Ressenyes

Ressenyes Doc. Anil. Geogr. 28, 1996 223 causes principals que augmentin les incerteses per a l'esdevenidor. Els quatre canvis indispensables per ((assolir l'assolible)) que I'obra proposa són: 1. Frenar -i alla on sigui possible invertirel creixement exponencial de la població mundial. 2. Fomentar I'educació ambiental a tots els nivells, inculcant una ((racionalitat ecolbgican a les societats ((desenvolupades)), que són les que més ho necessiten. 3. Convertir l'economia en un mitja per assolir objectius ecolbgics i socials i no en un criteri prioritari per avaluar alternatives polítiques. 4. Unificar les polítiques sobre els usos i els recursos naturals i la terra basant-se en llurs interrelacions i en els efectes que tenen sobre els elements bkics: terra, aire i aigua. Una elaboració més acurada &aquests canvis, que hi són exposats nomts en les seves línies mestres, hauria ajudat a concebre'n millor les aplicacions a diverses escales. Escau indicar que Between two Worldc es limita, volgudament, als aspectes que qualifica de racionals del repte global i exclou de la seva analisi les dimensions morals, tttiques i religioses, motiu pel qual són tractades de forma lleugera i forp discutible en el capítol 6, a banda d'algunes referencies escadusseres en altres llocs. Amb aauesta salvetat. constitueix un assaig coherent i ben travat, que afronta amb ponderació alguns dels problemes crucials per a la humanitat, sense cap concessió indeguda, amb el mttrit afegit de resumir ordenadament, al llarg de i'exposició, les tesis ambientalistes més acceptades sobre els grans reptes ecolbgics del nostre món, fornint de nombroses referttncies bibliografiques ben triades per a qui vulgui aprofundir-hi. A la traducció castellana, a carrec de F. Xavier Gisbert da Cruz i Virginia Vinuesa Benítez, tot i que malda ser ben fidel a I'original, s'hi troba a faltar familiaritat amb el lkxic terminolbgic del tema i no s'hi han pogut evitar errades esparses, lleus en general. Podria discutir-se l'encert de la traducció del títol i subtítol, que hi perden for~a expressiva. Una simple traducció literal de l'angltts hauria resultat segurament més adient. Josep M. Mallarach i Carrera BURGUEÑO, Jesús (1 995). De la veperia a la provincia. La formació de la divisió territorial contemporhnia ah Paisos Cataldns (1790-1850). Barcelona: Rafael Dalmau (Carni Ral, 7). 270 p. Prbleg de Jordi Casassas i Ymbert. Jesús Burguefio, professor de Geografia a la Universitat de Lleida, ofereix amb aquesta publicació part de la seva tesi doctoral titulada Lafomzación de la división territorial en Espa fia (1 800-1 850), presentada l'any 1994 al Departament de Geografia Física i Anilisi Geografica Regional de la Universitat de Barcelona; també inclou algunes reflexions sobre la Catalunya Nord i 1'Alguer que no apareixen en dita tesi. La tesi fou dirigida per Lluís Casassas i Simó fins al 1992 (data de la seva mort) i amb posterioritat per Roser Majoral i Moliné El contingut del libre respon plenament al títol, ja que s'hi descriu la divisió territorial als PaYsos Catalans en els Bmbits que avui en dia anomenem aprovincial)) i acomarcal)) entre les dates citades (1790 i 1850), i s'hi analitza d'una manera minuciosa l'origen de cada delimitació territorial, les discussions con- 224 Doc. Anil. Geogr. 28, 1996 Ressenyes temuorinies al voltant de les decisions preses en aquestes delimitacions. L'estructura del llibre és cronolb~ica: " ' a més del prbleg, la presentació i les conclusions. els cinc ca~ítols aue formen I'andisi histbrica del període ressenyat són els següents: l'organització territorial dels Pa~sos Catalans abans de les reformes liberals: les divisions de~artamentals lligades 1 U a I'ocupació napolebnica; les divisions territorials a la revolució liberal del període 1812-1823; les reformes de la decada absolutista amb la divisió territorial de 1833-1 834, i les propostes realitzades entre 1835 i 185 1 per tal de modificar el decret de Javier de Burgos de 30 de novembre de 1833. Per qut cal llegir el llibre de Jesús Burguefio? La primera raó és que la histbria la fan les Dersones, les auals, evidentment - 1. formen classes, grups, subclasses ... Perb Jesús Burguefio dóna noms i cognoms, dates cronolbgiques precises, mostra com al llarg del temps les mateixes persones canvien les seves opinions; Jesús Burguefio també ens mostra auines són les idees aue influeixen en la presa de decisions dels individus. Ens trobem, per tant, amb un . L llibre on les categories socials tedriques que generalitzen el comportament de les persones apareixen molt poc. I, per tant, aixb permet que aflori la segona raó per la qual és important llegir el llibre: el detall del matís. Tal com diu Tordi Casassas en el prbleg, entre considerar les províncies com la racionalitat administrativa per excel.lencia o com una imposició centralista hi ha múltiples matisos, que són els que apareixen descrits i analitzats en aquest llibre. La tercera raó per la qual cal llegir el Ilibre és per adonar-se de les variables que es van utilitzar en la primera meitat del segle XIX per tal d'establir els limits territorials de cada nivell administratiu, com també els nuclis que han d'exercir la seva capitalitat: les divisbries d'aigües, els rius o les muntanyes pel que fa als límits provincials; les característiques funcionals dels nuclis urbans, l'atracció del mercat, la distincia en temps (mh que no pas en quilbmetres) pel que fa a les capitals provincials i dels oartits iudicials. Així mateix. en totes les discussions sobre els limits i les capitalitats, els autors de les diverses urouostes semure I I es queixen d'una certa manca de dades estadístiaues fiables de temes tan bkics com la xifra &habitants i de cartografia correcta Der ~oder dibuixar rades sobre el maua. I I En qualsevol cas, tant els limits com les capitalitats no són pas fruit de I'atzar. La quarta raó és que Jesús Burguefio mostra, de nou, com la divisió territorial de qualsevol espai serveix perque les classes dirigents el controlin millor i obtinguin els mhíims beneficis econbmics. Ser o no ser capital de partit judicial, i no diguem ja de província, significa tenir unes funcions urbanes que impliquen l'atracció de oblació uer solucionar determinats aspectes polítics, burocritics, perb, a més, significa la possibilitat de fer negocis, de crear una elit local i d'entrar a formar-ne uart. La cinquena raó és la següent: I'interts de I'autor a remarcar aue al'estudi de les realitats territorials del passat no és pas un treball de retrosuecció astutica sinó una recerca de claus que ens ajudin a entendre l'organització de l'espai en el present)) (p. 21 1). Jesús Burguefio defensa la mateixa idea aue la del seu -i meumestre Lluís Casassas, que no és cap altra que I'entitat territorial no fa la voluntat uolítica: (cel centralisme no és un ens territorial)) (Casassas, 1990, p. 90), i que, per tant, es pot fer una política centralista tant amb províncies com amb comarques. D'aquest treball cal afegir dos aspectes més. El primer és tot el que fa referencia a l'edició: 6s un llibre excel.lentment publicat, amb una cartografia molt ben feta, amb un índex onomistic indispensable per a aquest tipus d'obres. El segon és el fet que el llibre mostra tot el treball d'investigació directa que cal fer sobre les fonts primiries en quinze arxius diferents (des del de Simancas fins al del Congrés dels Diputats, passant pel de les diputa- Ressenves Doc. Anil. Geoer. 28, 1996 225 cions provincials respectives, etc.) per poder escriure seriosament sobre un tema recurrent en la geografia catalana com és el de la divisió territorial. Per acabar, només em queda dir que estem davant d'un llibre de geografia histbrica fonamental per poder entendre la Catalunya actual -més que no pas la resta dels Paisos Catalans: potser aquesta és l'única crítica del treball de Jesús Burguefio-, ja que en les conclusions fa un salt de 1850 a 1995 en el qual mostra algun dels greus problemes presents de la divisió territorial de la Catalunya actual. NEWSON, Malcom (1 994). Hidroloay and the River Environment. Oxford: Clarendon Press. 221 p. Sovint pensem que un grau de multidisciplinarietat tan gran com l'existent dins la geografia es fa difícil de trobar en cap altra disciplina científica, perb dins d'aquesta ens podem trobar amb forqa camps d'estudi que augmenten aquest contacte múltiple entre diferents branques de la cikncia. De fet, la hidrologia es podria definir com una disciplina prbpia, encara que cap estudi reglat del nostre país no se I'ha acabat de fer seva del tot i tradicionalment ha estat en mans d'enginyers i hidrblegs, derivats, aquests darrers, generalment de la geologia. Aquesta tendkncia marcada dins el camp de les anomenades cikncies experimentals ha impregnat un caire molt quantitatiu a la disciplina i sobretot molt pragmkic, amb una gran influkncia del món anglosaxó. L'autor trenca aquest esquema tan repetit al nostre país perb marcadament oposat a Gran Bretanya, on la geografia com a eina de planificació, sempre ha pres com a aspecte fonamental l'estudi de les aigües continentals. D'altra banda, segueix amb rigor expositiu aquesta metodologia de quantificació dels processos que tant caracteritza la manera de fer dels La geografia histbrica potser no mostra amb exactitud cap a on anem, perb si que pot mostrar d'on venim. Bibliografia CASASSAS, LI. (1990). ((Societat, espai i organització territorial en la realitat &avui)). DDAA., La regionalització del territori i els ens intermedis. Barcelona: Diputació de BarcelonaSocietat Catalana de Geografia, p. 89-90. Enric Mendizibal i Riera Universitat Autbnoma de Barcelona Departament de Geografia hidrblegs anglosaxons, encara que amb una visió lan ni fic adora molt encertada introdueix d'altres elements d'anilisi de caire més social, no en va Malcom Newson té una llarga experikncia dins els brgans de gestió hidriulica de I'administració. La divisió del llibre en dues parts deixa ben clara aquesta doble visió de la qüestió hidrolbgica des del punt de vista sistkmic i planificador. En primer lloc, posa el lector en antecedents sobre tots els aspectes d'aquesta disciplina, amb una perspectiva global de sistema, el cicle de l'aigua, i posteriorment passa a detallar cadascun dels parimetres que incideixen en les diferents Darts del cicle, amb un detall i una acurada exposició referent a les definicions. els mktodes i les tkcniques per a cadascun d'aquests elements implicats. El plantejament inicial és forqa interessant des del punt de vista de situar tot allb en la seva iusta mesura, i ¡a , d'entrada mostra la importincia de la gestió de la fracció d'aigua socialment aprofitable, tan sols un 0,008% de les aigues superficials i biolbgiques i un 0,8% en forma d'aigua subterrinia sobre el total dels recursos hídrics del planeta.