Jornades sobre el turisme en els espais litorals : turisme, territori i estratègies de desenvolupament. (Girona, 29, 30, 31 de març i 1 d'abril de 1995)

Doc. Anil. Geogr. 28, 1996 181-185 Jornades sobre el turisme en els espais litorals Turisme, territori i estratkgies de desenvolupament (Girona, 29, 30, 31 de mar5 i 1 d'abril de 1995) José A. Donaire Rosa M. Fraguell Lluís Mundet Grup $Estudis Turístics (GET) Universitat de Girona. Secció de Geografia. P1aq.a Ferrater Mora, 1. 17071 Girona. Spain Data de recepció: juny 1995 Resum Les jornades sobre el turisme en els espais litorals: ((Turisme, territori i estratkgies de desenvolupament~, han estat un fbrum de discussió i debat sobre la vigkncia del model turístic tradicional i, al mateix temps, han estat una plataforma per a la reformulació d'aquest model. Al llarg de les jornades ha quedat palesa la necessitat de reconduir la prktica turística cap a un model de desenvolupament sostenible. Paraules clau: turisme, espais litorals, desenvolupament sostenible. Resumen. Jornadas sobre el turismo en 10s espacios litorales: Turismo, territori0 y estrategiar de desarrollo (Girona, 29, 30, 31 de marzo y I de abril de 1995) Las jornadas sobre el turismo en 10s espacios litorales: ((Turisme, territori i estratkgies de desenvolupament)), han sido un foro de discusión y debate sobre la vigencia del modelo turístic0 tradicional y, al mismo tiempo, una plataforma para la reformulación de este modelo. A 10 largo de las jornadas se ha puesto de manifiesto la necesidad de reconducir la práctica turística hacia un modelo de desarrollo sostenible. Palabras clave: turismo, espacios litorales, desarrollo sostenible. Résumé. Journées sur le tourisme dans les espaces litorah Tourisme, territoire et stratégies de développement (Gérone, 29 mars-1 avril1995) Les jornées sur le tourisme dans les espaces litoraux: ((Turisme, territori i estratpegies de desenvolupaments, ont été un forum de débat sur la vigence du modkle touristique traditional et, au mCme temps, on été una plataforme pour la réformulation de ce model-ci. Pendant les journées on a montré le besoin de redreser la practique touristique vers un modkle du developpement .sostenibler Mots-clés: tourisme, espaces litoraux, développement durable. Abstract. Meeting on Tourism in Coastal Areas: Tourism, territory and strategies for development (Girona, 29th march-1st april1995) The congress about tourism in the coastal spaces: ((Turisme, territori i estratkgies de desenvolupamentn, has been a place of debate and discussion about nowadays validity of the -- 182 Doc. Anil. Geogr. 28, 1996 José A. Donaire; Rosa M. Fraguell; Lluís Mundet traditional model of tourisrn and at the sarne time a platform to reforrnulate this model. Throughout the congress, it has been shown the need to change the tourist model towards a model of sustainable developrnent. Key words: tourism, coastal spaces, sustainable developrnent. Del 29 de mar$ a 1'1 &abril varen tenir lloc a Girona les Jornades sobre el turisme en els espais litorals, organitzades pel Grup &Estudis Turístics (GET) de la Unitat de Geografia de la Universitat de Girona. Amb el titol de ((Turisme, territori i estrattgies de desenvolupament)), les jornades volien ser un forum de discussió i debat sobre la vigtncia de les fórmules tradicionals de turisme i, alhora, una plataforma per a la reformulació col.lectiva del sector, fent especial incidkncia en l'experikncia de la Costa Brava. Els objectius que es perseguien eren quatre: 1. Analitzar l'evolució del turisme en les &rees litorals i la seva problematica actual. 2. Preveure les perspectives futures d'aquests espais i dibuixar les possibles línies &actuació per tal de readaptar el model turístic a les noves tendtncies. 3. Conscienciar i implicar els agents turístics en la necesshia redefinició del seu model turístic, per refor~ar la idea de globalitat i d'interdependkncia de tots els agents que hi participen. 4. Crear un Grum obert a tots els assistents, per a I'intercanvi de projectes, ex~erikncies i idees relacionades amb la gestió turistica. Les Jornades es van estructurar en cinc hnbits temkics, cadascun dels quals portava associada una pregunta, amb l'objectiu que la seva resposta permetés arribar a unes conclusions concretes, amb la qual cosa s'evitava la dispersió en uns dies amb un programa for~a atapei't. El primer Ambit, amb el titol, ((La dinamica del turisme litoral: balanc de 40 anys)), volia respondre a la pregunta sobre si el model de creixement turístic seguit havia estat un error. L'interrogant principal s'articulava entorn de les causes de la pkrdua de competitivitat del model turístic, com a conseqütncia de la degradació de I'oferta, o bé com a resultat dels canvis en els models de la demanda. El segon bloc temkic, ((El nou comportament del mercat emissor)), pretenia donar resposta a la qüestió de l'obsolesctncia del model turístic de les ((tres s)), davant la revalorització de les noves fornres de turisme (turisme verd, cultural, &esports, etc.). El tercer Ambit, ((La simbiosi dels models turístics en els territoris)), amb la pregunta associada, ((Quin és el paper del territori en el model turístic actual?)), pretenia considerar el territori en el seu conjunt com el producte turístic principal, incorporant els recursos naturals i culturals de l'espai, el rerepaís i les necessitats &una política global a les consideracions tradicionals sobre I'oferta turistica, entesa tradicionalment només com a oferta d'allotjament. Jornades sobre el turisme en els espais litorais Doc. Anil. Geogr. 28, 1996 183 Amb el quart capítol, ((La resposta del territori davant les noves tendkncies)), es volia respondre al dilema, ((Ruptura o continui'tat amb el model existent?)), qüestió clau per a mantenir la competitivitat del sector turístic. Per acabar, el cinquk arnbit, ((Els agents turístics)), volia repartir responsabilitats i aclarir competkncies, responent a la pregunta, ((Qui assumeix la reforma turística?)) La primera lectura que ens suggereixen les diverses aportacions realitzades al llarg de les Jornades és, una vegada més, la complexitat del fenomen turístic. La síntesi dels plantejaments presentats des d'bptiques i punts de referkncia diferents permet concloure que no hi ha una resposta immediata i lineal a les qüestions plantejades inicialment, sinó un conjunt heterogeni &afirmacions que han de ser matisades i contextualitzades en cada cas. Tanmateix, es poden explicitar un seguit de sentkncies que sintetitzen el conjunt d'idees exposades i que es poden presentar a tall de conclusió. 1. El fenomen turístic té una llarga tradició en els espais litorals. Els primers turistes arriben als territoris costaners atrets essencialment per les singularitats paisatgístiques i els valors culturals de les societats receptores. A partir dels anys seixanta, perb, es produeix una ruptura significativa: el turisme litoral renuncia en certa mesura a la seva i l'oferta turistica substitueix l'especificitat natural i cultural per una oferta homogenei'tzada i estandarditzada. Aquest model no ha estat un error. Els murs de formigó o la sobreoferta recreativa han estat la resposta del territori a unes determinades necessitats de la demanda. Des &una lbgica estrictament econbmica, el creixement expansiu i desordenat dels municipis turístics litorals permeté la consolidació &una oferta turistica ajustada als interessos dels consumidors potencials. 2. Els anys setanta, el sector turístic va conkixer un estancament de la dinamica de creixement. A partir d'aquest moment el terme cccrisin s'incrusta en els discursos sobre el turisme del litoral. La primera resposta col~lectiva d'aquesta inquietud fou el Debat Costa Brava, celebrat fa una vintena d'anys. De llavors ensa s'estén entre els agents turístics una percepció de crisi permanent, que podria explicar un cert immobilisme o una relativa manca de reacció del sector. En tot cas, el balans de l'evolució del turisme litoral sembla que evidencia que les crisis del sector no són accidents o fases terminals, sinó components de la dinamica turistica. Les crisis successives -de diverses magnitudsque ha viscut el model turístic litoral han coincidit amb un cert esgotament de les fórmules precedents i, en conseqütncia, una reorientació de la practica turística. En aquest sentit, les crisis del turisme han de ser interpretades com una oportunitat idbnia per al replantejament del model turístic i la seva adequació a les noves regles del joc. 3. La darrera crisi que ha passat el model turístic litoral ha estat més complexa, com a conseqütncia de la transformació de les normes de consum turís- 184 Doc. Anil. Geogr. 28, 1996 JosC A. Donaire; Rosa M. Fraguell; Lluís Mundet tic. En efecte, el turista contemporani (un turista experimentat que exerceix com a tal des de fa dtcades) es mostra cada vegada més insatisfet davant l'oferta despersonalitzada, alhora que cerca l'especificitat i la distinció. Aquestes noves tendtncies no impliquen la devaluació del sol i la platja com a factors d'atracció turistica, perb sí que els matisen. Les formes de lleure passives centrades en el binomi platja-hotel són substitu'ides per noves fórmules en les quals, a partir de la refertncia del litoral, s'articula una oferta més hplia i diversificada. 4. El canvi en les normes de consum turístic s'emmarca en un context més ampli de transformació social i econbmica que caracteritza les societats postindustrials contemporhnies. En aquests espais, que coincideixen amb els mercats emissors principals del turisme litoral, l'oci ha esdevingut un dels elements centrals de l'organització i l'estructura social. Ai mateix temps, la distribució i l'ds del temps lliure han variat en relació amb les normes precedents i, en darrera insthncia, han modificat la practica turistica. 5. En aquest nou escenari de complexitat creixent es fa necessari contixer millor les caracteristiques d'una demanda cada vegada més exigent, més inestable i més diversificada. En aquest sentit, la informació i el coneixement de les caracteristiques del nou turisme són, ara més que mai, imprescindibles. En conseqütncia, el món universitari i els diferents centres d'investigació han d'intensificar notablement la recerca científica en relació amb el turisme contemporani, com a ccds alternatiu d'un territori diferent)). I, essencialment, és necesshria una comunicació constant entre la recerca en el camp de l'oci i el turisme i els agents turístics implicats. 6. La resposta del territori davant aquest nou escenari ha de ser plural. En primer lloc, a escala regional, els espais naturals i culturals poden ser integrats dins l'oferta turistica, com a recursos complementaris. Aquesta nova orientació requereix la participació del rerepaís i la seva riquesa patrimonial, la qual permetrh reestructurar les normes geogrhfiques del turisme litoral. En darrera insthncia, l'abast espacial de les activitats turístiques tendeix a créixer de manera significativa. En segon lloc, a escala local, les ciutats turistiques han de procurar reduir els efectes negatius del creixement urbanístic indiscriminat. Les actuacions han d'anar encaminades a la reducció de les densitats, a partir d'accions d'esponjament, el canvi de l'estil arquitectbnic, el sanejament de l'espai públic i, en general, la millora de la qualitat urbana. Ai mateix temps, aquestes ciutats han &incrementar el seu protagonisme en l'articulació del territori. 7. El replantejament del model turístic s'ha de basar en criteris de sustentabilitat i de perdurabilitat. Davant de les polítiques a curt termini i l'esperit depredador que sovint ha caracteritzat el turisme i les formes paraturístiques dels espais litorals, cal fomentar aquelles prktiques que assegurin la pervivtncia de l'activitat turistica i, alhora, del territori que li dóna suport. 8. El desenvolupament de les activitats turistiques haurh de ser compatible amb la cura de l'entorn mediambiental en el qual s'insereixen, no només Tornades sobre el turisme en els es~ais litorals Doc. Anl. Geogr. 28. 1996 185 per tal &assegurar la perdurabilitat dels recursos, sinó també per tal de respondre a la creixent sensibilitat dels turistes vers la qualitat ambiental dels espais visitats. Aquesta iniciativa no només afecta els territoris i les instal.lacions turistiques tradicionals, sinó també els nous equipaments complementaris (camps de golf, ports esportius, etc.) i les practiques turistiques ((alternatives)) (senderisme, submarinisme, etc.). Els estudis d'impacte ambiental o la determinació de la capacitat de carrega són instruments necessaris en aquesta línia. 9. El replantejament del model turístic també ha &integrar la relació entre els ciutadans i els turistes, la classica dialtctica entre els visitants i els visitats, ja que, a vegades, la practica turistica ha comportat una desestructuració del teixit social preexistent. En conseqütncia, la nova planificació turistica no només ha d'avaluar l'impacte de les activitats turistiques sobre el paisatge i el medi natural, sinó que també ha de tenir present la incidtncia en la comunitat receptora. En aquest sentit, cal promoure aquelles accions per a les comunitats residents que siguin alhora atractives per als turistes. 10. La manca &un model de refertncia, el minifundisme empresarial, el conflicte d'interessos entre els agents que hi intervenen i la difícil implicació dels diversos nivells d'administració dificulten la capacitat de reestructurar el model turístic dels espais litorals. La planificació estrategica esdevé un instrument útil per tal de fixar les directrius bhiques &actuació i establir una coalició entre els diferents agents. L'AdministraciÓ pública ha de ser I'eix vertebrador &aquesta suma d'interessos. En definitiva, unes jornades amb una tematica prou amplia com per atreure un públic nombrós (més de cent inscrits) i que van voler ser un Grum de reflexió, de debat i de discussió sobre les estrattgies de desenvolupament del turisme en els territoris costaners, fent un balan~ crític dels darrers quaranta anys de turisme i apuntant possibles camins futurs que hauria de seguir el nostre model turístic si vol continuar sent competitiu.