambient són tots dos víctimes de les mateixes estructures i ideologies del poder Les dones, a causa de la seva experitncia d'opressió i de la seva posició marginal respecte dels interessos econbmics i polítics, poden detectar, de manera clara, la degradació del medi. Aixi, I'ecofeminisme social entén I'alian~a entre feminisme i demandes mediambientals en tant que manifestacions de la mateixa problematica. Tots dos enfocaments aporten elements fonamentals per a la interpretació de l'experitncia femenina, perb, entesos de manera excloent, corren el risc d'empobrir-la o distorsionar-la. Aixi, la perspectiva cultural, tota vegada que apel.la aspectes biolbgics, podria, en principi, explicar l'experiencia ambiental femenina en qualsevol circumstancia. Aixb no obstant, el que s'inscriu en un esfor$ per a construir els fonaments d'una reapropiació de la feminitat per part de les dones, presenta el risc de biologitzar els rols tradicionals de gtnere, oblidant que han estat assignats a la feminitat pel poder patriarcal. L'enfocament social, en canvi, salva aquest risc en situar clarament els rols de gtnere com a imposicions del poder patriarcal i mostrar el seu caracter alienant per a la realitat de les dones. Malgrat aixb, aquest enfocament, que condueix al desenvolupament d'una conscitncia crítica, tendeix a recontixer o a validar únicament la percepció i el comportament mediambientals d'una rninoria de les dones, aquelles que posseeixen aquesta conscitncia. Aixi doncs, situant-se en una o altra de les visions dominants en l'ecofeminisme, es corre el risc de caure en el parany d'un punt de vista biologitzant, el qual, encara que contempla totes les dones, ccabsolutitza)) la seva situació o, altrament, adopta una actitud elitista que, centrant-se en l'experitncia d'una ccdona ideal)), amb una ccconscitncia ecofeminista estereotipada)), negaria a la majoria de les dones el dret a la prbpia experitncia. Veient aquest panorama, ens hem de qüestionar quina posició permet fonamentar el que he anomenat ccecologisme de les doness. Al meu parer, hauria d'ésser un punt de vista que, tractant de fugir d'estereotips -de dominant El medi esta androcentrat.. . Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 49 biolbgica o cultural-, es basés abans que tot en la c(legitimaci6)) de l'experitncia femenina; que la fes emergir per a recuperar-la a partir d'un aprofundiment en el coneixement d'experitncies femenines diverses en l'espai i en el temps, i diverses també en termes d'ttnia, classe o cultura. En aquesta línia, tot i que el rebuig del model de la feminitat patriarcal ens porta a negar l'excepcionalitat ontolbgica de l'experitncia femenina lligada a l'exercici dels rols de gtnere (Molina, 1992), aixb no pot tenir com a conseqütncia la negació de l'especificitat de l'experitncia femenina vinculada a l'acompliment d'aquests rols. Ben al contrari, cal que, juntament amb el feminisme polític, proposant interpretacions estructurals i definint estrattgies d'acció col-lectiva pel que fa a les qüestions mediambientals, desenvolupem una recerca específica en la línia del feminisme domtstic (Bellucci, 1992), com un instrument per a reavaluar l'experitncia femenina global i la seva real i prbpia relació amb el medi ambient. El desenvolupament tebric del feminisme domtstic dins de les qüestions mediambientals comporta, al meu entendre, dues orientacions complementAries per a la recerca: Cal desenvolupar, d'una banda i com enunciava fa un moment, una anBlisi transnacional i transcultural de la situació actual en les relacions dones-medi ambient. D'una altra, es fa necesshria una relectura de la histbria a la recerca de la genealogia d'aquestes relacions. Per a copsar millor la situació actual i també amb l'objectiu de ((pensar i anomenm) (Molina, 1991) definicions alternatives -no androctntriquesde la problemhtica ambiental, és, al meu entendre, fonamental desenvolupar un treball d'investigació en la histbria del gtnere i la vida domtstica (Kaplan, 1990). Una recerca que consideri l'establiment de línies de continuytat entre les percepcions, actituds i accions femenines contemporhies, relacionades amb el medi ambient, i les de les dones en les seves vides quotidianes i en les mobilitzacions populars histbriques originades per problemes de salut i de subsisttncia. El reconeixement de ((l'autoritat femenina)): una proposta de futur En la doble vessant de recerca histbrica i contemporhnia, l'orientació envers la legitimació de l'experitncia femenina global i la seva rellevhncia fonamental dins la construcció d'un coneixement ecolbgic no androctntric, ens porta, directament, a emfasitzar l'dtim dels conceptes que vull desenvolupar en aquestes pagines: el concepte ((d'autoritat femenina)). En la meva opinió, aquest concepte, procedent del pensament feminista italih i enunciat exclusivament en relació amb les estrattgies d'afirmaci6 femenina (LDDM, 1991; Ipazia, 1992; Murano, 1992), pot generalitzar-se i traslladar-se a I'esfera social. Vegem de quina manera. Per tal de perfilar la definició i fixar l'abast del concepte, és pertinent aquí la distinció que Murano planteja entre poder i autoritat (Murano, 1992). Així, situant-nos en una línia d'anuisi foucaultiana, mentre que el poder rau en la possibilitat d'inventar les seves veritats i ajustar-ne, per avinen~a o a desgrat, els comportaments individuals i socials, l'autoritat dimana d'una percepció de 50 Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 Josepa Bru i Bistuer superioritat -de mtritmoral que no s'imposa, sinó que existeix només en la mesura que és reconeguda com a tal i que es pren com a refertncia pel comportament individual o col.lectiu. Malgrat que un cert malentts, no només lingüístic sinó també cultural, respecte de la relació entre autoritat i autoritarisme, que desqualifica la primera en base a les connotacions de la segona, ens hagi fet identificar autoritat i poder, es tracta, de fet, de conceptes oposats, tota vegada que el segon correspon a l'esfera de l'exercici del poder. Un i altre porten, a més, a plantejaments divergents en ser aplicats a la relació amb el medi ambient. Així, entenc que les ((disfuncions)) del coneixement i la gestió ambientals -de carActer androctntric-, respecte de la salvaguarda del medi i del benestar de les poblacions, són conseqütncia de la seva fonamentació en l'exercici del poder i en una forma de legitimació que apel.la, exclusivament, una autoritat suposadament indiscutible de la citncia i de la ttcnica. Aquest plantejament porta, com a conseqütncia lbgica, a afirmar que all6 que s'anomenen disfuncions són bastant més que simples qüestions operatives; són conseqükncia de problemes de fons, abordables només des d'un qüestionament global de la forma culturalment dominant en la conceptualització i 1'6s del medi ambient. Un qüestionament que posa en entredit i compromet directament la legitimitat del poder. Aixb és, fins a cert punt, sabut i, fins i tot, assumible per una Amplia majoria. Per a les actituds més cíniques ho és en la mesura que es presenta com quelcom gairebé intangible que, malgrat la magnitud de les seves implicacions o potser precisament per aixb, no compromet a res concret, ni en l'aspecte material ni en l'esfera personal i ideolbgica. Fins i tot com a declaració de principis -d'allb més sincera i ben intencionadapot servir de bBlsam confortable, capas de calmar un cert neguit, omplir de contingut actituds ((alternatives)), generar cohesió col.lectiva i autoestimació personal, sense induir canvis de ((calat profund)), en les persones que s'alineen en les files de I'ecologisme. Aquest intangible qüestionament del poder, capa5 de ser manipulat per ell i incapa5 de generar respostes veritablement alternatives, adquireix, en canvi, materialitat i operativitat immediates en aplicar-li un plantejament de gtnere. En efecte, n'hi ha prou d'adonar-se que el millor, i potser l'únic, instrument per al disseny de formes culturals alternatives d'aproximació a la problematica ambiental rau en la identificació i el reconeixement socials de l'autoritat femenina en mattria mediambiental; autoritat que és conferida a les dones per la preocupació i l'experitncia seculars en el manteniment de la vida i el benestar de les persones. Es tracta d'un punt de vista que entenc que és veritablement revolucionari, i que ho és no només per l'abast de les seves implicacions, que és enorme, sinó perqut ens afecta tots i totes en el més profund de la conscitncia, car comen5a per qüestionar-nos a nosaltres mateixosles. Aquesta reavaluació de l'experitncia i els criteris de les dones en relació amb el medi ambient, en termes d'autoritat, ni prové de ni porta a una com- El medi esta androcentrat.. . Doc. Ad. Geogr. 26, 1995 51 plaensa en el que es podria plantejar com a una afirmació de superioritat femenina. Altrament, es planteja en el marc d'una necessiria ~(deconstrucció)) -en termes menys postmoderns c(desassignaci6ndels valors i els rols qualificats com a masculins i femenins i de les seves connotacions de desigualtat en I'esquema patriarcal. Ens situem en un nou posicionament igualitari i ambivalent dels homes i les dones, com a agents socials en una ((societat postpatriarcal)) Veatman, 1992), que encara avui és difícilment imaginable, perb que constitueix I'única alternativa real des d'un punt de vista social i ecolbgic. 6s en aquest context que l'ecologisme de les dones representa un instrument de primer ordre per a posar les bases de formes realment noves -malgrat el seu caricter gairebé ancestrald'entendre la relació entre els éssers humans i el seu medi ambient. La cultura medi-ambiental dominant, de la qual participem tots i totes, en una mesura o una altra, té molt a aprendre del coneixement i I'experitncia femenines per a establir una relació amb el medi ambient en la qual l'aprofitament econbmic i la racionalitat ttcnica, protagonistes del model androctntric de gestió mediambiental, han d'ésser subordinats, sempre i en qualsevol lloc, a la seguretat, la conservació i la justícia distributiva. Bibliografia AGUIRRE, R. (1992). ((Acciones colectivas de mujeres en Uruguay, 1980-1992)). Revista de ciencias sociales, 7, p. 45-52. ALIO, M.A.; BRU, J. (1992). ((L'esquerda ecolbgicas. Documents dlAnhlisi Geogriijca, 19-20, p. 11-31. BALDASSARE, M.; CHERYL, K. (1992). ((The personal threat of environmental problems as predictor of environmental practicesa. Environment and Behavior, vol 24, núm. 5, p. 602-616. BEHRENREICH, B.; DENGLISH, D. (1990). Por su propio bien. 150 an'os de consejos de expertos a las mujeres. Madrid: Taurus. BELLUCCI, M. (1992). ((De la participación ai protagonismo de las mujeres. Estrategias de sobrevivencia de las mujeres pobres urbanas. ¿Son formas de participación cotidiana o de protagonismo social?)). En WAA. Mujeres hoy. Buenos Aires: Fundación TIDO. BIEHL, J. (1991). Rethinking Ecofeminist Politics. Boston: South End Press. BRU, J. (1993). ((Medi ambient i equitat: la perspectiva del gknere)). Documents dlAndlisi Geogriijca, 22, p. 117-130. CORCORAN-NANTES, Y. (1990). ((Women and Popular Urban Sociai Movements in Sao Paulo, Brazib. Bull. Latin Arn. Res., vol. 9, pp 249-264. DAVIS, K. (1988). ((What is Ecofeminism?)). Women and Environments, Spring 88, p. 4-6. D'EAUBONNE, F. (1978). Ecologie et Feminisme. París: ATP. ECKERSLEY, R. (1992). Environmentalism and Political Theory. Nova York: UCL Press. EMEL, J. (1991). c(Ecologica1 crisis and provocative pragmatismn. Environment and Planning D: Society and Space, vol. 9, p. 384-390. HELLER, A.; FEHER, H. (1985). Anatomia de la izquierda occidental. Barcelona: Península.