Les dones en el mercat de treball : especificitats del cas portuguès en el context de l'Europa del Sud

Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 29-42 Les dones en el mercat de treball. Especificitats del cas portuguks en el context de 1'Europa del Sud* Isabel Margarida André Universitat de Lisboa Data de recepció: novembre 1993 * Traducció del portuguks a cirrec dlHerminia Pujol. 30 Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 Isabel Margarida André Este es el objetivo de nuestro artículo. Considerando 10s indicadores principales de ocupación y 10s aspectos mk significativos de la reproducción social, se perfila la idiosincracia de la situacih de las mujeres en el sur de Europa y Portugal. Prestamos especial atenci6n a su ubicación dentro del mercado laboral y sus efectos sobre la organización social y familiar. Palabras clave: Mercado de trabajo, ocupación, flexibilización, genero. Résumé. Les femmes dans le marché du travail. SpéciJEcités du cas portugais dans k context de 1 'Ezlrope du sud La plupart des analyses sur les caractéristiques de I'emploi féminin se sont développées dans le contexte de 1'Europe du Nord et des Etats Unis d'hérique. Les travaux récents réalisés au Portugal et dans d'autres pays de I'Europe du Sud montrent qu'il existe des particularités significatives dans ces pays qui révklent la nécessité d'un débat sur les possibilités d'application des modeles d'analyse dominants dans d'autres contextes géographiques. I1 est important de comprendre les différentes modalités des relations entre capitalisme périphérique et patriarcat. Ces relations, qui prennent en compte i la fois les intérets convergents et conflictuels, montrent différents modeles géographiques. I1 n'est pas raisonable de présenter les principales caractéristiques de I'emploi des femmes au Portugal sans definir au préalable ce qui distingue 1'Europe du Nord de I'Europe du Sud et ce qui distingue le Portugal des autres pa s du Sud. Ceci est I'objectif de cette communication. 1 partir de la prise en compte des principaux indicateurs de I'emploi et des aspects les plus significatifs de la régulation sociale et de la reproduction, je prétends discuter la différence qui se donne dans la situation des femmes au travail dans le Sud de 1'Europe et au Portugal. J'insisterai spécialement sur la place des femmes au sein du marché du travail et les conséquences de cette situation sur l'organisation sociale et familiale. Mots-clés: Marché du trevail, occupation, flexibilisation, femme. Abstract. Women in the labour market. SpeciJEcities of the portuguese cae in the context of southern Europe The majority of analitical studies on the characteristics of women's employment were developed in the context of Northern Europe and the United States ofherica. Recent studies undertaken in Portugal and other Southern European countries show significant characteristics which point out the necessity of discussing the applicability of the analytical models which predominate in other geographic contexts. It is important to understand the different forms that the relation between peripheric capitalism and patriarchy takes on. These relations, including convergent and conflictive interests at the same time, show different geographical patterns. The main characteristics of women's employment in Portugal should not be presented without previosly defining what distinguishes Northern from Southern Europe and Portugal from other Southern European countries. That is the objective of this article. By considering the main employment indicators and the most significant aspects of social regulation and reproduction the idiosyncracies of women's position in Southern Europe in general and especially in Portugal, are outlined. Particular attention is paid to their placement in the labour market and its effects on social and family organization. Key words: Labour market, employment, flexibility, women. Les dones en el mercat de treball Doc. Ad. Geogr. 26, 1995 31 La majoria de les anilisis sobre l'ocupació de les dones han tingut lloc en el context dels pa'isos de 1'Europa del Nord o dels Estats Units dtAmtrica. Els estudis recents efectuats a Portugal o en altres pai'sos de 1'Europa del Sud mostren aspectes específics que no han de ser interpretats segons els patrons definits per altres priisos. L'elevada taxa d'activitat de les dones a Portugal, l1avantatge de la població activa femenina jove pel que fa a les qualificacions escolars en relació amb la població masculina jove o la molt redu'ida expressió de l'ocupació a temps parcial són algunes de les caracteristiques que només poden ser enteses en el context econbmic i social portuguts. En la investigació que he realitzat sobre l'ocupació de les dones a Portugal, pretenc, sobretot, entendre els diversos tipus d'articulació que s'estableixen entre el sistema patriarcal i el sistema capitalista, en el marc del model d'acumulació fordista en la periferia i la seva concreció en els processos de segmentació del mercat de treball basats en el gtnere (André, 1994). L'esquema presentat en la figura 1 sintetitza els diversos processos i els principals protagonistes de la segmentació de l'ocupació basada en el gtnere. La marginalitat del trebaü femení pot ser entesa en base a la interpenetració de dues esferes que l'anilisi social ha separat artificialment: la pública i la privada. A l'esfera pública, les relacions capitalistes estan configurades per una determinada regulació social protagonitzada tradicionalment per I'Estat, pels sindicats i per les organitzacions d'empresaris. Tot i que aquests siguin encara els protagonistes principals, han emergit, en els darrers anys, uns altres agents amb un protagonisme rellevant, tals com les associacions de professionals, les associacions de defensa dels consumidors, els moviments ecologistes i els moviments feministes. La intervenció d'aquesta diversitat d'agents, les seves aliances i conflictes, són decisius per a la configuració del mercat de treball, ja sigui per les vies formals de la legislació i la reglamentació, ja sigui per la influtncia que exerceixen sobre els comportaments i les representacions socials. La segmentació del mercat de treball en base al gtnere no es deu tant als processos de regulació social com a les caracteristiques presentades pels treballadors i les estrattgies desenvolupades pels empresaris. El grau de mobilitat geogrifica dels individus, la seva disponibilitat i el nivell d'instrucció destaquen com a factors fonamentals en la segmentació de la mA d'obra. Entre les estrattgies seguides pels empresaris, la flexibilització de l'ocupació ha emergit, en les darreres dtcades, com a denominador comú de les diverses opcions de gestió, la qual cosa porta a una redefinició dels segments que componen el mercat de treball i altera, substancialment, l'organització fordista. Cal distingir, bhicament, dos tipus d'estrattgies: la flexibilització funcional, basada, principalment, en les qualificacions específiques, en la polivalencia i en la mobilitat professional; la flexibilització numerica, que implica, sobretot, alteracions ripides del volum d'ocupació i diferents formes de flexibilitat d'horaris. Aquestes últimes estrattgies han contribu'it, decisivament, en la precarització generalitzada de l'ocupació i han afectat especialment a la població femenina. INSTITUCIONS INTERNACIONALS Divisió del treball MERCAT LABORAL Segmentació horizontal Segmentació vertical Figura 1. Segmentació del mercat laboral en relació amb el gknere (processos i protagonistes). Les dones en el mercat de treball Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 33 L'esfera privada esth regulada sobretot per les relacions patriarcals, que definim com la divisió del treball domtstic, atribuint a les dones la major part de les responsabilitats familiars i interferint, per aquesta via, en la segmentació de l'ocupació a través de la distinció per generes de les condicions de mobilitat i de disponibilitat. Perb la influtncia de les relacions patriarcals en l'ocupació no es limita als efectes en l'organització familiar: el patriarcat, quant a sistema d'organització de la societat, marca profundament la intervenció de diversos protagonistes de regulació social. L'Estat, els sindicats o les associacions patronals no són neutres! Manifesten sempre en les seves intervencions, de manera més o menys explícita, el domini del model patriarcal. Per exemple, la legislació relativa a la maternitat i a la paternitat, aixi com les regles dels convenis col-lectius de treball contenen discriminacions significatives, sobretot quan intenten protegir les dones, com és el cas de la regulació de diverses directives de la CE. En realitat, aquestes regles promouen diferents condicions de competició en el treball entre les dones i els homes, aixi, per exemple, una baixa per maternitat de 14 setmanes perjudica considerablement la contractació i la promoció professional de les dones; aquests efectes perversos caldria avaluar-10s i tenir-10s presents a l'hora de dissenyar aquests tipus de mesures. Una interpretació de la subordinació de les dones no ha d'estar, doncs, limitada a l'esfera domestica, en la mesura en qut una eventual ((igualtat dombtica)) no assegura una igualtat en la resta d'instincies socials. Diversos símptomes semblen sostenir el fet que el domini patriarcal es va transferint, progressivament, del domini privat al públic (Walby, 1990) a mesura que es va establint més igualtat dins la familia. En base a aquest model analític, procuraré concretar i interpretar tot seguit les condicions que configuraran les principals alteracions verificades en l'ocupació de les dones a Portugal en les darreres dtcades. Abans dels anys seixanta, cal destacar dos aspectes que marcaven profundament la integració de les dones en el mercat de treball: la importhcia de les activitats agrícoles i la influtncia del catolicisme. L'agricultura ocupava, abans dels anys seixanta, la majoria de la població activa i presentava característiques molt diferenciades a les diverses regions del país. Ai nord predominaven les petites explotacions familiars, amb una producció molt poc mercantilitzada; en aquestes comunitats camperoles, les dones tenien un paper social important, inherent a la nul-la diferenciació entre activitats de producció i de reproducció, la qual cosa significava una complementarietat de tasques dins la familia i no es podien atribuir més valor a les unes que a les altres. Al sud es desenvolupi una estructura latifundista que porti a una integració precos de les dones en el mercat de treball, una situació marginal que corresponia a l'execució de les tasques més penoses, a salaris molt baixos i a una freqükncia elevada de treball temporal. La profunda influkncia del catolicisme en la societat portuguesa, aliat amb la ideologia conservadora del regim salazarista (alianqa que s'institucionalitzi el 1940, com un acord oficial entre 1'Estat i 1'Església: el Concordat), fou res- 34 Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 Isabel Margarida Andd ponsable de la difusió d'un model de comportament femení que impossibilitB durant dtcades qualsevol moviment en el sentit de l'emancipació de les dones. Com a conseqiitncia, aquest model limitava les funcions de les dones al paper de mares i d'esposes, comdemnant la seva participació en tots els hbits públics i enaltint les seves actituds de submissió. Els efectes d'aquesta ideologia encara ~erduren en l'actualitat, de manera que s'imposen restriccions importants a la inserció professional de les dones. A partir dels primers anys seixanta l'organització tradicional va sofrir alteracions significatives, tant en el pla econbmic com en el nivell d'organització social. L'impuls industrial, el procés migratori i la guerra colonial constitu'iren els motors principals del canvi. La industrialització, relacionada, en part, amb l'entrada de capitals estrangers facilitada per l'adhesió de Portugal a I'EFTA el 1959, correspongué a una forta concentració d'ocupació en dues de les principals Brees urbano-industrials: Lisboa i Porto, la qual cosa desencadena fortes migracions internes. Aquest procés origina canvis importants en l'organització familiar: la família extensa tradicional s'anB extingint donant lloc a la familia nuclear. Paral.lelament, es verifica una suburbanització intensa que tingué conseqiitncies desfavorables per a la vida quotidiana de les dones, tal com s'havia vist anteriorment a molts d'altres pa'isos europeus: l'ai'llament i el trencament dels lligams familiars foren els resultats més negatius d'aquest procés. A mitjans de la dtcada dels seixanta, les inversions industrials, que abans havien provocat sobretot un augment de l'oferta de treball masculí, passaren a dirigir-se de manera preferent als sectors que recorrien més al treball femení, tals com la confecció, el muntatge de productes eltctrics i la indústria alimentiria. L'abundhcia de mA d'obra barata era un criteri fonamental per a la implantació d'aquestes noves empreses, la qual cosa provoca la seva concentració en les dues Brees metropolitanes, on la disponibilitat d'un gran nombre de dones acabades d'arribar constitui'a un atractiu important. Perb les noves indústries no representaren, en aquell moment, l'impuls principal per al creixement de l'activitat professional femenina en aquest període. L'emigració i la guerra colonial contribuiren decisivament a la integració de les dones en el mercat de treball. L'emigració tingué un impacte particularment important en les Brees rurals: les dones que es quedaren a Portugal assumiren tota la responsabilitat de la gestió de la familia i de l'explotació agrícola i, malgrat les condicions penoses en qui: visqueren durant llargs períodes, aquesta situació féu ampliar considerablement la seva independtncia. La guerra colonial (1 96 1 - 1 974) provoca efectes més transversals als diferents grups socials. La mobilització militar arribB a tots els grups, provocB un dtficit accentuat de la mi d'obra masculina en tots els segments del mercat de treball i promogué, en conseqiitncia, un reclutament massiu de dones i un progrés professional apreciable. Al final de la dtcada, el desenvolupament dels serveis socials públics, for~at per l'expansió urbana i desencadenat pels canvis en la regulació en el sentit Les dones en el mercat de treball Doc. Ad. Geoar. 26, 1995 35 d'una intervenció més gran de llEstat, origina, també, un increment significatiu de l'oferta d'ocupació dirigida a les dones. Al mateix temps, la consolidació dels grans grups empresarials nacionals augmenta l'oferta de treball masculí que procedia, principalment, dels serveis financers. A l'inici dels anys setanta, una segmentació del treball terciari basada en el gknere es corresponia amb un tall clar entre el sector públic i el sector privat, dones i homes respectivament, distinció que encara es manté en l'actualitat. La revolució d'abril de 1974 desencadena un procés de grans alteracions en la societat portuguesa i provoca ruptures profundes en els valors tradicionals que portaren a canvis importants en els nivells d'ocupació i de vida quotidiana de les dones. Les desigualtats socials constitui'ren una preocupació fonamental després de la revolució. Els nous valors sbcio-culturals apuntaven en el sentit de la justícia social, ideari en el qual s'inscrivia, també, l'emancipació de les dones i la diíüsió dels models de comportament i de les practiques antidiscriminatbries. Aquest procés no fou, amb tot, protagonitzat per moviments feministes, I'expressió dels quals ha estat sempre molt redui'da a Portugal, sinó per les forces polítiques partidaries de I'esquerra, en el context d'una gran participació en la vida social. La nova Constitució, aprovada el 1976, contribui a I'eliminació de les nombroses discriminacions legals basades en el gknere que estaran vigents durant tot el període d'estat nou i introduí un marc legal d'igualtat entre homes i dones que posteriorment es consolidA a través de legislació específica, d'aquesta manera actualment estan assegurats els aspectes fonamentals de la igualtat jurídica. La forta expansió de I'administració pública, a nivell central i local, de les orientacions polítiques que oscil.laven entre l'estat del benestar i l'estat socialista, fou responsable d'un creixement molt significatiu de la taxa d'activirat femenina en el període postrevolucionari, que, el 198 1, representava ja el valor més alt de I'Europa del Sud. La intervenció estatal es va traduir no només en un augment accentuat de l'oferta de treball dirigida a les dones, especialment en els sectors de l'educació, de la salut i de l'assistkncia social, sinó també a garantir l'exteriorització de moltes tasques de reproducció social, facilitant per aquesta via una inserció de les dones en el mercat de treball. Una altra conseqiikncia del procés revolucionari, important per a l'emancipació de les dones, fou la democratització de I'accés a l1ensenyament. Actualment, la població femenina jove es troba amb clar avantatge en relació amb la masculina, sobretot respecte al grau d'instrucció, aspecte en el qual ens centrarem més endavant. El desenvolupament del moviment sindical, fortament reprimit durant la dictadura salazarista, contribui a una millora considerable de les condicions de treball: els augments salarials, per exemple, foren dirigits en particular als segments més desafavorits o beneficiaren especialment la mA d'obra femenina. Amb tot, la gran participació dels sindicats en la regulació social comporta també alguns impactes negatius en l'ocupació femenina, ja que es potenciaven diferencies basades en el gknere: els sindicats buscaren la protecció dels 36 Doc. Anil. Geogr. 26,1995 Isabel Margarida André % poblaci6 activa 8 Figura 2. Taxes d'atur, 1975-1992 Portugal (població que busca un nou lloc de treball). segments cccentrals)) del mercat de treball on predominaven els homes, deixant en segon terme els segments periGrics i permetent, per aquesta via, una precarització creixent del treball femení. L'evolució de les taxes de desocupació femenina i masculina després de 1974 (figura 2) reflecteixen molt bé la intervenció dels sindicats: en un període de crisi econbmica profunda, la segona meitat dels anys setanta, l'atur masculí es reduí significativament malgrat les dificultats econbmiques que incidien sobre els segments de treball molt masculinitzats, com la metal.lúrgia, les químiques o els serveis financers. Al mateix temps, s'observa un fort augment de l'atur femení, fenomen que no constituí una preocupació essencial per a les organitzacions sindicals. Durant els anys vuitanta la taxa d'activitat femenina continua registrant un creixement significatiu i actualment se situa entre els valors més elevats registrats als pai'sos de la Comunitat Europea. Aquest augment fou, amb tot, acompanyat per una precarització creixent, que no implica solament les dones, perb que les afecta amb més intensitat. Orientacions polítiques de caracter liberalitzador i I'adhesió a la Comunitat Europea (1986) contribui'ren decisivament al desenvolupament d'estrattgies de flexibilització defensiva que potenciaren considerablement la inseguretat del treball (Lipiez i Leborgne, 1992). La freqütncia de l'ocupació temporal i de Les dones en el mercat de treball Doc. Anil. Geogr. 26, 1995 37 la contractació per períodes augmenti de manera significativa, en en el treball femení. En un context on la seguretat social és redui'da i on els nivells de vida són generalment baixos, aquestes estrattgies penalitzen for~a les dones, en la mesura que agraven les condicions de treball i, al mateix temps, dificulten les tasques de reproducció social. Sintetitzats els aspectes fonamentals que han configurat el treball femení a Portugal en les darreres dtcades, interessa, ara, plantejar les seves característiques principals en l'actualitat i destacar els factors que el distingeixen de la resta de pai'sos de I'Europa del Sud. L'especificitat del treball femení a Portugal es manifesta, principalment, en quatre Bmbits: - en l'expressió numtrica de l'activitat professional de les dones; - en la freqütncia del treball a temps parcial; - en la composició del treball per activitats econbmiques; - en el grau d'instrucció. La taxa de feminització en I'ocupació arribi, el 1992, a un 44,3%, valor for~a superior als registrats en la resta de pai'sos de 1'Europa del Sud i situat entre els tres més elevats de la Comunitat Europea. L'evolució de les taxes d'activitat femenina per grups d'edat (figura 3) mostra que la nupcialitat i la maternitat van perdre influtncia sobre els nivells d'activitat. --. .- --- ""I I . ---" ------. ------------------ =.=..- ---- -1 Figura 3. Taxes d'activitat femenina per grups d'edat, 1960-1992 Portugal.