Ressenyes

Ressenves Doc. Anil. Geoer. 28, 1996 225 cions provincials respectives, etc.) per poder escriure seriosament sobre un tema recurrent en la geografia catalana com és el de la divisió territorial. Per acabar, només em queda dir que estem davant d'un llibre de geografia histbrica fonamental per poder entendre la Catalunya actual -més que no pas la resta dels Paisos Catalans: potser aquesta és l'única crítica del treball de Jesús Burguefio-, ja que en les conclusions fa un salt de 1850 a 1995 en el qual mostra algun dels greus problemes presents de la divisió territorial de la Catalunya actual. NEWSON, Malcom (1 994). Hidroloay and the River Environment. Oxford: Clarendon Press. 221 p. Sovint pensem que un grau de multidisciplinarietat tan gran com l'existent dins la geografia es fa difícil de trobar en cap altra disciplina científica, perb dins d'aquesta ens podem trobar amb forqa camps d'estudi que augmenten aquest contacte múltiple entre diferents branques de la cikncia. De fet, la hidrologia es podria definir com una disciplina prbpia, encara que cap estudi reglat del nostre país no se I'ha acabat de fer seva del tot i tradicionalment ha estat en mans d'enginyers i hidrblegs, derivats, aquests darrers, generalment de la geologia. Aquesta tendkncia marcada dins el camp de les anomenades cikncies experimentals ha impregnat un caire molt quantitatiu a la disciplina i sobretot molt pragmkic, amb una gran influkncia del món anglosaxó. L'autor trenca aquest esquema tan repetit al nostre país perb marcadament oposat a Gran Bretanya, on la geografia com a eina de planificació, sempre ha pres com a aspecte fonamental l'estudi de les aigües continentals. D'altra banda, segueix amb rigor expositiu aquesta metodologia de quantificació dels processos que tant caracteritza la manera de fer dels La geografia histbrica potser no mostra amb exactitud cap a on anem, perb si que pot mostrar d'on venim. Bibliografia CASASSAS, LI. (1990). ((Societat, espai i organització territorial en la realitat &avui)). DDAA., La regionalització del territori i els ens intermedis. Barcelona: Diputació de BarcelonaSocietat Catalana de Geografia, p. 89-90. Enric Mendizibal i Riera Universitat Autbnoma de Barcelona Departament de Geografia hidrblegs anglosaxons, encara que amb una visió lan ni fic adora molt encertada introdueix d'altres elements d'anilisi de caire més social, no en va Malcom Newson té una llarga experikncia dins els brgans de gestió hidriulica de I'administració. La divisió del llibre en dues parts deixa ben clara aquesta doble visió de la qüestió hidrolbgica des del punt de vista sistkmic i planificador. En primer lloc, posa el lector en antecedents sobre tots els aspectes d'aquesta disciplina, amb una perspectiva global de sistema, el cicle de l'aigua, i posteriorment passa a detallar cadascun dels parimetres que incideixen en les diferents Darts del cicle, amb un detall i una acurada exposició referent a les definicions. els mktodes i les tkcniques per a cadascun d'aquests elements implicats. El plantejament inicial és forqa interessant des del punt de vista de situar tot allb en la seva iusta mesura, i ¡a , d'entrada mostra la importincia de la gestió de la fracció d'aigua socialment aprofitable, tan sols un 0,008% de les aigues superficials i biolbgiques i un 0,8% en forma d'aigua subterrinia sobre el total dels recursos hídrics del planeta. 226 Doc. And. Geoer. 28. 1996 Ressenyes Alhora que planteja els tradicionals esquemes per tots coneguts, introdueix també els conceptes tant d'actualitat derivats del que anomena ((canvi hidrolbgic globaln, que no són res més que les incidkncies dels processos derivats de la circulació general atmosferica com a part essencial del sistema global i la creixent constatació d'una strie de canvis que poden comportar unes variacions en el funcionament del sistema tal com ara es coneix. Totes les experitncies que s'han dut o es duen a terme en relació amb aquest punt, apareixen en cadascun dels capítols que els correspon, la qual cosa dóna al text aquest caire d'actualitat, a banda d'un tractat d'hidrologia clissic. La descripció dels components principals del cicle de l'aigua (precipitació, escolament, humitat del sbl i infiltració, evaporació i evapotranspiració) es realitza de forma acurada perb es fa més tmfasi en les diferents tkcniques més actualitzades per la mesura d'aquestes dades, com també es parla dels problemes derivats de la calibració i la comparació entre diferents aparells. En aquest apartat cal remarcar la interessant actualització d'aquestes tkcniques, amb aparells i instrumental molt posats al dia, encara que s'hi puguin trobar a faltar algunes de molt puntals com en la mesura de la humitat del sbl mitjanwt els tensibmetres T.D.R, o d'altres. També es discuteix la convenikncia d'utilitzar-ne unes o unes altres segons les característiques de 1'8rea d'estudi. De tota manera, a causa del caricter genkric del llibre, no són aquests capítols els més adequats per aprofundir en I'elecció de sistemes de mesura per a les diferents problemitiques de quantificació dels diferents processos, tot i que amb un caricter marcadament introductori cal estar habituat als diferents termes que s'hi utilitzen. Aquesta primera part instrumental és forqa completa perquk s'hi afegeixen una strie de models que van lligats a les anilisis de cadascun dels parhetres que metbdicament s'hi exposen, ja sigui parlant sobre hidrogrames o combinant10s amb diferents aplicacions en l'estudi de les conques. Els sistemes &informació geogrifica hi són citats com a eines per a la construcció &aquests models, encara que és un tema que s'hi toca una mica de passada. Tot i que I'autor fa refertncia constant a les característiques climitiques de les zones humides i temperades, segons el tipus de procés &escolament, precipitació o d'altres dels quals ens parla, afegeix uns apunts sobre les característiques climitiques d'altres zones on la seva expressió té un caricter més trascendent envers la gestió dels recursos hídrics. fis el cas dels episodis extrems, tant en el que respecta a les indundacions com a la sequera amb l'explicació del significat dels períodes de retorn i la gran varietat &aquests segons la zona climitica on ens trobem, citant sobretot els climes tropicals i els de les zones semiirides, aspecte aquest darrer for9 interessant per conkixer quelcom més sobre el nostre clima. Com ja hem dit anteriorment, l'autor té molt en compte l'actuació antrbpica sobre el medi, tant en qüestions globals atmosferiques, tot i que encara hi hagi forqa discussió sobre el tema, com en el tradicional Ús de l'aigua per part de la societat i les modificacions sobre els usos del sbl que han influ'it de forma cabdal en el sistema, el paper que tenen els boscos en la precipitació, la intercepció i el secular aprofitament i modificació per part de la societat europea sobre aquests, I'agricultura, la urbanització vistes des de la modificació en el hncionament de I'escolament i I'impacte de les noves superfícies en els canals de drenatge. Per úitim, toca el tema de 1'6s de I'aigua afegit a aquests canvis en el medi. Aquests temes resulten de gran interts a causa de la seva absoluta actualitat i incertesa sobre el desenvolupament dels resultats de moltes experitncies que es duen a terme actualment. També al nostre país, molt sensibilitzat perquk es troba en aquesta franja de la semiaridesa, aspectes com el dels episodis pluviomktrics, la Ressenyes Doc. Anil. Geogr. 28, 1996 227 seva intensitat, la disponibilitat d'aigua a les nostres conques, la carrega de sediments dels cursos fluvials, són aspectes dels quals en podem extreure gran nombre d'exemples i models al text. A la segona part canvia d'enfocament, es torna molt més aplicatiu i dirigit a la gestió d'aquest recurs, com també descriptiu en el que fa referkncia a la hidrosfera. La definició de l'espai que ocupa l'aigua sobre el continent es fa extensa, a causa de la complexitat de la delimitació dels espais humits. De fet, parla de la variabilitat dels ecosistemes humits i de la fluctuació de la interfase entre medi aqukic i medi terrestre. Els cursos fluvials, emmagatzematge d'aigues somes com els llacs, les zones de grans variacions en el nivell de l'aigua com els aiguamolls, etc. componen un medi diferent on cal una gestió diferenciada; per altra banda, la gran alteració que han patit aquests medis naturals per a I'aprofitarnent humi també suposa la gestió d'una skrie de problemitiques derivades com la canalització o el drenatge de zones humides sobre les quals centra un gran interts i remarca la gran ptrdua que han patit paysos com la Gran Bretanya o els Estats Units en el procés d'aprofitament per a 1'6s agrícola d'aquestes terres. Conjuntament a problemes físics derivats de l'h de I'aigua també exposa tot el seguit d'anomalies en la qualitat de I'aigua que repercuteixen en una reducció més gran d'aquest conjunt global de recursos hídrics aprofitables socialment en aquest cas per a un augment del cost per la reducció dels contaminants, producte final de la utilització de l'aigua. Les diferents fonts de pol.luts com la indústria, les irees urbanes o l'agricultura necessiten un tractament diferenciat a causa de l'extensió o la intensitat de la problemitica. Els models predictius tanquen aquesta segona part caracteritzada per la complicació que resulta afegir el complex humi dins un cicle de l'aigua ja prou enrevessat de per si. La incertesa en el camp de la predicció es fa palesa sobretot en el moment d'introducir la variable espacial, ja que si bé molts autors estan d'acord amb les tendkncies generals del clima, les variacions estadístiques no es poden furar amb exactitut en el temps i menys encara en I'espai perque manca una adequada calibració d'aquests models per a cadascuna de les zones on es volen aplicar. Per altra banda, la gestió dels recursos hídrics també requereix per a cada cas I'aplicació dels estudis d'impacte, ((Environmental Impact Assessment (EIA))) o les andisis de cost-benefici ((Cost-Benefit Analysis (CBA)n segons I'autor, per als quals caldri actuar amb molt de compte per no cometre errors del passat que poden suposar un cost econbmic, social i mediambiental que difícilment es pot recuperar. Un cas emblemitic és el de la recuperaci6 d'espais fluvials en zones prkviarnent canalitzades. Per últim, apunta la importincia, citada al llarg del text, de la hidrologia en el medi ambient i en el canvi climitic i la importincia de tenir en compte aquesta disciplina per a la presa de decisions en el futur. David Molina Gallart Universitat Autbnoma de Barcelona Departament de Geografia FRENCH, H.F. (1993). Después dt de Conferencia de Rio. Elfituro del control medioambiental. Bilbao: Bakeaz. 105 p. El llibre que ressenyem a continuació és la Summit: the$ture ofEnvironmental Gotraducció a l'espanyol d'Afier the Earth vernance, publicat el mes de mar5 de 1992