Ressenyes

Ressenyes Doc. Anil. Geogr. 28, 1996 227 seva intensitat, la disponibilitat d'aigua a les nostres conques, la carrega de sediments dels cursos fluvials, són aspectes dels quals en podem extreure gran nombre d'exemples i models al text. A la segona part canvia d'enfocament, es torna molt més aplicatiu i dirigit a la gestió d'aquest recurs, com també descriptiu en el que fa referkncia a la hidrosfera. La definició de l'espai que ocupa l'aigua sobre el continent es fa extensa, a causa de la complexitat de la delimitació dels espais humits. De fet, parla de la variabilitat dels ecosistemes humits i de la fluctuació de la interfase entre medi aqukic i medi terrestre. Els cursos fluvials, emmagatzematge d'aigues somes com els llacs, les zones de grans variacions en el nivell de l'aigua com els aiguamolls, etc. componen un medi diferent on cal una gestió diferenciada; per altra banda, la gran alteració que han patit aquests medis naturals per a I'aprofitarnent humi també suposa la gestió d'una skrie de problemitiques derivades com la canalització o el drenatge de zones humides sobre les quals centra un gran interts i remarca la gran ptrdua que han patit paysos com la Gran Bretanya o els Estats Units en el procés d'aprofitament per a 1'6s agrícola d'aquestes terres. Conjuntament a problemes físics derivats de l'h de I'aigua també exposa tot el seguit d'anomalies en la qualitat de I'aigua que repercuteixen en una reducció més gran d'aquest conjunt global de recursos hídrics aprofitables socialment en aquest cas per a un augment del cost per la reducció dels contaminants, producte final de la utilització de l'aigua. Les diferents fonts de pol.luts com la indústria, les irees urbanes o l'agricultura necessiten un tractament diferenciat a causa de l'extensió o la intensitat de la problemitica. Els models predictius tanquen aquesta segona part caracteritzada per la complicació que resulta afegir el complex humi dins un cicle de l'aigua ja prou enrevessat de per si. La incertesa en el camp de la predicció es fa palesa sobretot en el moment d'introducir la variable espacial, ja que si bé molts autors estan d'acord amb les tendkncies generals del clima, les variacions estadístiques no es poden furar amb exactitut en el temps i menys encara en I'espai perque manca una adequada calibració d'aquests models per a cadascuna de les zones on es volen aplicar. Per altra banda, la gestió dels recursos hídrics també requereix per a cada cas I'aplicació dels estudis d'impacte, ((Environmental Impact Assessment (EIA))) o les andisis de cost-benefici ((Cost-Benefit Analysis (CBA)n segons I'autor, per als quals caldri actuar amb molt de compte per no cometre errors del passat que poden suposar un cost econbmic, social i mediambiental que difícilment es pot recuperar. Un cas emblemitic és el de la recuperaci6 d'espais fluvials en zones prkviarnent canalitzades. Per últim, apunta la importincia, citada al llarg del text, de la hidrologia en el medi ambient i en el canvi climitic i la importincia de tenir en compte aquesta disciplina per a la presa de decisions en el futur. David Molina Gallart Universitat Autbnoma de Barcelona Departament de Geografia FRENCH, H.F. (1993). Después dt de Conferencia de Rio. Elfituro del control medioambiental. Bilbao: Bakeaz. 105 p. El llibre que ressenyem a continuació és la Summit: the$ture ofEnvironmental Gotraducció a l'espanyol d'Afier the Earth vernance, publicat el mes de mar5 de 1992 228 Doc. Ad. Geogr. 28, 1996 Ressenyes pel Worldwatch Institute amb el número 117 de la col~lecció ccworldwatch Paper)). L'autora, Hilary F. French, és una prestigiosa investigadora en temes de medi ambient, membre del Worldwatch Institute de Washington, i que amb anterioritat a la publicació d'aquest llibre havia donat ja a conXier uns altres treballs notables com, per exemple: Clean the Air, sobre els esfor~os internacionals per disminuir la contaminació de l'atmosfera. Hem de fer notar, en primer lloc, que ' el títol del llibre pot induir a confusió en bientals més greus. El desenvolupament de les institucions de cooperació internacional no avanGa al mateix ritme que la interdependencia mundial o que el ripid deteriorament del planeta. A partir de les premisses anteriors I'autora del treball mostra en el primer dels sis capítols en que es divideix el Ilibre, com hi ha una experiencia internacional en la gestió d'espais mundials cccomunals)) que pot ser útil per la configuració d'unes noves relacions internacionals en materia de medi ambient. En fer creure que el treball agafa com a punt de partenGa de la seva línia argumenta1 els acords de la Cimera de Rio quan, i sense que aixb desmereixi gens ni mica el treball, no és així en absolut. Hilary French ens presenta una anBlisi detallada, molt ben referenciada, sobre el funcionament de les institucions internacionals amb competencies sobre diferents problematiaues en relació amb ei concret, exposa els avenGos aconseguits en el control i l'adopció d'unes pautes d'actuació comunes en cinc Bmbits globals: l'atmosfera, els mars i els oceans, l'htartida, la diversitat biolbgica i l'economia mundial. Per exemple, explica l'kxit en el control de les emissions &SO2 (el gas responsable principal de la pluja acida) aconseguit per mitja de la Convenció sobre contaminació Atmosferica Transmedi ambient. En subratlla les deficittncies principals tot assenyalant les seves causes i reuneix les propostes que hom ha suggerit per fer més eficient I'actuació internacional en la solució de les crisis ecolbgiques globals. La Conferencia de Río és esmentada només, a causa de les grans expectatives que va suscitar la seva convocatbria, com un marc adient per donar un tomb, en el sentit d'adootar alguns dels plantejaments suggerits en el, treball, desig que, per altra banda, no es va veure satisfet. El llibre parteix &una consideració evident: les crisis ecolbgiques globals (escalfament de l'atmosfera, disminució de la capa d'ozó, rBpida destrucció dels boscos humits tropicals, proliferació de residus perillosos, etc.) tenen una dimensió supraestatal, no tenen solució des d'una actuació fragmentada i parcial que se situa en la lbgica dels interessos particulars de cada Estat. Per altra banda. les institucions internacionals actuals es mostren insuficients wer assolir la direcció internacional de la solució dels problemes mediamnacional, o la rapida resposta a les dades subministrades pels equips científics que segueixen l'evolució de la disminució de la capa d'ozó, materialitzada en el Protocol de Montreal (1987) i en les reunions posteriors, el 1990 i 1993, que van donar lloc a l'acord sobre la reducció de les emissions dels CFC (destructors de 1'026 estratosferic) i I'establiment dels terminis wer a l'abandonament de la seva fabricació. Alguns altres casos que són exposats com a exemple de la cooperació internacional efectiva en la preservació del medi ambient són: la convenció RAMSAR (1971) sobre zones humides d'interks internacional; el tractat CITES (1973) sobre el corner$ d'esptcies en perill &extinció; el Tractat de la Llei del Mar (1982) que va proporcionar la sobirania dels recursos marins situats a menys de 200 milles de la línia de costa, perb també l'obligació de protegir el medi marí en les Brees controlades; la moratbria en la pesca de balenes aconseguida el 1986; el tractat sobre la protecció del medi ambient de 1'AntBrtida (1991); etc. Ressenves Doc. Anil. Geoer. 28, 1996 229 El capítol segon el dedica a l'exposició de la dinimica de gestació del medi 0 ambient. Destaca com les actuacions voluntAries &Estats individuals, les dades científiques, la pressió política d'un Estat sobre un altre o l'activitat de les organitzacions no governamentals (ONG) i dels moviments ecologistes, han estat factors decisius en la su~eració dels obstacles aue dificultaven I'assoliment d'un acord. L'andisi del nivell de com~liment dels tractats internacionals i la necessitat d'enfortir les institucions amb competkncies sobre el medi ambient són considerades en els capítols tercer i quart respectivament. Es ;emarca el fet q;e els tractats no disposen d'instruments per sancionar els pdisos que contravenen algun aspecte acordat, com també les dificultats aue existeixen Der obtenir les dades necessaries per verificar el grau de comlim ment dels tractats. Hilarv French recd les reformes que s'han suggerit en diferents fbrums per reforsar les competkncies i l'eficikncia de les institucions internacionals. tot destacant aue és inevitable una pkrdua de sobirania nacional en favor dels organismes supraestatals. En aquest aspecte es mostra d'acord amb els termes de la Declaració de la Haia (19891, , . en la qual dirigents de ai'sos tan diversos com Franqa, Brasil, 1' ! ndia, Noruega o Zimbabwe (fins a un total de 30 signataris de la declaració) es van mostrar d'acord en quk problemes com l'escalfament global del planeta o la disminució de la capa d'ozó feien necesshria la creació d'una nova institució, o el reforsament d'alguna de les existents dins el sistema de l'ONU, amb capacitat per prendre decisions encara que no s'arribés a acords per unanimitat, i enviar els conflictes que poguessin sorgir al Tribunal Internacional de la Haia, el qual emetria sentkncies vinculants. L'esmentada declaració és revolucionkia en el sentit que trenca els principis tradicionals del dret internacional basat en quk cap Estat es pot vincular a cap acord internacional sense expressar el seu consentiment. Lamentablement s'esth molt lluny d'aconseguir el consens internacional en la direcció indicada per la Declaració de la Haia. El reconeixement del paper de les grans institucions econbmiques mundials (Banc Mundial, Fons Monetari Internacional i GATT) en el control defacto de la política mediambiental és considerat en el capítol cinquk del llibre. En concret, es constata com molts projectes finansats per I'FMI són molt poc respectuosos amb el medi ambient. Les erans institucions " financeres internacionals donen suport a programes d'estabilització econbmica que persegueixen objectius dirigits a disminuir la demesa ~Ública. devaluar les 1 I monedes nacionals i reduir les barreres comercials, i que, en conseqükncia, obliguen els pa~s& subdesen~~lu~ats que reben els ajuts a exhaurir els seus recursos naturals (els boscos tropicals, per exemple) per obtenir divises, amb l'afegit que la ciisminució de la despesa en programes de benestar social (per tal de disminuir el dkficit públic) repercuteix sobre els sectors socials més empobrits i afecta les condicions del medi ambient a causa de la relació existent entre r obre sa i degradació ambiental. També ?exposa com el GATT considera contrkies al lliure corners les sancions comercials per motius ecolbgics i ignora el dumpina ecolbgic practicat pels pa'isos amb una legislació molt permissiva en matkria de medi ambient. L'autora proposa suprimir el secretisme amb quk actuen les institucions econbmiques esmentades i obrir-les a I'opinió pública mundial per tal de corregir les deficikncies en la seva actuació. Finalment. 6s en el darrer caoítol. escrit A. a tall de conclusió, on Hilarv French ens Dresenta obertament la idea central del seu discurs, la qual esta present de forma subiacent en els ca~itols anteriors: la neckssitat de conformar una direcció del medi ambient mundial com a conseqükncia de la dimensió global de les crisis ecolbgiques que superen les possibilitats 230 Doc. Ad. Geogr. 28, 199G Ressenyes d'actuació individual de cada Estat. Hi ha experikncies suficients, i bona part del llibre ha estat dedicat a la seva exposició, per permetre avanqar en aquesta direcció. Una direcció internacional del medi ambient que ha de superar els esquemes tradicionals de funcionament de les institucions mundials, segons els quals sovint es converteixen en un instrument dels interessos dels Estats més poderosos, per atendre les necessitats del conjunt de la comunitat mundial. Hem de concloure fent notar que d'entre tots els agents que incideixen en la política del medi ambient i que podien haver estat objecte d'estudi: models econbmics nacionals i relacions d'intercanvi comercial internacionals, models de vida i hibits de consum, polítiques ambientalistes, moviments ecologistes, etc., el llibre de Hilary French se centra en I'angisi de la incidkncia que té sobre el medi ambient l'actuació de les institucions internacionals i les possibilitats de transformació que ofereixen per avanqar en la consecució d'una gestió del medi ambient mundial més efica~. Malgrat el pragmatisme i el possibilisme que hom pot considerar que es desprkn d'alguns dels enfocaments o consideracions sobre la solució dels problemes del medi ambient que se suggereixen en el llibre, la consecució dels objectius que H. French planteja significarien un canvi revolucionari en la concepció actual sobre el funcionament de les institucions internacionals. Josep Pintó i Fusalba Universitat de Girona Secció de Geografia OLIVERES I SAMITIER, J. (1994). La formació dels desequilibris territorials a Catalunva en el segle XIX Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Direcció General de Planificació i Acció Territorial. (Perspectives Territorials, 3). 192 p. El llibre de Josep Oliveres forma part dels treballs previs per a l'elaboració del Pla Territorial General de Catalunya recentment aprovat pel Parlament. Es un treball que, a més, va ser presentat com a membria d'accés de l'autor a la citedra universitiria. Es mou, doncs, entre el format clissic d'estudi d'encirrec -amb unes dades de base, cartografies, unes anilisis i uns resultatsi el treball acadkmic, que inclou unes hipbtesis de partida i una bona dosi de teorització juntament, en aquest cas, amb una voluntat de Ilenguatge clar molt útil per a un ús didictic. L'autor es proposa demostrar que el que s'ha anomenat desequilibri territorial a Catalunya té unes arrels histbriques profundes, que s'accentua, quasi definitivament, a partir de la industrialització d'unes parts determinades del país i del desenvolupament de les xarxes de comunicació: amb una relació de retroalimentació. Es un argument que ha estat prou estudiat, si bé l'autor, que ja ha fet incursions en aquest camp, considera que la majoria dels estudis econbmics o de geografia econbmica centrats en Catalunya tendeixen precisament a negar-ne la geografia, tractant tot el territori com un espai indiferenciat, per caure en el tbpic de la <(Catalunya industrial)). En síntesi, el llibre consta de tres grans apartats, el primer dels quals és d'enquadrament tebric; en el segon s'analitzen les condicions prhies a la industrialització prbpiament dita -que abraqa des del darrer quart del segle XWII fins a mitjan segle XIX-, i en el tercer s'entra de manera estricta en l'anklisi de la consolidació territorialment desigual de la industria-