Urbamedia, un sistema d'informació geogràfica per analitzar la ciutat de Girona

Doc. Anil. Geogr. 28, 1996 23-39 Urbamedia, un sistema d'informació geogrifica per analitzar la ciutat de Girona* David Comas i Vila Universitat de Girona. Servei de Sistemes &Informació Geogrifica i Teledetecció (SIGTE). Plaga Ferrater Mora, 1. 17071 Girona. Spain Cet article montre une nouvelle application informatique, Urbamedia, qu'offre la possibilité d'analyser la ville grhce au systkme d'information géographique (GIS). Urbamedia * Aquest article esta inspirat en la tesi doctoral de I'autor, dirigida per la Dra. Pilar Benejam i Arguimbau, a la Universitat Autbnoma de Barcelona. La Fundació Jaume Bofill i la Universitat de Girona han aportat el finangament i la infrastructura necessaris per a la recerca. La col.laboraci6 de Joan Canet, del Programa d'lnformitica Educativa de la Generalitat de Catalunya n'ha millorat sensiblement els resultats. L'entusiasme dels professors Jordi Pagks i Miquel Güell, de 1'Institut <<Rafel Campalans),, ha permks contrastar la utilitat didictica de I'experikncia. 24 Doc. AnU. Geogr. 28, 1996 David Comas i Vila intégre le GIS ARCVIEW avec une hypertext et una base de donnés géographiques fait sur mesure pour donner B l'usager la possibilité de se balader facilement dans la vile de Gérone sans laisser I'écran de son ordinateur. La base de donnés éssaie de representer et analyser la ville de Gérone k partir d'une approche didactique innovante dans les sciences sociales: les concepts clé. Mots-clés: GIS, hypertext, bases de donnés géographiques, concepts clé, ville, Gérone. Abstract. Urbamedia, a Geographic Znfomation System to analyse the city of Girona This paper presents Urbamedia, a computer environment created to analyse the city of Girona with a Geographical Information Systems. It integrates GIS ARCVIEW with an hypertext and a geographical database. It is especially developed to navigate smart and easy through the city of Girona without leaving the PC on our desktop. Geographic database aims to represent the city with an innovative educational architecture for the social sciences: key concepts. Key words: GIS, hypertext, geographic database, key concepts, city, Girona. Sumari 1. La necessitat de divulgar 3. Urbamedia, una experitncia els sistemes d'informaci6 geogrifica a la ciutat de Girona 2. Urbamedia, la utilitat didkctica 4. Conclusions per sobre de la ttcnica Bibliografia Telépolis no está asentada sobre un territori0 bidimensional [. . .I, no tiene perspectiva visual, ni geografia urbana dibujable sobre un plano. Es mutidimensional por su mismo diseño y ni siquiera desde las alturas es posible acceder a una visión global de la nueva Ciudad. Para orientarnos minimamente en ella ya no valen 10s antiguos planos de ciudades: hay que recurrir a múltiples bases de datos, cada una de las cuales nos ofrece tan s610 un corte o aspecto. J. Echeverria, TelPpolis, 1994 1. La necessitat de divulgar els sistemes &informació geogr%ca Les tecnologies de la informació han introdui't &en$ els anys vuitanta canvis substancials en la representació, I'anAlisi i la gestió del territori. Els sistemes d'informació geogrhfica, SIG, permeten representar l'espai en bases de dades geogrhfiques, tot integrant fonts d'informació heterogenies i permetent operacions analítiques certament noves. Les repercussions d'aquesta innovació han arribat plenament als sectors professionals especialitzats a gestionar el territori, com ara urbanisme, cadastre, recursos naturals o xarxes de serveis. Urbarnedia, un SIG per analitzar la ciutat de Girona Doc. Anil. Geogr. 28, 1996 25 La innovació del tractament digital del territori ha eixamplat l'horitzó tradicional de la informació geogrifica. La societat de la informació ha descobert que les dades geogrifiques, tractades amb un SIG, poden millorar la gestió de moltes activitats relacionades amb el territori, fins i tot en branques tradicionalment poc interessades en la informació geogrifica: distribució a domicili, mirqueting directe, estudis de mercat, xarxes &entitats bancaries, missatgeria, etc. Als anys noranta el tractament informatitzat del territori és una tasca que interessa a un nombre creixent de sectors. Els SIG posen a l'abast dels ciutadans grans volums d'informació geogrifica, molt més grans dels habituals i amb unes possibilitats &aprofitament molt més implies del que poden assimilar en un primer moment. L'efecte immediat ha estat un re-descobriment de la utilitat de la informació geogr&ca i un cert desfici per assimilar les eines informitiques que fan possible gaudir &aquest nou recurs. L'interés de la societat pels sistemes &informació geogrglca convida a revisar les accions divulgadores en marxa en el moment que inicien una corba ascendent. Si bé la informació geogrifica i el coneixement del territori són necessitats compartides per la majoria de la societat, ho són amb intensitats, intencions i modalitats diferents. Aquesta segmentació de la demanda de divulgació té com a conseqiihncia la necessitat de diversificar les actuacions per satisfer-la. D'altra banda, les innovacions en el tractament digital del territori plantegen un repte al sistema educatiu perqut trobi els canals i els mitjans per divulgar d'una manera decidida els sistemes d'informació geogrifica a tots els ambits que utilitzen informació geogrglca. El nivell universitari ha respost amb una certa celeritat, ha incorporat els SIG en els currículums i les línies de recerca. La majoria &universitats europees ofereixen des de comenGament dels anys noranta cursos de SIG en carreres com geografia, cihncies mediambientals o enginyeria topogr&ca. Diverses promocions de titulats i &estudiants de postgrau han arribat ja al mercat de treball i han aplicat els seus coneixements sobre els SIG a les entitats on treballen. Tanmateix, I'efecte difusor de la universitat és limitat comparat amb el de primiria o secundaria, perquh només arriba directament als qui poden accedir al nivell superior del sistema educatiu i a les organitzacions on els titulats entren a treballar. Un dels fbrums privilegiats per a la divulgació dels SIG és l'ensenyament secundari obligatori, pas obligat per a tots els joves entre els dotze i els setze anys. Tant els especialistes en educació com els professionals de la gestió territorial i els experts en sistemes d'informació geogrifica són prou conscients de les repercussions i la transcendhncia &una actuació decidida en aquest nivell educatiu. Perb la introducció dels SIG a I'ensenyament secundari no és una tasca senzilla, ni ttcnicament ni didictica. Tal com argumentarem, és un repte d'una certa envergadura si es planteja conjuntament des de les diferents disciplines implicades. Des de la perspectiva &un professional dels SIG és faci1 pensar que les necessitats d'aquests usuaris són ben simples, que amb un programa no gaire complicat i unes quantes bases de dades cartogrifiques assoliran l'objectiu. Per a un especialista en didictica també és acil suposar que les tasques 26 Doc. Anil. Geogr. 28, 1996 David Comas i Vila informatiques implicades en aquest procés són ben planeres i que, &un moment a l'altre, del velo$ ritme innovador de la informatica en sorgir& una mena de processador de textos amb la cartogafia digital de la nostra ciutat, el nostre barri o el nostre carrer, que fara de tot només prement uns botonets. La realitat, a un cantó i a l'altre, té alguns matisos més que plantegem tot seguit. 2. Urbarnedia, la utilitat didhctica per sobre de la ttcnica La introducció dels sistemes &informació geografica a l'ensenyament secundari té alguns colls &olla. D'una banda, hi ha els entrebancs ttcnics que a hores &ara pateix qualsevol usuari -escassedat de programes senzills, barats i potents; escassedat de dades; cost encara relativament elevat dels programes i les dades-, a més a més de les limitacions de la infrastructura informatica dels centres. El tractament de dades geogrAfiques necessita ordinadors personals potents, certament escassos en els centres de secundaria. El grafic 1 representa la disfuncionalitat que la situació representa. Els centres de secundaria són didacticament molt exigents amb qualsevol sistema &informació. Volen que sigui faci1 &utilitzar, equipat amb bases de dades properes als estudiants, equipat amb funcions d'andisi, adequat a les necessitats dels centres, motivador pel professorat, capa$ de representar els resultats amb bona qualitat i, sobretot, útil per ensenyar. Es a dir, volen que sigui ttcnicament ben resolt i didacticament útil. A més a més, amb la premissa inicial que el cost de compra sigui baix i que pugui funcionar amb ordinadors que, en la major part dels casos, tenen una capacitat de processament limitada. Fer operatiu un sistema &informació geográfka que reuneixi aquests requeriments és, a hores &ara, complex ttcnicament i costós en recursos. I Ordinador centralitzat I I Estació de treball / PC 486, 586, Quadra I PC 386, Mac I1 PC 286, Mac LC PC 286, Mac Plus I PC 8086, Apple I1 I Maquinari necessari per a la majoria de Gr&c 1. Disfuncionalitat entre el parc de maquinari dels centres de secundaria i les necessitats del programari SIG. Font: Comas, Ruiz (1993), p. 206. Urbamedia, un SIG per analitzar la ciutat de Girona Doc. Anil. Geogr. 28, 1996 27 És per aixb que, didkticament, la introducció dels SIG a secundhia té una complexitat relativament considerable, en bona mesura perqut actualment no estem en les millors condicions de fer senzill all6 que no n'és. Les dades geogrifiques digitals són escasses, cares i requereixen un tractament previ que sovint ha de fer un especialista. Els programes de SIG complets encara són cars i poc interactius. Malgrat que la situació canvia molt dinhicament, calen uns quants anys perqut la majoria d'usuaris potencials pugui treure profit de les bases de dades geogrifiques. Perqut pugui fer-ho amb senzillesa perb sense renunciar a totes les prestacions que necessiten del sistema. D'altra banda, hi ha la incertesa diddctica que plantegen les múltiples possibilitats per implementar els SIG, les diverses opcions entre les quals cal escollir. A l'ensenyament secundari obligatori espanyol dels anys noranta, fins als setze anys no hi ha cap assignatura de geografia, o de geologia, o de biologia, sinó grans hees de coneixement, com ara citncies socials o ciencies naturals, dins de les quals cal interrelacionar les disciplines implicades. La informació geogrifica pot ser present en molts temes de diverses hees de coneixement, si bé amb intensitats variables, comenlant amb les citncies socials. A tall d'exemple, podem revisar el primer nivell de concreció &aquesta Brea a l'ensenyament secundari obligatori de Catalunya, fixat pel Departament d'Ensenyament (vegeu DdE 1993, p. 43), que indica les múltiples possibilitats d'emprar la informació geogrifica. Alguns dels enunciats són, per exemple: les intervencions humanes i els canvis mediambientals, la distribució de persones en el territori, les grans Brees urbanes del món actual, l'evolució de les ciutats al llarg del temps, etc. Si assumim que la tasca és a hores d'ara dificil d'acomplir i que la situació evoluciona forla dinimicament, per qut no esperem un cert temps, aproximadament fins a final dels anys noranta, fins que les condicions millorin, la tecnologia maduri, es popularitzi, s'abarateixi i les dades proliferin? Tanmateix, de les alternatives possibles aquesta és la més segura, la menys arriscada, la que seguiri la majoria de centres educatius. Segons el nostre parer té un únic i gran punt dtbil: augmentari el décakzge tecnolbgic del sistema educatiu amb la societat pel que fa al tractament informatitzat del territori. L'altra possibilitat és plantejar-se un esforl didictic decidit, de cantó amb un esforl ttcnic no menys important per introduir amb eficicia els sistemes &informació geogrifica a secundaria. Un esforl per dissenyar sistemes d'informació adequats per analitzar el territori, gens complicats de fer funcionar, per construir bases de dades geogrifiques processables amb el parc &ordinadors existent als centres, útils per aprendre millor, capalos de preparar les noves generacions per fruir del tractament digital de la informació geogrifica. A l'ensenyament secundari dels paysos occidentals hi trobem una barreja d'aquestes dues alternatives. La introducció dels sistemes d'informació geogrifica a l'ensenyament secundari va comenlar a plantejar-se repetidament a comenGament dels anys noranta i ha donat lloc a experitncies pilot en diversos paysos (Audet, 1993; Canet, 1994a, 1994b; Cassetari, 199 1; Green, 199 1; Kirman Jackson, 1993; Palladino, Goodchild, 1993; Unwin, 1989; Weller, 28 Doc. Anil. Geogr. 28, 1996 David Comas i Vila 1993; Wood, Cassettari, 1992). Als Estats Units, l'any 1992, el National Center for Geographical Information and Analysis va posar en marxa un projecte de recerca destinat a introduir els SIG en l'educació secundaria, el Secondary Education Program (Palladino, Goodchild, 1993), amb un pressupost propi per investigar, adquirir material i organitzar activitats. D'una banda, el seu objectiu és posar en contacte la indústria que produeix programari SIG amb les Higher Schools dels Estats Units, perqut puguin adaptar millor alguns dels seus productes a les necessitats de la secundaria. Per l'altre cantó, el NCGIA vol elaborar una metodologia didactica i un currículum per al professorat i l'alumnat per aplicar els SIG a l'ensenyament de les citncies socials, les citncies naturals i la tecnologia. Al Regne Unit el National Curriculum (la programació curricular general del país) ja ha incorporat els SIG com a procediment per a l'ensenyament de la geografia, de mattries mediambientals i també de mattries ttcniques com ara delineació (Cassetari, 199 1). Estan en marxa diverses iniciatives, sense un lideratge tan clar com el que pot existir als Estats Units, com ara els cursos de la Kingston University o el desenvolupament del programari AESIG per part del professor Freeman (Wood, Cassettari, 1992). A Catalunya també hi ha hagut experitncies pilot importants, gairebé sempre a redós del PIE, el Programa &Informatica Educativa de la Generalitat de Catalunya. El PIE ha desenvolupat i adaptat diferents programes, com la strie Wingeo, i bases de dades geografiques de Catalunya, Espanya i Europa (Canet, 1994a, 1994b). Alguns centres de secundaria han tingut experitncies pilot d'enqi el curs 1991 per introduir la cartografia digital i els sistemes d'informació geogrBfica (Comas, Ruiz, 1993; GCE, 1993). Les lliqons obtingudes de l'anhlisi &aquestes experitncies pilot han contribui't a dissenyar una aplicació per la ciutat de Girona, Urbamedia, pensada per als centres de secundaria de Catalunya. 3. Urbamedia, una experikncia a la ciutat de Girona Urbamedia és una experitncia pilot dissenyada per introduir els sistemes d'informació geogrg~ca a l'ensenyament secundari, per tal &experimentar una metodologia didactica que sigui operativa i extensible als centres de secundaria obligatbria. La premissa principal que ha guiat l'experitncia ha estat la prioritat atorgada a la seva utilitat didactica per analitzar el territori, que s'ha tradui't en una dedicació decidida pels plantejaments didktics. Després &analitzar els currículums de l'ensenyament secundari obligatori, l'encaix escollit per a l'experitncia ha estat l'area de citncies socials, bhicament perqut és una mattria obligatbria que té una forta prestncia de continguts geografies. L'arquitectura didactica de l'experitncia són els conceptes clau fixats per un grup de recerca coordinat per Pilar Benejam, a partir d'un enfocament crític i integrador de les diferents disciplines socials, especialment la geografia i la histbria. Un concepte clau és un concepte organitzador que té una gran capacitat explicativa i aglutinadora per a diferents citncies. La premissa més important de la seva proposta és que no creuen útil integrar les diver- Urbarnedia, un SIG per analitzar la ciutat de Girona Doc. Anil. Geogr. 28, 1996 29 ses citncies socials en un sol cos, perb sí interrelacionar-les. El resultat és un conjunt redu'it de conceptes clau adequats per a la comprensió crítica i alternativa del món: racionalitat, permanencia i canvi, desigualtat i diversitat, conflicte i consens, interdependtncia, poder, valors i creences, identitat (Benejam i altres, 1994). El pas següent ha estat l'adaptació d'aquesta arquitectura diddctica a la ciutat de Girona. Hem seleccionat els conceptes clau que considerem necessaris i transcendents per poder entendre la ciutat de Girona des d'un enfocament critic: canvi, permank.ncia, desigualtat i interdependk.ncia. La informació recollida en l'aplicació cerca documentar els detalls més importants sobre cadascun d'aquests quatre conceptes. L'experiencia ha servit per desenvolupar una aplicació informatica que vol respondre a les necessitats dels centres per analitzar la ciutat. El procés de desenvolupament s'ha guiat pels resultats de l'estudi dels requeriments funcionals del sistema, fet a partir d'experiencies pilot dels Estats Units, el Regne Unit i Catalunya. El resultat són cinc objectius funcionals que Urbamedia ha de complir: un sistema d'informació geográfica amb capacitat analítica, facilitat d'ús, adaptabilitat a secunddria, utilització de dades existents per a altres ciutats i incorporació de diversos tipus d'informació. Un dels requeriments més rellevants ha estat optar per un sistema d'informació geográfica ja creat, amb capacitat per analitzar el territori, sense cap cost de compra per a la primera versió i amb capacitats analitiques representatives del potencial que pot tenir un SIG per a usos professionals. A través de la xarxa Internet els centres poden obtenir gratui'tament una cbpia del programa, bé per ells mateixos o a través del Programa d'Informatica Educativa, connectantse al World Wide Web del SIGTE (http://sigte.udg.es), i també bases de dades geogr$~ques d'altres Brees. L'elecció del programa ha prioritzat els SIG comercialitzats, en detriment d'altres possibilitats més vistoses i alhora menys costoses, com podria ser la creació d'una aplicació multimedia. El programa escollit és ARCVIEW, un conjunt de funcions analitiques limitades perb representatives del potencial dels SIG professionals, desenvolupat per 1'Environmental Systems Research Institute, en la versió primera, apareguda l'any 1992. És un SIG que treballa basicament amb informació vectorial, perb també tracta informació raster, de manera que permet emprar el format més adequat per a cada situació. Hem escollit el programa ARCVIEW entre els altres programes de trets similars per una combinació de factors endbgens, relacionats amb la funcionalitat i la qualitat del programa, i exbgens, externs al propi programa, com ara que funciona amb els ordinadors personals tipus PC de la major part dels centres de secundaria catalans i que la primera versió és gratui'ta. El desenvolupament informatic ha consistit, un cop dissenyada l'arquitectura diddctica dels conceptes clau, a crear una base de dades geografiques de la ciutat de Girona i construir un hipertext per facilitar la navegació de l'usuari entre el considerable volum d'informació de la base de dades. Tant l'hipertext com la base de dades han estat emmagatzemats en un CD-ROM. 30 Doc. Anil. Geogr. 28, 1996 David Cornas i Vila I 3.1. La base de dades Celaboració de la informació és el valor afegit més important d'urbamedia, el component on s'han concentrat la major part dels esfor$os de desenvolupament de l'aplicació. La idea basica que ha guiat la seva elaboració és seleccionar la informació necessaris per analitzar la ciutat de Girona en base als quatre conceptes clau escollits i integrar diversos tipus &informació en un únic entorn de treball, sense renunciar a la comoditat d'ús per a I'usuari. Mercts a l'hipertext, I'usuari d'urbamedia percep una base de dades organitzada en els quatre conceptes clau, desenes de carpetes i més de cent vistes. Cada concepte clau -permanencia, canvi, desigualtat i interdependtnciaTaula I. Carpetes i vistes del concepte clau Pemzantncia. Carpeta Vista \ Tervpas GIRROMAAV GISXIII.AV GISXIX.AV GI1950.AV GI1994.AV RELLEU.AV TRENBUS.AV LANDSATI .AV NIICENTR.AV \Mur MUROM.AV MUARVI .AV MUSXIII.AV MUSXIV.AV MUSXVI.AV MUSXVIII.AV FOTOSMUR.AV CROQMUR.AV \4Rius INUND62.AV INUND70.AV 1NUNDIMG.AV INUND3D.AV 0NYAR.AV Carpeta Vista \ Creixpla EVGIRO.AV EVROM-17.AV EV18-2O.AV EVGI3D.AV EVGICROQ.AV VISTPAN.AV FOTAERIA.AV RELLEU.AV \ Nocreix CAP 15 .AV CAP 17.AV CAPITAL.AV ESGLESIAAV MILITAR.AV Urbarnedia, un SIG per analitzar la ciutat de Girona Doc. Anil. Geogr. 28, 1996 31 és desenvolupat en diverses carpetes, les quals agrupen diferents vistes. Una carpeta és un grup de vistes que tenen en comú el fet de desenvolupar un aspecte concret d'un concepte clau. Una vista és un conjunt de temes presentats en una forma definida per l'usuari, és una manera determinada de veure una part de la base de dades del sistema. Un tema és una part de la base de dades geogrhfiques, que representa un fenomen geogr& a partir de línies, punts, polígons, atributs alfanumkrics i imatges. El tema té associada una llegenda que controla la simbologia, la manera de representar les dades. Conceptes clau, carpetes, vistes i temes organitzen d'una manera simple una base de dades d'un volum relativament considerable. La taula I mostra l'organització en carpetes i vistes del concepte clau Permank.ncia. Ca taula I1 presenta les vistes, els temes i els arxius d'una de les carpetes del concepte clau permantncia, la carpeta Creixement cap alpk. Taula 11. Vistes, cobertures i arxius de la carpeta Creixement cap alpla (Creixpla). Vista Directori Cobertura Imatge Descripció ROMAED VISIED S l3ED S15ED S17ED S 18ED S 19ED S20ED ZURBA XARXAB NIICENT RIU CANAL DEVESA SXVIM ROMAED VISIED S 13ED S15ED S 17ED RI WELL WII VIAROM SXVIIIM Sl8ED S19ED S20ED ZURBA XARXAB NIICENT RIU Edificació romana Edificació irab-visigoda Edificació segle XII Edificació segle xv Edificació segle xvrr Edificació segle xvrrr Edificació final del segle XX Edificació mitjan segle xx Edificació actual Xarxa bisica N-I1 Rius Canals La Devesa Muralles del xw Edificació romana Edificació visigoda Edificació segle XIII Edificació segle xv Edificació segle XVII RIUS Vies del segle XII Antiga Via Augusta Antigues muralles Edificació segle mrr Edificació final del segle xx Edificació mitjan segle xx Edificació actual Xarxa bbica N-I1 Rius 38 Doc. And. Geogr. 28, 1996 David Comas i Vila botons calents i els objectes que adrecin d'una aplicació a una altra. Les telecomunicacions estan obrint per a la informació geogrhfica possibilitats molt interessants que caldra considerar per a futures modificacions de I'aplicació Urbamedia. La informació geogrhfica és costosa, molt sensible a caducar en poc temps i procedeix de fonts molt diverses. Creiem que un teleservei d'informació geografica que actualitzés parcialment les dades d'urbamedia per a cada centre educatiu és plantejable, a l'estil de les iniciatives pilot iniciades pel Programa d'Informhtica Educativa amb la connexió telefbnica a través d'un mbdem (PIE, 1992). Al cap i a la fi, la Ciutat infirrnacionalde Castells i la Teéjolis &Echeverria, recordem-ho, reposen sobre un matrimoni de la informhtica i les telecomunicacions. Bibliografia AUDET, R.H. (1993). Developing a theoretical basisfor introducing Geographic Infomzation Systems into High Schools: cognitiue implications. Boston: Boston University, membria de master, multicopiada. BENEJAM, P. i altres (1994). Selecció dels conceptes clauper /'ensenyament de les Citncies Socials. Bellaterra: Universitat Autbnoma de Barcelona, informe de recerca, multicopiat, 21 p. CANET, J. (1994a). ((Cikncies Socials i Tecnologies de la informació (I))). LIAuenc, núm. 184, p. 55-56. CANET, J. (1994b). cccitncies Socials i Tecnologies de la informació (11))). LiAuenc, núm. 185, p. 68-69. CASSETTARI, S. (199 1). aGIS and the National Curriculum)). Proceedings of the AGIP1 Conference. Birmingham: Association for Geographic Information. COMAS, D.; RUIZ, E. (1 993); Fundamentos de 10s sistemas de información geográjca. Barcelona: Ariel. COMAS, D. (1995a). ((Analitzar el territori amb un sistema &informació geográfica a I'Ensenyament Secundari Obligatori. L'experikncia d'urbamedian. Guix, núm. 208, febrer 1995. COMAS, D. (1 995b). Urbamedia, un sistema d'informacid geográjca per analitzar la ciutat de Girona en conceptes clau. Bellaterra: Universitat Autbnoma de Barcelona, tesi doctoral multicopiada. DdE -Departament d'Ensenyament- (1993). Curriculum Educació Secundhria Obligatbria. Area de Citncies Socials. Barcelona: Departament &Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. GREEN, D.R. (1991). ((GIS sohare for schools: what about it?)). MappingAwareness, vol. 5, núm. 9, p. 34-36. GCE, Grup de Cartomatica Educativa (1993). Eines infomhtiquesper a lageograja en l'ensenyament secundari. Girona: Escola &Estiu, multicopiat, 15 p. KIRMAN, J.M.; JACKSON, C. (1993). ((Grade 6 Children's Ability to Use Landsat Digital Data Computer Programn. journal of Geography, vol. 93, núm. 6, p. 254-262. PALLADINO, S.; GOODCHILD, M. (1993). ((A Place for GIS in the Secondary Schools? Lessons from the NCGIA Secondary Education Project)). Geo Info Systems, abril de 1993, p. 45-49. PIE, Programa d'Informitica Educativa (1992). Teledebat sobre el deute a Amtrica Llatina. Barcelona: PIE, multicopiat. Urbamedia, un SIG per analitzar la ciutat de Girona Doc. Anil. Geogr. 28, 1996 39 UNWIN, D.J. (1989). ((GIS and School Geography: Some Essentially Random, but Cautionary Thoughtss. Communication to the Geographical Association GIS in Seconday Education Working Committee. Sheffield, multicopiat. WELLER, K.E. (1993). The appropriateness of GIS instruction in grade sixfor teaching Kansas water ressources. Kansas: Kansas State University, tesi doctoral, multicopiada. WOOD, A.; CASSETTARI, S. (1992). ((GIS and secondary education)). Cadeaux-Hudson, J., Heywood, D.I., p. 296-298.