Els objectes naturals i la identitat nacional. Les muntanyes a Catalunya i al Quebec

Resum Existeix un estret lligam entre les reivindicacions nacionalistes i la reverència per les muntanyes per part d’aquelles nacions sense estat que no han pogut consolidar les seves fronteres o institucions nacionals d’una altra manera. Les muntanyes han servit de refugi espiritual i de metàfora simbòlica per representar la identitat i els significats col·lectius d’aquestes nacions sense estat i, a la vegada, les primeres demandes per la conservació d’espais feren molt sovint recurs als discursos nacionalistes. Aquest és el cas de Montserrat, símbol de la identitat catalana i on es va redactar el primer pla per la creació d’un parc nacional a l’Estat espanyol, malgrat que aquest projecte finalment no va reeixir. Al Quebec, és possible observar-hi un fenomen similar amb les Laurentides. Utilitzem una aproximació comparativa entre els dos contextos i el marc interpretatiu de Bruno Latour per entendre aquest procés d’hibridació tan peculiar que es produeix entre natura i nació. Paraules clau: nacionalisme, conservació de la natura, Bruno Latour, Catalunya, Quebec. Resumen. Los objetos naturales y la identidad nacional. Las montañas en Cataluña y Quebec Existe un estrecho vínculo entre las reivindicaciones nacionalistas y la reverencia por las montañas por parte de aquellas naciones sin estado que no han podido consolidar sus fronteras o instituciones nacionales de otra manera. Las montañas han servido de refugio espiritual y de metáfora simbólica para representar la identidad y los significados colectivos de estas naciones sin estado y, a la vez, las primeras demandas para la conservación de espacios muy a menudo hicieron uso de los discursos nacionalistas. Éste es el caso de Montserrat, símbolo de la identidad catalana y lugar donde se redactó el primer plan para la creación de un parque nacional a nivel de Estado español, a pesar de que éste no llegó a tener éxito. En Québec, es posible observar un fenómeno similar con Les Laurentides. Utilizamos un 1. Aquest article fou originàriament presentat al II Congrés Català de Sociologia, celebrat a Lleida els dies 20 i 21 de març de 1999, amb el titol: Natural objects and National Identity. Mountains in Catalonia and Quebec. Traduït per Feliu López i Gelats. Aquesta traducció ha rebut l’ajut del Departament de Sociologia de la Universitat d’Otawa, Canadà, a través del professor Raymond Murphy. Papers 82, 2006 37-55 Els objectes naturals i la identitat nacional. Les muntanyes a Catalunya i al Quebec1 Éric Darier Université du Québec à Montréal & Greenpeace [email protected] Joan David Tàbara Universitat Autònoma de Barcelona. Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals 08193 Bellaterra (Barcelona) Spain [email protected] Papers 82 001-196 19/4/07 17:15 Página 37 enfoque comparativo entre ambos contextos y el marco interpretativo de Bruno Latour para entender este proceso de hibridización tan peculiar que se produce entre naturaleza y nación. Palabras clave: nacionalismo, conservación de la naturaleza, Bruno Latour, Catalunya, Quebec. Abstract. Natural objects and national identity. Mountains in Catalonia and Quebec There is a close relationship between nationalist claims and the expression of social reverence for mountains by those nations without state which have not been able to consolidate formally their borders or national institutions. Mountains have served as spiritual refuge and as a symbolic metaphor to represent the identity and the collective meanings of those nations without state, while at the same time, claims for conservation, have very often made use of nationalist discourses. This is the case of Montserrat, a mountain range which symbolises the Catalan nation and in which the first plan for the creation of a national park at a state level was written, although it did not succeed. In Quebec a similar phenomena can be observed with the Les Laurentides.We use a comparative approach and the interpretative framework of Bruno Latour to understand this peculiar process of hybridisation between nature and nation. Key words: nationalism, nature conservation, Bruno Latour, Catalonia, Quebec. 1. Introducció. Híbrids i reificació Els objectes naturals i les identitats nacionals es poden considerar una categoria híbrida irreductible a les categories analítiques habituals de «natura» i «nació». En aquest article, partim d’una postura epistemològica particular, que reconeix la utilitat heurística de les categories híbrides no reductibles ni a «construccions socials» ni a argumentacions biofísiques «realistes». Abans d’explicar el que intentem aconseguir, volem fer dos advertiments importants. En primer lloc, no pretenem simplement discutir la posició dels discursos al voltant d’objectes «naturals» específics (per exemple: la «muntanya», el «bosc», etc.) a través del prisma de presumptes identitats nacionals no problematitzades. En segon lloc, no pretenem simplement discutir el paper del «nacionalisme» en la construcció i/o «representació» d’objectes «naturals» específics, presos exclusivament com a artefactes culturals. Per contra, considerem que, en determinats contextos socials, les dues categories —els objectes naturals i les identitats 38 Papers 82, 2006 Éric Darier; Joan David Tàbara Sumari 1. Introducció. Híbrids i reificació 2. Reificació u: nacionalismes 3. Reificació dos: natures 4. Hibridació a les Laurentides: el coureur de bois del Quebec 5. Hibridació a les muntanyes: Montserrat i Catalunya 6. Conclusió Bibliografia Papers 82 001-196 19/4/07 17:15 Página 38 nacionals— esdevenen com a efectes d’un procés analític continu de reificació —o de «purificació», si fem servir la terminologia de Bruno Latour (1993)— fruit de lluites específiques al voltant del «poder de definir» categories epistemològiques i ontològiques concretes (Haraway, 1991; Darier, 1995; 1999; 2005). L’objectiu de Bruno Latour és el de posar a la vista la importància d’allò que no és humà com a «actant» en la producció de la realitat. De fet, Latour el que vol és remarcar la incapacitat teòrica de separar nítidament la contribució humana i no humana en la producció de la realitat. Aquesta «realitat» mateixa és el resultat del procés d’hibridació entre no humans i humans en denses i complexes xarxes de relacions humanes i no humanes. A fi d’il·lustrar-nos aquests processos, Latour explica que les suposicions actuals sobre la forta distinció entre «cultura i natura» és, en gran mesura, més aviat el fruit d’un procés continu de «purificació» analítica (Latour, 1993) que no pas una descripció acurada. El nostre objectiu aquí és el d’explorar les possibilitats d’anar més enllà del debat «construccionista i realista», bo i fent servir alguns dels conceptes teòrics d’hibridació de Latour (Michael, 1996; Demeritt, 1995; 2002). En sociologia del medi ambient, el realisme sovint s’associa a aquelles posicions que entenen els problemes ambientals i els objectes naturals com a realitats indiscutibles i abastables de forma no necessariament problemàtica, per exemple, a través del coneixement científic; mentre que el socialconstruccionisme concep els problemes ambientals i l’entorn ambiental com a «creacions socials». No obstant això, la nostra hipòtesi de partida és que el concepte de Latour sobre els híbrids és particularment prometedor per superar aquest dualisme. I, com a metodologia, utilitzem l’estudi comparatiu entre els casos de Catalunya i el Quebec per contrastar aquesta hipòtesi. El concepte d’híbrids reclama que «objectes» específics són el fruit d’efectes mutus, contingents, inestables, complexos i continus, entre allò que podria ser entès com a categories «socioculturals» i «naturals». En particular, una «muntanya» és molt més que l’agregació de fets físics o dades geològiques positivistes proporcionades per científics. Al mateix temps, una «muntanya» també és molt més que una sèrie de valors «culturals» i «simbòlics» (Freudenburg i altres, 1995). A més a més, la idea d’allò que constitueix la «identitat nacional» (per exemple: ser català o quebequès) i la raó de la seva existència no pot ser reduïda simplement a explicacions racionals (per exemple: les anàlisis de cost i benefici o les reinterpretacions històriques), ni tampoc a un subjectivisme col·lectiu. Massa sovint, els raonaments socials que han considerat les explicacions d’autonomia relativa per a les identitats culturals han estat o bé menyspreades o bé donades per suposat a l’hora d’analitzar la localització de les formes culturals. Més sorprenent ha estat el nou despertar de reclamacions nacionalistes que apareixen fins i tot al cor mateix dels estats nació més consolidats i que aparentment no sembla que tingui una explicació clara. En el present context d’interculturalisme global, la qüestió sobre com i per quines raons respon la permanència d’afirmacions col·lectives lligades al territori que resisteixen a qualsevol Els objectes naturals i la identitat nacional. Les muntanyes a Catalunya i Quebec Papers 82, 2006 39 Papers 82 001-196 19/4/07 17:15 Página 39 intent de desespacialització és recurrent. Noves reclamacions i representacions localitzades espacialment es barregen amb unes d’antigues, com a conseqüència de continus i complexos processos geoculturals, que poden ser parcialment descrits, però que a la vegada són rarament compresos en profunditat. Tanmateix, acceptar l’existència ontològica i, en gran mesura, certa independència de les expressions col·lectives culturals i espacials, la naturalesa essencial de la qual està més enllà de modificacions individuals intencionades, no implica que aquestes realitats siguin ni estàtiques ni no exposades al canvi. Tampoc aquesta manera de concebre la cultura ens exclou de la possibilitat de dur a terme una anàlisi comparativa, tot i que limitada, d’aquests processos particulars que tenen lloc a les interseccions entre el lloc (o la natura) i la cultura. De fet, aquesta és una zona particular de totes dues categories i realitats, que es genera i es reprodueix entre el que és imaginari i el que és real, allà on certes cultures finalment localitzen les seves referències còsmiques i expressen la culminació de les seves singularitats essencials. Aquests llocs geonacionals són tan construïts socialment com ho són també les essències que suposadament representen. I, a la vegada, aquestes peculiaritats culturals són tan reals com ho són els llocs que esdevenen l’objecte de les seves representacions nacionals. Aquest procés de reafirmació cultural i espacial, i la reificació generada, que aquí entenem que consisteix en un tipus d’hibridació específica, és particularment agut en el cas de les anomenades nacions sense estat. Un cop delimitat el marc interpretatiu del nostre objecte, en aquest article ens limitarem a il·lustrar alguns dels processos d’hibridació i reificació entre natura i cultura en dos espais «geogràfics» específics on la identitat «nacional» és problematitzada o reafirmada a través de la natura: a Catalunya i al Quebec. Per tal de dur a terme aquesta tasca, limitarem encara més la nostra recerca a les «muntanyes», una categoria híbrida particularment productiva en totes dues localitzacions, tant pel que fa a la producció d’«identitat nacional» com a la d’«objectes naturals». Òbviament, pretenem també reconèixer i il·lustrar l’heterogeneïtat i la complexitat dels processos híbrids que podrien també incloure unes altres categories que, en temes ambientals, han abordat aspectes com ara el «gènere» i la «masculinitat» (per exemple: Demeritt, 1995) o les pràctiques «ecoreligioses» (per exemple: Giner i Tàbara, 1998). Abans d’embarcar-nos, però, en aquesta tasca, és necessari explicar la tria dels dos estudis de cas entre el vast cos de literatura de què disposem sobre «nacionalisme». Examinarem també breument les semblances i les diferències entre alguns dels objectes «naturals» en els estudis de cas escollits, encara que ho farem principalment des d’un punt de vista «realista». Esperem ser capaços de demostrar que els objectes triats no poden ser entesos simplement, ja sigui bé com a purament «naturals» o bé, com alguns autors defensen (Macnaghten i altres, 1995), com a només «construïts socialment». En efecte, i tal com ha demostrat correctament Stephen Daniels (1993), «la identitat nacional pot prendre moltes formes —si és modulada per uns altres tipus d’identitat cultural, de classe, de gènere, de raça i de religió, com ara unes altres formes d’identitat cultural i geogràfica […] ja que, com A. D. Smith (1991) remarca, cap identitat nacional és 40 Papers 82, 2006 Éric Darier; Joan David Tàbara Papers 82 001-196 19/4/07 17:15 Página 40 caracteritzada conscientment sols com una herència històrica o com una herència geogràfica» (Daniels, 1993: 4-5; vegeu també Urry, 1995: 228). 2. Reificació u: nacionalismes Hi ha una extensa literatura i un interès relativament renovat sobre el «nacionalisme», especialment en el context de les «nacions sense estat» i/o dels «estats sense nació» (per exemple: Guibernau, 1996; Guibernau i altres, 1997; Llobera, 1994; Van Horne, 1997). Hi ha nombrosos anàlisis i comentaris sobre cadascun dels nostres estudis de cas: Catalunya (per exemple: Balcells, 1996; De Riquer, 1990; Giner, 1980; Guibernau, 1996, 2004, Payne, 1991; Llobera, 1989; McRoberts, 2002; Pi-Sunyer, 1985), el Quebec (per exemple: Breton, 1996; Clift, 1987; Coleman, 1984; Gagnon i altres, 1990, 2001, 2003; McRoberts, 1988; Létourneau, 1994, 2004a, 2004b; Levine, 1997; Turgeon i altres, 1997). Però hi ha pocs estudis comparatius de «nacions sense estat», especialment entre «nacions sense estat» obvis com Catalunya i el Quebec (per exemple: Guibernau, 1999, 1997; Keating, 1996, 2001; Temblay i altres, 1990). En tots dos casos, la identitat nacional és sovint definida en oposició a una «altra» gran entitat («Espanya» en el cas de Catalunya i la «resta del Canadà» en el cas del Quebec). Com a resposta a l’experiència traumàtica que representaren els règims feixistes i nazi des dels anys 1920 fins a mitjan 1940 (fins al 1975 a Espanya), acadèmics sobre «nacionalisme» han intentat tornar a explicar la persistència del «nacionalisme» en el context d’un règim democràtic, de modernització econòmica i de globalització. No hi ha, però, cap estudi comparatiu que lligui els aspectes naturalnacionals dels dos contextos socials triats en la present investigació. Els acadèmics tendeixen a caracteritzar el nacionalisme bé com un fenomen «ètnic» o bé com un procés «civicocultural». La primera caracterització es basa en la premissa que l’«etnicitat» —entesa com una categoria «natural» no problematitzada— és allò que caracteritza la pertinença i la no pertinença a la categoria «nacional». Òbviament, aquesta modalitat de nacionalisme ètnic ha estat subjecta a moltes crítiques, ja que s’ha adduït que fins i tot podria conduir cap a la neteja ètnica, tal com la que dugueren a terme els nazis. Davant d’això, el «federalisme liberal» sovint s’entén com una possible sortida dels estats per acomodar les seves institucions a realitats plurinacionals (Requejo, 2000). Per contra, el nacionalisme «civicocultural» defineix el fet de pertànyer a la «nació» com el procés voluntari de construcció de trets comuns, com ara una llengua comuna, una cultura, una història, una experiència social i històrica i/o com un ideari social compartit (justícia, llibertat, democràcia, llibertat d’expressió, igualtat d’oportunitats, etc.). En el context del procés de secularització occidental, el darrer tipus de nacionalisme pot, de fet, ésser entès com una forma de «religió cívica» (Giner, 1993). Això és en bona part visible en els casos de Catalunya i el Quebec, tot i considerant encara el paper central de la religió catòlica fins fa ben pocs anys en aquests contextos. Els arguments a favor d’un nacionalisme «ètnic» —com ara la referència a la suposada Els objectes naturals i la identitat nacional. Les muntanyes a Catalunya i Quebec Papers 82, 2006 41 Papers 82 001-196 19/4/07 17:15 Página 41 existència d’una «raça pura»— són, en l’actualitat, difícilment defensables, no només després les lliçons apreses arran de l’experiment nazi, sinó també enfront de la realitat històrica d’hibridació (cultural i genètica) al llarg de la gran majoria d’anys de la història humana. Així doncs, el nacionalisme «cívic» o «cultural» és l’única marca que podria tenir alguna credencial positiva ara, malgrat el fet evident que les possibilitats de controlar les nostres pròpies identitats, tant individuals com col·lectives, són sempre d’alguna manera limitades. De fet, els dos nacionalismes, el natural i l’activista (o més aviat reflexiu, fruit de la llibertat i la consciència), no estan en contradicció, sinó que interactuen l’un amb l’altre. Accions conscients per tal de modificar el contingut de la representació nacional conclouen en un seguit de conseqüències intencionades i (més sovint) no intencionades sobre la identitat col·lectiva que normalment són ben difícils de preveure. Tanmateix, això no significa que el nacionalisme «cívic» no es posi en dubte. De fet, el que constitueix el «nacionalisme cívic» és, en ell mateix, l’estat actual dels debats sobre quins haurien de ser els elements comuns. Per exemple, la preservació i promoció d’una llengua diferent és important (especialment a Catalunya i al Quebec). Una història comuna (com quelcom reconstruït i reinterpretat) són trets constitutius importants fins i tot pel nacionalisme cívic. I, tanmateix, les derrotes militars són marcadors simbòlics clau pel nacionalisme cívic, com la de 1759 al Quebec i la de 1714 a Catalunya. La composició política i el règim establerts després d’aquestes derrotes militars esdevenen també punts de referència centrals; per exemple: la Llei Constitucional de 1791 o la Llei de 1867 de l’Amèrica del Nord Britànica al Quebec i l’Estatut d’Autonomia de 1932 a Catalunya (Mancomunitat de Catalunya), que fou seguida pel règim centralista de Franco i més tard per l’Estatut d’Autonomia de 1979 i el restabliment de la Generalitat. Per tant, un dels elements comuns en els nostres dos estudis de cas sembla que és el procés de construcció d’identitat «nacional» en relació amb, o més aviat en oposició amb, un «foraster» o, més aviat, amb un «altre»: «Espanya» o «Castella» per Catalunya i «la resta del Canadà» pel Quebec. Això és el que l’historiador del Quebec Jocelyn Létouneau caracteritza com el «soi-même et l’Autre» («un mateix i l’altre») (Létourneau, 1994: IX). Malgrat tot, aquesta relació amb l’«Altre vencedor» no significa que els nostres dos estudis de cas siguin o hagin esdevingut «colònies» desavantatjades o que caiguin necessàriament dins una classificació de «centre-perifèria» (Brand, 1985). Per contra, Catalunya i el Quebec ja eren regions riques amb economies fortes en comparació amb altres regions, i contribuïren activament en la construcció de la nova entitat en la qual foren incloses. A part dels nacionalismes «cívic» i «ètnic», hi ha un tercer tipus de nacionalisme normalment més prevalent en estats ben establerts. Com Michael Billing ha mostrat, molts països establerts (per exemple «estats» que no són substancialment posats en dubte des de dins) presenten també un fort nacionalisme, però un que pot ser anomenat «nacionalisme banal», un nacionalisme tan prevalent i donat per descomptat que ni es reconeix com a tal (Billing, 1995; Toogood i altres, 1999). Per exemple, als EUA es parla més de «patriotisme» que no pas de «nacionalisme» per se, encara que, 42 Papers 82, 2006 Éric Darier; Joan David Tàbara Papers 82 001-196 19/4/07 17:15 Página 42 al cap i a la fi, els seus efectes no siguin tan diferents (per exemple, quan es tracta de donar suport popular a les intervencions militars dels EUA). 3. Reificació dos: natures Allò que ara es considera «natura» dins d’un context nacional és també fruit d’un procés de reificació i hibridació. Per exemple, tant en el cas de Catalunya com en el del Quebec, les «muntanyes» —els Pirineus i altres muntanyes interiors a Catalunya i la vasta serralada boscosa de les Laurentides al Quebec— sembla que són un dels objectes naturals clau que ressonen dins de la identitat nacional. I, a la vegada, les ciències naturals —els missatges de les quals foren després reinterpretats pels ecologistes— desenvoluparen un paper central en la definició del que ara entenem com a «muntanya». Òbviament, aquest no és un fenomen exclusiu de les nostres localitzacions triades en aquesta investigació. Per exemple, en el cas de Canadà, Suzanne Zeller (1987) ha il·lustrat clarament que l’emergència d’objectes específics —com ara «roques» i «boscos»— mitjançant les ciències naturals com ara la geologia i la cartografia, foren el resultat de configuracions «canadenques» específiques. En aquest sentit, fou l’Exèrcit britànic a la dècada de 1840 qui començà a realitzar sistemàticament esbossos dels primers mapes i estudis geològics del Canadà. Hi havia, naturalment, raons d’estratègia militar en l’anomenament dels noms de lloc, com fou la consolidació d’un domini britànic a l’Amèrica del Nord des de la costa est fins a la de l’oest, enfront de la persistent amenaça d’una invasió dels Estats Units (com ocorregué el 1812) i altres raons «internes» d’amenaces, tot i que cada cop eren menys importants per part dels nadius i mestissos. Aquests mapes i estudis geològics del Canadà serien més tard la base d’extraccions minerals i la construcció de la xarxa de ferrocarrils transcontinentals. Aquests factors —tot i que eren acurats—, això no obstant, no expliquen, però, en justa mesura el perquè de l’emergència d’«objectes naturals» específics al Canadà. Aquesta coconstrucció natural i nacional fou també fruit de la contingència i les dificultats de construir una identitat pancanadenca a la vista de l’absència d’un sol tret, obvi, compartit, homogeni i dominant, com podria ser l’«etnicitat» (atesa la diversitat entre les societats nadiues, i dels europeus nouvinguts, que incloïen anglesos, escocesos, irlandesos, francesos i immigrants asiàtics), la «religió» (una majoria de catòlics a finals del segle XVIII; en l’actualitat hi ha més o menys el mateix nombre de catòlics que de protestants, però cal afegir-hi un nombre important de practicants d’altres religions i també de seculars), la «llengua» (tot i que l’anglès és en l’actualitat la dominant, una quarta part dels canadencs són francòfons), o la identitat «geogràfica» (moltes diferències geogràfiques a través de tot el continent). En el cas d’Espanya, hi tingué lloc un procés similar (Gómez Mendoza i altres, 1992). Per exemple, Eric Swyngedoun (1999) ha mostrat molt bé com la recerca i les polítiques hidrològiques foren factors importants en la construcció de l’Estat espanyol i de la identitat espanyola. Prou interessant, en aquest aspecte, és la divisió administrativa de Catalunya, basada en «comarques», que intentava adaptar i seguir Els objectes naturals i la identitat nacional. Les muntanyes a Catalunya i Quebec Papers 82, 2006 43 Papers 82 001-196 19/4/07 17:15 Página 43 l’orografia i el paisatge «naturals» del Principat. Les comarques foren sovint utilitzades com un símbol polític en contra de les fronteres establertes per l’Administració espanyola, basades en «províncies» i que no tingueren en compte les característiques geogràfiques. L’existència d’objectes naturals i nacionals a Catalunya i al Quebec no és, llavors, tan sorprenent. La construcció de categories «naturals», com ara muntanyes, com a representacions col·lectives nacionals i naturals fou, en gran mesura, l’efecte híbrid de les ciències naturals amb la representació de «fets físics», així com d’altres processos «històrics», com fou la construcció d’estat —o la manca aquest estat—, tant al Quebec com a Catalunya. En aquest context, ja podem remarcar que, en aquestes nacions sense estat, hi haurien tingut lloc efectes híbrids similars per tal de contrarestar els que emergien de contexts polítics i geogràfics més grans (per exemple, Espanya i el Canadà respectivament). Per exemple, a Catalunya, les muntanyes esdevingueren, al segle XX, un refugi religiós, lingüístic i nacional (i especialment recollit pel moviment excursionista) contra la dictadura de Franco, mentre que, al Canadà, les muntanyes Laurentides i els seus boscos esdevingueren una de les representacions més simbòliques de la llibertat dels coureurs de bois i, subsegüentment, un símbol de la identitat francòfona del Quebec. Així, no és pas per accident que un banc (centrat al Quebec) s’anomeni Banque Laurentienne i que una de les cerveses Molson s’anomeni «laurentide» mentre fora del Quebec s’anomeni «canadenca». Avui en dia, tots dos llocs són també destinacions turístiques prou populars. A més a més, tots dos moviments, el nacionalista i l’ecologista, s’han anat intensificant i, en certa mesura, acabaren convergint en molts aspectes, i originàriament fruit del romanticisme (F. Walter, 1990), en un moment en el qual les societats modernes estaven cercant referències no destruïdes de la puresa natural i l’ordre social col·lectiu (per exemple, mitjançant un procés de reificació). Com a conseqüència de la industrialització, indrets que poguessin representar l’harmonia entre els humans i el món no humà eren cada cop més escassos, i, així, la natura i la nació foren substituïdes per aquest desig d’harmonia. Si algú pogués trobar un lloc on la natura i la nació esdevinguessin un, aquest seria el lloc on els orígens purs de la comunitat nacional es trobarien i transcendirien el futur. La relació entre el moviment ecologista i el moviment nacionalista ha estat estudiada per Barcena i altres (1997), qui mostren aquestes relacions també per al cas de les nacions sense estat del País Basc i Estònia (si bé aquesta última va assolir al seva independència el 1991). Llocs reificats com ara les muntanyes no només existeixen en el domini de la cultura o en el domini de la natura en formes pures. Existeixen en una zona d’intersecció entre la cultura i la natura, on la majoria de les identitats nacionals fan regulars les seves pròpies referències i les recreen. Aquests llocs han resistit al projecte modern de separació de la natura de la cultura i de localització de la societat humana en una posició particular (normalment superior). També han resistit a la creació de totalitats inqüestionables entre estats nació dominants. Un cop trobats i identificats, aquests llocs ja no poden ser total44 Papers 82, 2006 Éric Darier; Joan David Tàbara Papers 82 001-196 19/4/07 17:15 Página 44 ment purificats en objectes naturals o en objectes nacionals. De fet, s’obren a uns altres significats i a unes altres pràctiques subjacents que tenen poc a veure solament amb la nació o solament amb la natura, tal com veurem a continuació amb més detall. 4. Hibridació a les Laurentides: el coureur de bois del Quebec Les Laurentides són un espai configurat per un seguit de petits turons (amb una mitjana d’alçada de 240 metres) que formen una plana —que conté milers de llacs— situada al nord de la conca del riu Sant Llorenç a la província del Quebec i d’una llargada de centenars de quilòmetres. Hi ha, a més a més, un parc natural amb el mateix nom situat al nord de la ciutat del Quebec. Com veurem, les Laurentides (Laurentians en anglès) estan fortament lligades amb la identitat quebequesa. Tanmateix, la identitat nacional del Quebec és el resultat d’una reinterpretació relativament recent mitjançant el que es coneix com la «Revolució Silenciosa», fruit de la tria, el 1960, d’un govern liberal quebequès compromès amb la secularització, la intervenció estatal i la modernització econòmica. Al Quebec, l’any 1960 simbolitza un canvi del catolicisme, de les tradicions, de la ruralitat i de la percepció de ser francescanadenc («canadiens») cap al secularisme, cap allò modern, cap a la urbanitat i la nova percepció de ser «quebequès». Òbviament, hi ha superposicions que persisteixen entre les identitats «canadenca» i «quebequesa», fruit en part d’experiències compartides a través de totes les regions canadenques, com pot ser la duresa i la durada dels hiverns (Lamontagne, 1983). En el seu tan remarcable Thematic Guide to Canadian Literature, de 1972, Margaret Atwood caracteritzava el tema literari central i més important pels immigrants europeus com la «supervivència» en el context de llargs i durs hiverns, enmig d’animals i espècies de plantes desconegudes, i la sovint densa, vasta i impenetrable vegetació que requerien mitjans de transport poc familiars (per exemple: piragüisme, traginar). Molts dels primers nous colons sobrevisqueren exclusivament mercès a l’ajut i el coneixement adquirit de les poblacions indígenes més familiaritzades amb l’entorn «natural». Els colons europeus aprengueren ràpidament a sobreviure mitjançant l’agricultura de supervivència, però també comerciant amb les enormes i riques quantitats d’elements «naturals», com ara la pell, en un primer moment, o la fusta i els minerals, més tard. Quan el rei francès perdé la majoria de les seves possessions colonials a l’Amèrica del Nord (1760) en favor dels britànics, una estimació del 90% de la població europea establerta al que ara és Ontario, el Quebec i les províncies marítimes era francesa. Per tal d’assegurar la lleialtat dels colons francesos a la Corona britànica, algunes de les poblacions de la costa est (els Arcadians) foren deportades i escampades pel continent, mentre que a d’altres regions francòfones se’ls atorgà un estatus constitucional relativament generós en termes de llibertat religiosa (catolicisme), dret a l’educació en francès i certa autonomia política, que fou establerta amb la Llei de l’Amèrica del Nord Britànica, de 1867, Els objectes naturals i la identitat nacional. Les muntanyes a Catalunya i Quebec Papers 82, 2006 45 Papers 82 001-196 19/4/07 17:15 Página 45 un nom. Òbviament, hi ha seriosos problemes potencials epistemològics amb l’estratègia latouriana. Per exemple, com és possible que els humans de reconeguin els no humans d’una manera que no sigui antropocèntrica o determinista en l’anàlisi final? Poden els humans reconèixer del tot els no humans en els seus propis termes? És possible de distingir els elements humans i no humans en un híbrid latourià? Si això és possible, el lector és conduït novament cap a la divisió entre humans i no humans. Si això no és possible, quina és la naturalesa epistemologicometafísica de l’«autor», i dels texts sobre els «híbrids»? I, encara més important: com és possible reconèixer els «híbrids» en els seus propis termes? Què significa «en els seus propis termes»? Totes aquestes qüestions han estat al cor de la nostra recerca. Els avenços futurs, tant pels geògrafs culturals com pels sociòlegs ambientals, dependran de la mesura en què aquests reptes estiguin també en el centre de les seves agendes de recerca. Enfrontat amb les crítiques, principalment de caràcter epistemològic, dels seus treballs inicials, Latour ha intentat més recentment (Latour, 2004, 2005) aportar unes propostes més concretes sobre què podria arribar a ser una «política de la hibridació» que reconegués tant els actors humans com no humans i fer veure com podrien arribar a ésser aquests nous «actants». Tot i fer això, Latour està arribant a donar elements que ens permeten trobar resposta a les preguntes plantejades en aquest article. De fet, Latour ha mogut ja la problematització que implica la seva contribució del pla epistemològic al polític. Si volguéssim llavors avaluar les preocupacions més recents de Latour, una possibilitat de futures investigacions podria consistir a reprendre aquesta anàlisi comparativa a partir dels esdeveniments també més recents ocorreguts tant en la construcció del nacionalisme contemporani com en la construcció de la «natura» en tots dos processos. A Catalunya, per exemple, aquest cas ha estat especialment paradigmàtic en la creació del Pla d’Espais d’Interés Natural, el pla més ambiciós de conservació de la natura mai promogut al Principat i que ha estat també estretament lligat a la consolidació de les seves institucions nacionals al llarg de les darreres dues dècades. Amb tot, però, deixarem aquesta nova hipòtesi sobre la demostració de les polítiques contemporànies de la hibridació de Latour a Catalunya i el Québec, per a la nostra futura recerca. Bibliografia ATWOOD, M. (1972). Survival: A Thematic Guide to Canadian Literature. Toronto: Anansi. BALCELLS, A. (1996). Catalan Nationalism: Past and Present. A: WALKER, Geoffrey J. (ed.). Nova York: St. Martin’s Press. BARCENA, I.; IBARRA, P.; ZUBIAGA, M. (1997). The Evolution of the Relatiohship between ecologism and nationalism. A: REDCLIFT, M.; WOODGATE, G. The International Handbook of Environmental Sociology. Cheltheham: Edward Elgar. BILLIG, M. (1995). Banal Nationalism. Londres: Sage. BRAND, J.A. (1985). «Nationalism and the Noncolonial Periphery: A Discussion of Scotland and Catalonia». A: TIRYANKIAN, Edward A.; ROGOWSKI, Ronald (eds.). New Nationalisms of the Developed West. Boston: Alen & Unwin. 52 Papers 82, 2006 Éric Darier; Joan David Tàbara Papers 82 001-196 19/4/07 17:15 Página 52 BRETON, R. (1996). «From Ethnic to Civic Nationalism: English Canada and Quebec». A: HUTCHINSON, John; SMITH, Anthony D. (eds.). Ethnicity. Nova York: Oxford University Press. CLIFT, D. (1987). Le pays insoupçonné: Essai. Quebec: Libre Expression. COLEMAN, W.D. (1984). The Independence Movement in Quebec, 1945-1980. Toronto: University of Toronto Press. DANIELS, S. (1993). Fields of Vision: Landscape Imagery and National Identity in England and the United States. Cambridge: Polity Press. DARIER, E. (1995). «Premises about Environmental Studies: Knowledge, Language, History and the Self». A: MEHTA, Michael D.; OUELLET, Eric (eds.). Environmental Sociology: Theory and Practice. Toronto: Captus Press. DARIER, E. (ed.) (1999). Discourses of the Environment. Oxford: Blackwell. — (2005). «Foucault and the Environment: an Introduction». A: REDCLIFT, Michael R.; WOODGATE, Graham (eds.). New Developments in Environmental Sociology. Cheltenham, UK: Edward Elgar Publishing. RIQUER, B. de (1990). «Le nationalisme catalan de 1960 à 1986». A: TREMBLAY, Gaëtan; PARÈS I MAICAS, Manuel (eds.). Autonomie et mondialisation: Le Québec et la Catalogne à l’heure du libre-échange et de la Communauté Européenne. Sillery: Presses de l’Université du Québec: 7-28. DEMERITT, D. (1995). «The Wild Life and the Re-Creation of Man: Nature, Masculinity, and the Experience of the Maine Woods». Article presentat a la trobada de l’Association of American Geographers, 14-18 de març de 1995, Chicago. — (2002). What is the «social construction of nature»? A typology and sympathetic critique. Progress in Human Geography, 26, 766-789. DÍEZ MEDRANO, J. (1995). Divided Nations: Class, Politics and Nationalism in the Basque Country and Catalonia. Ithaca: Cornell University Press. GAGNON, A.-G.; MONTCALM, M. B. (1990). Quebec: Beyond the Quiet Revolution. Scarborough, Ontario: Nelson Canada. GAGNON, A.-G.; TULLY, J. (2001). Multinational Democracies. Cambridge: Cambridge University Press. GAGNON, A.-G.; GUIBERNAU, M.; ROCHER, F. (2003). The Conditions of Diversity in Multinational Democracies. Montréal: IRPP/McGill-Queen’s University Press. FREUNDENBURG, W. R.; FRICKEL, S.; GRAMLING, R. (1995). «Beyond the Nature/Society Divide: Learning to Think like a Mountain». Sociological Forum, vol. 10(3): 361-92. GINER, S. (1980). The Social Structure of Catalonia. Sheffield: The Anglo-Catalan Society / University of Sheffield Printing Unit. — (1993). «Religión civil». Revista Española de Investigaciones Sociológicas, vol. 61: 23-55. GINER, S.; TÀBARA, D. (1999). «Cosmic Piety and Ecological Rationality». International Sociology, vol. 14 (març): 59-82. GÓMEZ MENDOZA, J.; ORTEGA CANTERO, N. (eds.) (1992). Nacionalismo y geografía en España. Madrid: Fundación Banes Exterior. GUIBERNAU, M. (1996). Nationalisms: The Nation-State and Nationalism in the Twentieth Century. Cambridge: Polity Press. — (1997). «Nations without States: Catalonia, a Case Study». A: GUIBERNAU, Montserrat; REX, John (eds.) (1997). The Ethnicity Reader: Nationalism, Multiculturalism and Migration. Cambridge: Polity Press: 133-54. — (1999). Nations Without States (translations: Catalan and Chinese). Cambridge: Polity Press. Els objectes naturals i la identitat nacional. Les muntanyes a Catalunya i Quebec Papers 82, 2006 53 Papers 82 001-196 19/4/07 17:15 Página 53 — (2004). Catalan Nationalism: Francoism, Transition and Democracy. Londres: Routledge. GUIBERNAU, M.; REX, J. (eds.) (1997). The Ethnicity Reader: Nationalism, Multiculturalism and Migration. Cambridge: Polity Press. HARAWAY, D. J. (1991). Simians, Cyborgs and Women: The Reinvention of Nature. Londres: Free Association Books. KEATING, M. (1996). Nations against the State: The New Politics of Nationalism in Quebec, Catalonia and Scotland. Londres: MacMillan Press Ltd. KEATING, M. (2001). Plurinational Democracy. Stateless Nations in a Post-Sovereignty Era. Oxford: University Press. LAMONTAGNE, S. (1983). L’hiver dans la culture Québécoise (XVIIe-XIXe siècles). Québec: Institut québécois de recherche sur la culture. LATOUR, B. (1993). We Have Never Been Modern. Cambridge: Harvard University Press. — (2004). Politics of Nature: How to Bring the Sciences into Democracy. Cambridge, Mass.: Harvard University Press. — (2005). Reassembling the Social: An Introduction to Actor-Network-Theory. Oxford University Press. LÉTOURNEAU, J. (ed.) (1994). La question identitaire au Canada francophone: Récits, parcours, enjeux, hors-lieux. Sainte Foy: Les Presses de l’Université Laval. — (2004a). Le Québec, les Québécois. Un parcours historique. Montréal/Fides, Québec: Musée de la civilisation. — (2004b). A History for the Future: Rewriting Memory and Identity in Quebec. Montréal/Kingston: McGill-Queen’s University Press. LEVINE, M. V. (1997). «Canada and the Challenge of the Quebec Independence Movement». A: VAN HORNE, Winston A. (ed.). Global Convulsions: Race, Ethnicity, and Nationalism at the End of the 20th Century. Albany / Estat de Nova York: SUNY Press: 315-338. LÓPEZ I VÁZQUEZ, X.; BRUGERA I NADAL, N. (coords.). La festa de l’arbre. Un fet català de projecció Europea (1899-1999). Girona: Diputació de Girona. LLOBERA, J.R. (1989). «Catalan National Identity: The Dialectics of Past and Present». A: TONKIN, Elizabeth; MCDONALD, Maryon; CHAPMAN, Malcolm (eds.). History and Ethnicity. Londres: Routledge: 247-61. — (1994). The God of Modernity: The Development of Nationalism in Western Europe. Oxford: Berg Publishers. — (1996). The Role of Historical Memory in (ethno) Nation-builiding. Londres: Goldsmiths College, University of London corp. MACNAGHTEN, J.; URRY, J. (1995). «Towards a Sociology of Nature». Sociology, 29(2): 203-220. MARSHALL, B. (2000). Quebec National Cinema. Montreal: McGill-Queen’s Press. MASSOT, J. (1972). Història de Montserrat. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. MCROBERTS, K. (1988). Quebec: Social Change and Political Crisis. Toronto: McClelland and Stewart. — (2002). Catalunya: Una nació sense estat. Barcelona: Proa-literària. MICHAEL, Mike (1996). Constructing Identities: The Social, the Non-human and Change. Londres: Sage. MOLAS I RIFÀ. J. (1998). «Els serveis d’acolliment de Montserrat davant els nous reptes de la societat». A: ABADIA DE MONTSERRAT, Montserrat al Llindar del Tercer Mil·lenni. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 35-76. 54 Papers 82, 2006 Éric Darier; Joan David Tàbara Papers 82 001-196 19/4/07 17:15 Página 54 NADEAU, C. (2001). Fur Nation: From The Beaver to Brigitte Bardot. Londres: Routledge. OUELLET, Real; BEAULIEU, Alain; TREMBLAY, Mylène (1997). «Identité québécoise, permanence et évolution». A: TURGEON, Laurier; LÉTOURNEAU, Jocelyn; KHADIYATOULAH, Fall. Les espaces de l’identité. Sainte Foy: Les Presses de l’Université Laval: 62-98. PAYNE, J.(1991). Catalonia: Portrait of a Nation. Londres: Century. PI-SUNYER, O. (1985). «Catalan Nationalism: Some Theoretical and Historical Considerations». A: TIRYANKIAN, Edward A.; ROGOWSKI, Ronald (eds.). New Nationalisms of the Developed West. Boston, Alen & Unwin: 254-76. PILON, A.(1985). Le coureur de bois moderne. Montmagny / Québec: Éditions Marquis Ltée. REQUEJO, R. (2000). «El federalismo liberal y la calidad de las democracias plurinacionales. Déficits actuales y posibles mejoras». Revista Española de Ciencia Política, 3: 31-52. RIBERA MARINÉ, R. (1998). «Montserrat com a símbol». A: ABADIA DE MONTSERRAT, Montserrat al Llindar del Tercer Mil.lenni. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat: 108-119. SMITH, Anthony D. (1991). Nation Identity. Londres: Penguin. SWYNGEDOUN, E. (1999). «Modernity and Hybridity: Nature, Regenaracionismo, and the Porduction of Spanish Landscape, 1890-1930». Annals of the Association of American Geographers, 89(3): 443-65. TOOGOOD, M.; MEYERS (1999). Banal Globalism: Images, Actions and Frames of Meaning and Action. Lancaster University: article de treball no publicat. TREMBLAY, G.; PARÈS I MAICAS, M. (1990). Autonomie et mondialisation: Le Québec et la Catalogne à l’heure du libre-échange et de la Communauté Européenne. Sillery: Presses de l’Université du Québec. TURGEON, L.; LÉTOURNEAU, J.; KHADIYATOULAH, F. (1997). Les espaces de l’identité. Sainte Foy: Les Presses de l’Université Laval. URRY, J. (1995). Consuming Places. Londres: Routledge. VAN HORNE, W.A. (ed.) (1997). Global Convulsions: Race, Ethnicity and Nationlism at the End of the Twentieth Century. Albany: SUNY Press. VILANOVA, S. (1981). L’econacionalisme: Una alternativa catalana dins una Europa ecològica. Barcelona: Editorial Blume. VICENS VIVES, J. (1995). Notícia de Catalunya. Barcelona: Edicions 62. WALTER, F. (1990). «The Evolution of Environmental Sensitivity 1750-1950». A: BRIMBLECOMBE, P.; PFISTER, C. (eds.). The Silent Countdown. Essays in European Environmental History. Berlín: Springer-Verlag. ZELLER, S. (1987). Inventing Canada: Early Victorian Science and the Idea of a Transcontinental Nation. Toronto: University of Toronto Press. Els objectes naturals i la identitat nacional. Les muntanyes a Catalunya i Quebec Papers 82, 2006 55 Papers 82 001-196 19/4/07 17:15 Página 55