"Les relacions entre la Unió Europea i els països de la conca del Mediterrani". Barcelona, 24-28 de novembre de 1995

Doc. Anil. Geogr. 29, 1996 207-214 ((Les relacions entre la Unió Europea i el paisos de la conca del Mediterrani)) Barcelona, 24-28 de novembre de 1995 Gemma Lozano Rafel Llussi' José Luis Villanova' 1. Universitat de Girona. Secció de Geografia Plap Ferrater Mora, 1.1707 1 Girona. Spain Data de recepció: gener 1996 Data d'acceptació: febrer 1996 Resum Durant els dies 24 al 28 de novembre de 1995 es va celebrar a Barcelona la Conferencia Alternativa Mediterrania, convocada per diverses ONG de divuit paisos de la conca mediterrhnia, amb I'objectiu de constituir un marc alternatiu d'angisi de les relacions entre la Unió Europea i els pasos de la riba oriental i sud de la Mediterrinia i per valorar el projecte &Associació Euro-Mediterrinia que la Conferkncia Inte~~overnamental Euro-Mediterrhia havia de constituir en la seva reunió a Barcelona els dies 27 i 28 del mateix mes. El Seminari que es ressenya constituí I'activitat central de les discussions de la Conferencia Alternativa Mediterrania. Paraules clau: Unió Europea, Mediterrani, desenvolupament. Resumen. #Las relaciones entre la Unión Europea y lospaíses de la cuenca del Mediterráneo~. Barcelona, 24-28 de noviembre de 1995 Durante 10s dias 24 al 26 de noviembre de 1995 se celebró en Barcelona la Conferencia Alternativa Mediterránea, convocada por varias ONG de dieciocho paises de la cuenca mediterránea, con la intenci6n de constituir un foto alternativo de andisis de las relaciones entre la Unión Europea y 10s paises de la ribera oriental y sur del Mediterráneo, y para valorar el proyecto de Asociación Euro-Mediterránea que la Conferencia Intergubernamental Euro-Mediterránea debia aprovar en su reunión de Barcelona 10s dias 27 y 28 del mismo mes. El Seminari0 que se resefia constituyó la actividad central en las discusiones de la Conferencia Alternativa Mediterránea. Palabras dave: Unión Europea, Mediterráneo, desarrollo. RésumC. aLes rélations entre I'Union Européenne et les pays du bassin Méditerranéenn. Barcelona, 24-28 novembre 1995. Des ONG de plusieurs pays du bassin méditerranéen ont convoqué la Conférence Alternative Mtditerraneénne qui s'est tenue h Barcelona du 24 au 26 novembre 1995. Le but de la 208 Doc. And. Geogr. 29, 1396 Gemma Lozano; Rafel Llussk José Luis Villanova Conférence était de constituer un forurn d'analyse alternatif des rélations entre 1'Union Européenne et les pays des rives orientaie et sud de la Méditerranée, et du projet &Association Euro-Méditerranéenne que la Conférence Intergouvenarnentale Euro-Méditerranéenne devait lancer dans sa réunion de Barcelona les 27 et 28 du mhe mois. Le Serninaire a constitué I'activité centrale parmi les discussions de la Conférence Alternative Méditerranénne. Mots clCs: Union Europeénne, Mediterranée, developpement. Abstract. ((Relationships between the European Union and the Mediterranean basin countriesu. Barcelona, 24th-28th November 1995 An Aiternative Mediterranean Conference under the auspices of severa1 NGOs frorn severai countries of the Mediterranean basin was held in Barcelona frorn 24th to 26th Novernber 1995. Its purpose was to discuss the relationships arnong the European Union and the eastern and southern shore countries in the Mediterranean basin from a non-official point of view, and to evaluate the project of a Euro-Mediterranean Association which was to be 1.aunched by the Intergovernmental Euro-Mediterranean Conference at its meeting in Barcelona on 27th and 28th November. This Serninar was the focus of most discussion at the Alternative Mediterranean Conference. Key words: European Union, Mediterranean, developrnent. En el marc de la Confertncia Mediterrania Alternativa (CMA), celebrada al Poliesportiu de la Mar Bella de Barcelona del 24 al 28 de novembre de 1995, es va desenvolupar el Seminari ((Les relacions entre la Unió Europea i els pai'- sos de la conca del Mediterrani)) amb la finalitat d'establir un Bmbit de reflexió sobre les propostes governamentals que es discutirien a la Confertncia EuroMediterrinia convocada per la Unió Europea i celebrada a Barcelona els dies 27 i 28 del mateix mes. L'esmentat Seminari fou organitzat per la Coordinadora Estatal de ONG para el Desarrollo i la Federació Catalana d'ONG i tingué el suport de la Direcció General VI11 de la Comissió de les Comunitats Europees i la Secretaria de Estado para la Cooperación Internacional y para Iberoamérica. La CMA, a la qual van assistir al voltant de 2.000 persones, fou convocada per més de 300 ONG de divuit pai'sos d'Europa i de la conca mediterrania amb la intenció que servís de contrapunt al discurs oficial de la Conferencia Untergovernarnental Euro-Mediterrania (CEM), tot ampliant el marc de la discussió i abordant els problemes des de posicions no oficials. En ella, i a més del seminari que es ressenya, s'hi van celebrar sis sessions plenaries sobre ecomomia, seguretat, ecologia, el paper de la dona, migracions i cooperació, com també diverses taules rodones i dues festes nocturnes. El divendres 24, en la pontncia inicial del seminari, Bichara Khader (professor de la Universitat Catblica de Lovaina) tracti sobre aL'Associaci6 Euro- ,Mediterrania: reptes i oportunitats)), i analitza els antecedents i la gtnesi de la CEM, com també les dificultats, les contradiccions i les possibilitats de 1'AssociaciÓ Euro-MediterrBnia que havia de ser creada en la Conferencia. Respecte a les dificultats, remarca la presencia d'integrismes en les dues riberes .Les relacions entre la Unió Europea i els paysos del Mediterrani)) Doc. Anal. Geogr. 29, 1996 209 (nord i sud), el desenvolupament desigual de les parts associades, l'excessiva verticalitat dels intercanvis i el dkficit crbnic que el sud presenta respecte a la Unió Europea. Entre les contradiccions que presenta el projecte, subratlla les rivalitats existents entre els Estats i les empreses privades; I'establiment de la lliure circulació de béns, serveis i capitals enfront de les traves a la lliure circulació de les persones; la limitació de la supressió d'aranzels dels productes agraris dels pai'sos del sud, i la manca de consideració del greu problema del deute extern dels pai'sos del Sud. No obstant aixb, assenyala que la situació actual és insostenible i que la CEM pot servir per crear un espai de cooperació i desenvolupament a la regió. A continuació se celebra una taula rodona sobre el tema ((Identitat i processos polítics)), moderada per Mbuyi Kubunda (professor de Relacions Internacionals de la Universitat de Lubumbashi, Zaire), en la qual van participar Víctor Morales (professor d'Histbria Contemporania de la UNED), Gema Martín (professora de Sociologia de la Universitat Autbnoma de Madrid) i Paul Balta (director de 1'Institut &Estudis &abs de París). El professor Morales, en la seva ponkncia ((El nord &&rica: de l'etapa colonial a la independkncia)), assenyala que la colonització d'~frica del Nord es justificava en la creensa de la superioritat cultural d'Europa i que el procés de descolonització es porta a terme en el marc del panarabisme, fet que comporta un reforsament de la cultura i la llengua Arabs. L'exposició de Gema Martín, ((Estabilitat i Democratització en el Mediterrani Sud)), se centra en I'analisi dels canvis produi'ts en la zona des del final de la guerra freda, els factors d'inestabilitat interna als pai'sos del Magrib i les tensions Nord-Sud a la Mediterrinia. Esmenta que per superar I'actual crisi al sud de la Mediterrania cal la reconciliació de les elits tradicionals i les emergents en aquests pai'sos; posar fi a la ruptura entre els pobles i els seus governants; superar les solucions economicistes; afavorir la llibertat política i els drets humans, i intensificar les relacions euromediterranies en tots els imbits. Per la seva banda, el professor Paul Balta obrí la seva intervenció ((Societat Civil: diversitat i problemes dels actors)), assenyalant la coincidkncia de la celebració de la CEM amb el 900 aniversari de l'inici de la primera creada. Subratlla el paper important que ha de tenir la societat civil en la solució de I'actual crisi dels pai'sos del sud del Mediterrani, la dimensió geoestratkgica de la regió i la seva característica de lloc &intercanvi cultural. Critica el poc pes que la CEM atorga a la cultura i acaba recalcant que cal avansar en la modernització i la justícia social en els pai'sos del sud d'acord amb llurs tradicions. Les sessions de la tarda foren obertes per una altra taula rodona sobre el tema ((Societat)). Com a ponents intervingueren Bernabé López (professor d'Histbria Conternporania de 1'Islarn de la Universitat Autbnoma de Madrid), Zohra el Guennouni (de I'Associació de Dones Marroquines a Espanya) i Salima Ghezali (directora del Setmanari algeria La Nation). Bernabé López, en la seva comunicació ctDemografia, educació i ocupació. Una situació no tan pessimista a mitja termini)), desmunta alguns tbpics que ofereixen els mitjans de comunicació sobre la situació del Magrib. Sostingué que la noció de la abomba demografica)) és una noció falsa, ja que s'esta produint un canvi de 210 Doc. Anil. Geogr. 29, 1996 Gemma Lozano; Rafel Llussi; JosC Luis Villanova tendkncia en els paisos del sud i que en un termini de vint-i-cinc anys es pot tancar el cicle de transició demogrhfica al Magrib. En aquesta nova tendkncia hi tenen un paper determinant el desenvolupament econbmic, l'educació, i l'accés de la dona al treball i a l'educació. Respecte a l'ocupació, assenyala que estara sotmesa a la pressió durant els propers vint-i-cinc anys. Zora el Gennouni, en la seva intervenci6 sobre al'emigració com a intercanvi cultural)), comenta el canvi produ'it en l'emigració marroquina des de 1989 (a la tradicional migració masculina <afegeix avui una migració femenina que busca ocupació en el treball domtstic) i va centrar la seva intervenció a subratllar les dificultats socials i &integració amb quk es troben les dones marroquines a Espanya. Salima Ghezali presenta la pontncia ccl'erspectives i possibilitats de les xarxes de solidaritat de dones a Algeria)), en la qual denuncia la parcialitat i la simplicitat amb quk es tracta la situació de la dona a Algkria. Denuncia que ni la independkncia ni el socialisme han solucionat els problemes de la dona, i analitzi el moviment de dones al seu país, en el qual diferencia dues tendkncies, la {(modernista)) i {(la islamista)). Indica que si bé hi ha difertncies entre elles, també es complementen en determinats aspectes i, per tant, fer un discurs apocalíptic sobre la dona i l'islamisme és absolutament enganyós. Acaba la seva exposició assenyalant que la solidaritat només sera possible en la mesura que es comprengui la complexitat d'aquesta situació i que es respectin les peculiaritats prbpies derivades de les tradicions dels seus pa'isos. La sessió del primer dia finalitza amb la taula rodona sobre {{Economia: integració regional)), en la qual intervingueren Haki Ben Hamuda (professor &Economia de la Universitat de Grenoble), Bichara Khader i Abdelkader Sid Ahmed (catedratic &Economia de la Sorbona). Ben Hamuda analitza ((La nova política mediterrania de la UED, de la qual oferí una visió bastant pessimista i dubta de la seva capacitat per crear un espai de prosperitat a la Mediterrania a causa de la timidesa amb quk s'aborden els aspectes polítics i culturals en un projecte que es regeix per l'enfocament econbmic liberal i que promou l'intercanvi de productes com a motor del benestar, sense desenvolupar dinamiques &ocupació, inversió i planificació ni abordar el problema del deute extern. Remarca que la feblesa del projecte és augmentada per l'abskncia &una negociació col-lectiva dels paikos del Magrib davant la Unió Europea, com també per les diferents prioritats geografiques dels pa'isos que formen part d'aquesta. Bichara Khader presenta una segona ponkncia, ((Reflexions sobre el desenvolupament econbmic a l'Orient Mitja)), en la qual examina els principals aspectes de la crisi econbmica que viu la zona. Argumenta que les causes principals en són l'endeutament dels paisos habs i la seva dependtncia respecte del sistema econbmic internacional, si bé també assenyala factors que es poden atribuir als propis estats irabs (incapacitat per mobilitzar recursos propis, desenvolupament insuficient de l'educació i de la tecnologia, inversió no en sectors productius sinó en exkrcit per controlar les societats, etc.) i al sistema regional (frachs de la Lliga ~rab per impulsar la integració regional, estructura de les relacions econbmiques amb Europa) en la gknesi i el manteniment de la crisi. Sid Ahmed, en la seva comunicació ((Realitat econbmica del Magrib en els <<Les relacions entre la Unió Europea i els pajsos del Medirerranin Doc. Anil. Geogr. 29, 1996 21 1 darrers anys)), afirma que el Magrib es troba marginalitzqt en I'economia mundial i que aquesta situació no és atractiva per a les iriyersions. El bloqueig &aquesta situació, causada per les polítiques inadequades realitzades durant molts anys, només es trencara si s'assoleixen taxes de creixement importants i s'augmenta la competitivitat amb les empreses europees. En la jornada del dissabte 25 se celebri una taula rodona sobre ((La política de cooperació entre la Unió Europea i els pai'sos de la conca del Mediterrani)), en la qual participaren Miguel Hernando de Larramendi (professor de la Universitat de Castilla-La Mancha) i Enrique Carabaza i Mhimo de Santos (investigadors en temes de seguretat). Hernando de Larramendi, en la seva pontncia ((La UE i el Magrib: interessos mut-us o divergents?)) explica el procés de creació de la Unió del Magrib &ab i &menta la feblesa dels intercanvis comercials entre els dos conjunts de palsos. Assenyala l'impacte que va causar la guerra del Golf al Magrib, ja que, &una banda, va enfrontar la seva població amb Occident i, de l'altra, va revaloritzar l'oferta energttica &aquests palsos. Analitza a continuació la percepció que hi ha a la UE de la frontera del sud com a amenaGa a causa de l'islamisme que fa reviure antics temors. Carabaza i de Santos exposaren el tema ((La seguretat en el Mediterrani: un concepte a debats, en qut van proposar mecanismes per aconseguir la desaparició d'amenaces a través &un model alternatiu, que suposi el replantejament de la política de defensa de I'OTAN i que s'hauria de basar en la cooperació i el dideg cultural. En la segona sessió de dissabte intervingueren Abdelkder Sid Ahmed i Jesús Núiíez (del Centro de Estudios de Relaciones Internacionales), que presentaren les pontncies ((Les relacions de la UE amb I'Orient Mitja i el Magrib)) i ((Les relacions de la UE i els palsos mediterranis: una histbria plena d'insuficitncies)), respectivament. Sid Ahmed remarca la dependtncia econbmica dels pai'sos del Sud respecte a les exportacions de petroli i gas natural. Aquestes exportacions de recursos no renovables han col-laborat al desenvolupament europeu, perb no han servit per crear mitjans científics i ttcnics per al desenvolupament &aquells palsos. Serien necessaries transfertncies ttcniques i científiques des d'Europa per trencar l'esquema de la divisió internacional del treball i impulsar les seves economies. Jesús Núiíez examina les diverses iniciatives polítiques desenvolupades per la Unió Europea respecte al Mediterrani des de 1972. Indica que els escassos resultats obtinguts per totes elles van conduir els pai'sos del sud de la UE a llan~ar noves propostes que tampoc aportaren solucions, perd sí que serviren per pressionar Brussel.les sobre la necessitat &iniciar una nova fase i &endegar un nou projecte, 1'AssociaciÓ Euro-Mediterrania que ha &aprovar la CEM i que trenca la dinamica de negociacions bilaterals entre la UE i cada país tercer. A la tarda tingué lloc la taula rodona ((Cooperació per al desenvolupament a la Mediterrania: Experitncies i reflexions)), en la qual intervingueren Loles Olivin (arabista), Pierre Galand (Oxfam, expresident de la Coordinadora Europea d'ONG), Antonio López (director general de Cooperació amb el Món &ab) i diversos membres d'ONG &Espanya, Tunísia i Palestina. Loles 212 Doc. Anil. Geogr. 29, 1996 Gemma Lozano; Rafel Llussi; Jost Luis Villanova Olivin critica, en la seva exposició ((El paper d'Espanya en la Política Mediterrania de la Unió Europea)), la tradicional abstncia de política mediterrania per part &Espanya fins al moment de I'arribada del PSOE al govern, i manifesta que el desig espanyol posterior de desenvolupar polítiques autbnomes es veié frenat a causa de I'ingrés a la UE i a I'OTAN, després dels quals accepta el paper hegembnic dels Estats Units a la regió. Espanya adopta criteris economicistes en les seves relacions amb els pai'sos de la ribera sud de la Mediterrania amb el reclam de la cooperació, i assumí la política de seguretat de I'OTAN i la UEO, que té per objectiu controlar estrattgicament el Mediterrani. Pierre Galand, en la seva comunicació ((Ajut oficial al desenvolupament en pai'sos membres de la UE a la zona)), va denunciar les pressions que la UE exerceix per tal que s'estableixin polítiques &ajustament estructural que afavoreixin I'establiment d'una zona de lliure canvi. Aquestes pressions, manifesta, amaguen la voluntat de domini de la UE sobre el Mediterrani. Planteja la necessitat d'imaginar processos alternatius de col-laboració basats en una economia útil -no d'espoliacióper a aquests paisos, i la importincia d'estendre la cooperació europea a d'altres hnbits del planeta. Antonio López inicih la seva aportació manifestant que no totes les actuacions que realitza 1'AdministraciÓ en mattria de cooperació són criticables. Ressalta el paper &Espanya, dins la UE, en I'organittzació de la CEM i en el projecte d'Associaci6. Recalca I'interts del govern a implicar les ONG com a agents directes i gestors en projectes de cooperació, i la importincia de la societat civil europea en la imprescindible dinamització de la societat civil del sud de la Mediterrania. Finalment, els representants de les ONG presents a la taula insistiren en el respecte a l'especificitat del món Arab i en la necessitat de donar suport tant a la societat civil d'aquests pai'sos com a les ONG, com a condició imprescindible per poder avansar en el desenvolupament de la regió. El diumenge al matí se celebra la darrera taula rodona en la qual, sota el títol ((Perspectives i Futur de les relacions entre la Unió Europea i els Pai'sos del Mediterrani Sudn, van participar Jesús Núííez, Rafael Grassa (president de la Federació Catalana d'ONG) i Pau1 Balta. Jesús Núiiez considera que la CEM suposa un punt de partida en I'establiment d'unes noves relacions a la Mediterrinia, que han de confluir en el projecte d'Associaci6 Euro-Mediterrinia, projecte que servira per crear una zona de lliure canvi a l'any 2010. Entre els inconvenients principals de la proposta va apuntar la indefinició geogrAfica i geopolítica de l'hmbit mediterrani, els costos socials que, a curt termini, comportara per als paisos del sud la no consideració del problema del deute extern, com també el poc desenvolupament dels aspectes socials i humans. Finalitza la seva intervenció fent una crida en pro de la vigilancia del compliment dels acords i recordant que els actuals governants dels pai'sos del sud poden suposar un fre al procés de canvi polític i social a la regió, que considera imprescindible. Rafael Grassa analitza la gtnesi, les propostes i els objectius de la CEM. Qualifica d'insuficients i poc innovadores les propostes econbmiques, ressalta I'abstncia de mecanismes de compensació que serveixin per atenuar els costos socials inicials, i subratlla la debilitat de les propostes polítiques i I'escas ((Les relacions entre la Uni6 Europea i els paysos del Mediterrani>> Doc. Anil. Geogr. 29, 1996 213 paper atorgat a la societat civil en tot el procés. Per acabar, Pau1 Balta va destacar que, si bé és la primera vegada en qut a determinats nivells es discuteix sobre el Mediterrani, no es contempla com a espai intercultural, ni {afronta el problema religiós. Aquests aspectes, conclogué, han de ser afrontats amb decisió i amb un coneixement basat en la tolerancia, noció que s'hauria d'inculcar des de l'escola, des dels mitjans de comunicació i a través dels intercanvis entre la societat civil de les dues riberes. A la darrera sessió, realitzada diumenge al vespre, varen participar Mageb Nasser (Union of Health Work Committee, Palestina), Rafael Grassa (president de la Federació d'ONG a Catalunya), Alfons Dubois (Hegoa, i Universitat del País Basc) i Luis Arancibia (coordinador Estatal ONG para el Desarrollo). Mageb Nasser va exposar les peculiaritats de les ONG palestines, destacant el seu paper de substitució de les funcions estatals. Ressalti la necessitat d'un canvi d'enfocament de les actuacions de les ONG, tradicionalment dedicades a cobrir les necessitats bisiques d'una societat, per passar a una acció cultural i política complementaria a la del nou govern palestí. Rafael Grassa va fer una síntesi de les qüestions principals que caldria tenir en compte en les relacions mediterranies. Va definir els conceptes amb els quals calia treballar: la cooperació entesa com una actuació conjunta que implica codecisió, trencant la Ibgica assistencial-colonialista i un desenvolupament entts no com a creixement econbmic, sinó com a procés polític i social que ha de comportar una transformació de les institucions. També va remarcar la desigualtat d'unes relacions bilaterals en qut les iniciatives surten de Brussel.les, que marca una lbgica comercial amb polítiques dures d'ajust estructural per als pai'sos del Sud. Per últim, va destacar la importancia de la societat civil i en especial de les dones, aspectes for~a oblidats en la conferencia oficial. Alfons Dubois va insistir en el reduccionisme que suposa l'anilisi economicista, i destaca la necessitat de dur a terme una estrattgia global Nord-Sud. També va esmentar I'evolució dels conceptes al llarg de la histbria i redefiní la pobresa com a incapacitat d'expandir-se com a persona. Finalment, Luis Arancibia va fer un compendi del significat de la Confertncia Euro-Mediterrania oficial, que es planteja solucions que mantenen I'statu quo, en tant que es basen en un model de desenvolupament excloent. Consideri que la CMA havia permts fer una veritable anhlisi de les relacions entre els pai'sos mediterranis i la Unió Europea i en resumí les conclusions principals: l'espai de cooperació proposat només s'articula entorn del lliure canvi i no té en compte els aspectes polítics, socials i culturals; s'estan buscant enemics artificials que legitimin la producció d'armament (el perill de I'islam); la seguretat només es tracta des d'un punt de vista militar i no té en compte factors basics com la democracia, la participació i el respecte; el desconeixement de l'altra cultura porta a la reproducció de clixés que cal destruir a partir de l'educació i dels mitjans de comunicació. En darrer terme va fer esment de les reivindicacions que planteja la CMA: un pla de desarmament, increment de la solidaritat, augment de la relació entre les cultures, condemna de les doctrines d'intervenció, desnuclearització, transpartncia del corner5 i incorporació de Líbia al procés. 214 Doc. Anil. Geogr. 29, 1996 Gemma Lozano; Rafel Llussa; José Luis Villanova Com a valoració del Seminari podem dir que la major part de les aportacions mantingueren un interts i un rigor notable, bbviament dins la tbnica crítica que el marc i l'ocasió comportava, malgrat els problemes i les deficiencies en I'organització. De les conclusions ja esmentades destacaríem una crítica als plantejaments economicistes de la nova política mediterrania de la UE, i la certesa que les societats civils hauran d'omplir el buit en el necessari acostament cultural si es vol que la convivencia i el respecte imperin a la Mediterrinia.