Ressenyes

Ressenyes Doc. Anil. Geogr. 28, 1996 221 turisme urbk a la ciutat d'orlando). Al continent europeu, perb, el més probable és que el visitant d'Eurodisney només ho sigui per unes quantes hores o per un dia sencer i passi les seves vacances a París i, per tant, pernocti a la capital i no al parc (encara que aquest tingui completament resolta la qüestió de l'allotjament, amb sis hotels i un ckmping). També hi juga el factor de la concentració de gran part de les vacances a l'estiu, que fa que uns dels competidors de I'Eurodisney siguin, a m6 de París, els mateixos parcs Disney dels Estats Units. en especial el d'orlando, en atreure un flux important de visitants europeus (i que, a la vegada, tenen l'oportunitat de veure un país molt més diferent de tots els d'Europa). En definitiva, un parc temkic amb una duencia de públic que ha anat a la baixa, un deute generat des de la seva obertura &uns 500.000 milions de pessetes (fins al febrer de 1994), unes accions que han passat de cotitzar-se a 72 francs francesos el 1989 a poc m6 de 7 hcs l'estiu de 1994. Cal ser conscients que parlar d'un complex Disney és fer refertncia a moltes més coses que un parc d'atraccions (hotels, botigues, restaurants i, a diferencia del cas francts -encara que planificat, perb-, complexos residencials, &oficines, camps de golf, etc.). Es a dir, en realitat un projecte immobiliari de dimensions descomunals que, a Eurodisney s'ha vist obligat a paralitzar-se perque, senzillament, les xifres de visitants i de les seves despeses previstes -potser excessivament optimistes i triomfalistesno s'han assolit ni de bon tros. Com a mínim, a Port Aventura la bonanqa del temps al litoral tarragoní i l'afluencia massiva de turistes a l'estiu són dos factors, a priori, assegurats. Joan Carles Llurdés i Coit Universitat Autbnoma de Barcelona Departament de Geografia CALDWELL, Lynton K. (1 993). Between Two Worlds. Science, the environmental movement andpolicy choice. Cambridge University Press, 223 p. = Ecologia. Ciencia ypolitica medioambiental. Madrid: MacGraw HillIInteramericana de Espafia, 25 1 p. El senyor Lynton K Caldwell6 ben conegut als EUA con un dels inventors de les avaluacions &impacte ambiental i com el principal artífex de la NEPA, la famosa ilei que va introduir l'avaluació &impactes ambientals en l'kmbit de les grans decisions governalmentals dels Estats Units (1963). Professor emtrit de Ciencies Polítiques i Ambientals de la Universitat d'Indiana, Lynton Caldwell és autor de dotze llibres sobre política ambiental, tradui'ts a dinou llengües, entre els quals destaquen: In defece of the Earth: International Protection of the Biophere (1 972), Science and the National Environmental Policy Act: Redirecting Policy Through Procedural Reform (1 982) International Environmental Policy: Emergence and Dimensions (1984). Ha treballat com a consultor de nombrosos organismes governamentals dels EUA, internacionals (UNESCO, UICN) i no governamentals (The Nature Conservancy) i, des de la Cimera &Estocolm a l'any 1972, ha estat membre de delegacions oficials dels EUA V en diverses conferencies internacionals sobre el medi ambient arreu del món. El llibre Between two Worlds té un propbsit ambiciós: realitzar una anklisi i una interpretació integrada de les interrelacions entre la citncia, el moviment ecologista-ambientalista i les polítiques estatals i internacionals, amb I'obiectiu &indicar ((quines creences caldria abandonar, quins 222 Doc. Anil. Geogr. 28, 199G Ressenyes valors caldria corregir i quines institucions caldria canviar per tal d'evitar I'empobriment de la qualitat ambiental i econbmica del Planeta)). Els dos mons que I'autor confronta són el món industrial contemporani i un desitjable món fum que s'albira com una possibilitat. El primer, basat en els valors occidentals contemporanis ens pot dur a un món pitjor perquk ales opcions tecnolbgiques cada vegada més grans han augmentat les nostres possibilitats d'errorr, mentre que el segon, un món ((postindustrial)) que estigués basat en els condicionants de les cikncies ecolbgiques, caldri inventar-10 col~lectivament si es vol sobreviure. L'obra, escrita en un llenguatge sobri, dens i precís, consta de tres parts que tracten, respectivament, de la comprensió del planeta Terra, del desenvolupament d'un paradigma planetari i de I'aparició de polítiques a nivell global. En totes tres, I'autor analitza com les interaccions entre la cikncia i el medi ambient generen polítiques ambientals nacionals i internacionals, tot seguint una seqiikncia gairebé dialkctica que va des de la causa-efecte fins a les conseqiikncies polítiques per a cadascuna d'elles. La primera part, dedicada a la presentació i la definició dels conceptes bisics de l'obra, pot ser obviada -segons indica el mateix autorpels lectors coneixedors de les cikncies ambientals, tot i que ofereix un interks metodolbgic i didktic obvi. En la segona part exposa el desenvolupament d'un paradigma a nivell planetari, analitzant com es perceben els esdeveniments ambientals, com s'interpreten, con se n'identifiquen les causes, quines explicacions s'hi donen i quins remeis es proposen, mostrant la importhcia que el llenguatge sempre té com a descriptor de la realitat en modelar els nostres pensaments. Analitza com es formulen les prioritats polítiques, com s'avaluen les alternatives, la forma com el moviment ecologista confronta els valors dominants, i com. a resultes d'aixb. es configuren les (7 polítiques ambientals, bo i considerantne les implicacions socials i econbmiques, sobretot a I'Europa occidental i I'Amkrica del Nord. La tercera part tracta de I'inesoerat sorgiment d'una política a nivell ambiental planeticia a resultes d'haver hagut d'afrontar problemes d'aquest nivell tals com el canvi climatic indui't. la desinte~ració de a la capa protectora d'ozó estratos@ric, les precipitacions icides, la desertització, les pkrdues de diversitat biolbgica o la contaminació dels recursos d'aigua dol~a. Analitza el sorgiment i la constitució de les principals institucions mundials, els tractats internacionals i els oroblemes de la seva aplicació, etc., en una mena de resum d'una oart del seu llibre International Environmental Policy, amb propostes incloses. Com que, tant per experikncia com per taranni, el Sr. Caldwell s'allunya tant de I'optimisme tecnocritic com del catastrofisme ecolbgic, a l'hora de recapitular les prediccions i les simulacions realitzades pondera els avantatges i els inconvenients que l'aven~ de la citncia i la tecnologia aporten, i els contrasta amb les tendkncies destructives i els riscos sinkrgics que poden derivar-se'n. Aixb li fa reconkixer el caricter sistkmic de les causes de la crisi ecolbgica mundial i proposar, per tant, canvis pregons en els sistemes tkcnics i de comportament per tal de superar-les. Segons I'autor, l'esperan~a d'un desenlla$ global positiu encara existeix, perb és condicionat. Encara es pot pensar en la possibilitat que el món pugui esdevenir millor si s'adopten aviat els remeis idonis, perb ja s'ha arribat a un punt en quk ja no se'n pot tenir la certesa, i en cas de no aturar-se la decadkncia ambiental cada cop més estesa, el més probable és que es vagi cap a un món for~a pitjor per a tots. La ((crisi de voluntat i de racionalitat)) unida a I'estat generalitzat d'anomia en els paisos ((industrials avanqatsn són les Ressenyes Doc. Anil. Geogr. 28, 1996 223 causes principals que augmentin les incerteses per a l'esdevenidor. Els quatre canvis indispensables per ((assolir l'assolible)) que I'obra proposa són: 1. Frenar -i alla on sigui possible invertirel creixement exponencial de la població mundial. 2. Fomentar I'educació ambiental a tots els nivells, inculcant una ((racionalitat ecolbgican a les societats ((desenvolupades)), que són les que més ho necessiten. 3. Convertir l'economia en un mitja per assolir objectius ecolbgics i socials i no en un criteri prioritari per avaluar alternatives polítiques. 4. Unificar les polítiques sobre els usos i els recursos naturals i la terra basant-se en llurs interrelacions i en els efectes que tenen sobre els elements bkics: terra, aire i aigua. Una elaboració més acurada &aquests canvis, que hi són exposats nomts en les seves línies mestres, hauria ajudat a concebre'n millor les aplicacions a diverses escales. Escau indicar que Between two Worldc es limita, volgudament, als aspectes que qualifica de racionals del repte global i exclou de la seva analisi les dimensions morals, tttiques i religioses, motiu pel qual són tractades de forma lleugera i forp discutible en el capítol 6, a banda d'algunes referencies escadusseres en altres llocs. Amb aauesta salvetat. constitueix un assaig coherent i ben travat, que afronta amb ponderació alguns dels problemes crucials per a la humanitat, sense cap concessió indeguda, amb el mttrit afegit de resumir ordenadament, al llarg de i'exposició, les tesis ambientalistes més acceptades sobre els grans reptes ecolbgics del nostre món, fornint de nombroses referttncies bibliografiques ben triades per a qui vulgui aprofundir-hi. A la traducció castellana, a carrec de F. Xavier Gisbert da Cruz i Virginia Vinuesa Benítez, tot i que malda ser ben fidel a I'original, s'hi troba a faltar familiaritat amb el lkxic terminolbgic del tema i no s'hi han pogut evitar errades esparses, lleus en general. Podria discutir-se l'encert de la traducció del títol i subtítol, que hi perden for~a expressiva. Una simple traducció literal de l'angltts hauria resultat segurament més adient. Josep M. Mallarach i Carrera BURGUEÑO, Jesús (1 995). De la veperia a la provincia. La formació de la divisió territorial contemporhnia ah Paisos Cataldns (1790-1850). Barcelona: Rafael Dalmau (Carni Ral, 7). 270 p. Prbleg de Jordi Casassas i Ymbert. Jesús Burguefio, professor de Geografia a la Universitat de Lleida, ofereix amb aquesta publicació part de la seva tesi doctoral titulada Lafomzación de la división territorial en Espa fia (1 800-1 850), presentada l'any 1994 al Departament de Geografia Física i Anilisi Geografica Regional de la Universitat de Barcelona; també inclou algunes reflexions sobre la Catalunya Nord i 1'Alguer que no apareixen en dita tesi. La tesi fou dirigida per Lluís Casassas i Simó fins al 1992 (data de la seva mort) i amb posterioritat per Roser Majoral i Moliné El contingut del libre respon plenament al títol, ja que s'hi descriu la divisió territorial als PaYsos Catalans en els Bmbits que avui en dia anomenem aprovincial)) i acomarcal)) entre les dates citades (1790 i 1850), i s'hi analitza d'una manera minuciosa l'origen de cada delimitació territorial, les discussions con-